dissabte, 15 d’agost de 2015

DE SAN BLAS AL ARQUILLO PEL CAMINO NATURAL DEL GUADALAVIAR

Ja fa uns anys i dins del programa "caminos naturales" del ministeri de Foment es va acondicionar un sender per la vora del riu Guadalaviar entre San Blas i el pantano del Arquillo. En estos anys s'ha convertit en una ruta molt popular, sobretot entre els veïns de Teruel, però no només entre ells, i se'n poden trobar molts tracks, fotos i descripcions a l'Internet.

Nosaltres però no li havíem encara fet cap visita i això que sovint passem per San Blas al pujar a la serra d'Albarracín, deixant-la per a altres ocasions ... i per fi ha arribat l'ocasió i després d'un matí plujós aprofitem que a la vesprada ha eixit el sol per anar a fer la ruta.
Fuente la Señorita.
El pàrquing d'on s'inicia la ruta costa un poc de trobar i això que està quasi a la vora de la carretera, però cal estar atents a les paletes del "camino natural" per desviar-se'n abans de passar el pont, per davant del darrer pany de cases de San Blas, abans d'arribar a les restes de la Caseta del Moro, antiga casa per a regular l'aigua de l'antic assut de la  acequia del Cubo, una de les quatre que reguen la Vega de Dornos. Dornos és el nom que es donava antigament a San Blas i també a la "Hoz de Dornos" que forma el Guadalaviar des de San Blas al Arquillo.
Acequia del Cubo.
De l'altra banda del riu queda la fuente de la Señorita i una passera de blocs ajuda a travessar el riu ... quan no porta tanta aigua com hui que queda sota un aigua tan gelada que no convida a travessar-la.
De tota manera el camí no travessa el riu per ací sinó que el remunta per la vora de la Acequia del Cubo fins a l'Azud de San Blas per damunt del qual hi ha una passera de ferro.
Azud de San Blas.
Continuem per l'altra banda del riu que corre entre un magnífic bosc de ribera que es zonifica de dins cap a fora en diferents franges, des de les vimeteres que creixen dins l'aigua, passant pels salzes fins als xops i oms de les zones més llunyanes però encara humides.
Riu Guadalaviar.
El sender passa sota el salt que forma el barranco del Azud al salvar la cantera del riu abans d'arribar al Balsón Grande, on hi ha un bon toll per al bany.
Just per dalt hi ha l'antiga piscifactoria, que va deixar de funcionar l'any 2009.

Barranco del Azud.
Un parell de miradors sobre el riu hi ha a la vora del camí abans que este puge un poc just de l'altra banda d'una pedrera que ha foradat d'altra vessant del riu, l'únic punt negre, visualment parlant, de la ruta.
El Guadalaviar des de baix.
Ací trobem una bifurcació de senders. Per la dreta i baixant novament al riu continua el principal, mentre que per l'esquerra puja una variant que passa per dalt abans de baixar a enllaçar novament amb el principal.
Bifurcació de senders.
Nosaltres fem l'anada per dalt per tal de fer la tornada per baix (tot i què podríem fer-ho al revés), així que seguim la senda que puja fent revoltes fins que assolim l'altiplà on s'enfonsa el Guadalaviar.
El Guadalaviar des de dalt.
Des de dalt hi ha una magnífica panoràmica de tots els estrets del riu, tant avall cap a Teruel com amunt per l'Arquillo, i és que ací el Guadalaviar ha excavat un canó que talla la fossa del Jiloca entre les dures calcàries, canó que deixa pas a l'ampla foia que queda als peus de Teruel on la calcària ha deixat pas a l'argila més fàcilment erosinable.
Senda pel Carrascal.
Passem així per la vora del Carrascal, del qual només conserva el nom doncs a les zones que no estan ara ocupades pels camps de cereals creixen les savines.
Estrechos del Guadalaviar.
Seguim per la vora del riu i després de passar un barranc que també es desploma cap al riu i un poc més avant trobem una nova bifurcació.
Sender de baixada.
Per la dreta baixa la senda fent revoltes cap al riu, recte continua un senderol que continua per dalt i per on podem fer cap a la presa del pantano del Arquillo fent una ruta totalment circular. Nosaltres però no ho fem i no deixem en cap moment la ruta marcada.
Passeres sobre el riu.
Al baixar al riu enllacem amb la ruta principal que segueix riu amunt travessant-lo per llargues passeres de fusta, prou elevades per a què en moments de prou cabal puguem travessar el riu sense banyar-nos els peus, encara que en èpoques en que el cabal ve molt crescut no és recomanable (pel perill que presenta) el fer la ruta.
Cueva de la Murciégana.
Passem per la vora de la Cova de la Murciégana, xicotet abric que s'obri al costat de la senda, abans de continuar per una zona que voreja el riu que ací porta poca corrent i es troba envoltat de carrissos i bova.

Tram final de l'Estret.
Arribem així finalment a la paret del pantà del Arquillo on cal pujar per unes llargues escales que ens porten un camí que baixa a meitat presa per al manteniment.
Presa del Arquillo.
Cal davallar un poc i tornar a muntar, o seguir un senderol obert per la gent de tant passar que evita haver de baixar i pujar, i arribem així a dalt de la paret per on es pot travessar a l'altra banda del riu.
Embalse del Arquillo.
El pantà està quasi ple i això ho aprofita un baret de la vora per tindre uns quants patins i barquetes que es lloguen per a passejar.
La làmina d'aigua contrasta amb les àrides vessants dels voltants creant un paisatge sorprenent.
L'estret de l'Arquillo des de la presa.
Refem el camí d'anada seguint per dins del riu, on hi ha llargs trams de passeres per travessar les zones on el riu crescut inunda el camí, i el travessem unes quantes vegades.
Tram inundable.
Tot i això unes senyals avisen que alguns trams poden ser impracticables o fins i tot perillosos per culpa de les riuades. Per sort encara no han hagut grans riuades des que s'ha fet el camí.
Tram sobre l'aigua.
Arribem a l'encreuament on enllaça la senda panoràmica per on hem vingut amb la que segueix el riu, per on ara continuem.
Passeres al riu.
El camí s'endinsa en la part més estreta del congost, on trobem l'Arquillo que dona nom a l'estret i també a la presa.
El Arquillo és una paret construïda amb un arc apuntat a sota que li dona nom. No està clara la seua funció doncs no s'han conservat documents que l'esmenten però  no sembla ser una presa per a regular l'aigua sinó per a contenir les avingudes d'aigua que podien fer malbé la Vega d'aigües avall.
Estrecho del Arquillo.
El Arquillo està construït a la part més estreta de la "Hoz", i per a travessar-la el "camino" ho fa mitjançant passeres metàl·liques que passen per dalt a prou altura per evitar les riuades.
Medidor.
Quan eixim de la part més estreta deixem a l'esquerra el medidor d'aigües del Guadalaviar que forma ara part del SAIH del Xúquer i, a més, permet conèixer el règim fluvial del riu Guadalaviar.
Riu Guadalaviar al tram entre el Arquillo i el Balsón Grande.
Deixem enrere el medidor i arribem al punt on es bifurquen les rutes.
Arribant al Balsón Grande.
Abans hem anat per dalt i ara toca anar per baix de retorn al punt d'inici, per camí ja conegut i se'ns fa més curt arribant de seguida a la Caseta del Moro, on donem per finalitzada la ruta.



Ací està el track:



Més informació:

2 comentaris:

  1. ¡Hola Xavier! Bonica excursió per la ribera del Guadalaviar. Guarde un gran record de la ruta que em recordava en alguns trams els estrets del Ebron.
    Slutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vaig llegir la teua crònica i tenia ganes de fer-la.
      La de l'Ebrón tampoc l'he fet i a vore quan tenim temps d'acostar-nos a fer-la, una altra imprescindible que ens falta.

      Elimina