divendres, 9 d’octubre de 2015

EL MIRADOR DEL ALTO DEL PUERTO I LA PEÑA DE LA ESCOPETA DES DE DORNAQUE

Este estiu teníem previst fer una circular per la zona més elevada del Rodeno d'Albarracín, però el temps no ens va acompanyar i vam haver de postposar l'excursió, així que ara que hem pogut fer una nova escapada li ha tocat el torn.
La idea inicial era seguir el Sender 4 dels Senderos parque natural del Rodeno de Albarracín, complementant-lo amb un track de Leuka que s'acosta al Mirador del Alto del Puerto, i també mirar de pujar a la Peña Escopeta. 
Així que amb eixe objectiu comencem a caminar des del Centro de Interpretación enclavat a la casa forestal de Dornaque, al bell mig del rodeno de Albarracín.

Casa forestal de Dornaque.
El centre d'interpretació mereix una visita que nosaltres hui no fem doncs ja l'hem visitat en altres ocasions. Per tant el deixem enrere i seguim el sender adaptat que continua cap a la Fuente Buena.
Sender adaptat a la Fuente Buena i S4.
El sender adaptat acaba a l'àrea recreativa de Fuente Buena. Ens acostem a fer una ullada però no ens arrimem a la font que queda a l'altre costat de la carretera perquè anem bé d'aigua; i vista l'àrea tornem enrere a buscar el S4 que seguirem a partir d'ara.
La Fuente Buena.
I és que abans d'arribar a la font, el sender es desvia a la dreta seguint una pista que ressegueix una valleta soma on els pins s'alternen amb les savines per on corre un barrancusset als peus de los Castillejos.
Barranco de los Castillejos.
Ací trobem una parella que van buscant (que no collint) bolets i que ens conten que pugen a Dornaquejos, on hi ha les antigues cases dels resinadors. Hi van tots els anys perquè l'home va nàixer allí.
Camí a Dornaquejos.
Arribats a un collet la pista gira a la dreta a buscar Dornaquejos. Ací ens despedim perquè la nostra ruta continua recte amunt remuntant les faldes  del Cerro de las Vaquerizas.
Dornaquejos.
Conforme anem guanyant altura darrere nostre va quedant el barranco de las Fraguas, completament cobert de pinar llevat dels voltants de Dornaquejos on destaquen els xops que ja estan canviant de color.
Antiga Mina del Collado de la Nava.
El nom del barranc fa referència a les antigues forges que hi havia, lligades a l'explotació de ferro que es va fer fins fa poc. Durant tota la pujada anem trobant grans quantitats d'escòria de ferro, i quan ja quasi som a dalt passem per la vora de la boca de la mina del Collado de la Nava.
Masia de la Nava.
Deixant enrere la bocamina arribem al collado de la Nava. Ací el S4 es desvia seguint un tallafocs, fent drecera cap al Zafranar. Nosaltres seguim la pista que baixa fins a la Nava, ampla clotada conreada a la vora de la qual està la Masia de la Nava.
Segons ens ha contat la parella d'abans, al mas anàven des de Dornaquejos cada dia a per llet, seguint un camí que no seria massa diferent al que hem fet nosaltres.
Potes.
Ací trobem una nova bocamina, la de la mina del Zafranar, i quasi al costat una gran extensió de "potes" per a resinar escampats i trencats.

Enllacem ací amb la pista de la Nava, que continua cap a la Losilla passant per la part alta del Rodeno. Si seguirem per ella més avant connectaríem amb el GR-10, però nosaltres només la seguim uns metres i l'abandonem per pujar camp a través a enllaçar amb el S4.
El Zafranar.
Al Zafranar ens trobem amb el S4 i el seguim per l'ampla planície anomenada Piezallana, completament coberta de pinar fins que trobem la Ceporra de los cuatro pinos.
Ceporra de los cuatro pinos.
Es tracta d'un pi que ha perdut l'ull de menut i ha crescut formant quatre troncs tots ells igual de grans. No és un cas aïllat però sí singular, més abundant a les zones sobrepasturades.
Des d'ací el sender continua avall a trobar l'ampla collada de Piezallana, però nosaltres enfilem recte pinar a través, a buscar la Cueva de Piezallana.
Pinar a Piezallana.
La Cueva es un xicotet abric ramader que hi ha als peus d'unes penyes de rodeno que estan com clavades enmig del pinar, i pel costat passa el GR-10, per on continuem la ruta cara a Albarracín.
GR camino de Bezas a Albarracín.
El GR segueix el traçat del camino de Bezas a Albarracín i passa per la part més alta del rodeno. De fet bona part del traçat del camí fuig del rodeno passant per dalt aconseguint així un traçat més recte i planer que si haguera de travessar el caos de penyes de més avall.
Pista a la Losilla.
Passada la paridera de Piezallana deixem enrere i a la dreta el rodeno, enllaçant amb la pista a la Losilla continuant per un terreny calar on la vegetació canvia i els pins rodenos deixen pas a les savines i pins rojos formant un bosquet més esclarissat.
Deixem a l'esquerra un carril que puja a la Cruz de Montoyo, punt més alt del Paisaje Protegido, i al cap de poc arribem a l'Alto del Puerto on enllaça la pista que ve de Saldón per l'esquerra.
Entrador al Mirador del Alto del Puerto.
Just en este punt abandonem la pista. Un cartell del Sendero del Parque Cultural de Albarracín ens indica la direcció a seguir per arribar al Mirador del Alto del Puerto.
Peña los Cuervos i Peña Escopeta des del mirador.
El camí passa entre altes penyes de rodeno, i s'obre en un xicotet pradell vora una casa enrunada on aprofitem per menjar.
En acabant seguim camí entre les penyes que es van aprofitar per a fer vells tancats ramaders, abans de pujar les escales tallades a la roca que pugen al Mirador del Puerto.
Mirador del Alto del Puerto.
Des del Mirador hi ha una panoràmica completa del rodeno entre Albarracín i Bezas. Podem distingir al nord las Peñas Royas i el Navazo, i al sud la Peña de los Cuervos, el Majadal de las Ortigas, la Peña de la Escopeta, ... i un poc més apartades, una a cada banda, Carbonera i la Peña de la Cruz.
Escales d'accés.
Després d'estar una bona estona a dalt, mamprenem el camí de tornada recorrent el mateix camí que ens duu a l'Alto del Puerto per on passa la pista de la Losilla a la Nava.
Sender entre les penyes de rodeno.
Seguim la pista de retorn uns centenars de metres i després de passar un barrancusset l'abandonem per seguir un carril que ix a l'esquerra i passa més a prop de les penyes de Rodeno que s'aboquen a la carretera de Dornaque.
Carril a la Peña la Escopeta.
Passem per la vora d'una bassa que recull l'aigua de pluja i continuem pel carril que poc a poc es va perdent fins a tornar-se un senderol doble per on passen els tractors que trauen els pins.
Travessant el pinar.
Deixem enrere la part plana i baixem una xicoteta costera on acaba el carril, entre altes penyes de rodeno. Just a la punta d'una d'elles es troba la Penya de la Escopeta.

Blocs de rodeno i al fons el Cerro de la Cruz de Montoyo.
Per arribar a la penya busquem el millor pas pujant per l'esquerra de les grans pedres de rodeno que es prolonguen cap al buit, entre dos talls. I entre voltes i bots aconseguim arribar a la Peña la Escopeta.
Als peus de la Peña Escopeta.
 Arribem als peus de la Peña la Escopeta, encara que no pugem dalt de tot perquè no és gens fàcil i prou exposat així que ens acontentem en fer-nos foto als peus i disfrutar del magnífic paisatge que ens envolta.
Peña Escopeta.
La mirem per totes bandes però la forma d'Escopeta no la veiem ... i això que no ens falta imaginació. Pot ser l'escopeta estava amagada sota la penya.
Sierra Carbonera des de Peña Escopeta.
Estem al bell mig del Paisaje Protegido del Rodeno i des d'ací veiem bona part dels pinars que s'estenen entre les penyes de rodeno roig que adopten formes capritxoses, modelades per l'aigua i el vent.
Accés a Peña Escopeta.
Tornem a travessar les penyes retrobant el pinar, i enfilem recte pinar amunt buscant la Peña la Zarza.
Ací trobem un home que està buscant rovellons. Hi ha alguns bolets però com que està acotat no hi ha quasi gent buscant i és la segon persona que trobem en tot el dia. Des de dalt de les penyes es veu perfectament l'aeroport de Teruel al bell mig del pla, però ací podríem estar a l'època en què es van pintar les pintures rupestres que hi ha escampades un poc per tot.
Baixant de Peña la Zarza.
Passem per sota de la Peña de la Zarza i enfilem una curta costera que duu a enllaçar amb el GR.
Collado de Piezallana.
Seguint el GR arribem al Collado de Piezallana. Per ací passen els senders S3 i S4 del parc, i seguint el darrer continuarem la ruta de tornada a Dornaque que, de moment, coincideix amb el GR.
Collado a las Siete Clochas.
Seguim una pista en no massa bon estat que planeja entre el pinar fins que passa als peus de la Peña de las Siete Clochas, on travessa un collet i comença una baixada, en alguns trams prou costeruda, que ens duu a travessar la carretera de Dornaque.
GR per dalt de Valdepesebres.
Travessem la carretera per un pas de zebra i seguim per l'altra banda pujant un poc pel llomet que separa Dornaque de Valdepesebres, que queda just al nord.
A dalt ens trobem un una bifurcació. Recte continua el  GR a Bezas, i també un nou sender que puja des de Dornaque, el Sendero Ecuestre del Rodeno.
Senda pel Ojuelo.
La senda baixa fent voltes i al final se'ns fa llarga doncs ja portem moltes hores caminant.
Travessem un pinar amb molt de sotabosc, format principalment per brucs, que no conviden a retallar les voltes de la senda baixant al recte, fins que finalment arribem a un ample tallafocs.
Arribant a Dornaque.
Ací se'ns junta el S5 i amb ell fem els darrers metres abans d'arribar a la casa de Dornaque, des d'on havíem començat a caminar fa algunes hores.




Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de Dornaque a la Laguna de Bezas per la Peña de la Cruz i retorn per Bezas
Dornaque - las tajadas

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada