dissabte, 31 d’octubre de 2015

LA RUTA DELS MOLINS DE LES COVES DE VINROMÀ AMB UN VÈRTEX DE PROPINA

Hui les previsions donaven pluja, més quan més al sud així que hem tirat cap al nord per fugir de l'aigua tot i què no n'hem escapat totalment.

Buscant una ruta apropiada per a un dia d'aigua on, encara que no ploga, tot està ben banyat hem decidit anar a pujar un vèrtex al Bovalar de les Coves, aprofitant una ruta de Carlos que té poca senda i va sempre per zones obertes.

Llavadors.
Hem començat la ruta a la font de Company on es troben els llavadors del poble. Des d'allí seguim l'asfalt de la carretera de Torreblanca que segueix més o menys el traçat de l'antic camí que unia ambdós pobles.
No el seguim molt de tros perquè només passar el riu de la Vilanova, més rambla que riu, trenquem a la dreta pel vell camí de terra que travessa els horts retallant una ampla volta que fa la nova carretera.
Les Coves des de les Roques de Rito.
Toquem la carretera uns metres per tornar a eixir-ne per la dreta, seguint el camí de les Sorts que continua paral·lel al riu per la banda de dalt dels camps  que s'estenen des de les Roques de Rito fins al riu.
Riu de la Vilanova.
No arribem al final del camí sinó que ens desviem a la dreta seguint una senda que puja amunt, recta com un fil, travessant la vessant coberta de romer, coscoll i argelaga, que a la part alta es converteix en un jove pinar de repoblació.
Pujant des de les Sorts al Bovalar.
A la part alta la senda es torna camí de cotxe i travessa alguns rodals de pins abans d'abocar a una ampla pista que va cap al mas de Comos travessant el pinar de repoblació, plantat per l'antic Icona en terres que ara són de la Generalitat.
Camí al Bovalar.
Seguint l'ampla pista arribem a la carretera de Torreblanca i la seguim un tros fins a un collet. Ací ixen dos camins per l'esquerra, nosaltres seguim el segon que ens portarà al cim del Bovalar.
Carretera de Torreblanca.
El camí travessa garroferals i ametlars i entre ells ens hem de desviar per anar a buscar el vèrtex.
Entrador als bancals del Bovalar.
Fins ací hem anat bé, sempre bon peany, però ens queda el dubte de saber si podrem arribar bé al vèrtex o ens tocarà rascar-nos (i banyar-nos) amb la malea per poder-nos fer la foto.
Vèrtex al cim del Bovalar.
Al final ens cal travessar un ametlar per arribar al costat del vèrtex que queda enmig de la malea. Sortosament s'ha netejat de fa poc una franja que ens deixa al cim, així que podem accedir-hi sense patir gens.
Després de la foto retornem al camí ben de pressa perquè els núvols es fan més espessos i comença a caure un plugim fi.
Baixant del vèrtex.
El camí del mas d'en Godes passa a menys de dos-cents metres del vèrtex, però la baixada està coberta de malea i com que no volem banyar-nos més decidim seguir l'entrador que portàvem per buscar un millor lloc d'enllaçar, encara que el més fàcil fóra tornar arrere.

Baixant cap a l'Aljub.
Seguim el carril avall fins que mor a la vora d'uns bancals. Des d'ací seguim un llomet on els bancals antics han deixat pas a un matollar, però on anem trobant caminals oberts pels caçadors que ens porten pel mateix llom.
Buscant el camí.
Arribats quasi a la punta del llomet decidim trencar a la dreta a buscar un entrador que ix als mapes, i baixem fins a una caseta seguint un senderol, però a partir d'ací el perdem totalment.
Estem una estona amunt i avall fins que trobem l'entrador que queda just per dalt d'on l'estavem buscant. Per sort ací la malea no punxa però acabem banyats fins a la cintura.
Camí del mas d'en Godes.
Seguint l'entrador arribem de seguida al camí del mas d'en Godes, que seguim avall i que ens porta a un pla plantat de garroferes.
Garroferals
Deixem enrere la malea i travessem una lloma on creixen magnífics exemplars de garrofera, ben cuidats i treballats. Fa goig trobar encara llocs així que abans formaven part del paisatge dominant prop de la mar però que hara han desaparegut substituïts pels tarongers o ametlers.
Garroferes centenàries.
El camí serpenteja entre els garroferals fins que s'aboca avall, passant per davant de l'assolat mas d'en Godes que dóna nom a la partida.
Mas d'en Godes.
Una part dels edificis ja ha caigut i l'altra es troba en mal estat, però encara es pot vore l'empedrat de l'entrada, l'aljub on es recollia l'aigua de pluja per a beure i les solls separades de la casa.
Camí de ferradura del mas d'en Godes.
Continuem el camí per davant de la casa, baixant entre els darrers garroferals i quan acaben seguim pel camí, ara fet senda, que voreja un barranquet abans d'eixir al riu de les Coves o de Sant Miquel.
Riu de les Coves i Roca Travessera.
El riu de les Coves és més bé una rambla, ampla i coberta de grava, per on ara no corre l'aigua, però en altre temps ho degué fer almenys d'una manera prou habitual doncs en ell hi ha fins a set molins d'aigua i en d'altres temps tots molien.
Sèquia del molí d'en Civit.
Pel riu passa la ruta dels Molins, que enllaça els set molins del riu. El darrer d'ells és el molí d'en Civit que queda 300 metres aigües avall, però nosaltres no el visitem doncs no està el dia per a entretindre'ns plovent a estones i parant poc després.
Collint tomaques al riu de les Coves.
Remuntem el riu de tornada a les Coves i ens trobem una cosa ben curiosa; al mig del riu, entre la grava, creixen tomaqueres i no una o dos, sinó unes quantes que anem trobant al llarg de quasi un quilòmetre, així que aprofitem per collir tomaques. A més tenim per triar, hi ha tomaques d'ensalada, de la pera, xerri, de penjar, ... segurament alguna tronada a l'estiu ha portat la llaor i la humitat ha permés que cresquen bones i sanes ... i totalment ecològiques.
Molí d'en Miquel Traver.
Seguint riu amunt arribem al molí d'en Miquel Traver.Ací Joan, que ja la va fer, ens indica que la ruta ix del riu i continua per la sèquia del molí. Nosaltres mirem la manera de pujar al molí però no trobem camí, pot ser tapat per les canyes, de manera que decidim seguir pel riu que, a més, és més sec que anar per senda on les brosses banyades fan que acabem xops.
Riu de les Coves.
Seguim remuntant el riu mentre per la dreta veiem la sèquia del molí que passa a més altura. Mirem la manera de pujar però no sembla fàcil i al final els companys ho fan per una clapissa. Jo preferisc continuar per dins del riu on no hi ha matolls que em banyen les cames.
Sèquia del molí
La sèquia del molí circula per dalt i paral·lela al riu però per dalt, i per allí passa la ruta dels molins només marcada per alguns pals i per panells explicatius als llocs més interessants.
Molí Conill.
La ruta travessa el riu a l'altura del Molí Conill, del qual només en resta el cup i poc més. Es tractava d'un dels molins més vells del terme, amb un possible orígen andalusí.
Cova de na Joana.
Deixant enrere el molí Conill trobem la cova de na Joana, aprofitada per la sèquia dels molins que l'aprofita per foradar la roca passant a l'altra banda de la penya per seguir el seu camí riu avall.
Sèquia tallada a la roca.
La sèquia ve des del proper molí de la Troneta i està tallada en la roca en un bon tram, una faena impressionant per tal d'aprofitar les escasses aigues del riu de les Coves.
Molí de la Troneta.
Un poc més amunt es troba el molí de la Troneta, del qual es conserva el casal en bones condicions però buida per dins, i a la vora la casa dels moliners mig assolada.
Assut de la Troneta.
Seguim des del molí de la Troneta la sèquia que li portava l'aigua fins al molí de l'Om. Davant mateix d'ell i per aprofitar l'aigua que n'eixia del carcabà hi ha l'assut de la Troneta, magnífic exemple d'assut fet de pedra picada i que ha resistit el pas del temps i les avingudes d'aigua al llarg dels segles.
Molí de l'Om.
A la vora del molí de l'Om hi ha un parell de taules per poder descansar, però nosaltres només tenim ganes de tornar perquè l'aigua cau a poc a poc però sense pausa, així que apretem el pas per retornar al poble.
Les Coves de la Moreria des del riu.
Retallem un poc per la part de dins d'una revolta del riu i de seguida tenim al davant el cingle de la Moreria, foradat per les coves que li donen nom al poble segons molts autors.
El cingle de la Moreria.
Travessem el riu i pugem a la Moreria per unes escales noves fetes per a facilitar l'accés tot i què no sempre és així.
Les coves miren al nord i no és el millor lloc per a viure, però des d'elles es controla el riu i les hortes i són de fàcil defensa, de manera que el cim del cingle ha estat poblat des de temps antics per tal de controlar el pas, i les coves s'han aprofitat per a viure.
El poble nou des de la Moreria.
De fet el topònim de la Moreria sembla relacionar-se amb la presència ací dels moros, bé abans o bé després de la conquesta cristiana quan es va bastir el nou poble just al davant, també en un tossalet des d'on es controla l'horta tot i què no siga tan fàcil de defensar.
Lloc on havia de tindre lloc el milacre de les Coves.
Ací també va tindre lloc el Milacre de les Coves que va tindre molta anomenada als anys 40, tot i què com diuen els majors el milacre va ser que no passara res amb la quantitat de gent que s'hi va congregar.
Molí de la Roca.
Als peus de la Moreria està el darrer molí que passem. Encara en queden més riu amunt però nosaltres després de passar pel davant del molí de la Roca eixim a la carretera de Torreblanca i seguint-la de seguida entrem al poble per la font de Company.
La Moreria des de la carretera de Torreblanca.
Ens canviem part de la roba, ben banyada després d'estar més de dos hores aguantant un plugim fi, i busquem un bar on arrecerar-nos i escalfar-nos el cor i el cos abans de tornar cap a casa amb un nou vèrtex als peus.
Font de Company.


Ací està el track:


Més informació:
  • Ruta dels Molins
  •  Les Coves de Vinromà
  • Rodrigo Alfonso, Carles (2011) "Molins al riu de les Coves." Article en línia a Alter21 <http://www.alter21.es/?p=5587>
  • Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de Castelló Ed. Antinea
  • Sanz i Sancho, Joan (1992) "Crònica del miracle de les Coves de Vinromà 1947" dins el Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, nº 37 accessible a la web<http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/bcem37_miraclecoves.pdf>
  • Viciano Agramunt, Josep Lluís  (1998) "Unes notes sobre la Moreria" dins Periòdic local de les Coves de Vinromà nº 61 accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/cvinroma_moreriatollnegre.pdf>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada