dissabte, 24 de juny del 2017

DE MONTANEJOS AL MORRÓN DE CAMPOS PER LOS ESTRECHOS I EL PANTANO DE ARENÓS

Com que ja fa calor toca començar a fer rutes aquàtiques o, si més no, refrescants, així que quan Pasqual ens proposa fer una ruta a Montanejos passant pel xorro del pantà d'Arenós no ens ho pensem massa.

Arribem a Montanejos i aparquem a la vora del poliesportiu. A l'estiu el pàrquing està vigilat i és de pagament però a primera hora del matí no hi ha ningú per a cobrar, ni tampoc cotxes.
Comencem a caminar buscant el GR-7 que travessa el riu pel pont de la carretera de Zucaina i puja per un camí de ferradura costera amunt sota un pinar fins que arriba a una pista. La pista està traçada sobre l'antic de Cortes i el continuem pujant cap a Chichán. Tot i l'afluència de turistes a Montanejos els únics éssers vius que ens trobem són de quatre potes i llargues orelles en una caseta de vora el camí.
Seguint camí arribem a los Planos de Chichán. Ací el GR continua pel vell camí pujant cap a la Oradilla mentre que nosaltres seguim la pista que travessa los Planos fins que acaba. Seguim el Sendero de los Estrechos que fa la volta al Estrecho de Chillapájaros i davant nostre i a l'altra banda de l'estret tenim el Frontón o Morrón de Campos als peus del qual passa el camí de tornada.

Pàrquing del pont.

GR-7

Els burros mirant.

El Morrón de Campos des de los Planos de Chichán.
Ací la senda s'acosta al riu i comença a baixar per dalt de l'estret. El sol encara no ha entrat i fa un dia ben agradable.
Baix queda la presa que agafa l'aigua per a la central de Cirat i de l'altra banda una paret foradada per on passa la carretera. El riu corre pel fons amb prou aigua.
Quan arribem al riu, un pont bastit per a la construcció de les preses ens ajuda a travessar i continuar riu amunt.
Deixem a la dreta el medidor i seguim pel camí que ens porta al desguàs del pantà d'Arenós.
L'aigua ix per un tunel que forada la muntanya i amb tanta força i quantitat que tot i passar per l'altra banda acabem tots xops. Ens acostem a vore de més prop l'eixida que és tot un espectacle abans de pujar cap a la carretera on ens trobem les barques d'una empresa de ràfting que  aprofita l'aigua per a baixar fins a la presa de Montanejos.
Presa de Cirat.

Sender de los Estrechos.

El riu de Millars des de dalt.

Pont sobre el riu.

El xorro del pantà d'Arenós.

Fotografiant el "chorro" de prop.

A la carretera el SL gira a l'esquerra per pujar a buscar l'antic camí de Montanejos a Campos. Nosaltres seguim carretera amunt fins a la paret del pantà.
El pantà està bastit just on acaba l'estret i abans d'obrir-se la vall de Campos de Arenós, que va quedar sota d'ell. La idea original fou construir-lo a l'estrecho de Chillapàjaros, on amb molt poc de cost es pot fer una presa de formigó i represar tota l'aigua però al fer els estudis geològics es va vore que hi havia una falla per on es perdria bona part de l'aigua, així que es va haver de fer aigües amunt. A més la presa és de terrargila i no de formigó, amb un talús de pedres de manera que és més flexible en cas de moviments del terrenys sobre el que s'assenta. El problema és que les vessants del pantà no són estables i s'han hagut de fer treballs per tal de assegurar l'estabilitat de les vessants, sobretot la de la Puebla, i així i tot no es pot omplir fins a la màxima capacitat teòrica. A més després de la mala experiència del pantà de Tous es van haver de fer treballs d'ampliació dels desguassos per a que puguera admetre el doble d'aigua que la prevista inicialment perquè si l'aigua saltara pel coronament de la presa podria trencar-la i provocar una pantanada.
A una banda de la presa es veu el nou desguàs, un impressionant forat construït només per previsió.
El pantà ara està quasi ple (pel que pot estar) i no es veu res de l'antic poble de Campos que queda sota les aigües, així com també el Romeral i la Rambla Alta. Dominant-ho tot encara queda el castillo de la Viñaza o d'Arenós, mig enrunat i on només es conserva l'antiga església, ara ermita, rehabilitada de fa poc.
Carretera de la Puebla.

La presa d'Arenós.

Pantà d'Arenós.

Des d'ací ens decidim a seguir un track d'Emilio que puja cap al Morrón. Comencem a pujar per la carretera que porta a les casetes del pantà on uns gossos avisen de la nostra arribada però sembla que tothom està dormint. Travessem les cases i per un senderol mig esborrat pugem entre el pinar fins que trobem una senda més clara. Es tracta de la senda del Cabecico del Moro que ve des de l'antic camí de Campos (on passa el "Sendero de los Estrechos" que havíem deixat).
Seguim la senda que planeja ressenguint la vessant fins que arribem a un encreuament. Ací per la dreta puja l'antic camí de ferradura del Collao; ample, empedrat i ben traçat i que pujava des de Campos al Collao i des d'allí a los Calpes o la Reina.
Un poc més avall nostre queda la carretera i entremig la pista del Collao que va paral·lela al vell camí però més avall i fent més volta.
El vell camí puja entre l'espès pinar que cobreix totes les vessants del pantà. Això es fa normalment per a evitar l'erosió i que el pantà s'aterre ràpidament, a més ací tot l'antic terme de Campos el va expropiar la confederació hidrogràfica i encara que es va annexionar a Montanejos tota la terra pertany a la confederació conformant una de les finques més extenses de les terres castellonenques amb quasi 1200 ha.
Només per esta senda ja mereix la pena l'excursió. La senda a més es troba en prou bon estat perquè per ella passa el trail de Montanejos.
Ens queda per davant un desnivell de 250 metres però que no se fa gens pesat perquè el vell camí va salvant-lo fent voltes i més voltes mantenint una pujada constant i que mai és massa dura, traçada per a no rebentar els animals animals (i les persones) que pujaven amb càrrega.
Conforme pugem entre el pinar anem trobant carrasques, alguns roures i fins i tot grupets d'orons als racons més frescos. Als nostres peus queda el pantà on s'emmirallen les muntanyes dels voltants.
Deixem a l'esquerra la senda de la Cueva que per la vora dels cingles arriba al Morrón i pugem un poc fins que arribem a una bassa que recull l'aigua de la fuente del Ermal. Una pista des d'ací puja al corral de las Cebadas que està dalt la font. Nosaltres seguim les traces del vell camí que puja per l'esquerra  fins que arribem a l'antiga senda del Frontón, ara una ampla pista que travessa el pinar cap al cim. Esta no és tan bonica com la que fa la volta als cingles però molt més ràpida i ja comença a fer calor i no volem allargar tant la ruta.
Senda del Cabecico del Moro.


Tram empedrat al camino del Collao.


Grupet d'orons.

La fuente del Ermal.

La pista va pujant continua i constantment per la llarga loma del Revolcador que ens porta al cim entre un pinar on els pins blancs alternen amb els vers o de rodeno.
Quan ens acostem al cim la pista coincideix amb la senda que voreja els cingles, i per ella arribem al cim on hi ha una caseta forestal.
Des d'ací tenim unes vistes magnífiques del pantà, de Montanejos, la Maimona, la Rosada, ... i una bona part de la vall alta del Millars.
Saludem el vigilant forestal i comencem la llarga baixada que ens portarà a Montanejos.
Pista del Morrón o Frontón.

La presa d'Arenós des del Morrón.

Casa forestal al Morrón.

Penyagolosa des del Morrón de Campos.

Montanejos i el Campero.

Seguim ara el "Sendero del Morrón de Campos". La primera part és molt costeruda i fins i tot toca destrepar entre carrasques, savines i ginebres que creixen a les cingleres que formen el morro del Morrón. En alguns llocs hi ha fins i tot algun cable per ajudar en el descens.
Conforme baixem la senda no és més fàcil perquè de les nevades de l'hivern hi ha una gran quantitat de pins tombats que dificulten el pas. Per sort els qui han baixat ja han anat buscant el millor pas i només hem de seguir els seus passos.
Arribem finalment al Colladico, per on passa la senda de la Bojera i que ara seguim avall cap a la Cueva Negra. Ací ja han passat les brigades i els pins tombats estan tallats i apartats del camí de manera que anem més de pressa.
Cable d'ajuda baixant del Morrón.

Pins caiguts per la neu.

Encreuament de senders al Colladico.

Ja estem ben a prop del final, però per a fer la ruta més completa encara ens desviem a l'esquerra  pel "sendero familiar" que ens baixa a la carretera just on hi ha el primer dels túnels que travessen el Estrecho de Chillapájaros. Travessat el túnel baixem per la dreta cap a la presa de Montanejos o de Cirat, doncs desvia l'aigua que baixa canalitzada sota les muntanyes fins a la central hidroelèctrica de Cirat.
Travessem la presa i per l'altra banda continuem pel mateix lloc que va una sèquia que passa per la part alta de la zona de los Baños.
Tram del sendero familiar.

Tunel a l'Estrecho de Chillapájaros.

Presa de Cirat.

El Estrecho de Chillapájaros.

La senda se'n desvia del traçat de la sèquia que segueix sempre vora el riu, però ens desvíem seguint les indicacions per arribar a l'abrigo de Rufino, xicoteta balma condicionada com a corral i des d'on es veu l'estret de los Baños des de dalt.
Retornats a la senda ens torna a baixar al riu uns metres avall de la fuente los Baños, i només ens cal seguir el passeig que hi ha vora riu fins al poliesportiu per cloure la ruta.

El riu des del abrigo de Rufino.

Senda a los Baños.

Paratge de la fuente los Baños.

Passeig vora riu.
Allí mateix, sota el pont, ens fiquem al riu per a refrescar-nos. I per a recuperar forces tampoc ens cal anar molt lluny, només caminar uns metres fins el bar del poliesportiu.
Toll sota el pont.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Montanejos al voltant de la Maimona passant per la Rosada
sender de los estrechos
montanejos - maimona
De Sant Vicente de Piedrahita a Montanejos

Més informació:
  • De Gracia, V. (1973) "La presa de materiales sueltos de Arenos. Proyecto y construcción" dins Revista de obras públicas accessible a la web <http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1973/1973_tomoI_3098_11.pdf> 
  • Campos de Arenoso jamás morirá
  • RTVE NoDo nº 1552B año XXX "Página en color" accessible a la web <http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1552/1469809/>
  • Senderos de Montanejos
  • Caminando hacia las alturas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada