dissabte, 12 de juliol de 2014

PAISAJE PROTEGIDO DEL RODENO DE ALBARRACÍN: S7 LAS OLIVANAS

Tornem a la serra d'Albarracín i esta vegada no ens hem calfat massa el cap per a fer la ruta, tan sols hem anat a seguir un dels senders del Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno, el S7 "Las Olivanas" que, com el seu nom indica, recorre el paratge de las Olivanas visitant les pintures rupestres que allí es troben.
Per ací passa també el sendero del Parque cultural de Albarracín que enllaça totes les zones de rodeno de la Serra des de Ródenas a Tormón i que seguirem durant la primera part de la ruta.

L'inici de la ruta es troba a la fuente del Pajarejo, on arribem des de la masía de Ligros per una pista forestal en bon estat (VF-TE-67). Ací mateix hi ha habilitat un pàrquing per a quatre cotxes que dificilment s'omple. Cal recordar que dins el Paisaje Protegido només es pot circular per les pistes autoritzades (les principals) i aparcar als llocs habilitats.
Pista del Pajarejo.
A la vora de la font un cartell ens informa del recorregut i per la vora movem continuant la pista que dúiem.
El primer tram de pista és prou monòton, sobretot per als xiquets que s'avorreixen amb les pistes llargues que sembla que no tinguen fi. Per sort anem trobant diferents pedres amb minerals, atzurita, quars, malaquita, etc. que s'han usat per al revestiment de la pista i això fa que els tinguem entretesos.
La pista va prenent altura i al fons a la dreta queda la Rambla del Pajarejo on destaquen les parets del Cerro Macho. Totes les vessants de la rambla es troben cobertes d'un espès pinar de pi negre que a les zones més assolellades s'entrevera amb les savines.
La pista deixa a la dreta el Pelao, on puja al recte un gran tallafocs obert al pinar i encara cap al barranco de las Olivanas que poc a poc va quedant a la mateixa altura.
Pista cap al barranco de las Olivanas.
Quan arribem a l'altura del barranc el paisatge canvia radicalment i el terreny calar deixa pas al rodeno i els pins negres acompanyats de romer deixen pas als pins de rodeno acompanyats de bruc.
A partir d'ací les formacions de rodeno que s'alternen a ambdós costats del camí i fan més agradable el passeig.
Formacions de rodeno i pins de rodeno.
Passem per un encreuament on hi ha una zona d'aparcament i d'on mou una pista que remunta el barranco de las Olivanas que continua per l'esquerra i continuem pista amunt vora el barranco de la Selva.
Només hem fet un tros que a l'esquerra trobem uns pals que ens informen que allí està el Abrigo de los Toros de las Olivanas.
Accés al Abrigo de los Toros de las Olivanas.
Ací és quan els xiquets comencen a disfrutar perquè l'avorrida pista deixa pas a un entretingut senderol que puja entre les grans penyes de rodeno fins que arribem a l'abric, a no més de dos-cents metres de la pista.
Les pintures de l'abric es veuen molt bé doncs sol ser habitual que es troben mig esborrades degut a l'acció vandàlica de visitants inconscients o malvats que llancen aigua per ressaltar les pintures, esborrant-les ja que si s'han conservat al llarg dels segles ha estat gràcies al fet d'estar a recer de l'aigua.
Pinturas rupestres de las Olivanas.
Aprofitem que ja és hora per dinar a l'ombra de les penyes i dels pins i, en acabant, retornem a la pista que continuem amunt.
Una trossada més amunt el barranc s'obre en una ampla foia plana coberta de pins i deixem la pista per enfilar una senda que travessa el barranc i mou per l'esquerra. Cal estar atents i no seguir el carril que continua barranc amunt. Nosaltres ho vam fer i ens va tocar tornar enrere i per a evitar confusions s'ha eliminat del track.
Desviament de la pista.
Podem seguir la pista perquè s'ha netejat no fa massa anys i en la primera part s'han ficat troncs per indicar el lloc per on passa però si no passa molta gent s'anirà perdent tapada pel bruc que creix amb força al sotabosc del pinar.
Senda al barranco de la Selva.
Estem en una zona relativament humida i si ens hi fixem podrem vore fins i tot mariotxes pels voltants del barranquís.
Recollint "cacharros" de test.
A banda i banda del camí trobem curiosos gerrotets de test que servien per a recollir la resina quan estos pinars es resinaven, activitat que es va deixar de fer a la dècada dels 70 del segle passat però que sembla que vol ressorgir actualment.

Continuem camí entre els vells arbres que mostren els talls fets pels resinadors i els més joves que ja no han estat resinats, pujant cap a un collet que separa la conca del barranco de la Selva del de las Olivanas. Transponem el collet i baixem pel pinar que s'estén per tot arreu fins que arribem a la pista de las Olivanas.
Pinar a las Olivanas.
Es tracta d'una ampla pista que puja des de l'aparcament que hem deixat abans de l'abric de les pintures rupestres i on una senyal indica que està tallada al trànsit rodat.
Ací la part més difícil de la ruta ja ha quedat enrere i només hem de seguir la pista a la dreta que ens retornarà al punt d'inici.
Pista de las Olivanas.
El primer tram de la pista puja suaument vorejant el barranco de las Olivanas. De ben segur que seria més interessant passejar per dins del barranc però com hui hem vingut a seguir la ruta marcada no tenim més remei que fer-ho tot i què els xiquets s'avorreixen i se cansen de tanta pista. És el que hi ha, es marquen les rutes per pistes per ser més fàcil i, moltes voltes, pensant qui ho fa que així facilita les coses als senderistes, però tots els qui caminem preferim una mala senda que una bona pista.
Mirador de las Olivanas.
Després d'un tram de pista que sembla interminable arribem finalment al mirador de las Olivanas, dalt d'un tormo (penya gran i aïllada) de grans dimensions.
Des d'ací veiem tot el barranco de las Olivanas, tancat al fons per la Sierra de Peñarredonda a l'extrem de llevant de la Comunidad de Albarracín.
Barranco de las Olivanas des del Mirador.
Passat el mirador la pista s'obre pas entre tormos de rodeno i passa per la capçalera del barranco del Pajarejo que baixa cap al barranco de Ligros.
La pista no baixa recte sinó que fa un poc de volta i poc després d'abandonar el coll abandonem el rodeno que continua a la dreta cap a Ligros i retornem al paisatge del començament: un pinar de pi negre sobre margues i calcàries.
Barranco del Pajarejo.
Pista avall retallem una gran revolta que fa la pista baixant al recte pel pinar abans de faldejar per damunt del barranc que s'enfonsa cap avall. Ja només ens queda un curt tros de baixada fins que arribem a la fuente del Pajarejo on hem començat la ruta.


Ací està el track:


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada