Hui hem anat a fer una ruta que podem considerar ja clàssica: pujar des de Fanzara a la cova de la Mola. Però no ho hem fet pel camí normal, el vell camí de Fanzara a Ayódar que puja per la Mola, sinó per la Lleuxa i los Ojales, una ruta que bé podem considerar la millor opció i la més interessant per a fer una circular des de Fanzara a la cova de la Mola.
Comencem a caminar des del frontó de Fanzara, d’esta banda del riu. Cal seguir el camí que voreja el canal de la cota 220 on un cartell ens indica la direcció a seguir cap a los Casales, on hi ha les restes de l’antic despoblat morisc de la Lleuja.
De seguida descartem a la dreta una pista que enfila cap a la Venta. Per ahí tornarem al concloure la ruta. Ara seguim vora el canal fins que, just abans d’arribar a un sifó on acaba el camí, baixem al riu per una pista a l’esquerra.
Passem per la vora d’uns bancals de tarongers i, on s’acaba la finca, agafem una senda enfitada i oberta al canyar que puja per la vora dels bancals i continua sota d’una figuera per acabar al camí de l’Escaleta. És aquesta una senda penjada dalt del riu, oberta a principis del segle XX sobre una antiga séquia i usada per accedir a la partida de Lleuja quan la força de l’aigua impedia el pas per dins el riu.
Després d’aquest tros, més espectacular on la senda va penjada dalt del riu a l’altura del Congost, tornem a eixir a una pista asfaltada. Es tracta del camino de la Lleuja (o Lleuxa) que seguirem a la dreta de pujada. El camí passa entre trams de pinar, matollar i bancals d’oliveres pujant cap a la Cueva Santa, però no el seguim molt de tros perquè a l’arribar a un ample olivar trenquem a l’esquerra per un caminal de terra que entra a un antic bancal de tarongers abandonats.
Travessem la finca pel cap de dalt i continuem per l’altra banda, sempre per dalt del barranco de la Lleuja que queda a la nostra esquerra. De l’altra banda queda el mas de los Canónigos per on passa el GR-333 cap a los Casales. Fóra una bona alternativa per a allargar un poc més la ruta però hui no toca.
Passat l’hort ermat la pista baixa cap al barranco de la Lleuja poc abans que engrave amb ell el del Baladrar per on va un sender que ve des d’Onda. Travessem el barranc i pugem per l’altre costat la pista que ací està en molt mal estat per a cotxes però no per a caminants i unes poques passes més amunt arribem a la carretera de Montanejos.
 |
| El sol llevant il·lumina el Turio i Saganta. |
 |
| Desviament al pas de l'Escaleta. |
 |
| Pas de l'Escaleta. |
 |
| El Congost des del pas de l'Escaleta. |
 |
| Camino de la Lleuja. |
 |
| El camí travessa un hort de tarongers abandonats. |
Hem de seguir ara la carretera a la dreta i ho fem per la cuneta per a fugir de l’intens i perillós trànsit que circula diumenge al matí. Sobretot motos que sembla que estan competint. No fem però molt de tros per la vora de la carretera i als cent metres ens desviem a l’esquerra pel barranco de los Ojales per on entra una pista entre l’espès pinar.
La pista passa per la vora de los Ojales, antic ullal d’aigua ara utilitzat per a abastir d’aigua el poble. Un poc més avant la pista mor just on hi ha unes caixes d’abelles. Just abans puja recte una senda cap a la Cova de la Mola. Abans no n’hi havia més que un senderol perdedor, ara, després de passar-hi la marató dels Refugis de Pedra, hi ha una senda més clara que puja pel crestall rocallós deixant a l’esquerra el barranco de los Gamellones.
La pujada la fem a poc a poc, disfrutant de les vistes que se’ns obren en un dia tan clar com ventós. Per sort el vent del nord no bufa massa a la vessant sud per on pugem. La senda s’ha traçat sobre la el llomet rocallós que puja cap a la Mola entre los Gamellones i el Carrascalet i s’ha fet pas a base de passar. Per sort a les zones on hi ha més roca es troba perfectament enfitada i es fa fàcil de seguir. A la part de dalt deixem enrere el rascler calcar i enfilem cap a uns antics bancals on creix el pinar i, per entre ells, pugem cap a la cova.
Arribem a la cova de la Mola que es troba al fons d'una foieta (o dolina). Es tracta d'una gran cavitat quasi plana i que s'ha habilitat per a poder fer vida, pel que conten, durant la guerra civil quan va passar el front per ací. Un camí de cavalleria baixa a la cova i a dins un dipòsit d'aigua recull els escorrims del sostre i permet fer un glop. La cova de la Mola però ha estat ocupada des de ben antic. S'han trobat indicis del bronze encara que el fet de ser tan accessible i haver servit de refugi al llarg dels segles ha alterat les restes que podrien quedar. A més és una cavitat poc perillosa i on no cal llum artificial per a explorar la sala gran.
Aprofitem ací per a fer un mos al davant de la cova, al fons de la foieta on estem a recer de l’aire abans d’entrar i fer una curta visita a la cova.
 |
| Caminant per la vora de la carretera. |
 |
| Pou de los Ojales. |
 |
| Senda d'accés a la Mola des de los Ojales. |
 |
| Barranco de los Gamellones. |
 |
| La pendent se suavitza al tram final de la pujada. |
 |
| La Plana des de la Mola de Fanzara. |
 |
| Foieta on està la cova. |
 |
| Boca de la Cova de la Mola. |
Després del descans cal continuar camí i ho fem continuant cap a la Mola on el vent bufa ben fort. Arribem al cap de poc a l'ample altiplà de la Mola que s'estén quasi un parell de quilòmetres de banda a banda. Es tracta d'un altiplà calcari atacat per una forta carstificació on es troben nombrosos avencs i coves, de fet la Mola o la Muela no és una única muntanya, és el nom que pren l'ampla extensió montuosa que queda entre el barranco del Turio i el de los Gamellones. No es tracta d'una mola com les del Maestrat però sí d'un terreny pla i elevat que contrasta amb els cims costeruts d'Espadà. Ara bé la Muela no és totalment plana i alguns barranquissos la travessen i la fragmenten.
Nosaltres no travessem la Mola sinó que al cap de poc ens desviem baixant pel vell camí de la Muela que puja directe des de Fanzara i que coincideix amb el camí vell de Fanzara a Ayódar que travessa de part a part la Mola. Cal seguir-lo cap a la dreta i de seguida abandonem l’altiplà de la Mola i comencem a baixar cap al riu on queda Fanzara.
Baixem ara pel camí de la Mola, ben traçat i còmode, que baixa fent revoltes sota el pinar de la Costera de la Muela. El camino de la Muela es va recuperar fa uns anys gràcies als veïns de Fanzara que el van desbrossar. Sortosament molts trams conservaven encara la l'empedrat original i la traça no s'havia perdut ni fet malbé ... fins fa poc. Ens trobem conforme baixem que alguns "amants" de les bicis de muntanya que només deuen pensar en ells mateixos i en res més van desfer part del camí per facilitar-ne la baixada. Com si només fora un camí per a ells i per a baixar. Han provocat danys irreparables a la traça del camí impedint el pas a senderistes i cavallistes. Ara a més ja no es veu senyal de pas de les btt, és a dir, van trencar bona part de l’empedrat i van fer malbé un camí vell per a usar-lo un curt temps com a divertiment.
Passem un vell aljub i un, no tan vell, refugi on la senda travessa la pista forestal i, més avall, passem sota una línia de mitja tensió abans de trobar la carretera de Montanejos. Es nota que fou un camí de ferradura important, ample i amb molts trossos empedrats i fins i tot amb obra feta per a salvar desnivells grans de manera que la baixada és sempre amb un desnivell continuu i constant per tal de facilitar el pas de les cavalleries carregades.
 |
| Continuació del camí per la Mola. |
 |
| Camino de Ayódar a Fanzara. |
 |
| El camí baixa ben traçat i empedrat ... |
 |
| ... llevat d'algun tram que van desfer els "amants" de les btt per a pegar bots. |
 |
| Fanzara des de la carretera de Montanejos. |
La carretera de Montanejos ha tallat el vell camí que ha de desviar-se per a baixar evitant el talús de la vora i remuntant-la uns metres per desviar-nos a l'esquerra per una senda que aboca al colladet de la Venta. Ací hi havia un encreuament de camins passant el que anava de Fanzara a Ayódar (per on venim) i el que anava a Onda (Tales i Suera) que s’unia a un dels dos que remuntava el riu de Millars cap a Aragó i per on hi havia gran trànsit de rècues arrieres. Per això mateix es va bastir ací una Venta de la qual només en queda el nom.
Nosaltres travessem al recte el camí real d’Onda a Aragó que passa als peus del Castillet de Fanzara i seguim recte per una lloma coberta de pinar on s’ha recuperat l’antic camí. A la dreta deixem el barranco del Arbolaje, on els vells bancals substitueixen els antics arbres, i a l’esquerra queda el Llano que voreja el riu de Millars.
El camí aboca a una pista que continua entre pinar i camps d’oliveres i garroferes fent cap al canal de la cota 220 que baixa l'aigua des del pantanet de Vallat per a regar la part alta de la Plana.
Per ací hem passat al començar la ruta i ara, girant a l’esquerra, la clourem desfent els tres-cents metres que ens separen del frontó de Fanzara, des d’on començat a caminar.
 |
| Camino de Ayódar al davant del Castillet. |
 |
| Arribant a Fanzara amb la Mola al fons. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
GR333: de Ribesalbes a Fanzara pel camí vell i l'Escaleta
de Fanzara al Salvador per la Cova de la Mola i l'Escaleta
GR333: circular entre Ribesalbes i Tales pel terme de Fanzara
Fanzara morisca: l'Alcudia, el Castillet i la Lleuxa
Més informació:
- Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
- Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
- Web de l'ajuntament de Fanzara
- Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada