dissabte, 17 de setembre de 2016

LA RAMBLA DE VILLAMALUR I EL CAMINO DE AYÓDAR


Un any més i seguint la tradició comencem el nou curs senderista a Villamalur. Enguany hem fet el ritual complet: volta curta, esmorzar al bar i prova de vaques des de la barrera.
Enguany hem triat una volta curta i sense problemes, i per a seguir la línia de l'estiu hem fet un barranc, o més ben dit una rambla.
La fuente Vieja.
Així hem eixit de Villamalur per la carretera, passant per la fuente Vieja. Poc després ens desviem seguint el PR-CV-136 que segueix el vell camí de Suera i que retalla una revolta de la carretera abans d'abandonar-la cap a Cafuentes.
Cafuentes.
Ens acostem a vore el caseto de Cafuentes, sobre un morret, abans de seguir l'entrador que acaba a la fuente de Cafuentes.
A partir d'ací continua la vella senda que baixa apegada als vells bancalets d'horta que es regaven amb l'aigua de la font i que ara estan colonitzats pels oms.
Baixant a la rambla.
Arribem a la rambla de Villamalur i les marques del PR continuen per dins, i este serà el nostre camí fins a Reca, arribant quasi a Ayódar, per tant la marxa no té cap problema d'orientació només cal seguir per dins la rambla.
La rambla de Villamalur.
A la Umbría de Morte el PR se n'ix de la rambla per l'esquerra per a continuar per carretera. Ací hi ha l'opció de seguir el PR i continuar per l'altra banda de la carretera, per on entra una pista a laViña la Plana, però nosaltres decidim seguir per la rambla, passant sota el pont de la carretera. És un camí més llarg però també més bonic.
Pont de la carretera.
Trobem la pista que entra a la Viña la Plana, que retalla una revolta de la rambla, però la descartem (com farem en totes) i continuem per dins la rambla fins a la Plana on hi havia les vinyes. Ara només alguns cirerers abandonats.
Passant la Viña Vieja.
A partir d'ací la rambla s'obre un poc abans de tornar-se a tancar quan entra als estrets que excava a la Umbría del Alto de Villamalur. 
Esta es la part més espectacular del recorregut on la rambla ha excavat una xicotetat gorja entre les penyes de rodeno. Malauradament baixa seca perquè amb aigua és senzillament espectacular.

Los Morrones.

Los Morrones.
Passat l'estret torna a eixir una pista per la dreta que descartem i seguim per dins.
Un poc més avant ens torna a eixir la pista, i amb ella el PR-CV-398 que baixa des de la Jara Alta. Seguim ara les marques de PR i només a l'altura de los Morrones abandonem la rambla per seguir per la senda que ix a l'esquerra i salva un xicotet salt d'aigua (fàcilment destrepable, de tota manera).
Senda per fora de la rambla.
Quan tornem a la rambla el PR la travessa i continua per una pista que mou a l'altra banda. Nosaltres tornem a seguir la rambla en un tram on la vegetació fa que siga un poc més difícil de seguir i cal estar atents a buscar el millor pas, o el més fàcil.
Darrer tram de rambla.
Quan la pista torna a travessar la rambla la seguim a l'esquerra per a travessar el barranco de Reca, i només passar-lo trencar a l'esquerra camí de Reca abandonant la pista que per la dreta retorna a la rambla.
Ací trobem uns gossos d'una batuda però estan caçant la part del castell per tant nosaltres passem per la banda de fora de la batuda.
Gossos de batuda.
Seguim per la pista que puja deixant a l'esquerra el Ojal de Reca, ara sec, però que després de fortes pluges trau un bon toll d'aigua.
Pista amunt eixim a Reca, ample pla ocupat per bancals d'oliveres i alguns ametlers. Ací ens passen un grupet de ciclistes que continuen per la pista que puja al collado de la Sierpe. Nosaltres també la seguim un tros, que coincideix amb el vell camí d'Ayódar a Villamalur, però l'abandonem on la pista fa una gran volta mentre el vell camí puja més recte.
Reca.
Ací adelantem els ciclistes que han de fer més volta i amb una forta pujada. El nostre camí també és costerut però més curt i canvia de vessant a l'altura del Balsón de Abajo. Passem ara per dalt de los Morrones que abans hem passat per baix seguint la rambla.
Camino de Villamalur al Balsón de Abajo.
Tornem a travessar la pista un parell de vegades a l'altura del Balsón de Arriba i l'abandonem definitivament camí del collado de Ayódar (o de Villamalur, depén del poble).
Camí al Balsón de Arriba.
A la vora estan les parets del Corral Blanco, el poc que queda del que deguere ser un gran corral on sojornaven els animals que extremaven en este quart del terme.
Collado de Ayódar.
Al davant tenim Villamalur però encara hem de baixar a travessar la rambla i pujar per l'altre costat.
Villamalur des del Corral Alto.
Baixem seguint les revoltes del camí empedrat entre un bosquet de pins joves. A l'esquerra queda el barranco Royo que fa honor al nom, mentre nosaltres seguim a la dreta eixint a un tros de pista que puja a un bancal d'oliveres.
Travessant la rambla pel Puente.
Seguint la pista travessem la rambla pel Puente, tot i que ara no existeix el pont que li dóna nom. Seguim per la vora de la rambla un tros i deixem la pista per a encetar la pujada final a Villamalur per la Umbría del Cornequico.
Senda de la Umbría.
Remuntant per l'ombria arribem al camí formigonat que fa la volta a l'Ermita, tossal que queda a la vora del poble. Seguim pel camí formigonat que encara ens reserva una darrera rampa abans d'entrar al poble.
Volta a la Ermita.
Arribem al poble i ens encaminem directament al bar a entaular-nos per a disfrutar d'un bon esmorzar que ens l'hem guanyat.
I per a continuar la tradició després d'esmorzar ens acostem a la plaça a vore les vaques des de darrere de la barrera abans de tornar cap a casa.
La Peña.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
entre Villamalur i Ayódar: el Castillejo i Reca
de Suera a Ayódar pel camí vell i tornada per la Rambla de Villamalur
Ayódar Villamalur per la Rambla


Més informació:
  • Llop Goterris, Xavier 30 rutes a peu per la serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  • (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1909) Minuta del MTN de Ayódar IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Ayódar. Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada