LA COMA AMPLA DES DE TORREBLANCA

Ja fa temps que no pujàvem cap vèrtex i com hem quedat en Torreblanca per a fer una ruta pels voltants aprofitem per a pujar el vèrtex del tossal de la Coma Ampla (o Comampla), ja dins del terme d'Alcalà de Xisvert.

Per a acurtar la ruta i evitar un monòton tram de carretera eixim des del pont del Raspall (que salva l'autopista donant pas a la partida del mateix nom). La primera part del recorregut és monòtona, seguint el camí de l'autopista al llarg de quasi cinc quilòmetres de recorregut. Per sort el camí és de terra i no cansa massa els peus. Com són les primeres passes del dia les fem amb més ànims i a bon pas mentre xarrem i observem com el sol va alçant-se cada vegada més alt i convertint un dia frescot en un dia primaveral que podríem qualificar quasi de calorós.
Arribem així a la rambleta del Seguer, que hem de travessar, i que li posa un punt d'al·licient a la ruta a l'haver de baixar i pujar. Un poc més avant trobem el riu de les Coves on ens toca fer el mateix.
Travessats els dos cursos d'aigua arribem a la Mateta, partida plana i ben cultivada on trobem carxofars, favars i horts de tarongers que, quan ens separem de l'autopista i enfilem cap a les faldes de la Coma Ampla, deixen pas a ametlars i garroferals.

Començant a caminar passat el pont del Raspall.

Camí de servei de l'autopista per la banda de l'oest.

El camí de servei de l'autopista que és quasi tot de terra.

Travessant la rambleta del Seguer.

Favar vora el camí.

Riu de les Coves o de Sant Miquel.

Travessant uns tarongerars enllacem amb el camí del Corral de l'Home que ens passa pel costat de la depuradora d'Alcalà. Un poc més avant ens desviem per a enfilar el cim de la Cova Ampla, primer per un camí que ens aboca a un garroferal i, ací, per la vora de les garroferes seguint un vell sender que a perdent-se.
Seguim amunt buscant el millor camí que sol ser el senderol que han obert els animals, encara que de vegades ens toca improvisar i anar saltant de corriol a corriol per tal de seguir acostant-nos al cim. Arribem així al corral de la Coma Ampla, amb les parets mig boltades però que encara conserva la volta de la caseta del pastor. Estem ja ben a prop del cim i mirant quin és el millor pas aconseguim arribar al vèrtex sense massa dificultats. De fet encara que hem pujat camp a través hem passat per sendes que eren pitjors.

Travessant per arribar al camí del corral de l'Home que queda just davant.

Caseta de volta, típica del Maestrat més litoral.

Camí del corral de l'Home que ve d'Alcalà travessant horts i bancals treballats.

Entrador a la Coma Ampla.

Deixem l'entrador als bancals i seguim una senda perdedora.

El senderol és molt poc evident però fàcil de passar.

Cocó ampliat i obrat per recollir l'aigua de pluja.

Corral de la Coma Ampla o el que en resta.

Els últims metres fins al cim.

Lo Tormassal des de la Coma Ampla.

El cim s'alça en un tossalet redó voltat de trinxeres i al mateix vèrtex hi ha restes de metralla. Ací a la vora hi ha un geocache amagat, nosaltres hem pujat seguint les indicacions del cache però al final amb el pensament centrat en buscar el camí de baixada no ens en recordem de buscar-lo.

Vèrtex de la Coma Ampla.

Iniciem el camí de baixada no per la part més fàcil sinó seguint (o provant de seguir) ell vell camí que pujava des del riu de les Coves fins al cim. Per desgràcia en cap moment en trobem les traces. Per sort com anem per la banda de la solana la malea no és molt alta i en general es passa bé. Així i tot anem buscant el romer i fugint del coscoll i, evitant les poques argelagues que hi ha.
En un parell de llocs ens toca aturar-nos i mirar de trobar el millor camí però de moment ens en sortim molt bé. Només a les faldes del tossal, quan ja estem ben a prop de la pista on volem eixir, trobem un curt tram on desapareix la senda i tota traça de pas i ens toca obrir-nos pas entre els romers de més d'un metre d'alt. Per sort només eixim perfumats.

Finalment arribem a una vella pista que baixa paral·lela al barranc de la Coma Ampla i la seguim avall fins que arribem al riu . Travessem el riu i entrem a les terres de l'antic despoblat medieval de Castellnou (on estem) i continuem per l'altra banda travessant la Finca del Manyà, ara plantada de tarongers. A la nostra esquerra queda lo Tormassal, dominant el riu des de les altures i dalt hi ha un vell castell i també un altre geocache i estem tentats de pujar-hi però com que tampoc hi ha camí el deixem per a una millor ocasió.
Travessem per la vora de la finca del Manyà i a la banda de dalt enllacem amb el traçat de la cursa de muntanya de Torreblanca A partir d'ací ja no abandonarem el traçat de la carrerar fins quasi el final.

Camí d'horts al Racó de Giner.

Riu de les Coves o de sant Miquel però ací sense aigua.

Senda per on està traçada la carrera de muntanya de Torreblanca.

Per la banda de dalt de la finca eixim per una pista que abandonem de seguida per continuar per una senda que ens puja per les faldes de Castellfort fins al collet on s'alça el corral de Perico. De l'altra banda els pinars que hem travessat deixen pas a una gran finca de tarogners voltada per altes tanques de tela per protegir-la del vent, tan habitual en estes terres.
Pel corral de Perico passa un camí que ve des de la rambleta de Seguer (on hem de baixar), però nosaltres no el seguim sinó que continuem pel traçat de la cursa seguint una senda que mou cap a ponent i que continua sota uns colmets fins que travessa un barranc d'Almedíxer i és que ara ja som a les terres de l'antic poble d'Almedíxer, desaparegut també a l'edat mitjana i annexionat a Alcalà. Per la vora del barranc passa un ample camí de cotxe que baixa cap a la rambleta del Seguer, per ací podríem retallar la ruta però continuem per una senda que mou recta i ens aboca als plans de la Comanda.

Pujant al corral de Perico.

El corral de Perico.

Pla de la Comanda.

Passem per la vora del pla plantat d'ametlers i trenquem a l'esquerra per un pinar per tal de retallar camí baixant al recte al barranc del Gallo, per on continua la senda que hem de seguir.
Seguim ara senda avall per la vora del barranc fins que arriba a l'enforcall amb la rambleta del Seguer. Travessem la rambleta i pugem per l'altra banda continuant sota un pinar madur. Eixim del pinar i alternem un tram de pista amb la senda que ens porta novament a la rambleta i la seguim per l'ample caminal que corre per la vora.

Fent drecera al barranc del Gallo pel pinar.

Senda pel barranc del Gallo.

Camí d'Almedíxer sota el pinar vora la rambleta del seguer.

No és habitual trobar un trailer per una pista.

Seguim camí quasi mig quilòmetre passant per la vora d'un olivar i un tarongerar abans de desviar-nos novament per senda. La senda puja sota un pinar acompanyat de llentiscles i arítjols que creix a l'ombria del Raspall. Una vegada acaba el pinar continuem pujant fins a un colmet des d'on veiem ja la mar al davant. Ens trobem a la ratlla de Torreblanca i Alcalà, i des d'ací dalt es distingeix perfectament el lloc on tenim el cotxe.
Continuem per l'esquerra per una senda que continua coronant els cims i passem per la vora d'uns dipòsits d'obra que no tenen aigua, bastits dalt del tossalet. Continuem avall fins que trenquem a la dreta per la senda que segueix la llarga Carrerassa de Mon Rossí, que travessa el terme de Torreblanca de punta a punta fins a la mar.

Pujant cap als alts del Raspall on parteixen termes Alcalà i Torreblanca.

La gran partida d'Almedíxer

La mar des dels alts del Raspall.

Curiosos dipòsits d'aigua a dalt de la Xurra.

Carrerassa de Mon Rossí que arriba fins a la mar.

La seguim avall passant per davant de les granges de Melano i sota la nova carretera de l'aeroport abans d'enllaçar amb el camí de la Cova Fumada que seguirem per tornar al punt d'inici.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

GR 333: DE TALES A SUERA TORNANT PER XICLÀ

Un dimecres més continuem recorrent el traçat del nou GR-333. En esta ocasió eixim de Tales, punt d'inici i final de ruta. Comencem la ruta des de davant del centre d'interpretació de la Mancomunitat Espadà Millars, promotora del sender, que malauradament està tancat.

Des d'ací travessem el poble seguint la carretera i passant per dalt del molí Taona i dels llavadors, alimentats per una sèquia que pren les aigües del riu Veo un poc més amunt.
Deixem enrere el poble i continuem per la carretera de Suera uns metres desivant-nos només travessar el riu Veo. Ací trobem el primer pal indicador del GR que ens encamina cap a Suera per la partida d'Entre-rius per la senda de les Àguiles.
El camí de les Àguiles comença passant sota la cova del Campament on hi ha una xicoteta escola d'escalada.Conforme pugem si ens fixem bé podem trobar entre els bancals restes de rajoles de les construccions d'un antic campament de l'OJE. A la part alta encara queda un edifici reaprofitat com a caseta de camp, i és que a l'època franquista ací es feien campaments de l'Organización Juvenil Española (de la Falange), d'ací el nom de la cova i del paratge. Tot i què sembla que ja en època de les guerres carlines se va establir un campament en este mateix lloc durant la batalla de Tales.
El camí continua per la partida d'Entre-rius, que queda entre el riu de Veo i el de Sonella, i la deixem enrere seguint la senda que munta sota el pinar que ocupa els antics bancals. El camí s'ha netejat i és bo de seguir, bé, el primer tram no és tan bo perquè és el més costerut però passada la primera pujada suavitza la pendent i costa menys caminar.

Edifici de la Mancomunitat Espadà - Millars.

Tales des de la Cova Negra. Inici real del sender.

La Cova Negra, el camí passa sota d'ella.

Camí d'Entre-rius, empedrat en molts trams.

Caseta que formava part de l'antic campament de l'OJE:

Assegador cap a les Àguiles.

Arribem així a un primer cim on hi ha un bell mirador sobre la vall del riu de Veo i els Òrguens de Benitandús. Cal seguir un poc més avant per a trobar el desviament a Suera. Abandonem així la senda de les Àguiles que puja al cim de les Àguiles i continua al collet de Mano (per on passa el camí de Suera a Benitandús, proper tram del GR333). Abans però encara trobarem a l'esquerra un desivament que baixa al riu de Veo per l'Horteta i un altre que baixa a Suera pel camí de les Àguiles.
Nosaltres seguim ací per l'ombria de les Àguiles on s'ha recuperat el vell camí que va directe a buscar el pou de les Àguiles. Primer baixa un poc i més endavant puja seguint un magnífic camí empedrat tram que coincideix amb el traçat de la volta al terme de Suera, de la qual anem trobant cartells a tots els encreuaments del recorregut.
Arribem així al pouet de les Àguiles, recuperat i on un cartell ens informa de la tipologia constructiva i l'ús a que es destinaven les seues aigües. Des d'ací el vell camí de les Àguiles puja a buscar el cim però el GR continua cap a Suera baixant per l'esquerra de la urbanització de Nova Suera, moltes vegades passant a frec de les cases.
Travessem un reguer per la part alta i el seguim per l'esquerra, mentre que a la seua dreta i queda la urbanització. El contrast entre els bancals abandonats i colonitzats pel pinar d'una banda i les construccions de l'altra és ben notable.

Vall del riu Veo des del mirador del camí de les Águiles.

Camí de Suera.

Pou de les Àguiles: recuperat, netejat i amb un panell explicatiu.

Urbanització de Nova Suera.

Suera des de la part alta de la Urbanització.

Arribant al poble per la Fontseca.

Arribem així finalment al carrer Jaume I que ens porta a la Fontseca.
Des d'ací cal entrar el poble pel carrer Nou que passa sota el curiós calvari abancalat que abans estava als afores i ara ja s'ha quedat dins del poble. El carrer ens porta a la plaça on es separa el traçat del GR, que continua cap a Benitandús, del nostre camí.
Ja hem cumplit l'objectiu del dia que era completar la curta etapa del GR entre Tales i Suera, ara toca tornar a Tales i tenim diverses opcions. La més curta és agafar el camí vell d'Onda fins a la Frontera i des d'ací anar a Tales, tot per pista bona. Nosaltres farem una altra opció, més llarga però més interessant i que ens permetrà completar un altre tram (que ens falta) del GR, el que va des de Xiclà fins a Tales seguint el camí de Tales a Ribesalbes.
Per tant des de la plaça seguirem baixant pel raval de la Font a travessar la carretera i travessant les Hortes de Baix del Pont baixem al llit del barranc de Castro, el futur riu de Sonella o Anna.
Pugem per l'altra banda passant per la bassa del molí de Figasso i enllaçant amb la pista nova que entra cap a la Teuleria. Ací comencem a vore les marques del PR-CV-161 que hem de seguir i no havíem trobat a l'eixida de Suera.

Travessant Suera pel centre del poble.

Hortes de Baix del Pont, per on continua el camí de Fanzara.

Bassa de reg sota la Teuleria.

Colomers a la Teuleria.

A la Teuleria continua el vell camí de ferradura de Suera a Fanzara que seguirem fins a Xiclà.
El camí planeja un poc fins que agafa un rellomet amunt i puja quasi al recte pel mateix. Encara que no està molt xafat es nota que fou un camí important i en molts llocs encara conserva l'empedrat original, sobretot en aquells punts on l'escorrentia de les aigües o el sòl argilòs obligaven a reparacions continuades.
El camí va suavitzant la pujada i travessa un xicotet reguer abans d'enfilar per un llosar o clapissa on enllaça l'assegador que pel corral de Garcia baixa al camí vell d'Onda a l'altura de les Hortes.
A partir d'ací el camí puja a buscar el collet de Cantalobos seguint amunt per un pinar espès. Arribem al collet i el trasponem per l'altra banda descartant un senderol que mou a l'esquerra cap a la Penya de Marco pel piquet de Cantalobos.
El camí continua planejant per l'altra vessant deixant a la nostra dreta el barranc de la Pedrera amb el Montí al fons.
El camí baixa a buscar el barranc i, abans d'arribar, conflueix amb una pista nova, traçada en part damunt el vell camí. Ara seguirem per ací deixant un sender que puja recte cap als Simons.
El paisatge canvia i a la nostra esquerra el pinar deixa pas als bancals d'oliveres treballats que s'escampen per l'ampla coma que conforma la capçalera del barranc de la Pedrera. Per la dreta resseguim les faldes del Tossal on passem per algunes zones de rocam, on la pedra calcària aflora a la superfície i en algunes d'elles es veuen uns estranys esglaons a l'estrat. Sembla que de per ací es van traure les pedres per a fer l'església donant nom així al barranc.

Suera des del camí de Fanzara.

Collet de Cantalobos. A l'esquerra un senderol s'enfila cap a la Penya de Marco.

El barranc de la Pedrera amb el Montí al fons.

La Mola de Fanzara queda al davant mentre el camí puja cap al Tossal.

La pista ens puja a la carretera vella d'Ayódar. Ara l'hem de seguir a la dreta quasi mig quilòmetre. Per sort quasi no passa ningú per ací i podem desentendre'ns del trànsit i disfrutar de les boniques vistes sobre la fondalada de Xiclà amb la Mola al fons, així com de la Plana al davant nostre.
Arribem finalment al punt on el PR es desvia seguint el vell camí de Fanzara cap a la font de Xiclà. Hem deixat enrere el terme de Suera i estem ara dins del de Tales que travessarem fins al poble.
Baixem ara per un tros de senda entre bancals d'oliveres que de seguida deixen pas a un tros de pinar. Un poc més avant els pins sóns substituïts per nous camps de cultiu, en este cas per tarongers que es reguen de la font de Xiclà (o font de Ramos). La font de Xiclà naix just a sota de la senda i vora una gran bassa que recull l'aigua per a regar-los.

Carretera vella d'Ayódar.

Clotada de Xiclà o Chirlán, entre Cantallops i la Mola.

Camí vell de baixada a Xiclà.

Font de Xiclà o font de Ramos.

A partir d'ací el camí de ferradura deixa pas a un camí carreter en part picat a la roca, i seguint-lo baixem cap a la clotada de Xiclà on parteixen termes Tales i Fanzara (i un fins a les vores arriben els termes de Suera i Onda). Ara encara queden bancals treballats i d'altres ocupats per antics cultius no del tot menjats pel bosc que s'escampa ràpidament. En altres temps devia ser un lloc més ferèstec doncs es troba lluny de tots els pobles i, significativament, les partides dels voltants porten el nom de Cantalobos (a Fanzara i Suera) o Cantallops (a Onda).
Baixem cap a la clotada i trobem una gran fita de terme, i és que ací el camí segueix la ratlla dels termes de Tales i Fanzara fins que arribem a un pal indicador. Ací vam estar la setmana passada fent una altra part del GR. Ara ens toca abandonar el PR-CV-161 que continua cap a Onda pel camí de Sala a Xiclà (o de la Font de Ramos que és com anomenen a Onda la font de Xiclà) i continuar pel GR en direcció a Tales seguint que segueix el traçat del vell camí de Fanzara a Artesa (i Tales).
Continuem pista avant entre camps abandonats on creix el pinar que davalla per les faldes del Tossal Negre i el Tossal de la Pedrera. La pista és llarga però no es fa avorrida i ens permet entretindre'ns contemplant el traçat de la carretera vella d'Ayódar, per on hem baixat, i de les muntanyes que tanquen la foia de Xiclà.
Pista avant arribem a un encreuament on a la dreta ens queda una ramaderia de bous braus. El vell camí de Fanzara a Tales passava per la vora pujant la Costera de Simó, però no s'ha recuperat com molts altres camins vells, al traçar el sender de gran recorregut. Una llàstima perquè ens porta per un camí menys bonic i més llarg.
Continuem la pista deixant a l'esquerra algun sender que puja cap al tossal Negre i finalment arribem a un punt on la terra deixa pas a l'asfalt. Ens trobem a l'antic abocador del Pantà, ja clausurat. Continuem camí avant passant entre dos tossals boscosos abans d'eixir de les muntanyes. Davant nostre s'estenen els camps de tarongers per la falda de les muntanyes.

Fita entre els termes de Fanzara i Tales.

Pla de Xiclà.

Ramaderia de bous braus al Pantà.

Camí del Pantano o camí vell de Fanzara a Artesa.

Finques de tarongers al Pantano.

El camí ací baixa recte a buscar la carretera vella d'Ayódar. Deixem a l'esquerra el camí vell de  Suera a Onda que passa per dalt d'Artesa i eixim a la carretera. Cal seguir-la cent-cinquanta metres a la dreta per trencar a l'esquerra novament pel camí de Suera a Onda que puja un poc resseguint ara els tarongers que s'estenen per la Carbonària cap al Montí.
Arribem així a un encreuament. Trobem el camí de Fanzara a Tales transversalment al nostre pas i, abandonem ací el camí de Suera trencant a l'esquerra cap a Tales recuperant el camí que hem abandonat a la ramaderia de Xiclà.
El camí travessa un llomet boscós abans de fer-se asfaltat i baixar a la carretera. Ací travessa la carretera i per darrere d'unes casetes aboca a la carretera vella de Tales.

Camí vell de Suera a Onda.

Camí vell de Tales a Fanzara.

Onda des de la Carbonària.

Baixant a Tales des de Carbonària.

Només ens queda travessar el riu Sec pel pont i continuar per l'altra banda els centenars de metres que ens separen del poble de Tales entrant al poble per l'Avinguda de Castelló on hi ha el centre d'interpretació de la Mancomunitat.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

D'Artesa a Suera. Caminant per l'altra serra d'Espadà
De Tales a Suera per la penya de Marco i les Àguiles
Antics camins de Tales
Suera - camí de Fanzara
GR-333 Circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara


Més informació:

• Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
• Ajuntament de Suera
• Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea
• Senders de l'Ajuntament de Tales
• Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera Ed. Diputació de Castelló
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
• Mancomunitat Espadà - Millars 
• Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Esadà. GR-36 Ed. SASE
• Wikiloc de la Mancomunitat Espadà - Millars