dimarts, 19 de març de 2013

EL PINÓS: SENDA DELS GAL·LERS

Aprofitant la visita al Pinós Sergi ens porta a conèixer la part alta de Tres Fonts, al coto del Pinós dins la Serra del Reclot on ja ens va portar a caminar fa molts anys però pujant des de la Cavafria per la banda de Monòver.
La Serra del Reclot es troba foradada quasi per tot arreu per pedreres que aprofiten l'excel·lent pedra que posteriorment es talla i transforma a les fàbriques de pedra i marbre de l'Alguenya, Monòver i Novelda, però encara queden racons ben bonics i de gran bellesa i amb algunes reliquies botàniques com són els roures en estes terres eixutes del sud.
La ruta a seguir és l'anomenada Senda dels Gal·lers que recorre l'ombria de la Quitranera i retorna per la solana però fent un parell de variants: la primera per a pujar a l'Altet del Niu on podem vore algunes pedreres en explotació, d'altres abandonades i alguna en restauració; i la segona per estalviar la volta de tornada que fa la senda passant per les cases de dalt de Tres Fonts.
Pujada a l'aula de Natura.

Eixim de l'aparcament de l'aula de la natura del Coto i pugem cap on és l'edifici de l'aula, just davant del refugi forestal propietat de l'ajuntament del Pinós.
Aula de Natura.

Ací comença la senda dels Gal·lers com bé diu un panell informatiu que representa l'itinerari a seguir.
Senda dels Gal·lers.

 Nosaltres però no seguim la senda marcada sinó que pugem al recte per un antic carril que passa per la vora d'unes basses artificials per a la reproducció d'amfibis i continua cap a l'Altet del Niu sota un pinar esclarissat.
Pujada a l'Altet del Niu.

La pujada, no molt llarga, ens duu a l'Altet del Niu on trobem les primeres pedreres del dia. Una paret de pedra feta amb grans blocs descartats de la pedrera envolta la zona i nosaltres anem per la banda de fora fins que entrem per seguir la pista que passa per la vora de les pedreres, allunyant-mos dels punts on s'està treballant per la perillositat que presenten.
Pedreres del Coto.

Per sort hui no treballen i el silenci dels pinars només el trenquen els ocells que canten de dalt dels pins.
Amb grans vistes de tota la zona de pedreres del Coto, però sense entrar-hi de ple anem fent la volta fins unes cases de la pedrera per on eixim a la pista principal que dona accés a les pedreres.
Camí d'accés a les pedreres.

Just ací agafem una pista més menuda que davalla per la dreta del barranquet del Niu, deixant enrere les pedreres i endinsant-nos al pinar que cobreix l'ombria del Coto del Pinós.
Baixada vora el barranc del Niu.

Conforme baixem distingim a la nostra esquerra una pedrera abandonada, un tall a la falda de la muntanya que la vegetació tardarà en fer cicatritzar. Un poc més avall ens desviem de la pista i ens acostem a una altra pedrera abandonada però en procés de restauració on s'han plantat pins, ginebres, romer i altres espècies vegetals i que estan cobrint ben de pressa les zones amb menys pendent. Ací trobem dos xics que estan mesurant els pins replantats per estudiar com creixen i ens acostem a vore el romer que va plantar Sandra.
Pedrera en restauració.

Retornats al camí trobem les senyals verdes i blanques de la Senda dels Gal·lers, que des d'ara seguirem fins quasi el seu final.
A partir d'ací el camí discorre per l'ombria de la Quitranera sota un pinar més espès i on hi ha una més gran varietat de flora. De tant en tant anem trobant cartells de fusta que ens informen de les diferents espècies de flora que anem trobant pel camí.
Cartells informatius de la flora.
Així passem per la vora de ginebres, romer, espí negre, aladern i tot el conjunt florístic termomediterrani i entrem a la part més ombrívola de l'excursió on els pins quasi no ens deixen vore el sol.
Camí per l'ombria.
És en este mateix punt on trobem els Gal·lers que li donen nom a la senda, acompanyats d'espantallops i altres espècies més fresquívoles.
Gal·ler o roure valencià.
Hem deixat enrere el Coto del Pinós i estem dins el Coto de Monòver, en la mateixa serra del Reclot. Aquesta part ha estat declarada Parc Natural Municipal mentre que la part pinosera encara està en tràmit de declaració.
Ja en terme de Monòver arribem a la capçalera del barranc i deixem el camí ample que puja cap al Pla de la Quitranera i un cartell ens adreça a travessar el barranc homònim i continuar per una senda que davalla per la solana.
Senda per la solana.

El canvi de paisatge és accentuat, tot i que el pinar no deixa d'estar present, però el conjunt florístic que l'acompanya es torna més eixut, dominat pel romer i el coscoll i trobant-se el pinar més esclarissat de manera natural. A més trobem antigues zones de cultiu, ara abandonades, i encara no totalment colonitzades pel bosc, sobretot als voltants de l'antiga Casa de Robles.
Camí per la solana de la Quitranera.

Just després de la Casa de Robles enllacem amb el PR-CV-166 que travessa la serra del Reclot des de l'Almorquí a Tres Fonts i el seguim cap avall fins que arribem a un trencall de pistes. Ací el PR i la Senda dels Gal·lers segueixen a la dreta però nosaltres girem a l'esquerra per recurtar el camí de tornada baixant cap al Calderó de la Rabosa, just on el barranc del Niu es junta amb el barranc de la Quitranera.
Ací enllacem amb una pista que baixa per dins el barranc, barrada amb un cadenat i per on ve la Senda dels Gal·lers des de l'aula de Natura, just el tros que ens hem deixat per fer a l'inici de la ruta.

Tornem a l'ombria i la vegetació es fa més espessa i fresca, i acompanyats pel pinar retornem al punt d'inici.
Però abans de baixar els pocs metres que ens separen de l'aparcament, encara ens desviem per visitar una vella pedrera restaurada i que a l'estiu s'utilitza ocasionalment d'auditori a l'aire lliure per a representar obres de teatre.
Improvista auditori en una vella pedrera.

Després d'açò només ens resta tornar enrere i aprofitar l'àrea recreativa per descansar i recuperar forces.

Ací està el track:


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada