dissabte, 11 de gener de 2014

AL TURIO DES DE L'ALGEZAR

Quan Pascual Vicent va publicar al facebook unes fotos pujant al Turio vam ser molts els que li vam dir que penjara també el track o unes indicacions per a pujar, però va fer una cosa millor encara; organitzar una eixida per a este dissabte passant pel Turio.

Personalment fa anys que li tenia ganes. Des que Eliseo Arrufat em va contar que havia pujat a vore la Sima del Turio, i tot i què havia provat de pujar mai vaig saber per on fer-ho ni com fer una ruta circular. Ja l'any passat vam estar seguint un track de Vicente Olucha que passava pel barranc del Turio, i en vam vore un altre que pujava cap al coll que queda entre el Turio i las Picorzas. Així que hem va fer molta il·lusió poder pujar, i més amb la companyia de Pascual, tot i que els amics no semblaven massa decidits doncs ja portem moltes rutes del que els Casiaventurilla anomenen I+D i tocava fer una ruta per camins on "almenys haguem passat una vegada". Per sort al final es van deixar convèncer i a les huit i mitja passades arribàvem a l'Algezar de Fanzara, davant l'antiga Yepisa reconvertit en hotel-restaurant durant els anys de bonança i ara oblidat.
Ací  ens vam trobar amb Pascual, però també amb Alex, Lute i Josico de Casiaventurilla amb qui vam compartir ruta ja fa uns anys per la Serra d'en Galzeran. Amb Emilio de Caminando hacia las alturas que vam coincidir l'any passat a la pujada de Fanzara a Penyagolosa, i amb Salva, de Senderistas Valencianos que vam conèixer a de la trobada Blogero Senderista d'Aín.

Una vegada tots amanits el guia, Pascual, ens presenta Vicente Villaplana, veí de Fanzara, bon coneixedor del seu terme entre d'altres moltes coses, i que ha netejat algunes sendes, entre d'altres la de l'Escaleta, d'obligat pas per a qualsevol senderista que vulga conèixer la vall del Millars. I de seguida comencem la marxa cap al Turio que es veu allà dalt, tan prop i tan lluny.
Pascual assenyalant on és el Turio.
Eixim pel camino del Turio, que remunta el barranc del Turio fins al corral i font del mateix nom. Este vell camí de ferradura el van recuperar ja fa uns anys els veïns de Fanzara, entre d'altres Vicente, i s'endinsa en les barrancades que separen la Muela del Turio, cobertes totalment pel pinar a la cara que mira al Millars.
el camí és de fàcil transitar tot i que puja continuament.
Sota els pins arribem a un corral assolat, on encara fa poc que guardaven les ovelles que baixen a extrem, i un poc més avant travessem un ample tallafocs obert sota una línia elèctrica. Este és el camí que farem de retorn.
El Turio des del Corral del Algezar.
Ací veiem ja el Turio, on hem de pujar. El Turio és una muntanya que sempre ha quedat relegada per la proximitat de la Peña Saganta, un poc més alta i amb un perfil inconfusible. El río Chico (o d'Ayódar) les separa però presenta una geologia anàloga. A més la Muela que s'estén entre Fanzara, Ayódar i Suera li fa ombra, encara que el barranco del Turio els hi separa. De tota manera el Turio és una muntanya amb una fisonomia característica, voltada de cingles que la fan poc accessible i amb un cim pla i arredonit que li dona un perfil que es reconeix des de lluny.
Nosaltres seguim remuntant el barranc sota els cingles de la cara de llevant. Cingles alts i de bona roca però no massa verticals i on és estrany no trobar cap via d'escalada clàssica. Sembla que els escaladors no es recorden del Turio.
Vicente admirant el barranco del Turio.
Després de travessar un reguero que baixa des de l'Alcudieta continuem pujant pel vell sender amb molts trams empedrats, guanyant altura sobre el barranc.
Arribant al corral del Turio. Al fons la Silleta.
Arribem finalment al corral del Turio. L'abundància de corrals al terme de Fanzara s'explica per ser un lloc habitual d'hivernada dels ramats transhumants de la serra de Gúdar. Almenys sis o set raberes extremaven a Fanzara i anaven alternant uns i altres corrals. A més els corrals eren aprofitats per a recollir l'eixerri de les ovelles molt preuat i valuós com a adob quan no existien els adobs artificials ni el guano.
Just davant les restes del corral del Turio hi ha dos camins. L'un baixa amb forta pendent al barranc a buscar la font del Turio. L'altre, el que seguirem, continua recte i planer, almenys uns metres...
Pujada per la pedrera - canal cap als cingles del Turio.
El camí es va tancant i es perd entre uns bancals però just abans que es perda travessem una espècie de canal/pedrera que baixa dels cingles del Turio. És per ací per on pujarem seguint a les cabres que són les úniques que passen, a banda d'uns senderistes que les imiten.
El camí és net i clar, només cal anar amunt buscant el millor pas entre les pedres soltes de totes les mides i tamanys.
Quan comencem a pujar unes cabres apareixen a dalt de tot dels cingles, pujant per l'aresta que duu al cim com si tal cosa i formant una magnífica postal muntanyera.
El barranc del Turio des dels cingles.
Conforme pugem la canal s'obri i també la vista sobre el barranco del Turio, la Muela que s'estén per l'altra banda i la Silleta que tanca el barranc pel sud.
Seguint les indicacions de Pascual continuem amunt fins que arribem al peu dels cingles que tanquen la cara de llevant del Turio i ens dirigim cap a l'esquerra al coll que queda entre el Turio i las Picorzas, per on passa la ratlla d'Espadilla.
Cingles del Turio.
Arribem al coll i ací hi ha dos opcions per a pujar al cim; l'una és seguir l'aresta que continua fins a dalt, pel mateix camí que han seguit les cabres. Però comença amb passos de IIIº i no es veu clara la continuació per tant queda pendent per a un altre dia (amb cordes). L'altra és la ruta per on ens porta Pascual.
Caminant a peu de cingle.
Resseguim el cingle per sota cap al nord, no massa prop ni massa lluny, buscant el millor camí què és el que han obert les cabres al seu pas i la veritat és que ens trobem un pas que quasi sembla una senda.
Este tram és el més espectacular de la ruta i ens deixa magnífiques fotos de les parets de quasi cent metres que ens separen del cim.
Tram més exposat i muntanyenc.
Seguint pel peu de la paret arribem a un punt on hi ha una ampla canal que dona accés al cim. Cal trobar el pas doncs la resta és impracticable, almenys a peu.
Canaleta d'accés al cim.
Pugem sense massa dificultat per a assolir l'ample i suau cim del Turio, que sorprén de tan pla estant voltat de cingles per quasi totes bandes.
Els pins no creixen per la poca terra i en canvi trobem un ginebrar amb ginebres jovenets, paisatge que es repeteix a les altes llomes que separen Espadà de la vall del Millars com Penya Saganta o la Cova Negra.
Cim del Turio, al fons las Picorzas.
A dalt de tot ens espera un lapiaz de mal peany que hem de travessar sense massa dificultat fins al punt més alt on hi ha una gran fita de terme com si fora un vèrtex geodèsic.
Ens fem les fotos de rigor i guaitem a l'avenc del Turio, què està a la vora i és una de les cavitats naturals més fondes de la Comunitat Valenciana.
No es tracta d'un avenc solitari sinó d'un sistema kàrstic que ha foradat la muntanya i on hi ha, almenys, sis avencs on es pot baixar, alguns d'ells comunicats interiorment. Gràcies a les visites dels espeleòlegs hi ha un senderol perdedor, marcat amb fites, que puja al cim des de l'altra banda i és el que seguirem per baixar.
Fita de terme al punt més alt del cim.
Però abans aprofitem per a fer una cosa estranya: esmorzar. Normalment no ens aturem a esmorzar i així condeix més el matí, però hui toca i aprofitem per fer un mos i picar un poc, tot i què no arribem al grau de sofisticació dels companys que duen bota, café, .... de tota manera de tant en tant va bé canviar la rutina.
Aprofitem també per disfrutar de les vistes, tot i què el dia està prou tèrbol. De tota manera distingim Vallat quasi als nostres peus, Fanzara un poc més enllà, però també Argelita, Toga i un trosset d'Espadilla.
Cap a la Plana i la mar les bromes ho esborren tot i queden els pobles difuminats.
Esmorzant al cim del Turio.
Després de les fotos de grup comencem la baixada per un senderol enfitat. El mateix que usen els espeleòlegs per a pujar als avencs. Pascual com a bon guia obri la marxa en este tram més complicat i ens va marcant el camí.
Pascual fent de guia a la senda de baixada.
La senda baixa amb una forta pendent entre un pinar jove que creix a la vessant nord del Turio, la més accessible. Per sort el camí és prou evident i està bastant net entre la malea de coscoll i peturrera que tot ho cobreix.
Tram amb forta pendent.
Arribem finalment a la pista que enllaça Ayódar i Espadilla per la vessant dreta del río Chico. Just on transpon un collet a la vora de les restes d'un corral.
Seguim ara la pista a la dreta i avall, cap a Espadilla i després d'un primer tram més boscós eixim a una zona dominada pel matollar des d'on tenim una bona vista de la cara nord del Turio, per on hem baixat.
Coll i corral assolat a la pista del Turio.
Mentre baixem per la pista xerrant tranquil·lament, l'únic moment en tot el dia on no cal parar atenció d'on posem els peus, a Lute comença a desapegar-se-li la sola de la bota i cal aturar-se i fer una reparació d'urgència amb una goma i un tros de cordell que, per sort, aguantarà fins al final de la ruta.
Sabaters per necessitat.
Després de les reparacions d'urgència seguim pista avall però de seguida la deixem quan fa una revolta per seguir recte per un sender marcat en alguna fita que ens baixa per un llomet cap a l'Alcudieta a buscar un avenc que hi ha i, de passada retallar en la baixada que ja hem fet prou pista.
Senda a l'Alcudieta.
Ens acostem a l'avenc baixant per un pinar madur, que creix damunt de vells bancals. Des d'ací tenim una bona panoràmica del barranco del Turio i del Turio mateix. I un poc abans d'arribar hi ha un mirador natural sobre les hortes de Fanzara on es veu perfectament el meandre encaixat del riu Millars al voltant del Muladrar.
El Muladrar i la Huerta des de l'Alcudieta.
Desfem el camí que havíem fet però només en part, perquè aprofitant que el pinar està prou net baixem per ell a buscar el tallafocs obert sobre la línia elèctrica i que aprofitarem per a baixar fins a la Yesera.
Inici de la baixada pel tallafocs.
La baixada pel tallafocs no presenta cap complicació d'orientació, a més com que es dels pocs punts nets de vegetació trobem senders que aprofiten els animals i caçadors per a passar i ens marquen el lloc per on baixar més fàcilment perquè la pendent és prou gran i cal parar compte per no fer un mal pas.
Baixant pel tallafocs.
Baixem deixant l'Alcudieta i el mirador on havíem guaitat a la dreta, sota uns cingles foradats per algunes coves i després de travessar un reguer el sòl canvia i la calcària juràssica deixa pas als algeps versicolors del triàsic que hi ha just a sota.
Estos algeps són els que donen nom a la partida de l'algezar i apareixen al voltant del riu en les zones on l'erosió ha eliminat totalment la cobertera cretàcica i juràssica.
El Turio baixant a l'Algezar.
Per la vora del tallafocs hi ha un vell sender entre botges blanques que sembla ser l'única planta que creix bé als sòls guixosos doncs està per tot arreu. El seguim sempre paral·lels al tallafoc per on baixen la resta del grup i al final fem cap al camí de la fuente del Turio, just on hi ha un corral assolat. Des d'ací refem el camí que havíem fet a l'inici fins arribar a la Yesera per acabar la ruta.
Vicente ens convida a visitar l'Alcudia, que ell va desbroçar per a que es puguen vore millor les restes i agraïm la invitació i la feina feta però ho deixarem per a millor ocasió perquè la resta de companys van a dinar a Onda però nosaltres hem d'estar a casa per dinar i encara ens queda el ritual de la cervesa.

La ruta vista per:



Ací està el track:



I ací uns altres tracks que comparteixen part del traçat:

fanzara - ft turio - cova la mola més informació ací
espadilla - ayodar - espadilla

Més informació:
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
  • Cartoweb
  • http://www.fanzara.com/
  • SICE



7 comentaris:

  1. El Turio es la muntanya de moda en les xarxes socials jejeje.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és cosa de Pascual, l'haurien de contractar en alguna agència de publicitat. Encara que en este cas la publicitat no enganya, fins i tot es queda curta.

      Elimina
  2. Bona cronica Xavier, amb detalls i referències, la circular té molt bona pinta, amb punt aventurer, però que compensa amb les vistes que ens ofereix el Turio
    Haver si un dia d'aquests la faig

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de totes les rutes que has fet per la zona esta te pareixerà una autopista.
      A l'altra a vore si ens arrimem a la fuente Clara, té bona pinta la ruta.

      Elimina
  3. Hola Xavier, desde luego es todo un lujo leer tu crónica, completa y perfectamente documentada.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un honor el comentari venint dels mestres.

      Elimina
  4. ¡Hola Xavier! Una meravella de post que reflecteix plenament l' excel.lent jornada que vam disfrutar pujant a l'emblemàtic cim del Turio i amb una companyia envejable. Encantat d'haver compartit ruta en tots vosaltres.
    Salutacions.

    ResponElimina