dissabte, 19 de juliol de 2014

BENICÀSSIM DE LA MAR A LA MUNTANYA: DEL VORAMAR A LA FONT TALLÀ PER SANTA ÀGUEDA I CANTALLOPS

Un any més tocava platja i dinar a Benicàssim. I un any més coincidint amb el FIB. Però seguint la tradició primer havíem de guanyar-nos el dinar fent una ruta pels voltants de Benicàssim, així que hem buscat alguna cosa a fer eixint des de la mar i pujant a les primeres muntanyes, però sense fer-ho massa llarg per a poder prendre el bany abans de dinar.
Hem eixit doncs des de darrere del Voramar. Des d'ací no cal travessar carrers i urbanitzacions per arribar a les muntanyes, només camps erms i tarongers. El camí més fàcil per a fer-ho és el camí al mas de Vila-roig per la vora del càmping, seguint el recorregut de la Pujada al Bartolo però en sentit invers.
Els camps de tarongers que arribaven quasi fins a la mar ara estan erms i creix la brossa, però el camí és de terra i prou agradable i per ell arribem al mas de Vila-roig.
Mas de Vila-roig.
Passem per davant del mas i uns metres més avant agafem una senda que remunta el barranc de Santa Àgueda passant entre els camps de tarongers del mas de la Gerra.
Travessem per baix la carretera general i l'autopista i busquem el camí de Santa Àgueda. Ací trobem però no seguim el PR-CV-397 que fa la volta a les Agulles però que puja pel camí dels Covarxos.
Camí de Santa Àgueda.
Nosaltres continuem pel camí de Santa Àgueda que acaba a l'ermita de Santa Àgueda però abans d'arribar ens desviem per l'esquerra pujant per la falda de la muntanya mentre que l'ermita queda baix al barranc.
L'ermita és un edifici gran i ben arreglat, i dalt d'ella es troba la coveta de Sant Antoni.
El camí va guanyant altura sobre el barranc i passem per dalt de l'ermita que queda baix, i de l'altre costat del barranc veiem la cova de Sant Antoni.
Quan ja portem un tros el camí travessa el barranc i canvia de vessant passant sota uns grans blocs caiguts d'un cingle dalt nostre; es tracta de la Solsida de Santa Àgueda des d'on han caigut els grans blocs.
Pujant al coll del Rojal.
A partir d'ací enfilem el darrer tros de pujada, més costerut a l'haver-se perdut en bona part el traçat original del camí que feia llaçades per a arribar a l'ampla collada per on corre la ratlla de Benicàssim i Cabanes, a l'altura del Rojal.
Tot i què la calor encara no apreta la humitat és tan alta que es fa molt més pesada la pujada, i ens fa suar bona cosa, així que quan arribem a dalt cal aturar-se i beure un bon glop d'aigua.
Des d'ací dalt parteixen uns quants camins, el primer mou a la dreta cap al Juvellús seguint la ratlla. És el que farem més tard doncs ara farem un huit per a retornar a este punt baixant a la font Tallada i per a fer-ho seguirem un track de Tiocanya on explora les sendes d'estos topants.
Continuem cap al coll de les Agulles i deixem a la dreta la carrerassa de les Torres, nom que se li dona dins de Cabanes a la carrerassa del Reboll que puja des del Pla del Salandó.
Un poc més avant trobem el PR-CV-397 que puja des dels Covarxos seguint la carrerassa del Reboll, i el seguirem fins al coll de les Agulles.
Coll de les Agulles.
Des del coll mou la senda que fa la travessa de les Agulles però hui no toca fer-la i la deixem per a més endavant quan no aprete tant la calor, així que continuem camí transponent el coll i baixem per la cara nord, molt més verda i humida, que passa sota les puntes de les Agulles.
El camí va mig enclotat entre els pins, alborcers i brucs que creixen formant un bosquet baix però ben espès.
Agulles de Santa Àgueda.
Arribem així finalment al camí de Miravet que des de la Comba enllaça amb el camí de la Fusta, anomenat així per haver-se traçat un camí carreter que baixava la fusta des de Mosquerola a Orpesa a finals del segle XVIII.
El camí de Miravet que seguim fou un camí carreter des d'antic i, hui en dia es troba asfaltat en la seua totalitat encara que manté la traça del vell camí carreter, estret i amb moltes voltes, sobretot més avall de la font Tallà.
Als voltants de la font Tallà hi ha algunes vil·les i masos antics, cuidats i en ús, i també alguns altres de construcció més moderna però que s'han integrat prou bé a l'entorn.
Camí de Miravet.
Deixem enrere la font que es troba inusualment seca com a conseqüència de la sequera que patim i també de l'aprofitament de l'aigua per part dels masos del voltant, i un poc més avall deixem a l'esquerra l'entrador a la font de Roc.
Passat este darrer i per la vora del vell mas de Tomba-roques abandonem el camí de Miravet i seguim un entrador que baixa recte cap al barranc.
Entrador al barranc de Miravet. Al fons el Castell de Sufera.
Darrere nostre es troba el castell de Sufera que s'alça dominant tota la vall de Miravet i davant nostre les darreres agulles, menys espectaculars que la part central del crestall però encara dominades pels gresos rojos.
El camí acaba a un mas més nou, però que conserva les proporcions i l'estil dels vells. A la terrassa trobem una parella llegint i els preguntem pel camí que hem vingut a seguir i ens indiquen la manera de travessar el barranc i enllaçar amb el camí que puja al Portell de les Agulles, per on passa el track de Tiocanya que portem.
Roures al barranc de Miravet.
Continuant el camí que portem segueix una ampla senda que baixa a travessar el barranc de Miravet sota l'ombra de grans roures, és una de les raconades més boniques que hem vist al desert, i només per passar per ací ja mereix la pena tota la ruta. Malauradament és un tram prou curt i de seguida la senda puja per l'altre costat i aboca a una vinya perfectament treballada.
Busquem la continuació del camí per on ens han dit i trobem un senderol amb fites que travessa uns vells bancals fins que enllacem amb el camí que puja des del mas de Tacons que hem de seguir a la dreta.
Camí del mas de Tacons al Portell de les Agulles.
El camí no enfila recte al portell sinó que seguint una vella pista fa una volta a la clotada que queda entre les agulles i la Roca del Migdia. La senda no és sempre clara però està neta (suficient per passar amb pantaló curt sense rascades) i anem trobant fites. Si no fora per les fites seria difícil de seguir perquè a voltes es perd entre d'altres senderols d'animals.
El coll de les Agulles des de la senda.
Continuem fent la volta passant no massa lluny del coll de les Agulles abans d'enfilar el darrer tram de pujada, este sí amb forta pendent cap al Portell.
Ací el rodeno deixa pas a la calcària i el bruc al romer i coscoll. Sortosament els argelagues no apareixen.
Portell de les Agulles.
Arribem al Portell, tall que separa la Roca del Migdia al nord de les Agulles al sud, i també el terreny calar del nord i el rodeno del sud, amb una vegetació associada completament diferent. Per ací ja vam passar fa un parell d'anys i vam vore la senda que des d'aleshores la teníem pendent. Per fi l'hem coneguda i no ens ha defraudat doncs és una de les sendes boniques del desert.
Senda al Rojal.
Continuem per la dreta cap al coll que queda dalt del Rojal i per on ja hem passat abans, que només està a alguns centenars de metres. Continuem per la senda que passa entre un pinar de pins rodenos molt menuts per a la soca tan grossa que tenen, i és que ací la molla és poca i la pedra molta i als pins els costa molt fer-se grans.
Arribem al coll i tanquem el primer cercle del huit. Seguim a l'esquerra i passem per dalt l'ampla collada deixant a la dreta la senda que baixa vora el barranc de Santa Àgueda, per on hem pujat fa poc.
Travessant tossals cap al Juvellús.
El terreny canvia i deixem enrere el rodeno i continuem per la blanca calcària que forma uns amples tossals que separen el barranc del Rojal del de Santa Àgueda. El pinar ha deixat pas a un matollar baix, bàsicament coscoll i romer però també argelagues, ginebres i alguns pins que s'estenen per la part alta dels tossals que resseguim fins que arribem al Juvellús.
La senda aboca a un bancal abandonat que travessa i continua per dalt, però veient que està un poc perduda decidim continuar pel bancal i que ens porta al mas de Mendanes, que deixem a la dreta.
Ací dalt trobem una sèrie de masos, arreglats com a segones residències, que s'estenen al voltant de la foieta on es troba el pou del Juvellús
La Plana des del Juvellús.
La pista que mou del mas ens porta a un encreuament de camins, dalt del Juvellús. Des d'ací mou una pista que segueix per dalt la serra d'Orpesa, fins ací puja una pista des del Cementeri de Benicàssim pel Pou d'en Trilles, i també baixa una senda cap al Barranc Rojal.
Nosaltres no seguim cap d'estes sinó que continuem per un camí asfaltat que puja des de la Costa de la carretera pels Tres Barrancs.
Bous de 
Passem pel costat d'una ramaderia de bous braus, que fan mala cara al vore'ns passar.
Un poc més avant i abans que el camins comence a baixar ens desviem per la dreta, seguint unes fites i un sender que es perd entre les moltes traces que deixen els bous que venen a pasturar estes terres, si no fora pel track de Mario Calvo que portem segurament l'haguerem passat per alt.
Ratlla d'Orpesa, al fons el Bartolo.
Arribem a la divisòria d'aigües i continuem per dalt les llomes quasi pelades on només creixen margallons i resseguim la ratlla de terme entre Benicàssim i Orpesa i passem per la vora d'un molló que fa de fita entre els termes, i abans d'arribar al Molló Roig que s'alça davant nostre trenquem a la dreta per una senda que baixa cap al Racó de Cantallops.
Baixant a Cantallops.
La senda baixa per un llomet fins que passa per la vora d'una vella caseta en una zona d'antics bancals. A partir d'ací continua un vell camí de ferradura que pujava fins als bancals, molt ben traçat i en part empedrat tot i què les motos l'han malmés molt i només es conserva en prou bon estat als trams més planers i en aquells on les motos han traçat un camí alternatiu.
Camí de Cantallops.
Baixa el camí abocant-se a la dreta a buscar el barranc de Cantallops on arriba fent una sèrie de revoltes per la vessant.
A l'arribar a l'altura del barranc continuem avall per l'esquerra fins que trobem un altre trencall de sendes. Tant l'una com l'altra arriben al mateix lloc. L'esquerra és més curta però la dreta evita passar per dins una gran finca de tarongers que s'estén a banda i banda de la carretera i l'autopista.
Travessem la carretera per sota, i també l'autopista i eixim a la carrerassa del Retor, ocupada en bona part per l'autopista que segueix un traçat paregut.
Travessant la carretera general.
Seguim per la vora de la pista i travessem el barranc de Cantallops, ací poc més que un reguer que passa entre els camps de tarongers, i ens desviem a l'esquerra pel camí de Vila-roig per on retornem al mas del mateix nom.
Camí de Vila-roig.
Des d'ací continuem pel camí de terra que mou davant el vell mas per on ja hem passat més de matí fins que retornem al Voramar.
I una vegada ací toca fer el turista a la platja abans d'un bon dinar.

Ací està el track:


I ací unes altres rutes que comparteixen part del camí:

Agulla del Salandó i Agulles de Santa Àgueda
Rapelant a les Agulles de Santa Àgueda
Del Pla del Salandó a Miravet tornant pel Juvellús
Del Voramar a la Renegà pel Juvellús

Més informació:
  • Cartoweb
  • Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
  • Web del parc natural del Desert de les Palmes
  • desertdelespalmes
  • Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
  • Ajuntament de Benicàssim
  • (1909) Minuta del MTN de Benicasim IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada