Un any més, i després del parèntesi de dos anys a causa del Covid, el Centre Excursionista de Vila-real i la Fundació de la Caixa Rural de Vila-real tornen a fer la tradicional «volta al terme». En este cas, amb Joan, vam estar pensant quina part visitar i finalment vam triar fer una ruta per les Solades amb el fil conductor de les alqueries que encara queden en eixa partida del terme.
La ruta al final ha eixit d’uns 14 km, pràcticament tots asfaltats i per camins amples, doncs s’ha pensat per a fer amb un grup molt nombrós i divers de gent i per això cal defugir passos complicats i llocs estrets on cal anar en filera.
Des de la plaça Major eixim pel carrer Major Sant Jaume, per on anava antigament el Camí Real fins al jardí de Sant Pasqual. Ací trenquem a la dreta per la vora de l’església de Sant Pasqual, seguint l’antic camí de la Travessa, anomenat així perquè retallava travessant la volta que fa el Camí Real per a buscar el pont Nou. Això es deu a que fins a finals del segle XVIII el Camí Real seguia pel pont de Santa Quitèria cap a Borriol, però en eixa època es va traçar la nova carretera seguint per vora la mar, passant per Castelló i Benicàssim, és per eixe motiu també que es va fer el Pont Nou (que ja és vell) a finals segle XVIII.
Pel camí la Travessa passem per la vora de l’Hort de Polo i l’Hort de Pujol, dos dels horts que els terratinents locals tenien als afores del poble per tal de passar temporades d’esbarjo. En este cas els dos s’han conservat i protegit mentre que d’altres (la Maiorasga, l’hort de Sarthou, l’hort de Vives, ...) no tindre la mateixa sort.
Passat l’hort de Pujol ens desviem pel camí Almassora, en el seu primer tram peatonalitzat, que salva les vies del tren pel pont de la Gallega. Abans de fer el pont hi havia un pas a nivell amb agulles i una caseta per a la guardaagulles, persona que s’encarregava de pujar i baixar les barreres. Durant molts anys a la casa vivien els membres de la família Gallego i l’última guardaagulles va ser qui li va donar el nom al pas a nivell i, posteriorment al pont.
D’ací avant cal seguir el camí Almassora que passa sota la nova carretera General i deixa a la dreta l’alqueria de Mossèn Benito Traver, on conten que va escriure algunes de les seues principals obres.
Cal seguir el camí Almassora que, a la seua part final, fa una sèrie de voltes totalment innecessàries i que suggereixen que el camí es va fer sobre un parcel·lari ja existent. Si tenim en conte que la séquia i el poble de Vila-real es van construir a la vegada, cal pensar que ja hi havia una sèrie de finques en esta zona del terme prop del riu que va condicionar el traçat del camí.
El camí Almassora acaba al davant del poble d’Almassora, que queda a l’altra banda de riu. L’erosió del riu s’ha menjat el possible baixador per la cantera per tal de travessar el riu i arribar al poble. Nosaltres tampoc baixarem sinó que continuarem entre el riu i la séquia de Borriana, que tenim a la vora, pel camí de la Cantera de Vora Riu.
 |
| L'Hort de Polo. |
 |
| L'Hort de Puchol. |
 |
| Alqueria de Mossèn Benito. |
 |
| Capelleta aprofitant una manxeta. |
 |
| Camí Almassora. |
 |
| Camí vora riu. |
Seguint pel camí de vora riu passem per davant de l’alqueria de Marín, edifici gran i bell però molt descuidat i que en pocs anys, si no es fa res, començarà a amenaçar ruïna. La deixem enrere i arribem a la ratlla de Borriana. Davant nostre hi ha el pont del Secanet, per on passa la carretera d’Almassora a Borriana, el nom li ve de la menuda partida que l’envolta, el Secanet, secà que contrasta amb l’horta que domina a tot arreu. Ací mateix, amagat entre els canyars del riu hi ha un pilar del que fou Pont de les Tres Viles, pont medieval bastit al punt on es toquen els termes de les tres viles de Vila-real, Almassora i Borriana. La factura no seria tan bona com el de Santa Quitèria per bé que no s’ha conservat.
Seguim ara per la vora de la carretera, deixant a la dreta els Partidors Majors on parteixen aigua la séquia Jussana, la Sobirana i la séquia de Nules. La séquia Jussana sempre duu aigua, igual que l'ull de les Forques que es troba un poc abans, però la séquia sobirana i la de Nules es reparteixen l'aigua en tandes d'onze i sis dies respectivament. Per aquesta raó la séquia sobirana de Borriana és més coneguda com la Tanda. Continuem camí i trobem els partidors de la séquia del Molí Nou que corre cap al Molí de Qualo, just a la vora d'una bòbila, cap a on seguim.
No arribarem a la bòbila i al molí doncs abans seguirem un entrador que ens porta al caixer de la Tanda per on continuem la ruta. La Tanda segueix ací la ratlla entre Vila-real i Borriana, de manera que la part de dalt és terme de Vila-real (i es rega de la séquia de Vila-real) i la de baix de Borriana. Però no és així en tot el seu trajecte doncs un poc més avant la ratlla de Vila-real se’n separa de la séquia deixant un tros de terme de Borriana regat per aigües de Vila-real. Esta partida es coneix com els Vintens, per haver de pagar la vintena part de la collita en concepte de sequiatge a Vila-real.
Caminar per la vora de la Tanda és ben agradable, la primera part és un camí de terra que més avant deixa pas a un ample caixer formigonat. La séquia encara està en ús doncs al terme de Borriana encara se segueix usant el reg tradicional a portell de manera que, si toca la tanda, podrem vore tot el sistema de reg tradicional encara en funcionament, desviant l’aigua de la séquia a les files (filloles els diuen a Borriana), ulls o tapons (segons la importància) i com des de les files n’arriba l’aigua a cada tros. Nosaltres farem doncs el camí dels sequiers que repartien l’aigua, i és eixa la raó que explica l’existència d’este ample caminal vora la séquia per la banda de baix, per a donar accés a les parades i portilles.
Seguint la séquia travessem el camí la Mar de Vila-real, deixem enrere el camí Cedre i arribarem a la carretera de Borriana a la vora d’un antic rajolar del que només se’n conserva el fumeral.
 |
| Caseta de Volta a la vora de la séquia de Borriana. |
 |
| Alqueria de Marín. |
 |
| El Secanet. |
 |
| Almenara a la séquia de Borriana. |
 |
| Antiga fàbrica d'aiguardent al Secanet. |
 |
| Els Partidors de Borriana. |
 |
| La Tanda. |
 |
| El camí la Mar a l'altura del Xop de Nius. |
 |
| Alqueria de Tova. |
Deixem ara la séquia i seguim pel carril bici de la carretera cap a Vila-real. Passem el quart o darrer sedeny i, arribats a l’altura del tercer sedeny trobarem l’alqueria de la Monja, massissa construcció encara en un estat acceptable.
Cal seguir ara pel Tercer Sedeny fins al camí vell de Borriana que seguirem avall cap a Borriana fins al Quart o Darrer Sedeny. Cal dir ací que els sedenys són els noms que prenen els camins travessers que trobem a la partida de les Solades i que enllacen els diferents camins que des del poble baixen cap a la mar. L’origen del nom de sedeny és discutit pels filòlegs però el cas és que ja se’ls coneixia així a l’edat mitjana.
Arribats al Darrer Sedeny cal seguir ara cap al riu de Millars novament. Passem el camí Cedre i un poc més avant hi ha l’alqueria de Peiró, al costat i dins de la mateixa parcel·la de la bassa reguladora d’aigua per al reg localitzat de les Solades, és per eixa raó que s’ha rehabilitat i es troba en bon estat.
Des d’ací cal tornar enrere al camí Cedre i per ell tornar cap al poble. El camí li deu el nom al cedre que hi havia plantat a la seua vora, ningú sap ben bé a on per bé que el pobre arbre fa segles que va morir, i és que el cedre es va plantar allà cap al segle XV.
Seguint el camí Cedre, quan este travessa la carretera General per un pont, just a la dreta sota el pont, hi ha l’alqueria del Rosari, reconvertida en lloc per a celebracions i per eixa raó també en bon estat de conservació. La vorem des de dalt i encaminarem els nostres passos a l’estació.
Antigament al camí Cedre també hi havia un pas a nivell però ara s’ha tancat per a evitar accidents. La caseta del guardaagulles però encara està, mal conservada, a la banda de dalt de la via, i és l’única que es conserva de les diverses que en va haver al poble i on conta la tradició que va viure Adela Lucia Almerich, de la qual se’n va enamorar el rei Alfonso XII al passar amb el tren i la va convertir en la seua amant (encara que la paraula usada pel poble no fora exactament eixa).
Nosaltres com ara no podem passar pel pas que guardava Adela seguim per la vora de la via, per davant l’alqueria dels Calduchs, on va viure el boticari (i botànic) Manuel Calduch, reconegut per les seues aportacions a la botànica i, dins els cercles excursionistes, per la seua passió per les muntanyes i les excursions. Un poc més avant hi ha l’alqueria d’Anna Nebot, propietat de la Fundació de la Caixa Rural i que ara s’usa per a la fundació Manantial. Des d’ací travessem per dalt les vies de tren per a entrar a Vila-real pel camí de l’Estació que, des de l’Estació del Nord (per la companyia fèrria que la gestionava ja que es troba a l’est) ens porta fins a la Plaça passant per l’hort dels Verdians.
 |
| Camí de vianants vora la carretera de Borriana. |
 |
| L'Alqueria de la Monja. |
 |
| Alqueria de Peiró. |
 |
| Capçal de reg per degoteig de les Solaes. |
 |
| L'Alqueria del Rosari. |
Així acaba la passejada per una de les cinc grans partides del terme, per a la descripció de cadascuna de les alqueries vos remet a:
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
de Vila-real a la Pola pel riu de Millars i retorn pel camí la Març
Séquies i molins a Vila-real: les Solades i Carinyena
III volta al terme: camí de la Panderola
Més informació:
Aparici Vilar, Joaquim (1992) "Sobre l'administració i ús de l'aigua de reg al terme de Borriana" dins III Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. <http://hdl.handle.net/10234/4255>
Guinot Rodríguez; Enric i Selma Castell, Sergi (2002) Las Acequias de la Plana de Castelló Ed Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació
Obiol Menero, Emili (1987) Toponimia rural de Vila-real Ed. Caixa rural Vila-real
Heredia Robres, Jacinto (2004) Cent fites urbanes a Vila-real Ed. Brosquil
Heredia Robres, Jacinto (2009) Els noms de lloc al terme de Vila-real Ed. Fundació Caixa rural de Vila-real
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada