diumenge, 12 de gener de 2014

VOLTA A LA SERRA DE SUERA

Hui teníem previst fer una ruta curta, pujant al castell de Suera amb els xiquets. Per a no allargar-la massa havíem decidit eixir des de la font de la Bocamina, a meitat camí de Pedralba. Però quan anàvem a posar-nos en camí ha arribat un caçador que ens ha dit que este matí havien decidit anar a caçar al senglar tota la banda esquerra del barranc de Castro. Des del barranc fins al castell i de l'altra banda fins la font de la Figuera i al corral d'Antoni. Com que no volem tindre problemes hem hagut d'improvisar una ruta cap a l'altra banda del barranc, pujant al cim dels Òrguens, que se'ns ha fet prou més llarga.

Eixim camí avall, de retorn a Suera, passant per davant de la bassa de Suera Alta que regula l'aigua del barranc i de la Bocamina per a regar les hortes de sota de Suera Alta. Un poc més avant deixem el camí asfaltat per encarar una dura pujada a la dreta, per una vella senda que segueix un assegador.
De seguida comencem a pujar una empinada costera sota un bosc de pi rodeno entreverat de sureres amb un abundant sotabosc de brucs. Conforme pugem deixem a l'esquerra unes penyes de rodeno que semblen agulles, o uns òrguens en miniatura.
El camí fa algunes voltes per suavitzar la pujada però no massa. A més molts trams han desaparegut al passar tothom al recte.
Senda cap al camí de la Serra Baixa.
La part final de la pujada és més dreta i sembla que anem travessant antics bancals fins que finalment arribem al camí de la Serra que des de Suera puja pels Secanets per passar per tota l'ombria de la Serra, també anomenada Serra Baixa per distingir-la del capdamunt de tot cap on ens dirigim.
Ací tenim dos opcions, la primera és més suau però més llarga: seguir cap a Suera a buscar el camí d'Alcudia i pujar per ell (seguint el PR-CV-161) fins al cim, o bé la que seguirem nosaltres: enfilar una senda que puja al recte a buscar l'anterior, estalviant així la volta que fa però amb una pendent important.
La senda puja quasi recte sota el bosc, passant per raconades molt boniques de sureres i pins fins que arribem al PR.
Quan arribem al PR ja fa estona que els xiquets ens demanen menjar, però hem volgut aturar-nos deliberadament ací doncs tota la pujada és per l'ombria i no pega el sol, així que a la mateixa senda seiem per fer un mos.
Esmorzant al camí d'Alcudia.
Des d'ací també tenim dos opcions, una és seguir el vell camí d'Alcudia que va dalt dels Òrguens mentre que el que seguim puja al cim. El primer però es troba molt perdut i optem pel segon.
Continuació de la ruta.
Així que després de fer un mos continuem pujant i encarem la part final de la pujada al cim. El camí vell continua en diagonal fins al llom de la Serra mentre que el PR puja al recte cap al cim molt encosterat, on arribem després de travessar un bosquet de sureres.

Cim dels Òrguens.
Ja dalt hi ha molt bones vistes de la Plana i de part de la Serra d'Espadà, i fins i tot de les terres del Maestrat. Encara que el dia no està massa clar ens estem una estona disfrutant de les vistes mentre els xiquets juguen.
A la part més alta hi ha un curiós forat a la pedra fet, segons conten, per a posar una bandera al temps de la guerra, tot i què una vegada un militar em va dir que semblava fet per a instal·lar un teodolit. El cert és que el cim està voltat de trinxeres, algunes encara ben conservades, que miren cap a l'est i sud.
Trinxera als Òrguens.
Continuem camí per l'ample i pla llom de la Serra on els trams de pinar s'alternen amb alguns rodals de sureres i clars oberts.
Per dalt  de la Serra.
El camí va de baixada fins que, arribats a la part més baixa i després de passar unes trinxeres torna a pujar. Ací el rodeno deixa pas a l'argila i la calcària i el bosc canvia. No desapareixen els pins però els pins de rodeno deixen pas als pins blancs, i al sotabosc els brucs i les estepes deixen pas a la peturrera, el coscoll, el romer i les argelagues.
Deixem a la nostgra dreta el corral de la Serra i avancem pel pinar fins que eixim d'ell deixant dalt a la dreta el Casalet. Anem ara un tros per dalt d'uns antics bancals d'ametlers engolits per la malea. Des d'ací es domina bona part de la vall del riu de Veo, amb els Òrguens a sota nostre.
Arribem a la Calera del Casalet, antic pou de calç que aprofita el sotabosc dels voltants i la pedra calcària i  ací trobem un trencall de camins.


Nosaltres seguirem a la dreta per dalt de la Calera per una senda que va cap a Pedralba mentre que a l'esquerra continua una senda que, uns metres més avant es bifurca baixant la de la dreta a Alcudia per la Barrancada mentre que recte segueix a Benitandús per l'Alcornocal.
Continuem per la senda que fa la volta al Casalet sense perdre altura fins que arriba al coll que separa el Casalet de l'Altico de Molina, i ací agafem a la dreta la senda que baixa cap a la font del Porc.
La senda baixa per un pinar que creix sobre vells bancals, fent voltes entre els bancals en una baixada constant però còmoda com es correspon a un antic camí de ferradura.
Senda de baixada a la font del Porc.
Conforme anem baixant el pinar es fa més ombrívol i humit i l'arítjol i l'heura comencen a sovintejar fins que arribem a enllaçar amb el camí de la Serra, on les enfiladisses arriben a formar una autèntica selva. Per sort esta senda ha estat recentment netejada i la trobem ampla i neta.
Continuem cap a la dreta buscant la font del Porc que es troba en una raconada del camí, excavada a la terra i tancada per una paret de pedra seca. Els xiquets entren dins pensant-se que és una caseta doncs es troba totalment seca.
Camí a la font del Porc.
Continuem avant i passem per la caseta de Fesol, on només resten les parets de pedra doncs el sostre s'ha afonat. A partir d'ací el sòl canvia i retrobem el rodeno amb el bosc característic de sureres i pins pinastres, tot i què l'acompanyament florístic és molt més ric que a d'altres llocs. La humitat que hi ha en la ombria on a l'hivern no entra el sol fa possible el creixement de falzies i polipodis, molses i líquens que entapissen el terra. El marfull creix per tot arreu i els brucs assoleixen grans dimensions. Els alborcers sovintegen i també altres caducifolis com els cirerers de pastor, ...
Rellomet al sol.
Després  de passar per unes lloses de pedra on pega el sol (un bon lloc per esmorzar) comencem una llarga baixada cap al barranc de les Lloses per un terreny més assolellat i eixut amb un bonic alcornocal en solana.
Bosc baixant al barranc de les Lloses.
Quan arribem al barranc el camí remunta per dins pujant per l'altra vessant cap a Suera. Nosaltres baixem pel camí empedrat que puja des de la Bocamina.
Este camí que remunta el barranc de les Lloses és, probablement, la senda més bonica d'Espadà. Un camí empedrat que segueix el barranc, ara per dins ara per la vora, acompanyat d'una autèntica selva mediterrània amb arítjol i heura que pengen de les sureres, alborcers i marfulls que formen un sotabosc espés, verd i lluent; i el terra entapissat de molsa, líquens i falagueres.
Com que fa temps que dura la sea el terra no esvara i es fa estrany en un racó on, hivern i estiu, sol estar humit i fresc ja que no pega el sol.
Barranc de les Lloses.
Arribem així al final de la senda i l'únic inconvenient és salvar el parell de metres que ens queden per baixar al camí asfaltat, doncs la pista es va menjar el final del vell camí deixant un alt terraplé.

Acabem així la ruta al lloc on l'havíem començada i sembla que la cacera encara no ha acabat. Encara sentim un parell de tirs i veiem un caçador per ací prop.
Ara toca dinar que ja és molt tard perquè la volta se'ns ha fet més llarga del que pensàvem així que ens acostem a la font de Castro on hi ha tauletes i aigua en abundància.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

suera - benitandús - calera - òrguens més informació ací
benitandús - òrguens més informació ací
suera - pedralba més informació ací
alcudia - xinquer - calera
benitandús -òrguens - alcudia - veo
benitandús - òrguens - castell de suera
suera - castell - casalet - suera
suera - font del porc - òrguens
suera - 4 camins
suera - font del porc - castro - camí vell
suera - òrguens
suera - suera alta - font del porc - òrguens
suera - òrguens - alcudia
suera - suera alta - casalet - òrguens
veo - òrguens - benitandús
tales - òrguens - benitandús


Més informació:
  • Herbari virtual
  • Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
  • Ajuntament de Suera
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada