dissabte, 3 de juny de 2017

DE LA SALZADELLA A L'ERMITA DELS ÀNGELS


Un any més amb l'excusa de la fira de la cirera tornem a caminar per la Salzadella. Tot i que ja estem al juny el dia amenaça aigua, així que deicidim fer ruta cap a l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, ruta que és fàcil de retallar si les coses es compliquen.

Travessem el poble quan encara estan montant les parades i contrasta la relativa tranquilitat amb l'animació que trobarem quan tornem.
Eixim pel camí de les Estelades, antic camí de Santa Malena ara reconvertit en carretera rural al mateix poble.
Al poc d'eixir del poble deixem el camí de Santa Malena i trenquem a l'esquerra per un camí amb voreres i arbres plantats que sembla una avinguda i ens acosta al Bovalar. Malgrat l'aspecte de carrer nou es tracta de l'antic camí de Cervera, convertit també (en bona part) en pista forestal.
Plantant la paradeta.

Eixint del poble.

Arribem de seguida al Bovalar, terreny comunal propietat de l'ajuntament de la Salzadella que abans s'usava per a pastura dels animals de treball dels veïns (d'ací que estiga al costat del poble) i que ara s'ha convertit en un pinar de repoblació. Sota el pinar hi ha tot de senderes traçades per a un circuit de btt que baixa des de l'ermita de Sant Josep. Nosaltres retallem pel pinar però seguim pel camí de Cervera, ara una ampla pista que ens puja travessant el pinar cap al collet que separa els termes de la Salzadella i de Sant Mateu.
El Bovalar.

Camí de Cervera.

Collet i aljub.

Ací l'aigua que ens amenaçava ens arriba i comença a ploure no molt fort però sense pausa. Apretem el pas per la pista que baixa vora el barranc entre el pinar i deixem a la dreta un entrador que puja cap a lo Tormo i que vam seguir fa un parell d'anys en una altra ruta.
Quan eixim del pinar el camí continua a l'esquerra a buscar el barranc Fondo mentre que per la dreta, remuntant una costereta, segueix el vell camí de Cervera.
El camí baixa a buscar el barranc i el ressegueix un bell tros fins que n'ix per l'esquerra seguint la falda de les muntanyes que recorrerem a la tornada.
Retallem una revolta per una senda i un poc més avant trobem les senyals blanques i grogues del PR-CV-202 que baixa des del Pla dels Triadors per les Deveses. A partir d'ara el seguirem fins a l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels, sempre per pista.
Deixem enrere el pinar que creix en rodals repoblats a dalt de les muntanyes i davant nostre s'estén un paisatge on alternen les malees amb els bancals plantats d'ametlers i oliveres. Antics masos i casetes s'escampen un poc per tot i, destacant entre ells, el mas d'en Pere, rehabilitat fa uns anys com a hotel rural però que a hores d'ara no sembla que funcione.
Primera arruixada del dia.

Retallant el camí al barranc Fondo.

Deixant enrere el Bovalar.

Mas d'en Pere.

Deixem enrere el mas i tornem a entrar al pinar que ens acompanya fins que trobem un encreuament, sota l'ermita de Sant Cristòfol i ja prop de la Mare de Déu dels Àngels. Per la dreta puja una pista a Sant Cristòfol però com estem ja prop de la Mare de Déu ens acostem tot i que la pluja torna a fer acte de presència i ens acompanya fins que arribem al porxe de l'ermita per arrecerar-nos.
Desviament a l'ermita de Sant Cristòfol.

Per dalt les Dreceres cap als Àngels.

L'ermita és un interessant conjunt arquitectònic, datat dels segles XVI i XVII, format per l'església, l'hostal, el mirador, el pou i altres construccions annexes. En aquesta ubicació, va existir, des del segle XV, una ermita dedicada a sant Antoni Abat i sant Pau Ermità. Va ser absorbida per la nova construcció, realitzada a partir de 1580 i finalitzada en 1623.
En 1866, una comunitat de 160 persones, que formen la Societat de l Oliverar i Redona de la Mare de Déu dels Àngels adquireixen, en subhasta, la desamortitzada finca de la Mare de Déu, s encarreguen del manteniment dels edificis, culte i finca.
El 13 de desembre de 1918, la nit de santa Llúcia, un voraç incendi destrueix l'interior de l ermita, els ornaments d'aquesta i la figura original de la Mare de Déu dels Àngels. En 1921, el papa Benedicte XV beneeix, al Vaticà, la nova imatge, esculpida en marbre de Carrara, pel professor Anacleto Brunetto. Continuen les obres de restauració i recuperació dels danys produïts per l incendi.
Com diu la llei de Murphy a l'arribar al porxe deixa de ploure i mentre l'aigua s'escorre muntanya avall nosaltres fem una volta per les tancades edificacions de la gran ermita, i el sol il·lumina tímidament el poble de Sant Mateu que s'alça al pla davant nostre.
Sant Mateu.

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Baixem de l'ermita per les Creus que comença davant de l'arc que s'obre a la placeta de l'ermita, però com que el camí fa més volta retallem per una drecera oberta pels que, com nosaltres, no volen fer tanta volta.
Quan arribem al pla travessem un barranquís i de seguida trenquem a l'esquerra per pujar a l'ermita de Sant Cristòfol per la drecera on va el PR. A meitat pujada deixem a l'esquerra un corriolet que sembla que també hi puja i seguim el camí principal que ens porta al collet que separa el tossalet de l'ermita del tossal de la Gaita.
Camí de l'ermita.

Drecera de Sant Cristòfol.

Ací trenquem  a l'esquerra per la pista que ens porta al cim on s'alça l'ermita. L'ermita és una construcció gòtica de finals del segle XIV o principis del X durant l'època d'esplendor del comerç de la llana; consta d'una única nau voltada per un banc corregut i un absis quadrat. Disposa d'una casa per a l'ermità adosada a la part de llevant de la mateixa. Va ser rehabilitada als anys 90 i actualment encara se puja en romeria per Sant Cristòfol.
Després de visitar l'ermita per fora i de disfrutar de la magnífica panoràmica que s'obre al davant, molt millor que a la Mare de Déu dels Àngels, retornem al collet però esta vegada seguint una senda que hi baixa quasi al recte entre el pinar fruit de la repoblació natural després de l'incendi que va assolar esta part del terme als anys 90 del segle passat.
Ermita de Sant Cristòfol.

Baixada de l'ermita.

Des del collet el PR continua cap a la Pedrera del Gros fent la volta al tossal de la Gaita, però nosaltres continuem recte per una senda que puja quasi a pits al tossal.
Després de coronar el tossal baixem al collet que el separa de la Pedrera del Gros on trobem el camí de carro que hi puja i per on ve el PR.
Des de la pedrera continuem per senda pujant novament cap a la Bastida.
Totes estes llomes es troben prou deforestades i el pinar només creix als rodals que s'han repoblat, o a les zones més ombries on s'ha produït una repoblació natural. D'ací i d'allà anem trobant també algunes carrasques que és la vegetació que li corresponia i que, malauradament, ha desaparegut per molts anys.
El recorregut del PR segueix, si fa o no fa, l'assegador dels Molins que encadena tota la línia de tossals que s'allarga entre Sant Mateu i la Salzadella. Així quan arribem al cim de la Bastida, tallat per la cara nord, baixem una xicoteta canal i continuem per dalt en direcció al Bovalar de Sant Mateu.
Pujant a la Gaita.

Sant Cristòfol i els Àngels des de la Gaita.

Baixant a la Pedrera del Gros.

La Bastida.

Les Llacunes des de la Bastida.

Al baixar la senda es converteix en un carril estret que seguim fins que ens porta al camí de la Saldonera. Ací el PR continua per ell baixant al Pla dels Triadors i al camí del Barranc Fondo per on hem passat abans. Ara continuem recte pels cims cap al mas de Rodita del qual només queda poca cosa més que el nom.
Ací continuem per un tallafocs que corre per la ratlla de la Salzadella i baixa cap al Bovalar de la Salzadella.
Apretem el pas perquè davant nostre hi ha uns núvols ben negres i carregats d'aigua, acompanyats de trons i esperem arribar al poble abans que ens pille la tronada però pareix que va més de pressa que nosaltres així que quan el tallafocs gira a la dreta en una forta baixada comença a ploure amb força.
Baixem ràpid fugint dels cims on sempre és més fàcil que caiga un llamp i quan arribem al camí dels Carrascars seguim a l'esquerra sota la protecció del pinar que creix al Bovalar.
Camí del mas de Rodita.

Tallafocs per la ratlla de terme amb la Salzadella al davant.

Plovent al Bovalar.

Tornant a travessar el Bovalar.

Arribem al camí de les Estelades, per on havíem començat la ruta quan ja ha parat de ploure i amb els carrers encara banyats entrem a la Salzadella i ens acostem on hem deixat el cotxe per canviar-nos de roba per estar més presentables al fer una volta per la fira.
Entrant al poble unes hores més tard.

Disfrutant de la fira.

I carregats de cireres ens despedim de la Salzadella fins a l'any que ve ... o abans.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part de la ruta:

Salzadella: volta a la Talaia Grossa
Cervera a la Salzadella
La Salzadella al Tossal d'en Canes
Salzadella - ermita dels Àngels
Els Àngels - Cervera
de la Salzadella als Revoltons i l'ermita de Sant Josep


Més informació:
  • Ajuntament de la Salzadella
  • Àlvaro Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians: La Salzadella Ed. AVL accessible a la web.
  • Carod Segarra, Núria (2014)  Toponímia dels pobles valencians: Sant Mateu Ed. AVL accessible a la web.
  •  Senders de Sant Mateu
  • Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea, Vinarós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada