dissabte, 13 de març del 2021

DE LA COLOMA A LA SERRATELLA

L’any passat vam pujar des de la Torre dels Dumenges a la Serratella, era la primera vegada que caminàvem per la cara de llevant de la Serra d’en Galceran i ens vam quedar amb ganes de més, però la vessant de llevant, prou desboscada i exposada al sol no és un bon lloc per a caminar a l’estiu així que vam haver d’esperar a l’hivern per a xafar-la. Fa un parell de mesos vam tornar a passejar per ella, seguint el recorregut de la cursa de muntanya de les Coves que puja fins al Tossal Gros arribant a la ratlla de la Serratella i hui, per fi, completarem la trilogia pujant a la Serratella des de la Coloma pel camí vell de les Coves.

No són totes les rutes que s’hi poden fer però sí una visió general del que dóna de sí la Serra. De fet encara podríem fer una altra ruta també espectacular, però com Ramiro ja la va fer fa poc la deixem per a una altra ocasió.

Esta vegada i per tal de no allargar la ruta comencem a caminar al mas de la Coloma, dins del terme de les Coves de Vinromà. Per ací passava l’antic camí de les Coves a la Serratella què és el que pretenem seguir. El camí apareix al mapa de la Serratella del Tossal, que serà la nostra guia al llarg del matí, i també a la cartografia antiga de l’IGN. Ara bé, Pau al seu mapa el retola amb puntets indicant que està més bé perdut o difícil de seguir, és per això que comencem per ell doncs si no el trobem haurem de fer una ruta totalment diferent.



De tota manera l’inici de la ruta (i del camí) és ben fàcil. Només hem de seguir la pista que mou per dalt de la Coloma, i ho fem mirant de no destorbar els seus veïns.

La Coloma és una gran masada que va arribar a tindre 7 cases amb 20 persones vivint. Actualment no viu tanta gent però no està deshabitada, per tant aparquem fora de les cases (preguntant on ho podem fer sense destorbar) i comencem a caminar fent la volta per fora per a no molestar als veïns en esta hora del matí.

La pista traçada sobre el vell camí avança entre bancals ermats on ara creix el romer, el coscoll i l’argelaga. Anem pujant per un llom entre el barranc del Llentisclar i el del mas de Fermí. Conforme pugem les vistes sobre el pla on hi ha les Coves es fan més bones i al prendre altura ja podrem vore per damunt de les muntanyes la mar, molt emboirada, al darrere. Ens sorprèn trobar a meitat pujada un cartell d’una ramaderia de bous però per sort per a nosaltres ja no en queda cap. Finalment arribem a la part més alta on retrobem bancals treballats plantats d’oliveres i ametlers amb alguna garrofera. Ací el camí gira al nord abandonant els entradors que a l’esquerra van als bancals i masos que s’estenen a la falda de la serra. Deixem enrere els bancals treballats i enfilem cap al mas d’Eixarca, abandonat i mig assolat. No passarem però pel mas (ho farem al tornar) doncs a poques passes d’arribar busquem a l’esquerra el camí vell.

Mas de la Coloma.

La Torre dels Domenges amb el Desert de les Palmes al fons.

Camí vell de les Coves a la Serratella.

Arribant al mas d'Eixarca on cal seguir per senda.

El camí vell està, si no perdut, si molt tapat i en conte de seguir les restes del camí que encara es poden vore, seguim un senderol per on passen els caçadors buscant les clapisses on no creix la malea. El camí puja per les Grasades d’en Brossa però nosaltres no estem segurs d’haver trobat la traça original perquè no n’hem vist de grasades. Malgrat la dificultat de trobar el bon camí la pujada no és difícil, ací les argelagues no medren i el coscoll no s’escampa molt de manera que la major part de la costera està coberta de romer, fàcil de passar i que ens deixa ben perfumats. De tota manera en la major part ens trobem rocams on no creix massa cosa de manera que sense més dificultat que l’orientació arribem a la part alta de la costera.

Al passar la ratlla de la Serratella perdem la traça del camí i pugem buscant el millor pas a buscar la bassa de la Morranda per a on passa un camí que puja des del Pou de l’Espessura (i camí vell de la Torre), marcat com a PR no classificat de la Serratella. Al final trobem el camí un tros més amunt de la bassa doncs la darrera part no hem pogut seguir el camí vell, bé perquè l’hem perdut, bé perquè s’ha perdut.

Pujant per les Grasades d'en Bossa.

Enllaçant amb el camí de la Morranda.

Quan enllacem amb el camí de la Morranda continuem pujant amunt però ja per una senda més clara encara que no massa transitada. Des d’ací ja veiem la Serratella que trau el cap entre el Castellar i la Talaia, però encara ens queda un bell tros per arribar-hi. El camí puja fent un parell de voltes i continua recte amb paret a banda i banda ja que a més coincideix amb un assagador. Quan tenim davant el Tossalet d’en Borró l’assagador continua recte mentre que el nostre camí fa la volta per la dreta passant pel pouet del Portell d’en Grau i enfilant amunt per a passar pel Portell d’en Grau que fa honor al nom doncs es tracta d’un grau o pas que s’obre en un portellet no massa marcat al vessant del tossal. Després de passar-lo continuem cap a l’ombria on el terreny calar deixa pas al sauló i apareixen les carrasques.

Arribem així a les Carrasques de Selmeta on hi ha un encreuament de camins. Fins ací entra una pista traçada sobre el vell camí des de la Serratella per on seguirem, a la dreta continua una senda que baixa a la font de la Figuera. Deixem enrere les grans carrasques i passem entre bancals on, en la paret d’un d’ells, hi ha la font de l’Ambelló. Passada la font seguim un encreuament a l’esquerra que ens puja per un bell tram de camí empedrat, ample i molt ben conservat, i què ens portarà a la bassa de les Lloses on enllacem amb una pista formigonada que, passant per davant del cementeri, ens duu a entrar a la Serratella pel carrer del Calvari.

Camí de la Morranda.

La Serratella des de la Morranda.

El camí arribant al Portell d'en Grau.

Font de l'Ambelló.

Tram de camí magníficament empedrat i ben conservat pujant a la bassa de les Lloses.

Entrant a la Serratella pel carrer del Calvari.

Senders de la Serratella.

Després de fer una breu visita turística a la Serratella seguim camí buscant les piscines per on hem de continuar la ruta buscant el barranc de l’Espigolar. Anem seguint el PR-CV-394 o «ruta de l’Ermita» doncs fa un recorregut circular de 10 km. Seguint-lo poc després de passar les piscines arribem a una bifurcació, per l’esquerra continua el camí vell d’Albocàsser que puja a la carretera a l’altura del mas d’en Selma, nosaltres seguirem per la dreta el camí del Cingle que passa per damunt del Morralàs i del Cingle on hi ha sengles zones d’escalada.

Després de fer un breu descans per a fer un mos amb vistes als cingles que voregen el barranc de l’Espigolar continuem camí passant per dalt les zones d’escalada fins que arribem a la portera que dóna accés al mas d’en Rasos. Després de deixar-la ben tancada continuem cap al mas d’en Rasos on hi ha una explotació de ramaderia bovina. De fet a la nostra dreta queden els estables de les vaques, mirant cap al barranc. Nosaltres seguim el camí que enfila cap al mas, gran i arreglat, passant per dalt d’ell i eixint a la pista que entra des de la carretera.

Eixint de la Serratella per les piscines.

Camí del Cingle pel barranc de l'Espigolar.

Portera arribant al mas d'en Rasos.

Per la pista a l’esquerra continua el PR però nosaltres seguim a la dreta passant per davant del mas. Ací la pista continua fent la volta a un tossalet però nosaltres seguim recte pel camí vell (que també baixa a les Coves pel mas dels Arcs) travessant els amples bancals on ja verdeja el cereal. El camí coincideix més avant amb la pista i seguim per ell un tros fins que ens desviem per la pista que gira a la dreta coronant els Cormulls. El vell camí continua recte i no massa net cap al Pla de la Mallada des d’on comença a baixar a les Coves pel mas dels Arcs però nosaltres seguim pujant al cormo dels Cormulls que fan honor al seu nom al sobreeixir per damunt les llomes (fent un cormull).

Arribem així a un punt on cal estar atents a una portera que dóna pas al camí que baixa cap al Tossal Gros, no massa evident però sí molt xafat i, quan l’agafes, fàcil de seguir. El camí ens baixa fins a una grossa fita de terme situada dalt la cova del Morral. Ací parteixen termes les Coves i la Serratella i a partir d’ara continuarem pel terme de les Coves. Per l’esquerra puja una senda des del Pla de la Mallada, molt xafada per passar per ací la cursa de muntanya de les Coves que fa la volta al Tossal Gros, el més alt del seu terme. Nosaltres la seguirem recte cap al tossal.

Camí del mas dels Arcs des del mas d'en Rasos.

Bancals del mas d'en Rasos.

El Tossal Gros des dels Cormulls.

Fita de terme de les Coves. Al fons es veu el poble.

Fa un parell de mesos ja vam passar per ací pujant des del mas dels Arcs de manera que este tram ja el conec. Baixem cap al Tossal Gros deixant a l’esquerra l’enrunat mas de Sucaina i continuem entre parets del que sembla un ample assagador cap al mas del Tossal Gros. Ací s’estreta i passem per dalt d’un bassot que recull l’aigua de pluja per al mas, aigua que ara només aprofiten cabres i senglars. A la dreta i un poc més amunt hi ha les restes del mas, pràcticament caigut.

Davant nostre queda el Tossal Gros però no arribem, cal estar atents doncs ací la traça és fàcil de perdre entre el timó i els fenassos que són l’únic que creix entre les pedres. Quan comencem a baixar el sender es fa més clar i comença a fer voltes per la vessant baixant cap al barranc del Llentisclar que es veu al fons.

Conforme baixem ens trobem una parella de les Coves que puja i els preguntem pel camí del mas del Llentisclar, què és per on volem continuar. Ens expliquen què encara que no estiga massa net ells passen sense problemes així que nosaltres també ho farem.

Continuem baixant cap a les Xosses que formen un conjunt de casalicis mig enfonsats. Entre ells trobem un rodal de carrasques, l’únic lloc on creixen, segurament salvades de la destral per a fer ombra als animals del mas. A la casa de baix hi ha una palmera datilera a la porta, tota una extravagància en estes terres tot i què era habitual a les planes litorals, ací però creix tan bé com ho fan les palmes margalloneres que s’escampen un poc per tot.

Baixant al barranc del Llentisclar.

El mas del Llentisclar i el barranc que li dóna nom.

Deixem enrere les Xosses i continuem baixant fins que arribem a un encreuament: per la dreta continua el camí del Llentisclar i per l’esquerra segueix el camí de la cursa cap a les Coves pel mas de Tarragó. Pels dos llocs podem tornar a la Coloma però pel Llentisclar és més curt (i no hem passat mai) així que no fem cas a les marques blanques i verdes (del sender per on va la carrera) i continuem pel camí que ens porta al mas del Llentisclar.

El camí és fàcil de seguir però no està gens xafat i no està net. De tota manera avancem sense massa complicacions fins al mas, només amb algun pas més tapat per algun coscoll. Per sort la vessant pedregosa no deixa créixer massa cosa. Arribem així al mas, també mig assolat, i ens trobem el camí ple de piteres. Amb bon calcer no presenta cap problema passar però la gosseta l’hem d’agafar a braços per a què no se punxe les potes. Per sort només és un curt tram i de seguida continuem pel vell camí on el què trobem són romers, coscolls i argelagues, vells coneguts nostres. El camí baixa cap al barranc del Llentisclar per antics bancals de garroferes on creix el fenàs i on perdem la traça. De tota manera és fàcil baixar al barranc i travessar-lo pujant per l’altre costat.

Camí del mas del Llentisclar.

Piteres que creixen al camí al mas del Llentisclar.

La pujada per l’ombria del barranc està més tapada i en algun punt es fa difícil el pas però no pels llentiscles (que no veiem) sinó pel coscoll i l’argelaga. Per sort només és algun tram curt i el camí, que puja fent voltes, es troba prou millor conforme anem pujant. Arribem així a una pista que passa per dalt nostre entrant a uns ametlars. Cal seguir-la a l’esquerra i de seguida trobem el mas d’Eixarca i, uns passos més davant, enllacem amb el camí vell de les Coves a la Serratella per on hem començat a caminar.

Hem tancat el cercle i només ens queda desfer el camí que hem fet al començar la ruta baixant cap a la Coloma per acabar la ruta.

 

Tram més tapat del camí pujant del barranc del Llentisclar.

Pujant al mas d'Eixarca amb els Cormulls al fons.

Passant, ara sí, pel mas d'Eixarca.

El camí vell de la Serratella baixant a la Coloma.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací un parell de rutes que comparteixen part del traçat:

Volta al Tossal Gros des del mas de Tarragó

De la Torre a la Serratella per la Serra d'en Galceran

Més informació:

  • Sales Miralles, Jose Luis (2015) Els masos del nostre terme. La Serratella. Ed. Diputació de Castelló accessible a la web

  •  Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies

  • Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web

  • Guardiola Guardiola, Marc i Guardiola Noguera, Ferran (2020) Toponímia dels pobles valencians. Les Coves de Vinromà Ed. AVL accessible a la web.

  •  Ajuntament de la Serratella

  • Ajuntament de les Coves de Vinromà

divendres, 5 de febrer del 2021

SENDERS DE TALES: RUTA ENTRE RIUS

Com que ara ens han vedat eixir en cap de setmana del terme municipal i ens passem els dissabtes pegant voltes per la Plana cal aprofitar un divendres d’acabar prompte de treballar per tal d’eixir a la muntanya, i per a fer-ho cal buscar un lloc propet i una ruta curta.

Fa poc els companys jubilats del «Sacaleches» hem van comentar que s’havia obert una nova senda a Tales pel costat del riu, així que ja està l’objectiu fixat i només cal acostar-se a Tales per a caminar.

 


La ruta comença a Tales però no la començarem al poble sinó que continuarem per la carretera un poc més i, passat el poble, seguirem per la carretera de Suera on vorem de seguida un ramal de la carretera antiga habilitat com a aparcament. Davant mateix hi ha un cartell explicatiu de la ruta.

Des d’ací començarem a caminar passant pel «campament», lloc on, segons conta la tradició, hi va haver el campament de l’exèrcit carlista mentre assetjaven Onda durant la primera guerra carlista. És en este context que es va perdre el castell de Tales que queda dalt d’una penya i dominant el punt on conflueixen el riu de Veo i el riu de Suera o Sonella que baixa de Suera. L’horta s’estén pel Clot, al voltant d’un penyal aprofitant un meandre abandonat que forma una gran clotada.

Comencem a caminar seguint les marques del GR333 que puja pel camí d’Entre-rius, que dóna accés a la partida d’Entre-rius que, com bé mostra el seu nom, es troba entre els dos rius. Sovint també s’anomena al camí de les Àguiles què és la partida situada més amunt, ja en terme de Suera.

El camí d’Entre-rius o de les Àguiles comença passant sota la cova del Campament on hi ha una xicoteta escola d'escalada. Conforme pugem si ens fixem bé podem trobar entre els bancals restes de rajoles de les construccions d'un antic campament de l'OJE. A la part alta encara queda un edifici reaprofitat com a caseta de camp, i és que a l'època franquista ací es feien campaments de l'Organización Juvenil Española (de la Falange), i segurament d'ací el nom de la cova i del paratge més que de l’antic campament carlista.

El camí continua per la partida d'Entre-rius, que queda entre el riu de Veo i el de Suera, i la deixem enrere seguint la senda que munta sota el pinar que ocupa els antics bancals. El camí s'ha netejat i és bo de seguir, bé, el primer tram no és tan bo perquè és el més costerut però passada la primera pujada suavitza la pendent i costa menys caminar.

Inici de la ruta a la carretera de Suera.

Zona d'escalada de la cova del Campament.

Construccions de l'antic campament de l'OJE.

Marques del GR-333 i de la ruta Entre-rius de Tales.

Caseta de pedra seca vora el camí.

Arribem així a un primer cim on hi ha un bell mirador sobre la vall del riu de Veo i els Òrguens de Benitandús. Cal seguir un poc més avant per a trobar a la dreta el desviament a Suera per on baixa el GR-333. Nosaltres però seguirem recte i uns metres més avant mou una senda a l’esquerra que hem de seguir. Recte continua la senda de les Àguiles que puja al cim de les Àguiles i continua al collet de Mano (per on passa el camí de Suera a Benitandús, també GR-333). Abans però hi ha un desviament a la dreta cap a Suera pel pou de les Àguiles.


Mirador prop de les Àguiles.

Els Òrguens de Benitandús mirant cap a ponent ...

... i el Montí a llevant.

Detall del riu de Veo i el Racó de Sant Francesc.

Desviament pel camí que baixa de les Àguiles.

