GR 333: DE TALES A SUERA TORNANT PER XICLÀ

Un dimecres més continuem recorrent el traçat del nou GR-333. En esta ocasió eixim de Tales, punt d'inici i final de ruta. Comencem la ruta des de davant del centre d'interpretació de la Mancomunitat Espadà Millars, promotora del sender, que malauradament està tancat.

Des d'ací travessem el poble seguint la carretera i passant per dalt del molí Taona i dels llavadors, alimentats per una sèquia que pren les aigües del riu Veo un poc més amunt.
Deixem enrere el poble i continuem per la carretera de Suera uns metres desivant-nos només travessar el riu Veo. Ací trobem el primer pal indicador del GR que ens encamina cap a Suera per la partida d'Entre-rius per la senda de les Àguiles.
El camí de les Àguiles comença passant sota la cova del Campament on hi ha una xicoteta escola d'escalada.Conforme pugem si ens fixem bé podem trobar entre els bancals restes de rajoles de les construccions d'un antic campament de l'OJE. A la part alta encara queda un edifici reaprofitat com a caseta de camp, i és que a l'època franquista ací es feien campaments de l'Organización Juvenil Española (de la Falange), d'ací el nom de la cova i del paratge. Tot i què sembla que ja en època de les guerres carlines se va establir un campament en este mateix lloc durant la batalla de Tales.
El camí continua per la partida d'Entre-rius, que queda entre el riu de Veo i el de Sonella, i la deixem enrere seguint la senda que munta sota el pinar que ocupa els antics bancals. El camí s'ha netejat i és bo de seguir, bé, el primer tram no és tan bo perquè és el més costerut però passada la primera pujada suavitza la pendent i costa menys caminar.

Edifici de la Mancomunitat Espadà - Millars.

Tales des de la Cova Negra. Inici real del sender.

La Cova Negra, el camí passa sota d'ella.

Camí d'Entre-rius, empedrat en molts trams.

Caseta que formava part de l'antic campament de l'OJE:

Assegador cap a les Àguiles.

Arribem així a un primer cim on hi ha un bell mirador sobre la vall del riu de Veo i els Òrguens de Benitandús. Cal seguir un poc més avant per a trobar el desviament a Suera. Abandonem així la senda de les Àguiles que puja al cim de les Àguiles i continua al collet de Mano (per on passa el camí de Suera a Benitandús, proper tram del GR333). Abans però encara trobarem a l'esquerra un desivament que baixa al riu de Veo per l'Horteta i un altre que baixa a Suera pel camí de les Àguiles.
Nosaltres seguim ací per l'ombria de les Àguiles on s'ha recuperat el vell camí que va directe a buscar el pou de les Àguiles. Primer baixa un poc i més endavant puja seguint un magnífic camí empedrat tram que coincideix amb el traçat de la volta al terme de Suera, de la qual anem trobant cartells a tots els encreuaments del recorregut.
Arribem així al pouet de les Àguiles, recuperat i on un cartell ens informa de la tipologia constructiva i l'ús a que es destinaven les seues aigües. Des d'ací el vell camí de les Àguiles puja a buscar el cim però el GR continua cap a Suera baixant per l'esquerra de la urbanització de Nova Suera, moltes vegades passant a frec de les cases.
Travessem un reguer per la part alta i el seguim per l'esquerra, mentre que a la seua dreta i queda la urbanització. El contrast entre els bancals abandonats i colonitzats pel pinar d'una banda i les construccions de l'altra és ben notable.

Vall del riu Veo des del mirador del camí de les Águiles.

Camí de Suera.

Pou de les Àguiles: recuperat, netejat i amb un panell explicatiu.

Urbanització de Nova Suera.

Suera des de la part alta de la Urbanització.

Arribant al poble per la Fontseca.

Arribem així finalment al carrer Jaume I que ens porta a la Fontseca.
Des d'ací cal entrar el poble pel carrer Nou que passa sota el curiós calvari abancalat que abans estava als afores i ara ja s'ha quedat dins del poble. El carrer ens porta a la plaça on es separa el traçat del GR, que continua cap a Benitandús, del nostre camí.
Ja hem cumplit l'objectiu del dia que era completar la curta etapa del GR entre Tales i Suera, ara toca tornar a Tales i tenim diverses opcions. La més curta és agafar el camí vell d'Onda fins a la Frontera i des d'ací anar a Tales, tot per pista bona. Nosaltres farem una altra opció, més llarga però més interessant i que ens permetrà completar un altre tram (que ens falta) del GR, el que va des de Xiclà fins a Tales seguint el camí de Tales a Ribesalbes.
Per tant des de la plaça seguirem baixant pel raval de la Font a travessar la carretera i travessant les Hortes de Baix del Pont baixem al llit del barranc de Castro, el futur riu de Sonella o Anna.
Pugem per l'altra banda passant per la bassa del molí de Figasso i enllaçant amb la pista nova que entra cap a la Teuleria. Ací comencem a vore les marques del PR-CV-161 que hem de seguir i no havíem trobat a l'eixida de Suera.

Travessant Suera pel centre del poble.

Hortes de Baix del Pont, per on continua el camí de Fanzara.

Bassa de reg sota la Teuleria.

Colomers a la Teuleria.

A la Teuleria continua el vell camí de ferradura de Suera a Fanzara que seguirem fins a Xiclà.
El camí planeja un poc fins que agafa un rellomet amunt i puja quasi al recte pel mateix. Encara que no està molt xafat es nota que fou un camí important i en molts llocs encara conserva l'empedrat original, sobretot en aquells punts on l'escorrentia de les aigües o el sòl argilòs obligaven a reparacions continuades.
El camí va suavitzant la pujada i travessa un xicotet reguer abans d'enfilar per un llosar o clapissa on enllaça l'assegador que pel corral de Garcia baixa al camí vell d'Onda a l'altura de les Hortes.
A partir d'ací el camí puja a buscar el collet de Cantalobos seguint amunt per un pinar espès. Arribem al collet i el trasponem per l'altra banda descartant un senderol que mou a l'esquerra cap a la Penya de Marco pel piquet de Cantalobos.
El camí continua planejant per l'altra vessant deixant a la nostra dreta el barranc de la Pedrera amb el Montí al fons.
El camí baixa a buscar el barranc i, abans d'arribar, conflueix amb una pista nova, traçada en part damunt el vell camí. Ara seguirem per ací deixant un sender que puja recte cap als Simons.
El paisatge canvia i a la nostra esquerra el pinar deixa pas als bancals d'oliveres treballats que s'escampen per l'ampla coma que conforma la capçalera del barranc de la Pedrera. Per la dreta resseguim les faldes del Tossal on passem per algunes zones de rocam, on la pedra calcària aflora a la superfície i en algunes d'elles es veuen uns estranys esglaons a l'estrat. Sembla que de per ací es van traure les pedres per a fer l'església donant nom així al barranc.

Suera des del camí de Fanzara.

Collet de Cantalobos. A l'esquerra un senderol s'enfila cap a la Penya de Marco.

El barranc de la Pedrera amb el Montí al fons.

La Mola de Fanzara queda al davant mentre el camí puja cap al Tossal.

La pista ens puja a la carretera vella d'Ayódar. Ara l'hem de seguir a la dreta quasi mig quilòmetre. Per sort quasi no passa ningú per ací i podem desentendre'ns del trànsit i disfrutar de les boniques vistes sobre la fondalada de Xiclà amb la Mola al fons, així com de la Plana al davant nostre.
Arribem finalment al punt on el PR es desvia seguint el vell camí de Fanzara cap a la font de Xiclà. Hem deixat enrere el terme de Suera i estem ara dins del de Tales que travessarem fins al poble.
Baixem ara per un tros de senda entre bancals d'oliveres que de seguida deixen pas a un tros de pinar. Un poc més avant els pins sóns substituïts per nous camps de cultiu, en este cas per tarongers que es reguen de la font de Xiclà (o font de Ramos). La font de Xiclà naix just a sota de la senda i vora una gran bassa que recull l'aigua per a regar-los.

Carretera vella d'Ayódar.

Clotada de Xiclà o Chirlán, entre Cantallops i la Mola.

Camí vell de baixada a Xiclà.

Font de Xiclà o font de Ramos.

A partir d'ací el camí de ferradura deixa pas a un camí carreter en part picat a la roca, i seguint-lo baixem cap a la clotada de Xiclà on parteixen termes Tales i Fanzara (i un fins a les vores arriben els termes de Suera i Onda). Ara encara queden bancals treballats i d'altres ocupats per antics cultius no del tot menjats pel bosc que s'escampa ràpidament. En altres temps devia ser un lloc més ferèstec doncs es troba lluny de tots els pobles i, significativament, les partides dels voltants porten el nom de Cantalobos (a Fanzara i Suera) o Cantallops (a Onda).
Baixem cap a la clotada i trobem una gran fita de terme, i és que ací el camí segueix la ratlla dels termes de Tales i Fanzara fins que arribem a un pal indicador. Ací vam estar la setmana passada fent una altra part del GR. Ara ens toca abandonar el PR-CV-161 que continua cap a Onda pel camí de Sala a Xiclà (o de la Font de Ramos que és com anomenen a Onda la font de Xiclà) i continuar pel GR en direcció a Tales seguint que segueix el traçat del vell camí de Fanzara a Artesa (i Tales).
Continuem pista avant entre camps abandonats on creix el pinar que davalla per les faldes del Tossal Negre i el Tossal de la Pedrera. La pista és llarga però no es fa avorrida i ens permet entretindre'ns contemplant el traçat de la carretera vella d'Ayódar, per on hem baixat, i de les muntanyes que tanquen la foia de Xiclà.
Pista avant arribem a un encreuament on a la dreta ens queda una ramaderia de bous braus. El vell camí de Fanzara a Tales passava per la vora pujant la Costera de Simó, però no s'ha recuperat com molts altres camins vells, al traçar el sender de gran recorregut. Una llàstima perquè ens porta per un camí menys bonic i més llarg.
Continuem la pista deixant a l'esquerra algun sender que puja cap al tossal Negre i finalment arribem a un punt on la terra deixa pas a l'asfalt. Ens trobem a l'antic abocador del Pantà, ja clausurat. Continuem camí avant passant entre dos tossals boscosos abans d'eixir de les muntanyes. Davant nostre s'estenen els camps de tarongers per la falda de les muntanyes.

Fita entre els termes de Fanzara i Tales.

Pla de Xiclà.

Ramaderia de bous braus al Pantà.

Camí del Pantano o camí vell de Fanzara a Artesa.

Finques de tarongers al Pantano.

El camí ací baixa recte a buscar la carretera vella d'Ayódar. Deixem a l'esquerra el camí vell de  Suera a Onda que passa per dalt d'Artesa i eixim a la carretera. Cal seguir-la cent-cinquanta metres a la dreta per trencar a l'esquerra novament pel camí de Suera a Onda que puja un poc resseguint ara els tarongers que s'estenen per la Carbonària cap al Montí.
Arribem així a un encreuament. Trobem el camí de Fanzara a Tales transversalment al nostre pas i, abandonem ací el camí de Suera trencant a l'esquerra cap a Tales recuperant el camí que hem abandonat a la ramaderia de Xiclà.
El camí travessa un llomet boscós abans de fer-se asfaltat i baixar a la carretera. Ací travessa la carretera i per darrere d'unes casetes aboca a la carretera vella de Tales.

Camí vell de Suera a Onda.

Camí vell de Tales a Fanzara.

Onda des de la Carbonària.

Baixant a Tales des de Carbonària.

Només ens queda travessar el riu Sec pel pont i continuar per l'altra banda els centenars de metres que ens separen del poble de Tales entrant al poble per l'Avinguda de Castelló on hi ha el centre d'interpretació de la Mancomunitat.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

D'Artesa a Suera. Caminant per l'altra serra d'Espadà
De Tales a Suera per la penya de Marco i les Àguiles
Antics camins de Tales
Suera - camí de Fanzara
GR-333 Circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara


Més informació:

• Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
• Ajuntament de Suera
• Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea
• Senders de l'Ajuntament de Tales
• Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera Ed. Diputació de Castelló
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
• Mancomunitat Espadà - Millars 
• Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Esadà. GR-36 Ed. SASE
• Wikiloc de la Mancomunitat Espadà - Millars

GR 333: DE VEO A AÍN I ALCÚDIA TORNANT PEL GR 36

Hui tocava aprofitar la vesprada del diumenge per a fer alguna activitat i com que el dia no convida a anar en bicicleta hem decidit acostar-nos a la Veo i fer una curta etapa del GR-333 enllaçant els pobles de Veo, Aín i Alcudia.

Així que comencem a caminar eixint de Veo pel camí d'Aín. Ací coincideix el GR333 amb el GR36 que segueixen ambdós el traçat del vell camí que unia els dos pobles.
Comencem baixant per les hortes que s'estenen pels dos costats del riu Veo. El camí ací és una delícia, ben empedrat baixa fent voltes entre les hortetes. Les que estan més prop del poble encara estan treballades, conforme ens allunyem  estan ja ermes.
Travessem un ample camí asfaltat, construït als anys 90 per a facilitar l'accés a les hortes i continuem baixant fins que arribem al llit del riu. Uns metres a l'esquerra queda la font de la Pistola sota uns alts xops. Ens acostem a vore-la. A l'estiu el lloc és molt fresc i abelleix fer un glop d'aigua. Hui i havent acabat d'eixir encara no.

El poble de Veo vist des de la carretera.

Camí d'Aín on coincideixen el GR-36 i el 333.

Font de la Pistola a la vora del riu de Veo.

Continuem camí pujant per l'altra vessant, per les hortes de l'altra banda del riu. El camí continua bellament empedrat i puja entre les parets de pedra seca que aguanten els bancals fins que eixim a una pista. Ací s'acaben les hortes i comença el secà, o començava perquè ara els olivars i garroferals han estat engolits pel pinar.
Travessem la pista i comencem a pujar per un pinar en ombria. El vell camí puja fent voltes per a disminuir la pendent. Ací també trobem que bona part del traçat es troba empedrat per a evitar-ne l'erosió i no haver d'estar reparant-lo continuament. Segurament estem davant d'un dels millors camins de la serra tan per la factura de la construcció com pel gran tros conservat. Fóra bo que els ciclistes que el baixen ho facen en prou cura com per a no fer malbé allò que tants esforços va costar de fer als veïns de Veo.
Conforme pugem Veo va quedant al fons de la vall encara que les vistes no són molt bones des de dins del pinar.
Arribem finalment a un collet que passa a l'altre costat del tossal deles Malladetes per on corre l'assegador de Benitandús. El camí passa ara a la vessant de la solana i als nostres peus podem vore el barranc d'Aín que baixa recte cap al Montí d'Onda.
El camí gira al sud i continua sense perdre altura per la mateixa vessant i, un poc més avant, es junta el camí d'Aín a Tales que puja pel barranc d'Aín.
Arribem així a l'ample collado de Veo. Ací trobem una pista per on continuen els GRs. Per ací també passa el SL-CV-29 que baixa de la Penya de la Campana i continua cap a la font de la Basseta. Nosaltres el travessem i continuem baixant per pista cap a Veo entre bancals d'oliveres.

Tram magníficament empedrat entre les hortes de l'altre costat del riu.

Veo des del camí d'Aín.

Tram ben conservat del camí entre els pinars que creixen als antics bancals.

El Barranc d'Aín. El Montí es veu al fons.

Collado de Veo.

Només abandonem la pista per a reprendre la traça del camí vell, estalviant unes revoltes. Ací el vell camí també es troba empedrat i ben ample i ens estalvia una volta innecessària per als caminants.
Arribem un poc més avall al punt on es separa el camí vell de la pista. El vell camí de Veo trenca a la dreta per a entrar a Aín. Per ell continua el GR36, però el GR333 continua baixant per la pista cap als Corrals.
Arribem a la carretera i la travessem baixant pels Corrals del poble, situats a una distància suficient del mateix. Ací es barregen els vells corrals, alguns encara usats per a guardar atifells diversos, amb alguns arreglats com a vivenda.
Travessant els corrals baixem a les hortes que s'estenen per les vores dels barrancs del Picaio i de la Caritat que conflueixen ací.
Baixem al barranc i continuem pel camí que segueix el mateix llit del barranc, per on passa també el SL-CV-29 i entrem al poble pel carrer de la Sequieta.

Aín des del Collado de Veo.

Tram empedrat baixant per les Foies.

Aín des dels Corrals.

Els Corrals.

Camí vora el barranc del Picaio.

Carrers d'Aín.

Travessem Aín passant per la plaça de l'Església i eixim per la plaça Nova, per davant de l'Ajuntament a buscar la carretera d'Almedíjar.
Ara ens toca seguir un bon tros de carretera doncs el camí vell d'Aín a Alcudia coincideix en bona part amb la nova carretera. En este tram el GR coincideix també amb el SL-CV-29.
Quan la carretera fa una revolta de ferradura a l'esquerra per la dreta continua el camí vell, baixant a travessar el barranc del Picaio i continuant per l'altra vessant. Continuem travessant olivars, alguns encara treballats i d'altres ja deixats perdre, que s'alternen amb alguns ametlers que li posen una nota de color amb les flors blanques i roses. Ho fem seguint un camí ample i empedrat com correspon a un camí real.
El camí puja per la vora dels bancals més o menys recte fins que, finalment, trenca a la dreta (de fet el vell camí continua per l'esquerra per a eixir a la carretera) pujant a buscar un assegador per on arriba a la pista de les Torques.
Ací el SL gira a la dreta mentre que el GR ho fa a l'esquerra per a buscar la carretera a l'altura del collado de Alcudia.

Carretera d'Alcudia.

Camí vell del collado de l'Alcudia.

Planejant entre ametlars al Collao d'Alcudia.

Passem el collao i de l'altra banda mou una pista a la dreta que hem de seguir. Per ella continuava el vell camí d'Alcudia, paral·lel a la carretera per baix.
La pista segueix recte però nosaltres ens desviem a la dreta per un altra traçada ací damunt de la vella senda de la Xelva, que fa drecera entre els dos pobles.
Quan els últims bancals treballats deixen pas al pinar la pista deixa pas a una senda que passa per la vora d'una fita de terme, on deixem enrere Aín i entrem a Alcudia.
La senda baixa a buscar el barranc dels Morts i continua per l'altre costat, seguint un el traçat d'un assegador. A partir d'ací el camí ja no és tan planer doncs a les raberes no els calien els camins empedrats ni ben traçats per a desplaçar-se.
Passem per baix d'un abellar que queda dalt d'unes penyes, i pels peus de les penyes s'arrapa la senda on, en alguns llocs, han ficat cordes per a facilitar el pas en cas que les pedres estiguen banyades.
La senda de la Chelva no és llarga però al no poder avançar tan ràpidament a vegades ho sembla. De tota manera no tardem massa en arribar al barranco del Berandín o de la Chelva. Ací el GR continua per la dreta però nosaltres no ens estem de desviar-nos uns metres per a aguaitar a vore la cueva del Toro.

Continuació del camí vell de l'Alcudia.

L'Alcudia des del camí vell.

Fita de terme a la vora de la senda de la Xelva.

Abellar dalt del barranc dels Morts.

Cordes a la senda.

Barranco de la Chelva des de la cueva del Toro.

Per dins la cova passa una corrent subterrània d'aigua. No és l'única cova amb aigua de la serra, a la veïna Aín en podem trobar dos: la Covatilla i la font de la Caritat, encara que la més espectacular és la cova de Sant Josep de la Vall d'Uixò.
Ací només eixir l'aigua de la cova es recull en una sèquia que passa el barranc per un aqüeducte i recull l'aigua en una bassa que servia per a regar la Huerta de la Chelva, ara completament abandonada.
Retornem al GR i continuem barranc avall passant per un bonic rodal de roures grans, ara sense fulla. La senda ens baixa al barranc que sempre duu aigua, el travessem i continuem per l'antic camino de la Chelva que va sempre paral·lel al barranc per l'esquerra. Per la vora del barranc creix una interessant salzeda, una de les poques de la serra.
Quan el barranc arriba a l'enforcall del riu de Veo el camí gira a l'esquerra i comença una llarga pujada per la Umbrieta cap al poble. A la nostra dreta queda el riu de Veo que forma ací una profunda gorja entre les formacions tobàcies que queden ocultes entre els llidoners, ara sense fulla. De l'altra banda hi ha tot d'hortetes que davallen des del poble fins al fons del riu. D'esta el magnífic camí empedrat puja travessant una bonica ombria on creix un bosquet de caducifolis entre antics bancals abandonats que només comencen a estar treballats quan ja ens acostem al poble.
El camí ens porta a la mateixa plaça del Cantón d'Alcudia, davant la carretera. Des d'ací el GR333 es dirigeix cap a Xinquer però nosaltres hem de tornar a Veo i ho farem aprofitant el GR36.

Camí barranc avall.

Barranco de la Chelva, sempre amb un rajolí d'aigua.

Camino de la Chelva per la Umbrieta.

Tram empedra molt ben conservat.

Alcudia des de la Umbrieta.

Eixim del poble pel Balsón (que donava aigua al molino del Tío Remigio), seguint el vell camí que salva el riu de Veo per un pontet d'obra, just sota el nou pont de la carretera.Enllacem un poc més avant amb el traçat original del GR que baixa per la senda del Hondo entre les hortes fins al Molinet, que deixem enrunat a la dreta. Arribats a este punt el GR deixa la senda i continua per l'esquerra seguint una sèquia que duu l'aigua a Veo. Este tram és delicat, sobre tot per a aquells que no tenen massa equilibri doncs bona part del temps anem per damunt el xicotet caixer de la sequieta, sovint penjat sobre els bancals de sota en una caiguda prou respectable.
En molts trams es conserva el pas de regador d'una mida acceptable facilitant el pas, però el camí antic entre Alcudia i Veo coincideix amb la carretera i és des d'ella d'on baixen els camins d'accès a les hortes de manera que anem trobant-ne alguns transversals al nostre pas. Tots ells ens poden servir d'escapatòria en cas de no vore'ns en cor de continuar pel caixer de la sèquia.
Un cartell ens avisa d'un tram perillós. Es tracta d'un lloc on una solsida va tapar la sèquia, sortosament ja s'ha arreglat cobrint la sèquia de manera que en conte d'anar per la vora anem per la mateixa ara convertida en camí. A partir d'ací el camí és més fàcil i encara ho serà més quan més ens acostem a Veo.
Per les nostres vores anem trobant hortes, les més abandonades, però encara se'n conserven moltes de treballades, sobretot les més accessibles. I per les vores de les hortes infinitat de llidoners, molts d'ells desmotxats d'antic per a aprofitar les vares per fer mànecs i forques, una indústria important en altres temps.

Pont del camí vell a sota del pont de la carretera.

Avançant pel caixer de la sèquia.

Finalment la sèquia deixa pas a un camí que ens acompanya els últims metres abans d'arribar a Veo mentre els darrers rajos del sol ponent s'amaguen per darrere de l'Espadà, finalitzant així una més que interessant circular per una de les zones més humanitzades (i no per això menys interessants) de la serra d'Espadà.




Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Aín al Picaio i Espadà tornant per la fuente del Toro
De Veo als Cocons
de la Fuente de la Calzada a Alcudia pel pic d'Espadà 
GR333: d'Alcudia a Villamalur tornant pel GR36

Més informació:

• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea
• Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Esadà. GR-36 Ed. SASE
• Wikiloc de la Mancomunitat Espadà - Millars
• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
• Mancomunitat Espadà - Millars