D'ALBARRACÍN A DORNAQUE PEL NAVAZO I LA PEÑA ESCOPETA

Comencem la segon ruta del cap de setmana que organitza el Centre Excursionista de Vila-real des de fa anys a la Sierra de Albarracín.

Hui ho fem eixint d'Albarracín on fa anys que no passavem caminant. La idea era travessar el Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno. L'any passat vam travessar la part sud i enguany toca la part nord entre Albarracín i Bezas.
Eixim des del Arrabal de Santa Bárbara, als afores d'Albarracín, seguint el traçat del GR-10.

GR-10 eixint d'Albarracín.

De seguida deixem enrere l'ampla foia que es forma a la confluència del barranco del Cabrerizo amb el Guadalaviar i enfilem un camí que remunta el barranc quan este s'estreta entre tossals de rodeno.

Entrant al rodeno del barranco del Cabrerizo. Foto P. Ortells.

Passem als peus de la Loma un estret fins que arribem a les runes del corral del Santo. Ací el PR-TE 5 que ens ha acompanyat se separa per continuar cap a Saldón pel camí vell.

Xops al barranc.

Nosaltres seguim barranc endins passant per la vora de la fuente de la Bocachola que regava uns xicotets bancals d'horta abans de perdre's  barranc avall.

Sota la Loma.

Deixant enrere la clotada on era la font, la senda passa vora una caseta i abandona el paisatge humanitzat entrant de ple als pinars de rodeno. Ací tot és roca i pins que creixen entre les rogenques penyes de rodeno.

Gravat al Abrigo de la Fuente del Cabrerizo. Foto Xema Vilar.

Passem per dalt la fuente la Cruz, des d'on ix un bon doll d'aigua que baixa barranc avall i arribem així a l'abrigo de la fuente del Cabrerizo, on no hi ha pintures sinó gravats al tou rodeno.

Barranco del Cabrerizo. Foto P. Ortells.

Des d'ací el camí passa per la vora de la font i continua amunt pel barranc que cada vegada es fa més estret.
Passem pel costat de la fuente del Cabrerizo d'on raja un fil d'aigua i descartem la senda que puja a las Casetas de la Losilla Baja, seguint barranc amunt fins que n'eixim fent cap al Prado del Navazo, on la senda deixa pas a la pista.
Només ens queda seguir la pista un poc de tros per arribar al merendero del Navazo, on aprofitem per esmorzar, que ja toca.

No estem massa temps per esmorzar perquè tot i què no fa aire, estem a l'ombra i la temperatura no és molt alta, encara que no tan baixa com en la part alta de la serra. Així que quan comencem a gelar-nos alcem el cul del banquet i continuem la ruta que encara ens queda molt.

Abrigo de la Cocinilla del Obispo. Foto P. Ortells.

Continuem pel sendero accesible del Navazo, que ens porta al mirador del Arrastradero passant per la Cocinilla del Obispo on podem vore les magnífiques pintures rupestres, molt ben conservades per a tindre milers d'anys.

 Foto P. Ortells.

Però no seguim tota l'estona el sender perquè el paratge convida a perdre's entre les penyes i blocs, on trobem a escaladors practicant el búlder tot i el fred que fa.

Travessant els blocs de rodeno.

 Seguim tot seguit al sender accessible que ens porta fins al mirador del Arrastradero, des d'on hi ha una bonica vista de la fossa del Jiloca.

Sender accessible.

Aprofitem per fer la foto sobre las Peñas Royas, que cauen a plom dominant la fossa, mentre decidim la continuació de la ruta. La nostra següent fita està clara, el cerro del Losar, però per arribar a ell tenim més d'una opció i triem l'anar travessant el rodeno cap a la Losilla on enllaçarem amb el camí que hi puja.

Mirador del Arrastradero sobre Peñas Royas. Foto Xema Vilar.

Així que des del mirador enfilem un senderol mig esborrat que puja cap a unes penyes que dominen la Losilla. Des d'ací dalt baixem per l'altra banda per una suau pendent a buscar la Cueva de la Losilla pensant que també hi haurà pintures rupestres però només és un abric ramader.

Cap a la Losilla. Foto P. Ortells.

Passant per les terres del mas de la Losilla travessem la carretera de Bezas,  i seguim per l'altra banda enfilant al barranco de la Calera sense seguir cap traça de sender.

Travessant la carretera de Bezas a la Losilla.

A la dreta queda el gran mas de la Losilla, casalici que s'alça enmig d'una ampla foieta i just a la zona de contacte entre el rodeno i la terra calcària, on té els bancals doncs és més fèrtil per a sembrar.
La Losilla és un dels pocs masos que hi ha escampats pel terme d'Albarracín, sempre en zones de conreu apartades i envoltades de bosc, com ho són també la Nava, Dornaque o Ligros, totes al límit del rodeno.

Mas de la Losilla.

Deixem a la dreta el mas, on els pins s'acompanyen de savines, i enfilem el barranc de la Calera on el pinar es torna altra vegada omnipresent.

Barranco de la Calera.

Pel llit del barranquís corre un vell carril per a traure fusta i nosaltres el seguim amunt entrant en calor per primera vegada en tot el dia.

El Losar.

No fem molt de tros que trobem a la dreta la calera que dona nom al barranc, i és que ací també s'hi fan les pedres calars. De fet el barranc corre per la zona de contacte entre el rodeno i la calcària, així a la dreta creix un pinar de pi negre sobre calcàries i a l'esquerra un pinar de rodeno que, a les parts altes s'entreveren amb els roures.

Cerro del Losar. Foto P. Ortells.

Seguint el carril ens puja al Cerro del Losar on els roures (quercus pyrenaica ací) són més abundants i ja es visten d'hivern perdent la fulla.

Camp a través cap al Mirador del Puerto.

El carril acaba i ens cal continuar camp a través cap al següent alt, només amb les indicacions d'un track de fernandorequena que travessa el caòtic terreny de penyes i roques que s'estén entre els puntals.

 Arribant al Mirador del Puerto. Foto P. Ortells.

Evitant penyes i buscant sempre el millor pas arribem a un collet on arriba un altre carril que segueix les traces del vell camí de Saldón a Gea, que traspon el coll baixant per l'altra banda a buscar la Casilla de Gea.
Des d'ací pugem de gaidó a buscar el Alto del Puerto, on hi ha un magnífic mirador.

Clotxa al Alto del Puerto. Foto P. Ortells.

Unes escales tallades a la roca pugen a dalt del mirador, voltat de baranes de fusta. Les baranes són més modernes però l'escala es va fer durant la guerra civil, igual que el rebaix que hi ha dalt la penya més alta on devien estar situades peces d'artilleria ja que és un magnífic mirador des d'on controlar (i bombardejar) la carretera de Saragossa, que connectava Teruel amb la zona nacional.

Foto de grup al Mirador del Alto del Puerto. Foto P. Ortells.

Nosaltres ens fem la foto de grup a dalt i ens entretenim mirant les impressionants vistes de la part nord del Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno. Des d'ací es veu pràcticament tota la part nord, des de Peñas Royas on hem estat abans fins a Carbonera per una banda, i des del Cerro de la Cruz de Montoyo (cim més alt del Paisaje protegido) a la Peña la Cruz.

Las Peñas Royas des del Mirador del Alto del Puerto. Foto P. Ortells.

Si seguim la línia de penyes roges que cauen sobre la carretera de Bezas queden la Peña los Cuernos i la Peña Escopeta, la nostra propera fita.

Accés al Alto del Puerto.

Eixim de l'Alto del Puerto cap al Puerto per on passa el camí vell de Saldón a Gea, on puja el camino del Puerto des de la Losilla, ara lloc de pas del GR-10 que havíem deixat al Navazo i ara retrobem.

Prats vora la Peña los Cuernos.

No fem molt de tros seguint el GR i de seguida ens desviem a l'esquerra a l'altura de la Peña los Cuernos, seguint un carril que passa pels prats que queden a la vora de les penyes de rodeno.

Carril a la Peña la Escopeta.

Deixem enrere un gran bassot que recull l'aigua de pluja i trenquem  a l'esquerra per un carril que es perd entre els brucs que creixen sota el pinar.
El carril s'aboca a un fondo que queda als peus de la llarga filera de penyes que porten a la Peña de la Escopeta, la nostra propera parada.

Cerro de la Cruz de Montoyo des de Peña Escopeta.

Arribem a la Peña per la dreta i aprofitem per enfilar-nos a dalt des d'on hi ha unes vistes millors si cap que des de l'Alto del Puerto.

Peña Escopeta. Foto P. Ortells.

Després de fer les fotos de rigor busquem el sol, sota les penyes que miren al migdia i al recer de l'aire, per dinar que ja toca. La veritat és que el dia és fred però ací s'està d'allò més bé, el sol ha calfat les roques i també a nosaltres, i el vent passa per dalt de manera que passem una estona agradable fins que els núvols comencen a tapar el sol, quan ja ens conviden a anar-nos-en.

Dinant al sol. Foto P. Ortells.

Continuem la marxa, que ja és hora, cap a la Peña la Zarza, que s'alça solitària davant nostre. No pujarem dalt sinó que passem pel mig i baixem cap a la Cueva de Piezallana on trobem (i travessem) novament el GR-10.

Pieza Llana.

La idea inicial era arribar a Bezas passant per Carbonera, però el pas pel rodeno, sense senda, ens ha fet anar més a poc a poc del que és normal i seguint la ruta prevista arribaríem molt tard, així que li toquem a Manolo per a que ens espere amb l'autobús a Dornaque.

Ceporra de los cuatro Pinos. Foto Txema Vilar.

I rumb al nou destí travessem els pinars de Piezallana, ben plana fent honor al seu nom, fins a la Ceporra de los Cuatro Pinos.
Quan el mes passat vam passar per ací hi havia pins marcats per a tallar, ara ja estan a terra i amanits per a carregar a la vora del camí.

Pins batuts a Pieza Llana.

Per ací mateix passa el S4 del rodeno que fa una volta circular des de Dornaque i comencem a seguir-lo de camí a Dornaque, mentre passa per un ample tallafocs que passa pel Zafranar, deixant a la dreta la Nava, ampla clotada cultivada amb un gran mas a la vora que ens recorda a la Losilla.

Peña la Zarza des del Zafranar.

Seguint el tallafocs trasponem un collet deixant enrere la part més espectacular del rodeno i comencem a baixar per una pista que passa per la boca de la Mina del Collado de la Nava.

Mina del Collado de la Nava. Foto P. Ortells.

Als peus de la mina corre el barranco de las Fraguas i al bell mig veiem un rodal d'arbres sense fulla on està el Caseto de Dornaquejos, on hem d'anar, així que busquem algun sender que de ben segur hi hauria per pujar a la boca de la mina des de les cases.

Dornaquejos al fons del barranco de las Fraguas.

Tot i que no molt clares, trobem algunes traces de sender que ens ajuden a baixar al barranc de manera ràpida i, seguint-lo, de seguida arribem a les cases de Dornaquejos o de las Fraguas de Dornaquejos.

Baixant al barranco de las Fraguas.

Dornaquejos és una agrupació de cases d'antics resinadors, construïdes als anys 30, en l'època d'esplendor de l'explotació resinera d'estos pinars per a habitatge permanent dels treballadors de la resina que abans passaven els 8 mesos de treball en barraques de fusta.  No són les úniques cases de resiners; també hi ha a la Mina i hi havia a Valdepessebres fins que les van tirar a terra. Estes però són les més ben conservades i fins i tot ha hagut algun intent de restaurar-les però no ha prosperat.

Casas de Dornaquejos.

Al costat de les cases trobem un gos lligat a un arbre. No sabem perquè així que el deixem allí i ja informarem a la casa forestal de Dornaque a l'arribar (allí ens diran que se l'han deixat els caçadors per a què acudisca una altra gossa que se'ls ha perdut i poder-la així recuperar).

Barranco de los Castillejos.

Nosaltres seguim camí que ja queda poc. Només ens queda un curt tram de pista que ix de Dornaquejos a un collet on enllaça amb la pista de la mina, per on baixavem i per on passa el S4, i des d'ací avall per un ample barranquet que corre als peus de los Castillejos fins que enllacem amb el sender adapat de Dornaque a Fuembuena.

Casa forestal de Dornaque. Foto Txema Vilar.

Ara sí, només dos-cents metres ens separen de la casa forestal de Dornaque, hui reconvertida en centre d'interpretació del Rodeno però on encara hi ha forestals treballant per a la conservació dels magnífics pinars que ens envolten.

Final de jornada. Foto P. Ortells.

I després de visitar el centre i d'uns estiraments per distendir les cames pugem a l'autobús per tornar a casa pensant ja en les rutes de l'any que ve.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Paisaje protegido del Rodeno de Albarracín: S2 pinturas rupestres de Albarracín
El mirador del Alto del Puerto i la Peña Escopeta des de Dornaque
De Dornaque a la laguna de Bezas per la Peña de la Cruz i retorn per Bezas
Albarracín - navazo - arrastradero - camino de gea

Més informació:

• Red Natural de Aragón
• Paisaje protegido de los Pinares de Rodeno
• Parque cultural de Albarracín
• Patrimonio cultural de Aragón
• Senderos de Aragón
• SITAR
• Diversos autors (2007) Sierra de Albarracín Col. red natural de Aragón Ed. Prames
• Diversos autors (2005) El Rodeno Col. Rutas Cai por Aragón Ed. Prames
• Diversos autors (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames
• de Jaime Lorén, Chabier; Pérez Grijalbo, Rodrigo (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed. Prames
• de Jaime Lorén, Chabier (1996) Paisaje protegido de los Pinares del Rodeno y sierra de Albarracín. 22 itinerarios a pie Ed. Prames
• Martínez González, Javier (coord.) (2008) Comarca de la sierra de Albarracín Ed. CECAL accessible a la web. 
• Sánchez Villalba, Julian (2011) Rodeno de Bezas. Explotación resinera. accessible a la web.