SANT JOAN - COVA DE LA BERTRANA

Ja fa temps que teníem pendent pujar a acampar a Penyagolosa, així que aprofitant que de l'escola dels xiquets havien organitzat una acampada no ens l'hem volgut perdre i hem pujat a fer nit enmig dels pinars.

El lloc triat ha estat el campament de Lloma Belart II, un dels tres que hi ha a les rodalies de Sant Joan, i ha estat l'AMPA com a associació l'encarregada de demanar-lo. El lloc és magnífic, envoltats de pins, aprop de tot i amb la sensació d'estar lluny a l'estar un poc apartats dels llocs de pas més habituals.

Després de fer nit calia fer alguna volta amb els xiquets. L'excursió més normal és pujar al pic però com des de Sant Joan és un camí massa llarg pels xiquets hem fet una volta pujant a la Cova de la Bertrana des de l'antiga casa forestal, ara reconvertida en centre d'interpretació (malauradament tancat).

Hem eixit del campament camp a través fins a Sant Joan, i he aprofitat per a que els xiquets es familiaritzen amb la brúixola i la seua utilitat per a orientar-nos en llocs sense altra referència.

Pinar de la Foieta Voltada.

Hem eixit al començament de la senda accessible que ens porta fins a la Casa Forestal pel barranc de la Teixera.

Sender accessible.

Des de darrere de la casa hem seguit una pista que puja recte cap a la Beltrana, primer per un terreny més obert amb alguns pins fins que la pista ha deixat pas a una senda.

Sender al Rodesnar.

Quan hem deixat enrere el terreny calar el pinar s'ha espesseït i els pins negres han deixat pas als pins rodesnos, i la pendent s'ha fet més pronunciada. No debades esta part es coneix com el Rodesnar, fent referència a la diferent composició del sòl.

Ací hem aprofitat per a fer un mos i descansar un poc, sobretot els menuts que a més han aprofitat per agafar algunes de les grans pinyes que hi ha per terra.

Senda pel Rodesnal.

Seguint senda amunt hem travessat la pista del Rebollar i hem seguit recte pel pinar cobert d'un espès sotabosc de burgueroles i falagueres que just ara comencen a treure els nous brots.

Falagueres brotant.

Així hem arribat sota els cingles on es troba la cova de la Bertrana. Ací es troben ja els primers roures, acompanyats d'algun grèvol que s'amaga entre les roques.

Mentre els majors descansem els menuts han aprofitat per a explorar entre les roques i penyes caigudes del cingle, abans de reprendre la marxa.

Cingles de la Cova Bertrana.

Des d'ací hem seguit un vell carril de traure fusta per a tornar a trobar la pista del Rebollar que hem seguit un tram de baixada, fins que fa una revolta tancada on l'hem abandonada per seguir recte per una vella pista de treure fusta.

Pista del Rebollar.

Les falagueres comencen a eixir i a cobrir alguns rodals i en tot moment anem sota el pinar de pinastres. Així arribem al PR-CV-66  que baixa de la Portera del Llop seguint el camí de les Carretes, per on antigament baixaven les carretes carregades de fusta a Sant Joan.

Vell camí de treure fusta cap a les Foietes.

Seguim el camí avall i es nota en alguns trams que fou un camí ample, per a poder passar carros, encara que amb una forta pendent. Total la fusta l'havien de baixar i no pujar.

Camí de les Carretes.

Deixem els saulonars de la Bertrana i el Rebollar i tornem a trobar el terreny calar, i la vegetació torna a canviar i ens retrobem amb les carrasques, roures i pins negres, més escassos conforme anem baixant.

Panoràmica de la Lloma Belart i Penyagolosa.

De tota manera la Primavera està en tot el seu esplendor i fa goig passejar voltat de flors i amb Penyagolosa al davant.

Lloma del Pi de la Fulla.

Enllacem amb el camí del Puerto i, un poc més avant, amb el GR que ve pel camí de Villahermosa, i seguint-lo arribem a Sant Joan per la Font Coberta, per la façana principal de l'ermita, on entren les romeries i pelegrinacions i que només s'obre els dies de festa.

Sant Joan i la Font Coberta.

Des d'ací retornem al campament pel camí vell de la Pegunta, deixant-lo abans d'enllaçar amb la pista per pujar al recte un tallafocs fins on tenim les tendes.

Ja només ens queda disfrutar d'un bon dinar i relaxar-nos mentre els xiquets juguen pel pinar.

Ací està el track:

Més informació:

• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
• Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Parc natural de Penyagolosa

AIN, ESLIDA I ARTANA

Hui, a diferència del que fem habitualment hem fet una ruta lineal eixint d'Aín i passant per Eslida abans d'arribar a Artana.
La idea original era fer el tram de GR-36 des d'Aín a la Vilavella, però pensant que igual era massa llarg hem deixat un cotxe a Artana per si calia acurtar la ruta com al final hem fet.

Hem eixit d'Aín però no pel GR, sinó seguint el SLV-28 passant per la font de San Ambrós i pujant a buscar el camí del Palomar que, passant sota del Palomar i just per dalt de les hortetes enfila cap a Eslida.

Eixida d'Aín.

La pista que ha substituït al vell camí s'acaba i cal seguir pel camí de ferradura que s'interna al bosc i ressegueix uns morrets fins que arriba a un rellomet que baixa directe de l'Alt de la Batalla. Ací gira a l'esquerra i davalla a buscar l'ombrívol racó per on baixa el barranc de la Batalla que li dona nom al pic.

Camí del Palomar.

El tram del barranc està cobert de marfull i falzies, i pel mateix encara corre un filet d'aigua. Ens trobem en un dels racons més bonics d'Espadà on la vegetació creix per tot arreu i, malauradament també fa desapareixer els camins ben de pressa.

Senda al Barranc de la Batalla.

Un tros més avant deixem el SL que segueix avall pel barranc i trenquem a la dreta travessant-lo i remuntant per l'altra banda cap a la Penya de Miró.

Pujant cap a la Penya de Miró.

Just a l'arribar a un collet, deixem la Penya a l'esquerra i per la dreta puja un camí enfitat cap al cim de la Batalla. Nosaltres seguim recte per un vell camí que la darrera vegada que vam passar estava prou brut però que sortosament està recent netejat, de manera que baixem sense entrebancs per la solana de l'Artiga.

Camí de baixada per l'Artiga a la Pista de l'Ombria.

El camí baixa a la pista de l'Ombria del camí d'Aín i nosaltres l'agafem avall cap al barranc d'Aín tot i que pot ser siga més curt continuar per la pista amunt per a eixir a la font de Fosques.
A partir d'ací anem seguim el PR de les Fonts d'Eslida que per la vora del barranc d'Aín ens porta a la Font de Sant Josep.

Per la vora del barranc d'Aín. Eslida al fons.

Arribem a la font, que té tauletes i un cobert i seguim pel mig del barranc que per sort no duu aigua, després de fortes pluges el camí deu ser impracticable.
Passem entre canyes i xops i sota l'arquet de la sèquia que rega l'Horta del camí d'Aín, abans d'eixir del barranc passant a frec per la dreta en un lloc on l'aigua ja fa acte de presència, acompanyada de salzes.

Tram vora l'aigua.

Finalment arribem a un punt on el PR gira a la dreta per a pujar a la font de Fosques però nosaltres tirem a l'esquerra per a pujar a la carretera.
Pugem a la carretera i seguint-la arribem a Eslida per davant de ca Paquita.
Travessem el poble passant pel mateix centres i eixim d'Eslida pel camí d'Alfondeguilla, recurtant així una volta que fa el GR per les hortes.

Eixint d'Eslida.

Acurtem el recorregut però com a contrapartida anem sempre per un camí formigonat. Travessem l'Horta Alfeig, que resta a la banda de baix, i el secà amb bancals treballats de banda de dalt del camí.

Fem la volta al Cerro i baixem just per davant de la font de Matilde arribant a un encreuament de camins on retrobem el GR-36.

Des d'ací seguim recte pel camí ara asfaltat que remunta el barranc de Castro, travessant bancals d'oliveres que s'estenen en la part més baixa.

Un poc més avant de l'eixuta fonteta de Castro l'asfalt s'acaba i comencem a pujar per un tram que conserva l'empedrat original. Ací coincideixen amb el GR el PR-CV-138 que ve de Chóvar i el PR-CV-384 que fa la volta de les fonts.

Empedrat al camí de Castro.

Passem per la porta del corral de Segarra i cada vegada els bancals treballats en són menys i els erms més fins que els segons acaben guanyant la partida.

Deixem enrere finalment els bancals just quan el rodeno deixa pas a l'argila que, alternant amb alguns trams calcaris, és el terreny que travessem fins al coll Roig. Deixem també enrere les sureres que deixen pas al pi blanc que cobreix les vessants en este tram.

Travessem la pista de la Costera, per on segueix avall el PR-CV-384 i seguim amunt cap al coll, per un tram empedrat que remunta un dels reguers que conformen la capçalera del barranc de Castro.

Arribem finalment al coll Roig, que fa honor al seu nom doncs el roig del rodeno que aflora contrasta amb el groc i blanc de l'argila i pedra calar dels voltants.

Collado Roig.

Ací trobem un pal indicador que ens avisa que el GR abandona el camí d'Alfondeguilla i puja al recte a l'esquerra cap a la Costera. També ací el PR-CV-138 trenca a la dreta per a pujar cap a la Nevera.

Pugem la dura costera que ens durà a la llarga Lloma de Justí i trobem que han obert un gran tallafocs que ha netejat de vegetació una ampla franja, en part coincident amb el GR.

Pujada seguint el GR.

Arribats dalt a la punta del camí del Plantiu on trobem la pista oberta fa una quinzena d'anys per a treure pins i que en alguns trams coincideix en en el vell camí obert durant la guerra per a dur material al front.

Ací també es desvia el SL-CV-101 que per la Costera i la font dels Llops baixa a Eslida.

Nosaltres continuem recte per la vella pista, quasi perduda però ara reoberta per tal de pujar la maquinària usada per obrir el tallafocs que segueix la Lloma de Justí i la ratlla entre Artana i Alfondeguilla.

Continuem pel GR que segueix per l'ombria dins el terme d'Artana fins que abandona la pista i puja a seguir la carena, i ací ens perdem perquè al tallar els pins i deixar-ho tot ple de remulla s'han tapat les marques i en molts punts fins i tot la traça de la senda.

Per sort no cal patir molt i sempre seguint per dalt cara a la mar arribem finalment a trobar-la, just on abandona la part més alta i retorna a l'ombria.

Ací trobem uns senderistes que estan mirant el treball fet per les màquines, esperem que necessari després de la destrossa que han fet al pinar, fent-li una ratlla que es veu des de quilòmetres.

Tallafocs dalt la Lloma de Justí.

Els preguntem per la “neteja” i ens diuen que segurament han netejat la vella senda que baixa a la mina del Cavall i per on anava el primer traçat del GR fins que es va desviar per la ratlla.

Artana des del Plantiu.

Continuem camí passant per dalt del Clot de Blai i enfilant avall cap a l'Ombria d'Artana seguint el vell camí de la guerra, i quan el GR l'abandona per seguir per l'esquena de la serra hem continuat recte per ell.

Gr al camí del Plantiu.

Conforme ens havien dit es troba net i amb alguna fita, de manera que baixem sense massa complicacions, llevat del darrer tram on coincideix amb el barranc de la font del Ferro, i on l'aigua ha fet un gran regall que s'ha endut bona part del camí.

Baixada a la Mina.

Feia quasi deu anys que no passàvem per ací perquè des que es va desviar el GR el camí es va anar perdent i va acabar molt tapat per la malea.

Arribem a la Mina del Cavall i trobem que s'ha netejat l'entrada i els voltants i hi ha instal·lats uns panells que expliquen com era la mina, el treball que s'hi feia i el destí del mineral.

Mina del Cavall.

Mentre llegíem els panells han arribat els senderistes d'abans i xerrant amb ells resulta que són l'alcalde i regidor d'Artana, amb qui ja vam coincidir a la inauguració del PR-CV de la Mina al Solaig, i que estan fent la volta per vore que tal estan les sendes per on passarà la I Carrera de Muntanyad'Artana que es farà el mes de Juliol.

Els felicitem i agraïm el fet que l'ajuntament d'Artana dedique temps, diners i, sobretot, interès en recuperar vells camins i afavorir el senderisme i seguim la ruta cap a Artana, que es fa tard.

Pista de la Mina.

Baixem així tota la pista de la Quadra, per on baixaven els camions que s'enduien el mineral cap a Sagunt, i que baixa per l'Ombria fins que arriba al pla, i el travessa per arribar a Artana per Margalida.

Arribant a Artana.

Completem així una ruta lineal, molt diferent de les rutes circulars que solem fer i ja només ens queda agafar el cotxe i pujar a Aín a recollir l'altre i recuperar forces amb la taula parada al davant.

Ací està el track:

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

volta al puntal d'artana  més informació ací
artana - cova del tronc - puntal d'artana  més informació ací
santa cristina - nevera de castro
artana - coll roig - font de marc - mines
mines - castro - coll roig
rodaor - les mines - pitera
artana - puntal - clot de blai més informació ací
sl-101
font de matilde - solana de la costera - ombria de castro
volta fonts d'eslida
font matilde - nevera - font matilde
eslida - castro més informació ací
font matilde - coll roig - castro
eslida - artana - la costera
eslida - costera - barranc de castro
eslida - puntal - terraguan
eslida - chóvar - eslida
eslida - puntal del aljub
eslida - cocons - font basseta - bc batalla - fosques - eslida
tunel - batalla
ain - batalla - bovalar - cerro gordo - ain
ain - ombria batalla - torques - ain
ain - batalla -noguerals - ereta més informació ací
eslida - costera - mina los cejas més informació ací


Més informació:

• Cartoweb
• Ruzo Gómez, J. M. Estratigrafía y Mineralogía de la Sierra de Espadán Ed. Fundació Serra Espadà, 2003
• Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
• Vilalta i Fonfria, Elsa Toponímia dels pobles valencians: Alfondeguilla Ed. AVL, 2006
• MTI
• Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
• Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
• Herbari virtual del Mediterrani Occidental
• Artanapèdia
• Senders a Aín
• Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999

CURSET DE GPS A LA PARRETA

Este cap de setmana he estat per Vilafranca realitzant un curset d'iniciació a l'ús del GPS en muntanya organitzat per l'alberg la Parreta.
Com sempre, l'estada a l'alberg ha estat molt bé, un lloc tranquil, relaxat i en contacte amb la natura i on els xiquets s'ho han passat d'allò més bé.
El nivell del curset era d'iniciació i per tant no hem entrat a fons en totes les coses que es poden fer amb un receptor GPS al camp, encara que si en les funcions bàsiques i fonamentals, així com tampoc hem incidit massa en el software per a GPS disponible.
Com que ja fa temps que volia dedicar-li una entrada al tema del GPS aprofite l'excusa del curset per a fer-ho, tal i com vam acordar amb els assistents, de manera que puguen refrescar la memòria del què ja vam dir.

Abans de començar a  parlar dels GPS cal entendre alguns conceptes cartogràfics indispensables per a evitar errors en l'ús conjunt de GPS i mapes.
Els tres conceptes fonamentals de cartografia que cal tindre prou clars són les coordenades, el Datum i les projeccions.
En qualsevol mapa topogràfic o excursionista trobarem la informació de les tres coses, imprescindible per a georreferenciar-lo i usar-lo amb GPS.

Les coordenades ens serveixen per a situar un punt a l'espai, en aquest cas per a situar un punt a la superfície de la terra. El primer sistema de coordenades van ser les coordenades geogràfiques inventades pels grecs i usades a l'europa occidental des del segle XVI.
Les coordenades geogràfiques situen qualsevol punt a la superfície terrestre a partir de la seua latitud i longitud, en graus minuts i segons (tradicionalment) tot i que hui en dia s'ha simplificat usant només graus i minuts. Són molt precises però no sempre són pràctiques.
Les coordenades planes s'anomenen així perquè consideren la terra plana, per tant no són tant precises com les geogràfiques però són molt més fàcils d'usar. Els mapes espanyols solen usar les coordenades UTM que venen representades en forma de quadricula superposada al mapa. Les coordenades UTM van ser creades per l'exèrcit nordamericà per a calcular de forma fàcil i ràpida les coordenades d'un punt del mapa o ubicar-nos en ell coneixent les coordenades d'un lloc.

El Datum és el següent concepte que hem de conèixer. Per a entendre bé el concepte de Datum hem de saber que la terra no és esfèrica ni el·lipsoidal, sinó que té una forma pròpia anomenada geoide. Però a l'hora de representar-la sobre un mapa ho fem suposant que és un el·lipsoide. El Datum és el punt (o punts) on fem coincidir l'el·lipsoide usat amb la realitat del geoide.
Resumint, el Datum és el punt d'origen de les coordenades que usem. Cal tindre present que el Datum del sistema GPS és el WGS84 (World Geodetic System 1984) però eixe no és el Datum usat als mapes europeus.
Si usem coordenades en un datum equivocat li estem donant un origen diferent i presenten un error més o menys gran, per tant cal conèixer el Datum de les coordenades que ens donen per a no tindre problemes.

En darrer lloc cal parlar de les projeccions geodèsiques. Una projecció geodèsica és la manera de representar una superfície esfèrica com la terra a un plànol.
Al passar d'una superfície esfèrica a la plana esta es deforma i no manté totes les propietats originals. Les projeccions proven de mantindre totes o la major part d'aquestes qualitats: forma, tamany o distància; però no hi ha cap projecció que les mantinga totes, així les projeccions que mantenen les formes distorsionen el tamany o les distàncies, i les que mantenen les distàncies distorsionen la forma.
Els mapes usen un determinat sistema de projecció depenent de la finalitat que tenen.
En general per a georreferenciar un mapa cal sempre conèixer la seua projecció i indicar-la al georreferenciar-ho.

2 coordenades i datums from xgoterris

En segon lloc cal parlar del sistema GPS, que no és més que l'evolució dels diferents sistemes de localització desenvolupats per la US Navy i la US Air Force al llarg de la Guerra Freda.

El nom original del sistema és NAVSTAR-GPS (Navigation Signal Timing and Ranging Global Positioning System), tot i que s'ha acurtat. El sistema, dissenyat als anys 70 del segle XX pel departament de Defensa dels Estats Units va començar a operar a partir de finals dels anys 80, i està plenament operatiu des del 1984.

Tot i ser el primer no és l'únic sistema de navegació global per satèl·lit. L'extinta Unió Soviètica va dissenyar un programa semblant anomenat GLONASS (Globalnaya navigatsionnaya sputnikovaya sistema) que no ha estat completament operatiu i en ús a tot el món fins el 2012 degut a la caiguda del règim comunista i la crisi econòmica subsegüent.

A més la Unió Europea (Galileo), la China i la Índia estan desenvolupant programes semblants.

El sistema es basa en la triangulació a partir de la senyal de ràdio emesa pels satèl·lits, per tant la precisió del posicionament depén de la qualitat i quantitat de la senyal rebuda.

4 sistema gps from xgoterris

Hem parlat dels sistemes de coordenades i del sistema GPS, però abans d'explicar com funcionen els receptors GPS cal que ens familiaritzem amb una sèrie de termes relacionats amb el món dels GPS de camp: waypoints, tracks, rutes, ... així com també els distints formats de dades usats pels receptors i programes més habituals.
A més cal distingir també entre els formats de mapes raster i vectorials.

3 conceptes bàsic from xgoterris

Ara ja tenim clars els conceptes bàsics, però el GPS només és el sistema de posicionament que consta de tres parts: el control, els satèl·lits i els receptors. Un receptor GPS no és més que un xip que reb la senyal del satèl·lit. Els més usats són els SIRF que els podem trobar integrats als receptors de Garmin, o als telèfons mòbils.
Per això mateix podem trobar molts tipus de receptors GPS: portàtils, integrats, fixes, ...

5 tipus de receptors gps from xgoterris

 

Donada la varietat de receptors, cadascú amb un software diferent és impossible descriure totalment les funcions, pantalles i usos que se li pot donar, però les més importants (les bàsiques) són marcar un waypoint i gravar un track; i també navegar cap a un waypoint o seguir una ruta (o track). Els GPS no poden navegar per un track per tant quan volem fer-ho cal usar la funció trackback que converteix el track en una ruta i per tant el fa navegable.
A més els GPS incorporen cartografia vectorial (que pot ser navegable) o raster.
Ací teniu un exemple de pantalles i funcions d'un GPS que, si bé és antic, no ha canviat en les seues pantalles i funcions bàsiques:

6 receptors etrex legend from xgoterris

 

La millor manera que hi ha d'aprendre a usar un GPS és eixint al camp, però cal recordar que els receptors GPS no estan exempts de problemes: mala senyal del satèl·lit, mala triangulació, ... o simplement quedar-nos sense pila, per tant sempre s'ha d'anar amb un mapa de paper i una bruixola, que mai falla. (per a saber més de l'ús de la brúixola mireu ací)

I per a quan tornem a casa després d'una eixida al camp, o bé per a preparar-la, hi ha una sèrie de programes per a GPS que ens ajuden a fer-ho, i a fer moltes altres coses.

7 programes gps from xgoterris

Per a gestionar els mapes, tracks, rutes i waypoints en un receptor Garmin (els més habituals) el millor és usar el seu programa gratuït Basemap que ens permet fer-ho de forma fàcil, senzilla i barata.

8 basecamp from xgoterris

A banda del Basecamp i els programes per a Garmin, també podem usar altres programes més complets per a gestionar i crear tracks, waypoints, i poder-los visualitzar sobre mapes de tot tipus. Els més coneguts són l'OziExplorer i el CompeGPS.

I a banda d'estos hi ha una sèrie de programes que ens permeten crear i modificar els mapes que posteriorment usarem al software o als receptors GPS. Els més útils són el Globalmapper, que permet fer-nos el nostre propi SIG però per al cas que ens interessa és un convertidor universal de formats de mapes i dades.
El Mapc2mapc és un programeta que permet de forma fàcil i senzilla convertir els mapes raster georreferenciats per a ozi o compe en jnx o kmz per a poder usar als receptors que ho permeten.
Per a aconseguir tracks i waypoints podem fer-ho de tres formes diferents: la primera i més senzilla és creant-los nosaltres durant una eixida pel camp; una segon és creant-los a casa a partir de la informació cartogràfica amb el software abans descrit o amb alguns SIGs que ho permeten, i la tercera és descarregant-los d'alguna de les pàgines d'intercanvi de tracks. A Espanya la més usada és wikiloc.

9 wikiloc from xgoterris

L'altra forma de crear tracks és a partir de Sistemes d'Informació Geogràfica que ho permeten. Wikiloc ens permet crear els nostres propis tracks però està prou limitat. Google Earth ens permet fer moltes més coses, entre d'altres crear i visualitzar les rutes en tres dimensions i incorporar altres capes mitjançant les WMS.

10 google earth from xgoterris

A banda d'aquest també podem crear tracks amb alguns SIGs, el més interessant dels quals per a la Comunitat Valenciana és el cartoweb de la conselleria d'infraestructures territori i medi ambient de la Generalitat valenciana, que ens permet incorporar moltes capes útils per a crear les nostres pròpies rutes: toponímia de l'AVL, Vies Pecuàries, Senders, camins del Cadastre, terrenys d'utilitat pública, zones protegides, etc.

Amb tot la teoria està molt bé, però la major part del curs fou pràctic, així després d'explicar els conceptes previs i el funcionament del sistema GPS vam començar a trastejar amb els receptors, configurant-los de diferents maneres i provant algunes de les coses que es pot fer amb ells (les més bàsiques): crear waypoints, rutes i tracks. Per a crear tracks ens va caldre eixir al camp a fer una xicoteta ruta pels voltants de l'alberg buscant alguns punts que ens va marcar Sergi.
L'altra part de la pràctica va consistir en crear un track a partir de tracks preexistents descarregats del wikiloc.

Punt d'inici de la pràctica del diumenge.

Per parelles s'havia de seguir el track creat a l'aula, passant per una sèrie de waypoints preestablerts, escampats per Palomita.

Seguint el track.

Fins arribar a la font d'Horta, on estava el punt final i lloc per a esmorzar i recuperar forces.

Esmorzant a la font d'Horta.

Per a acabar la pràctica va caldre trobar el geocache senda d'Horta, seguint les pistes deixades.

Buscant pistes per a trobar el cache.

Ací està el track complet d'un dels recorreguts:

Powered by Wikiloc

LLISTA D'ENLLAÇOS D'INTERÉS PER A USUARIS DE GPS:

GENERAL

http://www.elgps.com/ pàgina d'informació general.

http://gpsando.blogspot.com.es/ Blog d'informació sobre GPS.

http://www.eltallerdegps.com/joomla/index.php?option=com_content&view=frontpage Blog sobre GPS.

http://gpsando.blogspot.com.es/ blog on s'explica l'ús de programes per a GPS i tutorials.

FÒRUMS

http://www.mendiak.net/foro/viewforum.php?f=76 Fòrum sobre GPS, un dels imprescindibles. Centrat sobretot en l'ús del GPS a la muntanya.

http://www.elgps.com/foroGPS/ Fòrum general sobre GPS. Molta i variada informació. Imprescindible.

http://www.foromtb.com/forumdisplay.php?f=53 Fòrum sobre GPS. Centrat sobretot en bicicleta de muntanya. Imprescindible.

PROGRAMES GRATUITS

http://www.garmin.com/us/support/#/{e4f5b800-b9c8-11de-73d6-000000000000} Software oficial de Garmin: Basecamp; Training Center; Webupdater (actualització software receptor); drivers, Mapinstall; etc.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/help_g7towin_es.html g7towin, programa conversor de formats de dades de GPS (i més coses) amb un tutorial.

http://www.geopainting.com/ Mapedit, permet crear, modificar i gestionar mapes.

http://www.amigosdelciclismo.com/Perfils/ Perfils, programa per a fer perfils, gestionar tracks, etc.

http://www.the-thorns.org.uk/mapping/ Mapc2mapc; conversor de mapes d'uns formats a altres.

MAPES

http://www.elrincondelmapa.com/Inicio.php Pàgina web amb enllaços a mapes.

http://www.elgps.com/foroGPS/viewtopic.php?f=41&t=8646 Mapes TOPOHISPANIA. Magnífics mapes vectorials de tota Espanya per a GPS Garmin.

http://topopirineos.blogspot.com.es/ El millor mapa dels Pirineus, vectorial per a carregar als GPS Garmin.

http://terrasit.gva.es/es/descargas Mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià. Vectorials per a GPS Garmin.

http://dasorsan.blogspot.com.es/ Blog amb mapes de tot tipus.

https://sites.google.com/site/pilpilmaps/pilpilmaps Pàgina amb mapes per a GPS de creació pròpia.

http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/ Mapes raster de l'Instituto Geográfico Nacional. Tota Espanya a diferents escales i també mapes històrics.

http://www.icc.cat/ Mapes de Catalunya.

SIG (sistemes d'informació geogràfica) i IDE (infraestructura de dades espacials)

http://www.google.es/intl/ca/earth/ Google earth, estèticament molt aconseguit, permet visualitzar i crear tracks. Abraça tot el món.

http://www.idee.es/ Enllaços a IDEs d'Espanya. Entre d'altres:

http://sitar.aragon.es/ SIG del govern d'Aragó.

http://terrasit.gva.es/val/ver IDE de l'ICV

http://cartoweb.cma.gva.es/visor/ SIG de la conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana.

 

Buscamos EL MEJOR BLOG DE MONTAÑA

La tenda Landher de muntanya i el fabricant de productes de muntanya Millet organitzen un concurs per a trobar el millor blog de muntanya d'Espanya. Com que les bases diuen que poden participar els blogs escrits en qualsevol llengua oficial de l'estat he pensat en participar per a que hi haja diversitat lingüística.
Com diem sempre a les carreres de muntanya els que no guanyem, el més important és participar. I guanyar? guanyar ja deu ser ...(censored)

LA VALL: CASTELL I PENYALBA

Fa ja més d'un any que vinc fent entrades al blog de les eixides a peu, i encara no n'havia feta cap de la Vall, i és que fa temps que no veníem a caminar per ací.
Aprofitant que hem de fer una volta no massa llarga hem fet una ruta quasi clàssica, eixint des del camí del Castell, pujant al Castell, al Pic de Font de Cabres i als Cingles de Mondragón, retornant per la font de l'Anoueret i l'arquet.

Deixem el cotxe just on acaba l'asfalt del camí del Castell i enfilem amunt entre camps de garroferes abandonats.
Anem trobant les marques blanques i verdes de la ruta 5 de l'ajuntament de la Vall, que puja i baixa al Castell.
Enfilem les primeres rampes i passem entre dos cases en un racó de la muntanya anomenat el Racó de les mines de Pilara, i just en una revolta a la dreta seguim recte per un sender on es troben restes del mineral.
La senda puja per l'ombria de la Muntanya Roja, color donat pel rodeno que la forma. Eixe mateix rodeno condiciona la vegetació que creix, brucs, argilagó acompanyat de pi blanc.

Senda al coll de la Vespa.

Després d'una curta pujada arribem al coll de la Vespa. Ací retrobem les marques blanques i verdes de la ruta al castell, que puja per la pista fent més volta.
Les seguim amunt, i entrem a la microrreserva de flora de la Penya del Castell, a la vegada que eixim a una zona sense vegetació arbòria. Només els arbustos i matolls ens acompanyen en la dura pujada al castell.

Camí vorejant el Rodenet del Castell.

La senda enfila per l'esquerra el Rodenet del Castell, tossalet separat del mateix, i després d'assolir un collet les marques enfilen recte amunt, abandonant els vells camins i pujant als Morretons del Castell quasi al recte.
La pujada final la fem al recte seguint fites mentre que el sender marcat voreja el castell per la dreta.

Sota els Morretons.

Passem sota el castell i arribem als Morretons des d'on hi ha una bona panoràmica del castell.

Castell d'Uixò.

Des dels Morretons arribem al castell per la banda sud i voregem la muralla entrant per un gran forat obert a la vora d'un dels aljubs de la part alta. És este un castell típic musulmà, com tants altres de la Serra d'Espadà, i en ell destaquen la part alta on encara es conserven els aljubs i restes de les torres. A la banda nord s'estén un gran pati interior, l'albacar, que servia per a refugi en temps de guerra de les aljames de la Vall.
Travessem l'albacar i eixim del castell per la banda nord, baixantels Riscles del Castanyer camí del collet de Mena, que separa el barranc de l'Horteta del barranc de la Corralissa.

El Castell d'Uixò des del coll de Mena.

Arribats al collet abandonem la ruta 5 que es desvia a l'esquerra, retornant a la Vall per l'Horteta, mentre que nosaltres seguim recte cap a la Coveta de Rubio en una travessa que flanqueja per dalt la Corralissa, on pasturen els bous.
La senda continua cap al Fenassar per enllaçar amb el PR-CV-164, però nosaltres trenquem amunt cap al Frontó on trobem el PR que baixa del pic de la Font de Cabres.
Totes les vessants de solana estan cobertes de matollar i pràcticament no trobem cap arbre, per tant no és la millor ruta per a fer a l'estiu, ara bé, és molt agradable a l'hivern quan calfa el solet.
L'excursió és molt més bonica pujant pel Fenassar a la Font de Cabres i baixant pel Frontó, però és un poc massa llarga per a hui així que l'hem acurtada per una de les moltes sendes que ens permeten allargar i acurtar la volta a voluntat.
Per sort a tots els encreuaments del PR hi ha panells que ens informen de la direcció del PR i també d'on van la resta de sendes i camins que anem trobant.

Pal de direccions.

Arribats a la senda del Frontó la seguim uns metres, però de seguida ens desviem per a baixar cap al barranc de l'Horteta per la senda de la Penya Morruda.

La Penya Morruda.

Passem vora la Penya i arribem al barranc que seguim avall. Ací comencem a trobar més pins que encara només són l'inici d'un futur bosc. I poc després trobem també la senda que puja cap als Cingles de Mondragon.

Senda al Racó dels Cirers.

La senda està molt fressada i la seua primera part no té massa pendent. La major part de la vegetació que l'envolta està formada per argelagues  romer, però les flors grogues de les argilagues alegren una pujada que, si bé no és tan dura com la del Castell, tampoc és massa fàcil.

Pujant cap als cingles.

  Travessem la senda dels Caçadors que ve des de l'Ereta i continuem pujant fins arribar a l'assegador d'Artana per on passa el PR-CV-164, però nosaltres seguim recte cap als cingles de Mondragón per un senderol què és poc més que camp a través.

Sota els cingles de Mondragón.

Resseguim la base dels cingles fins a trobar una traça més definida que puja des de baix a buscar la via Ferrata de Mondragón, oberta per uns aficionats a les ferrates tan modestos que no han volgut ni batejar-la.
Fem el primer tram de la via, el més fàcil i on no cal anar amb material específic, tot i haver perill en cas de caiguda. La via està equipada amb esglaons i línia de vida, i als trams on cal escalar la roca hi ha ficades preses artificials.

Pujant la via ferrata.

 Després del primer tram la via segueix per una faixa a l'esquerra i puja amunt per una llarga paret. Evidentment no seguim eixe camí per al qual cal anar ben equipat.

Continuació de la ferrata.

Nosaltres retornem sobre els nostres passos i continuem la faixa en ascens cap amunt.
Hi ha un pas, que no trobem i fem un parell de grimpades per les roques, delicades però sense perill, i assolim la part alta de Mondragón.

Pujant a la Lloma de Penyalba.

Seguim des d'ací una espècie d'assegador entre dos parets de pedra quasi derruïdes,  enllaçant amb la Lloma de Penyalba on hi ha unes antenes.

Antenes al cim.

Estem al punt més alt de la ruta, i des d'ací seguim una pista que enfila al sud, però només uns metres perquè de seguida l'abandonem trencant a l'esquerra per una senda que baixa per l'aljub del Bollo fins a l'Anoueret.
Seguim novament marques blanques i verdes de la ruta 11, que puja des de l'Anoueret i retorna a la Vall pels Sants de la Pedra.

Senda de l'aljub del Bollo.

Arribem finalment al camí de l'Anoueret, quasi a la mateixa font, i ja només ens queda baixar cap a l'Arquet.
Seguim la pista que puja a la font, tot retallant algunes revoltes seguint l'antic assegador d'Artana, ara en bona part convertit en pista i passem per dalt del Racó de Granell, per un allargat llomet que separa el barranc de l'Horteta del del Xacó, i seguim recte pel vell assegador, ara convertit en senda, quan la pista comença a fer voltes baixant per la vora de les cases del Poblet Nou del Xacó.

Pista de l'Anoueret.

La senda retalla baixant recte, i segueix per la vora d'una gran finca de tarongers que s'ha menjat part de l'assegador, i poc després arriba al camí de l'Horteta.

Assegador d'Artana.

Seguim el camí de l'Horteta avall cap a la Vall, i per la dreta baixa el barranc del Xacó i, enmig, es troba l'Arquet que dona nom a eixe paratge.
De seguida trobem a l'esquerra un pontet per a passar el barrranc de l'Horteta i pugem per un estret camí entre vells horts de tarongers abandonats, i per la vora d'una granja de cavalls, arribant finalment al punt d'inici.

Pontet sobre el barranc de l'Horteta. Al fons el Castell.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
la vall alpina més informació ací
la vall - anoueret - pic font de cabres
la vall - castell - pic font de cabres
fondeguilla - aigualit - penyalba - penya migdia
castell de la Vall
la vall - castel - anoueret

Més informació:

• Breu resum històric de la Vall.
• Cartoweb
• Ajuntament de la Vall d'Uixó.
• Llistat de ferrates.