Pals indicant el sender.

El mirador de les Àguiles des de la senda de baixada.

Començarem ara una llarga baixada fins al riu de Veo seguint, més o menys, per la ratlla de Benitandús. La senda baixa cap a la carretera però abans d’arribar a l’esquerra veiem el nou tram netejat per a evitar haver de xafar la carretera. El camí està net i ben enfitat i travessa els antics bancals, ara ocupats totalment pel pinar, aprofitant els entradors i pujadors i baixadors dels bancals. Ací podem admirar el magnífic treball de pedra seca que es va fer al traure totes estes finques a finals del segle XIX i principis del XX, bàsicament per a plantar garroferes. Podem vore casetes de pedra adossades a les parets dels bancals, pujadors entre bancals, trams de camí totalment fets de pedra seca ... i és que alguna cosa calia fer amb la pedra que s’hi anava traent


Desviament per la senda recentment oberta.

Tram de camí vell d'entrada als bancals.

Menjador per a la cacera arribant a la pista.

Pista de la Cos.

El camí ens porta a la pista del Cos, que des de la carretera entra a la partida del mateix nom. Cal seguir-la a l’esquerra passant per dalt de l’Assut de Tales. La seguirem quasi mig quilòmetre i, ja cap al final, a l’esquerra ens queda un forn morú construït dins d’un bancal, aprofitant el desnivell, i molt ben conservat. A la vora hi ha la caseta on es quedaven els terrissers a vigilar la cocció. Falta l’era on es triturava l’argila i on es pastava i deixaven a secar les peces abans de coure-les però segurament aprofitaven els bancals dels voltants. Un cartell explica tot el procés.


Canal del pantà de Benitandús.

Forn morú vora la pista.

Deixem enrere el forn i continuem uns metres més per la pista fins que a la dreta se’n desvia la ruta per una senda que baixa a buscar la séquia que pren l’aigua des de l’Assut de Tales per l’esquerra (també n’hi ha una altra que condueix l’aigua per la dreta). La seguim per la vora fins a l’Assut on passarem a l’altra banda del riu on hi ha l’àrea recreativa de la font de l’Assut amb unes tauletes sota els xops.

Deixem enrere l’Assut i eixim al camí de Benarrai, formigonat, i que entra fins al Racó de Sant Francesc, curiosa raconada on un capellà de Tales va bastir una capella imitant a la Porciúncula d’Asís i va crear una comunitat de seguidors de Sant Francesc.


Séquia que pren l'aigua de l'Assut de Tales.

Inscripció indicant on era antigament l'Assut.

L'Assut de Tales.

Àrea recreativa de la font de l'Assut.

El Racó de Sant Francesc.

Deixem enrere el retir espiritual i continuem pel camí passant per dalt de l’horta de Benarrai amb el canal del pantà de Benitandús a la dreta. Quan el camí aboca a la carretera trenquem a l’esquerra per un camí que baixa a la font de la Perera, situada vora riu.

Arribats a la font, que es troba dins d’una caseta d’obra, el camí travessa el riu i dóna accés a les hortes del Cos però la ruta continua per la dreta del riu sense travessar-lo. Ací s’ha netejat un pas per la vora del canyar del riu, als peus dels bancals. Cal passar amb cura per no caure entre les canyes tallades i és molt possible que, si no es passa molt, molt de pressa es torne a tancar el pas pel creixement tan ràpid de les canyes. Passat el tram del canyar el camí continua per la vora del riu i és fàcil de seguir i molt més agradable. Seguint per ell deixem un baixador per la dreta i un camí que per l’esquerra travessa el riu i puja cap al camí d’Entre-rius. Un poc més avant passem sota el molí Poret, del qual només queden les parets i la bassa. Prenia l’aigua de la séquia que mou des de la font de l’Assut i que, des d’ací, baixa a regar l’horta del Clot.

 

Camí de Benarrai amb el canal del pantà per la vora.

Els Òrguens de Benitandús des de Benarrai.

Font de la Perera.

Camí entre el canyar i els bancals.

Sender vora riu.

Molí Poret.


Bassa de reg dalt del Clot. Tales al fons.

Riu de Veo al Campament.

Retornant al punt d'inici.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

GR-333: de Tales a Suera tornant per Xiclà

De Tales a Suera per la penya de Marco i les Àguiles

Antics camins de Tales


Més informació: