dissabte, 22 d’octubre de 2011

DE BETXÍ A LES PENYES ALTES PER LA MURTERA I LA RÀPITA

Les Penyes Altes



Com que hui havíem d'estar pronte a casa hem fet una volta curta i propeta, però no per això menys interessant. Esta és una d'eixes rutes que sempre queden pendents per a quan no pots anar més lluny.
Hem eixit de Betxí, des de l'urbanització "Versalles" que es troba a l'eixida del poble pel camí de les Vinyes de Piquer. Ací mateix comença un itinerari balisat de groc amb el nom de "camí de la Mina al Solaig" que seguirem bona part del recorregut.

Passem vora una fàbrica abandonada i agafem una pista que discorre entre pins i tarongers.
Poc després de passar un parany girem a la dreta per agafar una senda que passa per la mina i ens puja per dalt de les Vinyes Roges cap a les Vinyes de Piquer. Les vinyes fa temps que han desaparegut, substituides per pins i, als fondos, per tarongers.
La mina

Pugem per una costera on els pins han deixat pas momentàniament als matolls a conseqüència de l'incendi patit l'any 2005 per arribar a una gran fita de terme que marca els límits d'Artana i Onda.
Zona cremada.
 Al llarg de tota la pujada hem sentit continus tirs, alguns de molt aprop com si estiguerem enmig d'un camp de batalla. Per sort l'enemic està al cel i les escopetes no ens apunten a nosaltres. Preguntarem a un parell de caçadors que trobem però com sempre sembla que no han passat molts tords. Tenen mala sort, nosaltres si que n'hem vist de tords, clar que tal vegada es deixen vore perquè no tenim escopetes.
A l'arribar a la fita de terme trobem la senda que discorre per la carena amb la rambla d'Artana sempre a sota. Seguim cap al nord, el camí balissat segueix cap al sud però ja el trobarem més avant.

Desestimem una senda a la dreta i seguim sempre per la cresta transponen tossalets fins a baixar a la Murtera.
Des d'ací seguim la pista a l'esquerra i després de passar un gual formigonat (i sec quasi sempre) trobem dos PRs que venen d'Onda, el PR-CV-161 i el PR-CV-360 que venen d'Onda seguint el mateix camí. Tots dos venen d'Onda i segueixen fins les Penyes. Baix de les Penyes es bifurquen, el PR-CV-360 puja cap a la Penya Parda i retorna a Onda, mentre que el PR-CV-161 (Les Moles) passa per Benitandús i Sueras abans de tornar a Onda.
La rambla d'Artana

Seguim tota la pista construida seguint el vell camí d'Onda a Artana, del qual podem vore encara els ponts, arrancats per les riuades, als llocs on travessa la rambla d'Artana. Passem per sota de les vies d'escalada de les Penyes Aragoneses amb els seus tres sectors, i arribem finalment quasi al peu de les Penyes.
Les Penyes Altes o Aragoneses (Altes a Artana, Aragoneses a Betxí i Onda) són un conjunt d'espadats quarcítics que conformen un microclima molt especial i on es refugien espècies de fauna i flora que ja han desaparegut dels voltants degut a la pressió humana. Així podem trobar encara grans mates de murta, que ja ha desaparegut de la murtera a la qual va donar el nom.
Mates de murta

Les Penyes Altes han estat declarades Monument Natural per les Corts Valencianes. Van estar a punt de desapareixer a causa d'una pedrera oberta al seu flanc sud i que, sortosament, hui en dia ja no funciona encara que l'empresa responsable no sembla haver procedit a la restauració ambiental i paisatgística de l'entorn, tal i com marca la llei.
Abans però d'arribar a les Penyes ens desviem per un senderol poc evident, balisat amb ratlles grogues, i que discorre al sud de les Penyes i que, conforme anem pujant, ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes de tot el tallat.
Senda, poc evident?

Al final de la dura i costeruda pujada arribem a la senda que havíem deixat a la fita de terme, per on passa el "camí de la mina al solaig" que seguirem crestejant per una zona amb magnífiques vistes.

Després d'una curta i dura pujada arribem al punt més alt de l'excursió, el tossal de la Ràpita, que no hem de confondre amb el pic del mateix nom que hi ha entre Alcúdia i Algímia.
La Ràpita d'Artana

Des d'ací una llarga baixada per un rellomet ens duu al colladet de Parrús per on passa el camí que des de les Vinyes de Piquer va a Artana passant pel coll de Betxí (o d'Artana, segons es mire), havent travessat abans una altra senda que fa el mateix camí però pujant a més altura.
Baixant al collet de Parrús

Ací seguim a l'esquerra direcció Betxí, per un camí empedrat que desemboca a una pista. Eixim a una gran finca de tarongers que ocupa el lloc de les antigues vinyes, i després de travessar un pinar arribem a les envistes de Betxí, a les faldes de la urbanització de Monserrat i al lloc d'on hem eixit.

Track de la ruta:

Rutes que comparteixen part del traçat:

Vila-real - espadà 2010

Murtera - Penyes Altes - 3 piràmides
Betxí - Ràpita - camí vell d'Artana
Murtera - Xotena
Betxí- mina- Penyes - Solaig - Monserrat
Artana - Penyes Altes
 més informació d'esta darrera ruta ací.

3 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    Primer que res felicitats per el blog i benvingut a la "blogosfera".

    Molt bona ruta,no se quantes vegades hauré xafat aquestes sendes,però no em canso mai de fer-ho,les Penyes son espectaculars.

    No se si la coneixeràs,però quan agafes la senda poc evident abans de arribar al merendero que hi ha al peu de les Penyes,arriba un moment de forta pujada en que et trobes amb un ribàs,pues baix de ell i a ma dreta hi ha una senda encara menys evident (jo vaig col·locar una fita)que et porta fins dalt de les Penyes,allí les vistes son sensacionals i vertiginoses.

    Salutacions des de Betxí.

    ResponElimina
  2. Gràcies Dani.
    No conec la senda que em diu, així que ja tinc una altra excusa per tornar.
    No he estat mai dalt les Penyes, recorde que algú em va dir passant per dalt que hi havia una senda que baixava fins el tall que hi ha al mig de les Penyes, però d'això fa molts anys. Pel que dius no deu ser la mateixa.
    Quan faça prou fred per anar amb pantaló llarg tocarà anar a investigar.
    Per cert. Des del colladet de Parrús (eixe és el nom segons la toponímia de l'ICV); hi ha alguna senda que arribe a Monserrat?
    Gràcies Dani.

    ResponElimina
  3. Pues una vegada en el coll que tu dius i baixant de la Ràpita vaig seguir una senda que seguia recte,però als 50 metres desapareixia i vaig desistir,no se si antigament existiria aquesta senda i si arribaria a Montserrat,ja ho preguntaré a gent més major i ho investigaré.

    Salutacions.

    ResponElimina