dissabte, 24 d’octubre de 2015

DE FUENTES A AYÓDAR PELS ANTICS CAMINS

A primers d'any els companys del "Sacaleches" ja van aprofitar que a Ayódar havien recuperat el vell camí de Fuentes per fer una ruta circular entre els dos pobles. Hui l'hem tornada a fer però eixint des de Fuentes.
La ruta no presenta dificultat doncs tota l'estona segueix vells camins o pistes forestals on aquells estan perduts, a més els desnivells no són excessius i encara que només una part del recorregut està senyalitzat no presenta cap complicació fora del normal en quant a orientació.

Així que amb el frescoret del matí hem eixit des de Fuentes per la carretera d'Ayódar fins que poc després de deixar enrere el cartell d'entrada del poble trobem a la dreta pal de fusta amb el rètol "La Bailia", just al punt on una pista formigonada baixa cap al riu.
Fuentes.
Seguim la pista de la Bailia que baixa cap al riu. La frescor de la matinada encara ho cobreix tot i les herbes de vora el camí estan cobertes de l'aiguatge de la nit.
Pista a la Bailia.
Però només travessar el riu comencem a pujar entrant en calor de seguida.
La pista puja fent revoltes entre bancals d'oliveres treballats i d'altres deixats ermar mentre el vell camí de la Bailia puja recte, perdut entre la malea que creix als bancals abandonats.
El Alto des de la pista de la Bailia.
Deixem a la dreta una pista que per baix de l'Alto  i el Morrón roda i fa cap també a la Bailia pel Camino del Morrón. Nosaltres no la seguim sinó que continuem per l'esquerra passant per dalt de los Corrales de las Hoyas, per on passa l'Azagador de Juanlentejas, que travessa per dalt l'alt de Juanlentejas i continua pel morret on estan els corrals recte avall cap al riu.
Corrales de las Hoyas.
Deixant enrere els corrals el camí vell i nou de la Bailia coincideixen i segueixen un  bon tros planers des d'on hi ha bones vistes del Río Pequeño que queda als nostres peus però molt més avall.
Arribats a la Jarica es tornen a separar i ací seguim el vell camí de la Bailia que encara es pot passar i que puja més recte que la pista nova.
Balsa de la Bailia.
Retrobem la pista dalt la balsa de la Bailia, construida a la capçalera del barranco de la Jarica i que recull les aigües de la font del mateix nom.
La Bailia.
Només ens queda pujar un poc per la pista per arribar a l'ample pla de la Bailia, ocupat abans per grans bancals que ara també s'han deixat ermar.
Ací hi ha un important encreuament de pistes. Des d'ací continua una pista a Torralba, una altra retorna a Fuentes pel Morrón, una més darrera puja cap a Juanlentejas.
Pista a Torralba.
Continuem per una bonica ombria on creixen roures i carrasques, encara menuts però que d'ací a uns decennis tornaran a formar un bonic bosc, fins que arribem a un collet on hi ha un altre forcall de pistes.
Menjant alborços al Cubico.
La pista de la dreta continua cap a Torralba però nosaltres seguim recte, cap a Peña Redonda on no arribem girant a la dreta per enfilar avall pel Cubico.
Baixant pel barranc la vegetació mostra la frescor del rodeno i sovintegen els llentiscles i alborcers. El pinar jove creix amb força tot i que de vegades massa espès. Esta vegetació contrasta amb les penyes calcàries de la Peña Redoda.
Aljibe del Marranet.
La pista del Cubico se separa poc a poc del barranc, per a passar per la vora de l'antic corral del Cubico, del que només en resta el nom i algunes parets, abans d'arribar al Marranet després de travessar un altre barranquís.
Al Marranet trobem el camí vell de Torralba a Ayódar i la nova carretera. Un aljub sota un pi que va escapar de l'incendi recollia l'aigua per als vianants i pastors dels veïns corrales del Marranet, de l'altra banda del camí.
Camí vell de Torralba.
A partir d'ací baixem seguint el vell camí de Torralba que ja no deixarem fins a Ayódar. El camí baixa per l'esquerra d'un tossalet mentre que la carretera ho fa per la dreta per retrobar-se tot seguit en un punt on travessem la carretera i la perdem de vista definitivament.
Camino de Torralba a "Los Misterios".
Després de passar prop d'un corral enrunat passem per un tram on la senda va penjada molt per damunt del barranco de la Fuente Ramon i des d'ací tenim una magnífica vista barranc amunt cap al Pinar de Villamalur i Torralba.
Barranco de la Fuente Ramón. El Pinar al fons.
Abans de girar a l'esquerra pel Rosal per iniciar ja la baixada al riu, entre els pins podem vore ja Ayódar amb las Picorzas al fons. Ací hi ha un rodal més fresc on creixen alguns rosers que, pot ser, van donar nom a la partida.
Ayódar i las Picorzas.
La senda baixa a enllaçar amb el camino del Pino Vero i s'encaixa avall entre el pinar buscant el riu.
Río Pequeño.
Arribem al riu on les avingudes han esborrat les traces del vell camí. El travessem i seguint una pista que dóna accés a les hortes de vora riu, passant per una represa artificial per a permetre el bany.
Llavadors.
Seguint el camí de Torralba entrem a Ayódar pels llavadors, i travessem la part de ponent del poble buscant la carretera de Fuentes.
Ayódar.
Eixim d'Ayódar per la carretera, passant per davant del campanar, única resta del desaparegut convent de dominics. Només eixir trobem uns pals que indiquen el camí de Fuentes seguint la ruta R3, que coincideix amb la R2 a l'Azud.
Eixint d'Ayódar cap a Fuentes.
Seguint la ruta continuem per una pista paral·lela a la carretera però uns metres més avall, que passa per dalt de les hortes seguint de manera aproximada el traçat de l'antiga senda del Arriñal. Esta és una bona alternativa al camí vell que coincideix ací amb la carretera.
Bifurcació de rutes.
Quan la pista s'acaba trobem una paleta que assenyala la continuació de les dos rutes a seguir. La primera a l'Azud continua per l'esquerra baixant a buscar el riu, mentre que nosaltres seguim recte pel caixer d'una sèquia que passa penjada per dalt del riu.
Caminant pel caixer de la sèquia.
Seguim un tros per la sèquia i trenquem a la dreta per pujar recte un centenar de metres fins que arribem a la carretera de Fuentes, quasi al costat del parc de Bombers. Ací hem de travessar la carretera i seguir recte per una pista traçada sobre el vell camí.
Travessant carretera.
La pista que seguim amunt està traçada sobre els vells camins de Fuentes i Torrechiva, llevat d'alguna revolta que fa que els antics camins la resolien pujant recte. Així després de passar un collet a la dreta es desvia el camino de Torrechiva que remunta el barranco del Olmo cap al Collado del Olmo (on es troba amb el camí vell de Fuentes a Toga i Espadilla).
Camins de Torrechiva i fuentes.
Nosaltres seguim per baix, encara per pista que baixa a travessar el barranco del Olmo. La pista acaba abans del barranc i continuem pel vell camí.
Barranco del Olmo.
Travessem el barranc en un lloc on l'aigua s'ha endut les traces del vell camí, però de seguida trobem la plataforma del camí de ferradura, ampla i en molts trams empedrada, recuperada gràcies a les brigades forestals.
Camino de Fuentes, al fons la Moleta.
El camí continua pujant fent llaçades com si anara a la Moleta, que s'alça dalt nostre, però arribat a un rellomet que en baixa el traçat del vell camí es perd a un aflorament d'argiles. Ací l'aigua ha erosionat tan el vell camí que és impossible seguir-lo i s'ha optat per pujar al recte fins que es troba novament la traça.
Collet dalt de Peña Zamela.
Passem un collet dalt de Peña Zamela, que domina la carretera des de dalt i seguim planejant sota la Moleta i per dalt de Peña Alta.
La Bailia des de la Peña Alta.
Només per les vistes ja paga la pena seguir este camí. Des d'ací podem vore el traçat del río Chico camí d'Ayódar, i quasi la totalitat de la ruta que hem fet eixint de Fuentes cap a la Bailia. Per sort el pinar guanya terreny ràpidament i recupera el lloc que els incendis i la mala planificació li van llevar.
La Peña Alta.
Comencem a baixar entrant ja al terme de Fuentes i trobem un tram de camí magnífic; ample, empedrat i vorejat d'una paret per evitar que les cavalleries o els caminants se n'ixquen i caiguen pendent avall.
Tram empedrat del camí a la Rocha el Castillico.
Arribem després d'una curta baixada a la carretera d'Ayódar i cal seguir-la uns pocs metres però de seguida cal deixar-la a la dreta per un sender no massa evident.
Enllaç amb la carretera.
Pugem en diagonal seguint la senda que segueix el vell camí pujant cap a un morret. Allí dalt trobem les paletes que senyalitzen la ruta 4 de Fuentes, que fa la volta al barranc de Sabartés.
Per la dreta puja la senda cap a la Peña Broda buscant la Tejería. Nosaltres seguim recte baixant al barranc i pujant per l'altra banda per salvar per dalt Peñas Casicas.
Peñas Casicas.
Des de dalt de Peñas Casicas veiem ja Fuentes que sembla ja a tocar, però encara ens queda baixar un poc per l'altra banda de les penyes.
Baixant a Fuentes.
Arribem així als bancals treballats d'aprop del poble, i els travessem ja per camí formigonat passant pel costat del cementeri abans de baixar a la carretera per entrar al poble seguint-la.
Arribant a Fuentes pel cementeri.

P.S. Totes les errades que puguen haver en la toponímia per favor feu-m'ho saber per rectificar-les. Les diferents fonts cartogràfiques consultades discrepen prou en la toponímia.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

d'Ayódar a Peña Saganta pel Collado del Olmo i la Cueva Negra
Ayódar - camí de Torralba
Fuentes - Bailia - Erica blanca
Fuentes - la Tejería
Fuentes - Torralba - Fuentes

Més informació:

4 comentaris:

  1. Hola!

    Buena ruta. Nosotros hicimos una muy parecida pero entre ayodar y fuentes subimos por el barranco del Olmo para después bajar a Fuentes

    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja la vaig vore Jesús, la veritat és que gràcies a la recuperació dels vells camins cada vegada tenim més opcions per a fer rutes.
      A Ayódar per exemple han netejat este estiu una senda que puja directa a Saganta, encara no l'he feta però dona joc per a noves rutes circulars per la zona.

      Elimina
  2. Interessant ruta que posa en evidència que la recuperació de vells camins i sendes són molt d'agrair i contribueixen a la conservació i difusió d'un patrimoni cultural que no hauria de desaparèixer.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, Emilio, ens toca tornar a transitar pels vells camins per a tornar a donar-los l'ús que tenien en un passat: comunicar pobles.

      Elimina