dissabte, 28 de març de 2015

BARRANCS D'ALGIMIA: LA RODANA, PASCUAL, TARTUGAS I EL CAÑAR.

Aprofitant les pluges intenses del principi de la setmana hem fet una ruta per a disfrutar dels barrancs amb aigua. La idea era fer alguns barrancs d'Espadà, i també tornar al barranco de las Tortugas que tant ens va agradar el passat setembre quan vam baixar, però ara fent-lo de pujada a vore si li trobàvem el camí correcte. Al final però no ha quedat un track massa recomanable, almenys per a seguir-lo tal i com el vam fer nosaltres.
 

Hem eixit des de la fuente Donace d'Algimia, i hui fa honor al seu nom doncs "nace" una gran quantitat d'aigua que desborda la sèquia que recull l'aigua i s'escola barranc avall.
Fuente Donace.

Eixim cap al poble passant per la vora del llavador, que aprofita l'aigua de la fuente Donace.
Entrant a Algimia per la vora de la Balsa del Huerto de Montón.
Entrem a Algimia per la vora de la Balsa del Huerto de Montón i travessem tot el poble per la banda de baix. Si ens fixem mentre caminem vorem el rètol d'una fàbrica de mànecs i gaiatos, i és que una de les activitats tradicionals del poble ha estat la confecció de mànecs de ferramentes agrícoles, aladres, forques i, més recentment gaiatos. Per a fer-ho s'aprofitava la fusta de llidoner i és per eixa raó que per totes les hortes del poble hi ha llidoners plantats a les vores dels camins i bancals.
Castillo de Almonecir.
Preguntem per eixir del poble cap a la Rodana i ens expliquen com agafar el camí vell d'Almedíjar, per on hem d'anar.
El camí vell travessa les hortes que s'estenen des del poble cap a la Rambla del Baladrar, regades per les aigües de la fuente Donace i de la mateixa rambla. Les hortes, extenses i ben cuidades, ocupen tota la vall que hi ha entre Algimia i la Vall, controlades pel castillo de Almonecir.
Barranco del Cañar.
Seguint el camí eixim del poble travessant la Huerta Mayor, la més extensa, fins que arribem al barranco del Cañar per on corre l'aigua que ara no s'aprofita per a regar. Ens cal banyar-nos un poc els peus per a travessar-lo però sempre fa goig haver de ficar els peus a l'aigua.
Continuem recte fins que arribem a la rambla del Baladrar que travessem per a entrar a la Huerta de San Juan, regada per la sèquia de l'Alfàndiga, que pren les aigües a la Hoya del Molino, per on passarem després.
Rambla del Baladrar.
Seguim tota l'estona el camí vell d'Almedíjar que ací es troba totalment formigonat per tal d'accedir a les hortes i on hi ha un cert trànsit de cotxes dels veïns que van i venen a treballar al camp.

Tallant i cremant la llenya de les oliveres.
El camí coincideix en part amb el barranc de la Rodana, que també baixa amb un poc d'aigua i ens cal tornar-nos a banyar els peus per travessar-lo, fins que finalment n'eixim travessant els olivars de l'Almendrolar.
Barranco de la Rodana.
Tota la partida de l'Almendrolar es troba coberta d'olivars ben cuidats i treballats i d'on ix l'oli d'Algimia, que té fama per la seua qualitat entre els de la serra d'Espadà.
Fa goig passar entre camps ben treballats, oliveres esporgades i ribassos de pedra ben traçats.
El paisatge que hem vist fins ara era el paisatge habitual als pobles d'Espadà: hortes curosament treballades vora els pobles i secans ben arreglats, i ací encara es conserva. Per desgràcia a la majoria de pobles s'han abandonat les hortes doncs no queda gent per a treballar-les i també els secans, poc productius.
Camino de Almedíjar.
Seguint el camí deixem enrere la Solana del Almendrolar i la part més plana del recorregut, entrant a la vall que obre entre les muntanyes el barranco de la Rodana. Deixem també enrere el terme d'Algimia i continuem pel de la Vall d'Almonecir, a qui li va tocar esta part quan es va fer la partició de termes al segle XIX.
Els bancals d'oliveres es fan més escassos i només es troben als costats del camí fins que finalment els deixem enrere.
Fuente de la Rodana.
La pista traçada damunt del vell camí de matxos acaba a la fuente de la Rodana d'on no ix aigua doncs es troba canalitzaada cap al poble.
A partir d'ací seguim el vell camí de ferradura i entrem de ple en el paisatge més típic d'Espadà: rodeno al sòl i sureres a dalt.
Camí de ferradura d'Almedíjar a Algimia.
El camí remunta el barranc de la Rodana per on corre alegrement l'aigua. No sol portar-ne llevat d'èpoques de pluges, i és eixe el millor moment per fer-li una visita al bosc i barranc, un dels racons més bonics de la serra d'Espadà i, curiosament també un dels menys visitats.
Barranc de la Rodana.
Travessem el barranc i un poc després el camí d'Almedíjar puja pel sud cap al collado de Algimia (i també el PR-CV-63.5 traçat seguint-lo), mentre que nosaltres seguim per una senda menys xafada que remunta el barranc tornant-lo a travessar.
Senda vora el barranc.
Seguim una bona estona per la vora del barranc fins que entrem al Rincón de Faustino on hi ha una de les millors suredes d'Espadà. Fa uns anys es va fer un treball de neteja de sotabosc en tota esta part del terme de la Vall i també la part d'Algimia que consona deixant un bosc adevesat d'una gran bellesa.
Bosc de la Rodana.
La senda va pujant per la vora del barranc travessant-lo de tant en tant fins que ho fem per darrera vegada i un poc després el barranc s'asseca (o millor dit, neix l'aigua). Des d'ací el camí continua recte per la Solana de los Libros cap al barranco Malo, però nosaltres esta vegada no el seguirem.
Travessant per darrera vegada el barranc.
Travessant el bosc anem buscant el punt on s'agafa la senda que puja al collado del Castañero. Hem passat un parell de vegades per ella però la part baixa se'ns resisteix i sempre acabem trobant-la a meitat vessant. Per sort com que el bosc està net es pot pujar sense problemes fins a enllaçar amb la senda.
Senda al collado del Castañero.
Enllacem amb la senda quan s'acaba el tram netejat, i la seguim amunt cap al collado del Castañero. Ací hi ha comencen a aparèixer espàrrecs i això fa que la marxa siga un poc més lenta perquè sempre hi ha algú que s'entreté a collir-los. De tota manera de seguida estem a dalt del Collado que separa el Cerro Gordo de las Pobilas.
Collint espàrrecs.
Estant dalt del coll a la dreta ens queda el Cerro Gordo, i ja posats mirem si hi ha algun senderol que puge, però no sembla que hi haja cap, encara que pot ser es puga passar bé camp a través. Per l'esquerra queden las Pobilas, per on ja vam passar una vegada i es passa bé encara que les sendes de caçadors són prou perdedores. Recte queda el barranco Pascual, per on també vam pujar una vegada però camp a través (almenys l'últim tram), i per tant mirem de baixar per on més net estiga.
Collado del Castañero.
Comencem baixant quasi recte, sota el bosc i buscant els llocs més nets, encara que amb una forta pendent. Poc a poc anem desviant-nos cap a la dreta mirant de trobar un track de Dani que puja (també camp a través) al Cerro Gordo des del barranco Pascual, encara que al final no coincidim amb ell fins que estem ja a la senda de Pascual.
Baixada sense senda.
El barranc el tenim just a sota però la baixada se'ns complica quan trobem esbarzers al llit del barranc així que anem buscant els llocs on més roca hi ha que són els que més pendent tenen.
Barranco Pascual.
Al final acabem baixant per uns morrets rocallosos, i per unes pendents de terra solta un poc perilloses, però aconseguim arribar al fons del barranc sense punxar-nos gens, que té mèrit.
Trams complicats en la baixada.
Pel fons del barranc corre la senda del barranco Pascual que, com ens diran més tard, puja fins al collado del Castañero, però que només està neta en la seua part més baixa on fa poc que s'ha tret suro, quan la trobem la part que continua cap a dalt no sembla massa neta tot i què tampoc pugem per comprovar-ho.
Senda del barranco Pascual.
Continuem baixant pel barranc per on corre un fil d'aigua en alguns trams, fins que trobem vells bancals abandonats que, més avall, deixen pas a alguns bancals d'oliveres encara en bon estat. A partir d'ací el camí es troba empedrat i baixa comodament fins que enllaça amb una pista que baixa des del collado del Almendrolar.
Rambla del Baladrar.
La pista baixa cap a la Hoya del Molino i travessa la rambla del Baladrar, que baixa amb aigua i on cal banyar-se un poc els peus per travessar.
Des d'ací continua passant sota la balsa del Molino, on estava antigament el molí que li dona nom. Ara no en queda cap resta.
Nosaltres però no la seguim sinó que trenquem a la dreta i fem una drecera per pujar a la carretera estalviant uns metres.
Carretera d'Alcudia.
Ací ens toca seguir la carretera d'Alcudia uns centenars de metres fins que passem per davant del barranco de las Tartugas que presenta la cara més fotogènica obrint-se pas entre el rodeno i saltant l'aigua de penya a penya.
Barranco de las Tartugas.
Just a la següent revolta de la carretera s'agafava l'entrador que remunta el barranc, però al fer la carretera van tallar el camí i cal anar molt més enllà per agafar-lo. Però per estalviar-nos-el es pot pujar un poc abans sense massa complicació ficant un poc les mans per arribar al caixer del vell camí de matxos.
Entrador del barranco de las Tartugas.
Seguim per l'entrador adins i quan arribem al barranc ens aturem a fer un glop i un mos, i prendre forces per al que ens queda que pensem que no és molt. Al final serà molt més llarg i pesat del que teníem previst i ens vindrà molt bé el mos.
Recuperant forces.
El barranc baixa amb aigua i com sovint coincideix amb el camí cal anar amb conte de no posar els peus als llocs molt fondos i acabar massa banyats.
Senda al barranco de las Tartugas.
De tota manera fa goig sentir l'aigua a la vora del camí i anar passant de tant en tant per dalt del barranc.
Barranco de las Tartugas.
La senda remunta el barranc i s'endinsa en el bosc de sureres que el cobreix, més espès a la seua capçalera. Deixem el barranc a l'esquerra voltat del que en el seu dia van ser bancals d'horta i que ara estan coberts d'esbarzers i impossible de passar.
Capçalera del barranco de las Tartugas.
Al final del barranc trobem un forcall de sendes. Per l'esquerra vam baixar l'altra vegada que vam estar ací i la senda es perdia així que provem d'anar per la dreta.
La senda puja amunt cada vegada més a la dreta cap al corral del Navarro mentre que nosaltres pensem anar cap al corral de los Cubos, que queda dins el barranc però per l'esquerra i al mapa de l'ICV marca una senda que passa per allí així que decidim tornar enrere i seguir per la senda de l'esquerra per pujar fins allí. Greu error! seguint per la dreta segurament haguerem arribat a la senda que del Corral de Navarro passa pel collado Javielo i baixa cap a la Caseta de los Cubos, eixa senda per on vam passar també de pujada a la Ràpita, passa per la Caseta de los Cubos tot i què en part està molt perduda.
Barranco de las Tortugas des de dalt.
Tornem enrere i seguim per l'esquerra fins que la senda que seguim s'acaba just on s'acaben les sureres que els han tret el suro. Des d'ací seguim recte per traces de sendes que obrin les cabres buscant sempre la part de la solana per on hi ha menys sotabosc.
Sense senda.
Ens toca pujar per les penyes fugint d'argelagues i esbarzers fins que trobem un vell sender que baixa a buscar la caseta de las Tartugas que queda davant nostre. Fins ací hem arribat relativament bé (o siga sense massa punxades), però a partir d'ací tot se complica.
Buscant un camí entre les penyes.
Hem de travessar el barranc però tot el que tenim al davant és un mar d'esbarzers, així que mirem de trobar la senda que apareix al mapa i ho fem pujant al recte entre argilagons que ens venen per dalt del cap i amb punxes que travessen els pantalons. Ens obrim pas entre ells fins que arriba un punt on ja no sabem per on tirar. Per sort la senda que apareix als mapes està molt prop i finalment podem arribar.
Casa de las Tartugas.
La senda que passa per la Caseta de las Tartugas és poc més que un senderol tapat, però a nosaltres ens sembla una autopista i seguint-la travessem el barranc fins a la caseta. Just ací ens queda la darrera part del calvari. Els esbarzers tapen completament la senda i cal anar obrint-se pas per damunt d'ells fins que arribem a la vessant contrària.
Morrones de los Cubos. Pinar de los Cubos al fons.
Ara toca pujar i tampoc és fàcil. De lluny semblava haver senda de pujada, però de prop tan sols hi ha un baixador de senglars amb molta pendent que puja al recte cap a los Cubos. Per ací hi havia la senda de los Cubos però nosaltres no la trobem i pugem al recte seguint el millor pas fins que fem cap dalt d'uns penyals d'on ens toca despenjar-nos per continuar fent la volta fins que trobem la caseta de los Cubos sota uns vells bancals d'ametlers des d'on vam passar l'altra vegada baixant per l'altra vessant que, vist en perspectiva, és molt millor que per on ara hem pujat.
Senda de los Cubos.
Des de la caseta de los Cubos la senda és clara, traspon un collet i passa per dalt del Barranco de la Rocha passant per la dreta del corral de la Ràpita per traspondre un altre collet i començar a baixar cap al barranco de los Cerezos.
Com que amb el tram camp a través hem perdut molt de temps el temps se'ns tira al damunt i perilla la cervesa del final, per això els més forts del grup (o els més bevedors?) fan colla i baixen corrents per no perdre-se-la deixant-nos a la resta, que baixem caminant, enrere.
Aigua al barranco del Cañar.
La senda ens baixa ràpidament per les faldes de la Ràpita fins que enllacem amb el camino de Villamalur, ruta normal de pujada a la Ràpita des d'Algimia, i la seguim avall paral·lels al barranco del Cañar, que també duu aigua.
Camino de Villamalur.
A partir del corral de Gascón, reconvertit en una caseta de camp, la senda se fa pista i continua avall seguint el barranc.
Conforme baixem les sureres queden enrere i el seu lloc a les vores del camí passen a ocupar-lo els bancals d'oliveres.
Balsa del Cañar.
Quan ja duem un bon tros de baixada passem per la vora de la Balsa del Cañar, on s'acumula l'aigua per a regar bona part de les hortes d'aigües avall. Un panell a la vora ens explica el sistema de reg tradicional  que encara s'usa.
Sense entretindre'ns en llegir-lo seguim avall fins que retornem a la fuente Donace encara a temps de fer-nos una cervesa ràpita que hui bé que ens l'hem guanyada.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Dissabte Pascual? del Baladrar a la Rodana pel Cerro Gordo i Villalba
Tres barrancs d'Espadà: barranco Malo, la Rodana i el Agua Negra
Circular a la Ràpita pel corral de Navarro i el barranco de las Tortugas
Pujada a la Lastra des d'Algimia

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada