dissabte, 10 de març de 2012

DE PAVÍAS A LAS BALSILLAS PER LA BALSA DEL LOBO


Hui hem tornat a Pavías a fer unes rutes que ens van explicar l'última vegada que vam estar.
Com que hem eixit a l'hora de sempre i havíem d'estar a casa pronte, sense descuidar la cervesa del final hem fet una volteta curta. Hem pujat per la Fuente Juncosa i Robira a la Balsa del Lobo i des d'ací a la Serratilla a las Balsillas. Hem baixat per l'Abejero i el Royal cap al Maingrané i hem tornat pel camí de Higueras. La idea era allargar la volta fins al mas del Prado i tornar pel collado Veralante (ja en terme de Torralba i Higueras) però se'ns feia un poc llarg.

La primera dificultat del dia, i la més gran que hem trobat ha estat eixir del poble cap a la Balsa del Lobo. No és que Pavías siga un poble molt gran però hem hagut de preguntar, primer a un home que se n'anava a l'hort amb la màquineta de raure (motocultor) i després a un altre a les últimes cases del poble. Allí mateix hem trobat dos senyals indicadores de les Ruta 2: a la Peña del Morrón i Ruta 3: a la balsa del Lobo realitzades per la Asociación Cultural La Artea de Pavías ja fa uns anys.
Hem eixit pel camí de la Fuente Juncosa i només eixir del poble ens hem trobat a un bancal uns aparells gimnàstics per a majors que els més majors han aprofitat per fer estiraments.
El més xiquet jugant.

Hem continuat pels bancals, encara treballats, que hi ha entre el poble i la font i que es reguen de l'aigua de la font.
Basses de la Fuente Juncosa.

La font es troba molt prop del poble i té unes taules sota d'una curiosa pèrgola, una imatge de la mare de Déu de la Soledad i un parell de basses de reg que antigament també s'usaven per a prendre el bany. La font pròpiament dita està un poc més amunt on brolla l'aigua d'un forat que s'obri just al mig del barranc.
Ací la pista deixa pas a la senda que, just dalt de la font, es bifurca. Hem de seguir a l'esquerra com bé indica la paleta cap a la Balsa del Lobo, l'altra senda puja a la Peña del Morrón.
Comencem a pujar seguint el barranco de Juncosa per un espés pinar, com totes els cims que envolten el poble i que es van salvar del gran incendi de l'any 1994.
Senda de pujada.

La vella senda empedrada va resseguint el barranc fins que l'abandona per l'esquerra fent un parell de voltes i flanquejant la capçalera del barranc fins que arribem a una vella pista que baixa des de la carretera de Torralba.
Just quan s'arriba a la carretera mou una senda a l'esquerra que recorre tota la solana de Juncosa per arribar a la Balsa del Lobo, i la seguim. L'altra opció és recórrer un centenar de metres per la carretera i agafar a l'esquerra la pista que, per la part més alta, arriba a la Balsa del Lobo.
Seguim però la senda que travessa el pinar i des d'on, quan els pins s'obrin un poc, podem vore les cases més altes de Pavías al fons de tot i voltat de pinars.
Panoràmica de Pavías i la Peña Blanca.

Arribem finalment a la Balsa del Lobo on hi ha una bassa que recull les aigües pluvials i un aljub ben conservat i amb una retol que ens recorda que és responsabilitat de cadascú de nosaltres mantindre l'aigua en bon estat. Abandonem ací la Ruta 3, que baixa directa a Pavías passant pel dipòsit d'aigua potable del poble.
Aljub i Balsa del Lobo.

Continuem uns metres i de seguida ens desviem per una senda enfitada i recentment recuperada que travessa la Serratilla. Fins ací va arribar el foc del 94 i el paisatge està dominat per matolls i pimpolls que crèixen amb força.
Travessem la llarga lloma de la Serratilla des d'on tenim un magnífic panorama de la vall del Palància i de bona part de la Serra d'Espadà. Veiem els cinc mils que ens queden darrere i els tres mils que ens queden davant, i destacant al fons el Alto de Santa Bárbara de Pina.
La Serratilla, al fons el Pinar de Torralba.

Resseguim la capçalera del barranco de la Mina, que es troba a l'altra banda on destaca l'escombrera, i arribem finalment a enllaçar amb el camí vell de Higueras a Torralba que passa per l'Alto de las Balsillas.
Ens apropem uns metres fins a las Balsillas, on hi ha un collet que parteix les aigües del barranco de la Mina i de la Pedriza, a la capçalera del Aguanaj de Higueras, i mirem si hi ha senda neta per arribar a la mina. Com que no és el cas retornem sobre els nostres passos i comencem a baixar cap a Higueras per la senda (també es pot baixar per la pista que puja per l'Estonar.
Arribats a l'altura del corral del Abejero, abandonem el camí d'Higueras i agafem una senda, no tan neta al principi, que per dalt del corral ens baixarà al Royal de Pavías.
Continuem baixant pel terreny calar que ens ha acompanyat des que hem eixit de Pavías (excepte a las Balsillas) per una vella senda empedrada que baixa per la vessant coberta de matolls fins arribar al Royal, on arriba una pista des de Pavías.
Ací la blanca calcària deixa pas al roig del rodeno. El paisatge es diversifica trobant alguns retalls de bosc de pi rodeno entre els ametlars florits i és que ens trobem al límit de la superfície cremada.
Continuem per pista no sense desviar-nos a vore la magnífica surera del Maingrané, solitària i plena de vida voltada de camps d'ametlers.
Surera del Maingrané. Es pot comparar el tamany amb les persones de sota.

Després de fer-li els honors seguim la ruta per la pista. Descartem el camino del Maingrané que ens conduiria Pavías per una bonica senda empedrada i decidim baixar per la pista a buscar la carretera.
Passem sota un rodal de roures que pengen en equilibri inestable de les vessants erosionades d'un reguer i arribem a la carretera on busquem el vell camí de Higueras, que només conserva la seua antiga traça fins el cementeri.
Continuem per l'ample camí veïnal que travessa les hortes del poble i ens aturem a xerrar amb un dels molts hòmens que es troben treballant la terra per a sembrar. Es tracta del mateix a qui hem preguntat el camí per eixir del poble.
Seguim pel camí per entrar al poble pels llavadors, no sense abans haver passat sota un arc que condueix l'aigua al Molino del tío Silviano des de la bassa al cup per on baixava per moure la mola.
Cami sota l'arc del molí arribant a Pavías.

Per a concloure la jornada i recuperar forces ens assentem a les taules del bar, parades al sol just a la vora de la carretera que travessa Pavías i per només passen les bicicletes dels xiquets i algun veí que torna de l'hort o que s'acosta al bar amb cotxe.

Mapa de la ruta.



Ací està el track:



Ací més tracks que comparteixen part del traçat:

higueras - pavías - higueras més informació ací
mas del prado - higueras
Torralba - pavías - alto del pinar
Torralba - alto del pinar més informació ací
Matet a Torralba més informació ací

Més informació:

  • Fullet de rutes sobre Pavías de la "Cultural La Artea", accessible a la web.
  • Bar de Pavías (964 145531)
  • Web de l'ajuntament de Pavías
  • Barberà i Miralles, Benjamín Catàleg dels molins fariners hidràulics de la província de Castelló Ed. Antinea, Vinarós, 2002

3 comentaris:

  1. Hola xavier tienes razón ese Alcornoque es bastante grande y tiene un gran porte. La ruta parece interesante , esta zona la tengo poco explorada. Habrá que remediarlo!!!
    Saludos

    ResponElimina
  2. Encara que una part del terme es va cremar encara queden zones interessants i la part cremada ja torna a estar prou recuperada.

    ResponElimina
  3. Donç si que vam estar a propet, llàstima que no ens trobàrem.
    Curta però interessant i bonica ruta que haveu fet.

    Salutacions i B.R.A.T.

    ResponElimina