dissabte, 29 de juny de 2013

TALES: DE L'ESPINO A XOTENA TORNANT PEL BARRANC D'AÍN

Fa unes setmanes vaig coincidir a Villamalur amb Pepe .... de Tales i xerrant xerrant em va comentar que després de netejar la senda de l'Espino ara n'estaven netejant una altra que baixava de l'Espino cap a Xautena. De seguida em vaig apuntar la senda per a fer-la a la primera ocasió i, dit i fet.
Com que ja ve l'estiu i la calor és hora de fer rutes curtes de manera que quan comença a calfar el sol de veritat ja s'hagen acabat, així que hui era el dia d'anar a Tales i fer una ruta no molt llarga pujant a l'Espino i buscant la senda, que no teníem molt clar ni on començava ni on acabava, encara que amb les indicacions de Pepe no ens ha resultat massa difícil trobar-la i a més està molt ben recuperada: neta i amb el terra planer.

Per recurtar un poc la ruta no hem eixit del poble sinó que hem començat la ruta passada la urbanització de la falda del Montí, a l'enforcall de les pistes de la font de l'Ullastre i la font de Montí.
Ací arriba el "Camí del Montí" de Tales i passa el PR-CV-161.

Des d'ací hem agafat en PR cap a la font del Montí, seguint el camí vell d'Artana, retallant unes revoltes que fa la pista pel vell camí empedrat. Just quan enllacem novament amb la pista i després de passar un xicotet desmonte abandonem el camí vell i seguim a la dreta una ampla pista que puja al Corralet.
El camí vell per on va el PR és més curt, però es tracta d'una pista formigonada així que seguim el camí del Corralet aprofitat per un ample caminal que es va fent més estret conforme avancem i és més agradable de xafar.
Tales des del camí del Corralet.
Passat el Corralet, deixem a la dreta un sender que baixa al barranc d'Aín i per on passa la ruta del "Camí del Montí" i seguim a l'esquerra per una ampla senda que ens porta, sota els pins, a la font del Montí, eixint a la mateixa font.
Retrobem el PR que recorre el camí d'Artana i el seguim un parell de centenars de metres fins que, a la dreta, trobem una xicoteta fita que marca l'inici de la senda que puja a l'Alto.
Iniciem així la llarga pujada que ens portarà al cim de l'Espino, entrant primer a vore la Cova de l'Alto.
La senda, netejada també per Pepe i altres companys de Tales puja amb forta pendent enfilant recte cap al cim fins que trenca a la dreta en un llarg flanqueig cap a l'aljub i la caseta de l'Alto.
Ací estem ja a prou altura com per a disfrutar d'unes bones vistes sobre el terme de Tales, cobert de pinar.
El Alto.
Arribem així a un encreuament. El camí vell segueix recte cap a l'aljub i la cova mentre que a l'esquerra puja recte amunt el sender al cim de l'Espino. Nosaltres anem primer cap a la Cova, més que res per vore si també han netejat alguna senda des de la Cova avall, cap al barranc d'Aín o cap a Xautena, que queden ben aprop.
Passem així per l'aljub de l'Alto i per la caseta de la vora, penjada sobre el barranc d'Aín i amb la Penya Negra al davant.
Caseta del Alto.
Continuem fins a la Cova i comprovem, com ja pensavem, que la senda acaba ací. Així que no ens queda altra que refer els nostres passos i retornar a la pujada a l'Espino.
Camí de la cova del Alto.
El pinar és omnipresent i ja es troba prou crescut després de l'incendi que va assolar estes muntanyes als anys 80 del segle passat.
Pugem entre una malla de pins jòvens fins que arribem quasi al cim, on alguns rodals de pins vells van escapar del foc.
Pujada a l'Espino.
Enfilem el darrer tram de la llarga cima de l'Espino i arribem al vèrtex, voltat de pins que impedeixen tindre una bona vista.
Foto al cim.
Haurem d'acostar-nos als cingles que el tanquen per l'est per a poder tindre unes magnífiques vistes de la Plana.
La Plana des de l'Espino.
Després de recuperar forces i fruir de les vistes continuem avall, a trobar la senda que ens havien dit.
Arribem primer a un colladet on hi ha un senderol que mou a la dreta, mentre que el viarany més net segueix al recte. Seguim doncs el senderol que ha estat netejat en alguns llocs tot i que no es troba massa xafat, i anem fent la volta al tossalet de davant l'Espino fins que arribats a un punt, el perdem.
Tram de senda poc clara.
Després de buscar amunt i avall, finalment retrobem la traça i la seguim, més clara, fins que arribem a una gran fita de terme on enllaça novament amb la senda principal que passa per dalt del tossalet.
Per ací ja vam passar fa uns anys seguint unes marques rosa que va pintar algun veí de Tales, que vam perdre en el camí de baixada al corral de Xautena, just al contrari de per on hem arribat.
Fita de terme.
Des d'ací iniciem el descens cap al camí vell d'Artana, sense massa esperances de trobar ja la senda que ens havien dit. Però després del primer tram fort de baixada trobem a la dreta una senda neta que entra a un aljub i per la vora continua vorejant la falda de la muntanya.
Baixada cap a la Priora.
Seguim el camí, ample i net, que voreja la muntanya ja dins el terme de Veo (bé ara d'Alcudia què és el cap municipal) pel vell camí de Xautena.
Xautena és el nom de la partida que queda entre Veo i Artana, entre l'Espino i l'Alto per una banda i la Serra de la Creu i la Solana de la Carrera per l'altra. Xautena és el barranc que baixa cap a Veo i també Xautena el barranc que baixa cap a Artana. Trobem un corral de Xautena a Veo i un altre, ben curiós sota una balma, a Artana. Sembla que el topònim, que sona a àrab (no sé si ho serà) ha fet fortuna i s'estén per un ample rodal entre els pobles de Veo i Artana.
Camí de Xautena.
Nosaltres seguim per dins del terme de Veo pel camí de Xautena, molt ben recuperat i que ens aboca a un coll on estava la casa de Xautena, que no veiem entre l'espès pinar. Des d'ací seguim el vell camí, ample i clar que baixa seguint un barranquet que ens baixa al Corral de Xautena.
El pinar ho cobreix tot i en alguns rodals del fons del barranc apareixen roures.
Camí del corral de Xautena. Al fons el pic d'Espadà.
El paisatge se'ns fa familiar, i és que fins ací vam baixar una vegada camp a través de l'Espino. Ara és quan ens adonem de la faena feta pels taleros doncs la senda havia desaparegut totalment.
Estat del camí abans de netejar-se.
Arribem finalment al corral de Xautena, on també han netejat un poc els voltants i, sobretot, una calera tant ben conservada que sembla que es pot posar a coure ara mateix.
Calera del corral de Xautena.
Des d'ací el camí davalla un poc i baixa a travessar el barranquís passant per la vora d'uns grans roures que s'han salvat dels incendis i que li donen un toc diferent al paisatge, dominat per l'omnipresent pinar, no debades la partida que travessem ara s'anomena el Pinar Negre.
Roures.
La senda aboca al barranc de Xautena, per on es va traçar una pista als anys 80 per a treure la fusta dels pins cremats. Ara de la pista no en queda ni rastre però el barranc encara es conserva prou net. Per sort per a nosaltres el tram que fem ha estat també netejat a consciència i podem així disfrutar de la vegetació que ens envolta sense punxar-nos.
Barranc de Xautena.
El barranc, ombrívol, presenta la més gran varietat botànica de l'entorn i trobem roures, carrasques i pins, i també alguna surera, acompanyats de cirerers de pastor i marfulls.
Seguint el barranc arribem al lloc on enllaça el camí de Veo (o Benitandús) a Artana (o Eslida), que passa per l'aljub d'Herrerias. El camí el vam netejar fa anys per a poder passar en la pujada des de Vila-real al pic d'Espadà, però a hores d'ara torna a estar prou tapat i li caldria una bona repassada.
Seguim pel barranc i trobem uns altres corrals i eixim del barranc passant per la banda de dalt. Este camí fa evocar molts records de les vegades que hi vam passar per a netejar el camí d'Artana per Xautena, i també quan arribàvem ací venint des de Betxí en la pujada de Vila-real al Pic d'Espadà, quan ja anavem tots cansats i acalorats i ens eixia a trobar Eliseo al corral d'Escrig amb aigua.
Camí d'Artana a Benitandús.
Arribem finalment a la Pista de les Vinyes que puja pel barranc de les Vinyes fins a la font de l'Ullastre. La font queda a l'esquerra barranc amunt, i nosaltres seguim a la dreta i avall cap al barranc d'Aín.
Recte deixem el camí que continua cap a Benitandús per la font d'Escrig i els corrals de la Basseta.
Just davant tenim els corrals d'Escrig on, en un cantó, encara podem llegir les indicacions als diferents pobles que va pintar Eliseo Arrufat fa quasi quinze anys.
Corrals d'Escrig.
Seguim pista avall de retorn a Tales. L'herba està prou verda i encara queden basses de les tronades de fa una setmana, esperem que dure la humitat i enguany no patisquen els pinars que ens envolten.
Per la pista s'alternen els pins i els bancals d'oliveres encara treballats.
Pista del camí d'Ain.
Per l'esquerra es junta el camí d'Aín on retrobem el PR-CV-161 que seguirem ja fins al començament de la ruta.
Després de passar un olivar ben cuidat i amb uns bancals de pedra seca molt ben conservats enllaça, per la vora d'una caseta amb gossos, la ruta del "camí del Montí" que ve de la font del Montí.
Camí de carro al barranc d'Aín.
Una trossada més avant trobem un pal indicador que a l'esquerra ens adreça a Tales pel cementeri, seguint el "Camí del Montí" però nosaltres seguim recte retornant al punt d'inici i tancant el cercle.
Acabem així una ruta que sorprén pels pinars que tot ho cobreixen feta gràcies als veïns de Tales que han recuperat les velles sendes, totalment perdudes, que permeten ara recórrer paratges i paisatges més interessants del que hom es pot imaginar.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
tales - benarrai - les eres -bc anin -  font montí - fusero - mogenta més informació ací
la gronsa - les clotxes - cova del alto - espino més informació ací
tales - penya negra - la basseta - tales més informació ací
veo - cocons més informació ací
toll del bou - maset - marimon - font monti
tales - montí - espino - xautena - tales
tales - ft retor -monti - tales
volta al montí
betxí - pic d'espadà 2005
tales - monti - tales
tales - veo - tales
onda - pi nano - tales - monti
veo - basseta - cocons
vila-real - pic d'espadà 2010

Més informació:



10 comentaris:

  1. Es de agrair que la llavor desinteressada que fa alguna gent (en esta ocasió Pepe i la gent de Tales) netejant i recuperant sendes.

    Aleshores, no es el mateix Corral de Xautena el que mostres en aquesta ruta que el d'Artana? (encara no he anat a vore-lo i mira que el tinc prop i passe veades per allí).

    Eixa foto de l'Espino de geodèsia, quina diferencia a conforme està ara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani:
      La veritat és que els devem molt a tota eixa gent que va netejant i recuperant les sendes perdudes, gràcies a ells podem practicar la nostra afició.
      Respecte al que dius del Corral de Xautena (o Xotena que també li diuen) hi ha un corral a Artana en eixe nom, a la partida de Xautena i prop del toll de Xautena. Més que un corral és una cova i és molt interessant la seua visita.
      Este és també el corral de Xautena però de Veo, encara que ara dins el terme d'Alcudia perquè es van unir. També a la partida de Xautena i vora el barranc de Xautena, ja te dic un topònim ben aprofitat.
      Respecte a l'Espino si et fixes en el mapa i la descripció es pujava per la mateixa senda que ara, però arriba un moment que seguia recte mentre que ara sembla que volta cap a l'Alto per a pujar. De tota manera la foto està feta de després dels incendis, a l'any 1991 si fem cas de la fitxa, quan els pins eren xicotets encara.
      Jo recorde com estava la zona als 90 i hi havia poc de pinar (o molts pinets), ara ja fa goig.
      Si t'esperes a l'hivern i vas amb pantaló llarg pots fer una ruta enllaçant els dos corrals i pujant a l'Espino ... eixint de Betxí.
      Ja em diràs que et sembla.

      Elimina
  2. Buenas sendas Xavi. Es reconfortante ver que gente desinteresada hace una labor muy apreciable para los que "usamos" el monte, recuperando las viejas sendas. Como ya sabemos por algunas de las que hemos coincidido, muchas están muy perdidas y hay que armarse de valor para intentar seguirlas.

    Un saludo.
    Pablo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que si però gràcies a la netaja que han els taleros podràs fer una ruta bonica i sense punxar-te quan te toque el vèrtex de l'Espino.

      Elimina
  3. Hola

    Que bien que estén limpiando la senda

    Nosotros hace un par de años que recorrimos parte de la senda del corral de Xautena y estaba algo impracticable

    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara falten moltes sendes per netejar per la zona, i algunes després de reobrir-les es tornen a perdre, sobretot si no es passa, per tant ja ho saps, a xafar-les.

      Elimina
  4. Preciosa ruta Xavier. Lo de las sendas es verdad... se limpian y vuelven a crecer los matorrales... Sin embargo, hay que considerar la labor de limpieza siempre. Hay que llevar un mantenimiento constante... Así no habrá nunca limitaciones u obstáculos en nuestra actividad senderista, al encuentro del rico patrimonio de nuestras tierras, disfrutando de lo que nos gusta tanto.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Luis.
      M'alegre que t'agrade la ruta, venint d'un senderista tant veterà com tu, i amb tantes coses vistes és un elogi molt gran.
      Tu que tens una llarga experiència en caminar per les muntanyes des de fa anys eres la persona adequada per a valorar com ha canviat la sensibilitat pel senderisme i pels camins (i altres bens que formen part del patrimoni rural illetrat) i també per apuntar tot el que resta per fer.
      Gràcies pels comentaris.

      Elimina
  5. ¡Hola Xavier! Primerament agrair ,com han fet tots,la llavor i treball de gent com Pepe que desinteresadament netejen sendes i camins recuperant un patrimoni cultural que d'altra manera es perdrà per a sempre. Després comentar que haveu fet una ruta curta però interesant de les que cal fer a l'estiu.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio:
      La veritat es que hem fet una ruta quatre estacions. A l'estiu fa calor pero es va quasi sempre a l'ombra, a l'hivern no fa fred I esta tot mes verd, a la tardor floreix el romer I la peturrera I a la primavera no cal dir-ho.

      Elimina