D'AIN A LA PENYA PASTOR PER LA FINESTRA

Hui hem anat a Aín. Feia ja molt de temps que no anàvem a caminar i ja tocava. Entre les moltes rutes possibles al voltant d'Aín ens hem decidit per un recorregut que jo fa anys que no feia i la resta no coneixien.

La ruta a fer és curta i clara. Pujar a la Penya Pastor per la Finestra, continuant pel Picaio i fent tota la cresta fins el Pic Espadà. Al final, com passa sovint, no hem pogut completar el recorregut ja què ens ha costat prou arribar a la Penya Pastor i se'ns feia tard per fer la resta del recorregut. Així doncs l'aparquem per a un altre dia.

Hem eixit de la plaça d'Aín enfilant cap al Calvari. Just abans d'arribar hem girat a la dreta per agafar una senda que puja per la vora d'un barranquís sota l'espès brancam de les sureres. Un poc més avant i amunt, les sureres deixen pas als pins que entapissen de pinotxa tot el sol.

Senda d'eixida d'Aín.

La senda puja fent voltes cap a un rellomet i resseguint-lo assoleix la carretera d'Almedíjar. La seguim a la dreta una trossada fins arribar a un reguer. Just a la dreta arriba una pista que també puja des d'Aín, passant per la vora d'una gran surera. Nosaltres enfilem a l'esquerra pel reguer.

Tota la pujada fins a la Penya Pastor la farem sense senda. A vegades trobem traces de vells senders i en altres rastres d'animals, i per tot arreu trobarem restes de fortificacions de la darrera guerra.

Anem pujant per sota d'un bosc mixte amb més pins que sureres que ens acompanyarà fins arribar als peus de la Finestra.

Comencem la pujada.

Anem buscant el millor pas mentre ens dirigim a un rellomet on trobem les restes d'un vell sender que remunta fent revoltes. Estem ja a una certa altura i entre els pins podem vore als nostres peus però molt més avall el poble.

Aín tan prop i tan lluny.

Comencem a trobar trinxeres mentre arribem al llom d'espadà, al que li dona el nom a la serra i que des de la bassa del mig d'Aín puja a buscar la Penya Pastor i pel Picaio, el pic d'Espadà i la Pastora ve a baixar a la nevera d'Algímia.
Fem un poc de volta per evitar un cimet abans d'un collet. Ací trobem més trinxeres i refugis excavats a la trencallosa roca, mig enrunats, usats com a polvorí.
A partir d'ací comença el tram més aventurer. Cal anar seguint la divisòria d'aigües i buscar el millor pas entre les penyes i la vegetació (majoritàriament carrasques menudes).
Comencem a pujar per les penyes de rodeno. Ací podem complicar-nos el que vullguem, podem mirar de fer la volta o escalar. Nosaltres ho fem depenent del terreny: allí on la vegetació ens ho permet fem la volta, on és més net pujar per les penyes ho fem.
Si fins ara la pujada era dreta ara ho és més. De tant en tant ens aturem per reprendre l'alè i per disfrutar del paisatge: Aín als nostres peus, el Batalla davant i al fons la Plana i la mar.

Mirador a la cresta.

Continuem pujant entre les penyes. Ací i allà trobem parets de pedra i restes de parapets de la guerra. Les sureres deixen pas a les carrasques que s'arrapen a la poca terra, la majoria molt menudes a causa de la poca molla del terreny i d'haver estat tallades a la postguerra per a fer carbó.

Carrasquissos a la carena.

Sembla que no avencem però ja estem més a prop del cim. Un tros més planer ens deixa descansar un poc de la pujada encara que l'avanç no és, ni de bon tros, massa fàcil.
A la nostra esquerra tenim el pedregar que baixa de la Penya Pastor a la surera de les Revoltes, una opció de baixada molt aventurera però que sembla que no convenç a alguns hui.

Darrer tram.

Arribem per fi a la Penya Pastor. Hem passat la finestra en algun moment, es tracta d'un tall a la carena però n'hem passat un parell, per tant no n'estic segur de quin dels dos és.

Dalt la Penya Pastor.

Descansem, fem un mos i admirem el paisatge mentre pensem el camí que seguirem a la baixada. Tenim dos opcions, les dos abalisades amb blanc i verd del SL-CV-27: baixar per l'aljub del tio Carreguí i el camí de la Serra al coll de la Ibola i per la vora del castell tornar al poble o baixar a buscar el barranc del Picaio. La tercera de seguir crestejant pel Picaio a Espadà està definitivament eliminada.
Ens decidim per baixar a buscar el barranc del Picaio i la carretera d'Alcudia. La baixada té molta pendent però està ben fressada i és fàcil de seguir.
Arribem finalment a la carretera i només hem fet 4 km. Abandonem el SL-CV-27 i girem a l'esquerra. Per allargar un poc més l'excursió la seguim cap al coll d'Alcudia per baixar pel vell camí d'Alcudia seguint el SL-CV-28 que baixa per sota de l'escapulari i just per baix de la cova de la tia Ondera, tot venint del Tossal Campana.
Després de travessar el barranc del Picaio, que pren el nom del cim i la partida que té a sota, tornem a eixir a la carretera i, si havíem eixit pel Calvari, retornem a Aín pel cementeri tancant el cercle.
Com que el dia acompanya aprofitem per fer un traguet i relaxar-nos al sol a la porta del bar d'Aín.

Ací es pot vore l'itinerari d'ascensió:

Dificultat de la ruta segons el MIDE:

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

ain - finestra - penya pastor - les revoltes més informació ací
ain - font del toro - font de la pistola
ain - picaio - penyes blanques - ain més informació ací
ain - penya pastor - penyes blanques
ain - penya pastor
ain - espadà per la cresta des del Picaio
ain - ombria batalla - torques

Més informació:

• http://www.cevila-real.com
• Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
• web de l'Ajuntament d'Aín

Aclariment:
A molts llocs apareix el cim del Picaio anomenat "Gurugú". Jo el cite com a Picaio per ser aquest el nom que em van donar com a "antic i vertader" a Aín. Pel que em van contar l'origen del nou topònim és ben recent: a sota del Picaio hi havia una finca el propietari de la qual havia fet el servei militar a Melilla, on es troba el Gurugú original. Quan l'home pujava a la finca comentava a la gent "me'n vaig al Gurugú" per analogia al Gurugú melillenc i d'ahí que alguna gent el conega amb aquest nom.
A Aín a més del cim del Picaio hi ha una partida, als peus del Picaio, delimitada pel barranc del Picaio, que baixa des d'ell. En general totes les partides d'Aín estan delimitades per els rellomets o replecs de les muntanyes i s'estiren des dels cims fins als barrancs (així trobem el Benialí, el Pinar de l'Estat, les Rossetes, etc.).
Aquesta informació la vaig recollir l'estiu del 2005 gràcies a la col·laboració de Fernando Blázquez que em presentar dos informadors que ens van anar delimitant les partides i aportant topònims sobre el poble. Malauradament no he trobat l'original amb tots els topònims que vam recollir i el nom dels informadors.