dissabte, 7 de novembre del 2015

SUERA: DE CASTRO A LA BUITRERA PER LA SIMA I EL CANTAL

Hui tocava fer una ruta prop de casa així que hem anat a Suera a passar per una "senda" que teníem pendent des de que Àlvar em va passar un track fa ja més d'un any.
La idea era fer la volta a Pedralba pels cims, pujant per la Sima fins a la Buitrera, continuant per dalt del Pinar fins a la Talaia i seguint per l'Alt de Molina. Tot això des de la font de Crasto. Al final se'ns ha fet un poc llarg i només hem pogut completar la primera part que, fet i fet, és la que no havíem xafat mai i més interés tenia en fer.
Fonts de Castro.
Hem eixit de les fonts de Castro (o Crasto com també diuen alguns) que presentava l'abundor pròpia dels temps de pluges. Es nota que les pluges intenses de la setmana passada han omplert els aqüífers, i també que ha caigut molta aigua provocant algunes solsides i, com vorem, boltat alguns pins.
Camí vell de Castro.
Comencem la ruta pel camí vell de Castro, deixant a l'esquerra els vells corrals que hui no visitem. Deixem el camí vell que baixa a Suera i seguim a l'esquerra pujant cap al castell i al poc de tros ens trobem tres hòmens amb aixades escarpelleres i troncs a manera de perpals que miren d'apartar la rabassa d'un pi caigut damunt la senda.
Apartant la rabassa.
Ens afegim a la faena i entre els huit en un parell d'espentes tirem la soca avall. Ens conten que han hagut d'apartar molts pins tombats que tapaven la senda, i és que demà és la carrera de muntanya de Suera i cal deixar el pas net per als corredors.
Tornant la solsida.
Nosaltres continuem camí mentre ells tornen la solsida amb lligona i aixada preparant el camí dels corredors. Cal agrair la faena desinteressada que fan els organitzadors i col·laboradors en les carreres de muntanya que a més de fer-les també mantenen i recuperen vells camins i senders que d'altra manera estarien perduts per sempre.
Castell de Suera.
Nosaltres seguim amunt cap al castell fins que arribem al collet que el separa de l'alt de la Sima.
Ací deixem el camí del castell i continuem per l'esquerra el que ens adreça cap al corral d'Antoni.
Es nota que ha plogut i tot està humit i també que no ha passat molta gent doncs a la mateixa vora del camí comencem a trobar rovellons.
Pinar dalt la Cova de Mahoma.

No arribem al corral per poc. Un centenar de metres abans seguim per l'esquerra un sender marcat amb una fita que porta cap a la cova de Mahoma. Però tampoc anem cap a la cova sinó que la deixem a l'esquerra i seguim pujant recte per una senda perduda i mig engolida per la vegetació que puja amunt entre l'espés pinar que creix a la ombria de la cova.
Rovelló.
La pujada no se'ns fa gens monòtona doncs anem fent rovellons tot el camí. Un bon lloc per fer-ne perquè tot i què el pas és fàcil sembla que no hi ve ningú.
Arribem així a l'aiguavessant que baixa cap al barranc de Castro, i seguim amunt pel llomet que separa les dos aiguavessants.
Pujant a la Sima.
Travessem un pinar madur de pi blanc que sembla que ha escapat dels incendis i que està acompanyat per ginebres i romer de manera que és fàcil passar per sota fins que ens trobem sota els ressalts que marquen el punt culminant de l'alt de la Sima.
Alt de la Sima.
Des de l'alt, abocats als cingles que el tanquen pel nord, la part de ponent del terme de Suera queda als nostres peus coberta per una gran manta verda de pinar que s'estén avall cap a la Plana.
Barranc del Castell i el Montí des de la Sima.
Des d'ací la continuació és fàcil, sempre per la divisòria d'aigües, seguint l'antic assegador de la Buitrera que des del coll del castell puja recte a la Buitrera per ací mateix.
Crestall rocallós.
L'orientació és fàcil però el camí es va complicant. Anem buscant la cresta fugint dels llocs més tapats i acabem passant per dalt d'un crestall rocallós que ressalta i on hem de fer algun passet posant les mans.
Antics bancals coberts de pinar.
Més avant el cal buscar el camí entre els pins que creixen ben junts al lloc dels antics bancals, o seguint els senderols que obren els senglars, i seguint-los arribem a un collet on hi ha un antic corral del qual només queden els arcs, i un bassot davant que és on van els senglars a rebolcar-se (i on porten els senderols que obrin).
Corral camí de la buitrera.
Fins ací el camí no ha estat fàcil però no hem trobat massa complicacions sempre mirant de trobar el millor pas. Ara ja no ho tenim tan clar i seguint el track d'Àlvar seguim a l'esquerra i ens trobem perduts enmig d'un matollar alt i espès de manera que a vegades avancem per damunt sense tocar terra fins que finalment arribem a un collet on els senderols de senglars i caçadors? tornen a fer-se evidents. Si algú vol seguir el track millor seguir per l'esquerra del corral (almenys pitjor no serà) i més curt.
Tram final a la Buitrera.
Passat el tram més difícil ja només ens queda la pujada final a la Buitrera. El primer tram anem trobant una senda no massa clara que va buscant el millor pas cap al cim, però quan estem a un centenar de metres trobem una zona que es deguere desbroçar temps enrere i ens facilita pujar al cim de la Buitrera al recte.
La Sima des de la Buitrera.
Des de la Buitrera podem vore el recorregut que hem fet des de la Sima i recuperem forces perquè ací ja hem estat altres vegades i ja coneixem els camins.
Al costat del cim hi ha un bassot on pugen els senglars i també els caçadors, i des d'ací mouen alguns senders poc transitats. L'un baixa cap al Corral del Rubielo seguint la ratlla de Villamalur, l'altre travessa l'alt veí (anomenat a Villamalur Alto de la Buitrera) però nosaltres no en seguim cap dels dos sinó que seguim per la senda més evident que baixa cap al nord fent la volta al Alto de la Buitrera.
Senda de la Buitrera.
El primer tram està un poc tapat i és que ja fa anys que es va netejar i passa poca gent. Més endavant quan gira cap a ponent puja per la dreta una senda que ve del Mas per on vam passar fa poc. A partir d'ací i fins al collado Jupillo la senda està més clara.
Collado del Jupillo.
Quan arribem al collado del Jupillo la senda ens sembla una autopista. Des d'ací el camí a seguir el tenim clar ... i també que no podrem fer la volta completa perquè se'ns farà tard, així que apretem el pas seguint el vell camí de Villamalur a Alcudia que baixa al colladico Royo per passar al Pinar de Suera.
Camino de Alcudia.
Seguim el vell camí d'Alcudia que ressegueix un dels reguers que baixa al Quinquillero sense perdre cota, abans d'enfilar el llomet que separa els termes de Villamalur i Suera.
Entrant al rodeno.
Ací entrem per primera vegada en tot el dia en el rodeno, típic d'Espadà però no tan estès com de vegades sembla. De fet fins a este moment tota la ruta l'hem feta per terreny calar. Ací deixem enrere el pi blanc i entrem als pinars de rodeno, acompanyats per algunes sureres, poques doncs en esta part domina de fa anys el pinar.
Colladico Royo.
Baixant pel rellomet arribem al colladico Royo, per on passa el GR-36 entre Alcudia i Torralba. Des d'ací continuant la ratlla entre termes podríem pujar a la Talaia, però hui no ens dona temps així que seguim el GR avall cap a Pedralba.
El Pinar.
El Gr travessa el Pinar de Suera i ací trobem alguna gent buscant bolets. El pinar està net i es presta a buscar, però de bolets n'hi ha més a la Sima.
No seguim el GR sinó que trenquem a la dreta, seguint el traçat antic, i pugem després travessant el Pinar per un senderol difícil de distinguir entre la pinotxa que entapissa el net sotabosc del pinar. Sort d'unes fites que ens van marcant el camí que ens porta per baix de la Solana de Pedralba a travessar el barranc de Pedralba.
Barranc de Pedralba.
Travessat el barranc el paisatge canvia bruscament. El pinar deixa pas a les sureres en una zona més fresca. La senda ací és evident i va baixant cap al Cantal.
Pedralba des del Cantal.
Passem per la vora dels corrals del Cantal des d'on podem vore quasi tota la partida de Pedralba, que s'estén per la capçalera del barranc de Castro.
Un poc més avant passem per la vora d'un abeurador que recull l'aigua de la font del Cantal, que es troba un centenar de metres més amunt, naixent entre les roques.
Bassa de Castillo.
Un centenar de metres més avall es troba la bassa de Castillo, que recull les aigües de la font per regar uns bancalets. Fins ací puja la pista de Pedralba i des d'ací mou una senda, ara un poc tapada, que puja a la Talaia per la font de la Talaia.
Nosaltres no estem per a entretindre'ns així que seguim pista avall.
Pins tombats a la pista de Pedralba.
Arribem a un trencall de pistes, per on passa el GR que baixa des del colladico Royo, i continua pista amunt cap a la Campana. Nosaltres seguim avall deixant a la dreta la font de l'Avellaner i en poc més de 15 minuts ja estem de retorn a les fonts de Castro finalitzant així la ruta a temps de fer-nos una cervesa a la Font Seca.


Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Coves de Suera
De Suera a Pedralba
Al Castell de Suera des de la Bocamina: despoblats de Castro i Suera Alta
Pedralba entre el Pinar i la Campana
Volta a Pedralba pel Cantal i el Pinar
De la font de Castro a Quatre Camins
Villamalur: el Castillo i les trinxeres del Cabezo

Més informació:
  •  Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
  • Ajuntament de Suera
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
  • Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera Ed. Diputació de Castelló
  •  (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del MTN de Sueras IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Suera. Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada