dissabte, 22 de setembre del 2012

TOSSAL D'ORENGA I BARRANC DELS HORTS

Una vegada més acompanyem a Pablo en un nou vèrtex geodèsic de més de mil metres i en van 68 (per a ell, per a nosaltres molts menys). Així ens encaminem a fer la ruta que ha dissenyat per a pujar al Tossal d'Orenga.
Com sempre toca matinar i encara no ha eixit el sol que iniciem la marxa.
Eixida del sol des del mas del Pla d'Ares.

El lloc previst d'inici era el mas del Pla de Catí, però una cadena ens barra el pas, així que movem uns centenars de metres abans del previst per una pista formigonada que voreja el barranc del Pla.
Deixem a la dreta el mas del Pla i ens encarem dret a les muntanyes. La pista gira un poc a l'esquerra cap al mas de les Molineres però després de passar per les restes del Maset, dalt nostre, enfilem un antic assegador que puja cap al mas del Tossal d'Orenga.
Hi ha trams on encara es distingeix el traçat del sender que remuntava per l'assegador, mentre que en altres el coscoll i les argelagues se l'han fet seu, però sempre es pot trobar un pas, si més no acceptable, per assolir la lloma que baixa del mas.
Assegador del tossal d'Orenga.

Arribats a la banda de baix del mas, el camí gira a la dreta remuntant entre parets per buscar el camí de la Belladona al mas del Tossal d'Orenga. Nosaltres ens desviem per acurtar camí, pujant un xicotet cingle per accedir al pla on s'alça el mas del Tossal d'Orenga.
Arribant al camí del tossal d'Orenga.

Arribats al mas eixen a rebre'ns unes gallines, i a la porta ens trobem amb dos masovers que ens indiquen el camí d'accés al capoll del tossal, travessant les seues terres.
Eixint del mas del Tossal d'Orenga.

Eixim pel camí vell, vorejat de parets de pedra seca que impedeixen al bestiar entrar o eixir de les tancades on creix un carrascar adevesat. El camí discorre per una zona planera al peu del tossal. Després de passar una portera oberta ens trobem a un espai ample i desarbrat on pasturen algunes ovelles que se'ns acosten corrents, pensant segurament que els portem menjar.
Continuem ara per un carril que puja cap al tossal fent una gran volta sota un carrascar madur que cobre tota la vessant nord.
Tram final de pujada pel carrascar.

Quan acaba el carrascar ja ens trobem quasi dalt del capoll i ja es veu el vèrtex a una zona desarbrada i erma.
Vèrtex geodèsic del Tossal d'Orenga.

Ens fem les fotos de rigor i Pablo busca i troba un lloc per a esmorzar, que ja és hora. Una gran penya ens fa de taula i una altra de més menuda de banquet.
Esmorzant al capoll del tossal d'Orenga.

Després de recuperar forces encetem la baixada del tossal refent el camí de pujada, però Àlvar i jo decidim buscar un camí de baixada alternatiu per tal de no repetir el camí de pujada i evitar la pista de baixada. Així baixem un cingle per un ressalt on cal posar les mans, però sense massa dificultat, i després resseguim els bancals sota unes carrasques grans.
Buscant el camí entre els bancals.

Anem resseguint per la vora dels bancals treballats fins que trobem un vell camí que enllaça amb un antic camí de ferradura que baixa des del mas del Tossal d'Orenga cap als barranc dels Horts, passant per un ample espai deforestat d'antic i on només crèixen les savines i els ginebres.
Seguint un vell camí.

Arribem finalment a la pista formigonada que baixa de la Belladona i seguim recte per l'assegador que baixa a la font del barranc dels Horts, estalviant-nos una volta de la pista formigonada, que seguim quan gira a ponent entrant al terme del mas del barranc dels Horts. Deixem enrere un paisatge més pelat i comencen a aparèixer grans roures i carrasques a banda i banda.
Arribem a la font, fem un glop i omplim d'aigua. Comença a fer calor i cal beure bona cosa per no deshidratar-nos.
Ens desviem per un sender que entra al Roure Gros, visita obligada per reverenciar un arbre que ja va vore Cavanilles passar per ací.
Camí del Roure Gros.

Retornem a la pista que baixa cap al fons del barranc i anem baixant fins que arribem al fons del barranc on abandonem la pista i agafem una senda que baixa al Clot del Carrascar, on comencem a remuntar-lo per dins, resseguint un assegador que puja des de la rambla Carbonera al Tossal de la Marina, resseguint el barranc i passant pel mas de la Belladona.
Remuntant el barranc dels Horts.

Just sota el mas del barranc trobem alguns dels roures i carrasques més grossos del recorregut on cal aturar-se a admirar un bosc com els que hi havia abans que les serres mecàniques i la necessitat acabaren amb la majoria de boscos del terme.
Grans roures ens acompanyen.

Deixem enrere la microrreserva de flora del barranc dels Horts i continuem remuntant el barranc fins que trobem un camí més clar que n'ix per l'esquerra, passant una portera. Continuem per ell i un poc més avant torna a baixar per travessar el barranc, ja a la seua capçalera, i remunta cap a la Belladona deixant la rourera de la Belladona just davant nostre.
Pujant a la Belladona.

La part final del camí no és clara i cal anar seguint cap al mas, evitant el que sembla el camí més fressat (per les vaques) que ens duria als bancals del mas.
Arribem així sota de la Belladona on ens espera una bonica panoràmica de tot el barranc dels Horts.
El barranc dels Horts des de la Belladona.

Passem el mas on, avisat pels gossos, aguaita el masover i ens comenta que el camí de baixada es troba en tan "bones" condicions com l'assegador que hem seguit per a pujar.
Mas de la Belladona.

Continuem per l'assegador per on passa la pista que puja des de la rambla Carbonera, però quan la pista gira cap al Tossal d'Orenga seguim recte per transpondre un collet poc evident i encarar la llarga baixada al barranc d'Empriu que se'ns obre al davant.
La primera part sembla fàcil i fins i tot es poden seguir les traces del vell camí del que ens parlava el masover de la Belladona, però la part baixa dels tossals es troba coberta d'una malla verda que no presagia res de bo.
Seguint el vell camí de ferradura.

Comencem a baixar mirant de seguir el vell camí de ferradura que apareix ací i allà, fins que arribem a un rellomet on desapareix sota la malla (coscoll). Continua però un caminet obert, sembla, per les vaques que pugen fins ací a pasturar i decidim seguir-lo, confiant que les vaques vinguen de la pista que passa per la vora del barranc de l'Empriu.
Seguint els senders de les vaques.

El camí baixa fins l'assolat mas d'en Tarragó, just per on ha traçat el track Pablo mirant la foto aèria, però des d'ací les vaques han seguit un camí diferent, per sota d'unes carrasques i girant al nord per arribar a l'alta tanca que envolta la finca.
Arribem a la vora de la tanca i hem de fer prou metres fins trobar un punt per poder eixir-ne, just a un lloc on hi ha un pal trencat i vora un bancal; ací podem passar-hi per baix i arribar a la pista.
Pista de la Belluga.

Continuem per la pista que baixa per la Belluga des de la Canà, abandonant-la un tros per estalviar una xicoteta corba resseguint el que sembla què és el vell camí, i retrobant-la novament. Sempre vora el barranc de l'Empriu.
Deixem la pista seguint un camí que mou a la dreta i que passa just per la vora de la fita de terme que separa els termes de Morella, Ares i Catí. Este camí ens aboca a uns bancals d'ametlers que hem de vorejar per dalt, primer per bancals abandonats, després seguint una vella senda que travessa un xicotet però magnífic carrascar termòfil, i finalment passant un coscollar, abans d'eixir a la font del Rotllo, just a la vora del mas del Pla.
Travessant el Pla.

Passat el pouet i bassa del Rotllo arribem al mas del Pla, que deixem a l'esquerra. No ens acostem massa al mas però ens arriba una oloreta de carn torrada que, juntament amb l'hora què és, ens obre la gana i ens fa afanyar-nos per arribar als cotxes que ja són a tocar.
Arribem finalment al punt de partida però encara ens queda un poc per poder complir el ritual del llavatori de peus. Així hem d'anar a l'ermitori de Sant Pau per poder trobar una font per a les ablucions i un prat verd per poder menjar a l'ombra.
Dinar a Sant Pau.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

ares - mola - nevera - barranc dels horts
barranc dels horts - nevera - ares més informació ací


Més informació:

dissabte, 15 de setembre del 2012

DE VISTABELLA A LA ESTRELLA

Avui he pujat a Vistabella. Ja fa temps que no rodava pel pla i m'han vingut molts records de masos, assegadors i emprius, però sobretot de converses amb masovers i pastors contant-nos històries, anècdotes i contalles de temps passats, o no tan. Però sobretot no m'he pogut treure del cap a Federico i Raquel del Mas de Peris per l'amabilitat que sempre ens mostraren i les moltes coses que vam aprendre d'ells, moltes més de les que van dir o contar.

La ruta de hui és senzilla, es tracta de seguir la ruta proposada per l'ajuntament de Vistabella en un fullet editat a l'efecte. Anem a la Estrella pel camí de Mosquerola, desviant-nos per travessar els Bustals fins el mas de Cambra, i passant a ponent del mas baixar al Montlleó per la Fontana resseguir el riu a la Estrella. La tornada és pel camí tradiconal, pujant pel barranc dels Cirers i travessant el pla fins el trenta deu. Des d'ací hem abandonat el camí proposat al fullet per arribar a Vistabella seguint el GR-7 pel camí de Sant Bertomeu (o de Culla).
Carrers de Vistabella.

Eixim de Vistabella pel camí de Mosqueruela baixant cap a les Serradiques i passant per un peiró.
Vistabella des del Peiró.

El camí es troba formigonat i passa entre bancals voltats de paret fins que assoleix el fons del barranc dels Serrans, que ressegueix fins arribar al pla a l'altura de les Caputxeres, on travessa la carretera del Pla, seguint recte cap a la Venta.
Camí de Mosqueruela.

Es travessa tot el pla, deixant el Pla amunt al sud, i al fons Penyagolosa, i a la dreta i al nord el Pla avall, amb el Picaio de Vilafranca al fons. Finalment s'arriba a la Venta on abandonem el camí de Mosqueruela que continua cap al pont i les Calçades, i girem a la dreta per una pista, que abandonem de seguida per continuar a l'esquerra remuntant un assegador.
La Venta.

L'itinerari de l'Estrella, que és el que seguim està marcat amb uns punts rojos, mentre que l'itinerari del Pont està marcat amb punts blaus. L'itinerari del Pont es bifurca a la Venta on, un ramal continua recte pel camí de Mosqueruela, mentre que l'altre continua fins al mas de Lunes i roda per  la Noguera per baixar al Pont. Així fins al mas de Lunes ens acompanyaran les marques blaves i roges.
Pujant pel Carreró dels Caus. El Pla Amunt i Penyagolosa al fons.

Pugem pel carreró dels Caus, ample assegador amb parets a banda i banda que el delimiten, i que serà la tònica d'esta primera part del camí que travessa la partida dels Bustals. Pujant cap a la Lloma cal girar-se enrere de tant en tant per disfrutar de les magnífiques vistes del Pla Amunt i de Penyagolosa.
El camí enllaça amb una pista que puja pel Carreró Ample cap al mas de la Lloma. Nosaltres la seguim un tros fins que l'abandonem per un nou assegador que gira a la dreta i aboca a un curiós encreuament d'assagadors on es troben cinc camins. Cal estar atents a les marques per agafar el camí correcte, i no perdre-les de vista fins que baixem a buscar un carril fet pels cotxes que passa per l'assegador.
Assegador als Bustals.

Fins ací hem anat per assegadors que s'obrin pas entre camps tancats, coberts de carrasques i algun ginebre, deixant a l'esquerra el mas de la Lloma i a la dreta el mas de Toni.
Arribem a un ample empriu, per on passa la pista que puja al mas de Peris, i el travessem al recte buscant el mas de Lunes, per la vora del qual s'agafa l'assegador del Bovalar, per on hem de seguir el camí.
Assegador del Bovalar.

Arribem per ací a la pista de l'Estrella just davant del mas de Rosca, i enfilem a l'esquerra per l'Eriçal de Rosca, que com bé indica el nom es troba pelat i cobert d'eriços o coixinets de monja.
Seguim per la pista amunt fins que ens desviem a la dreta, just a sota del mas de Cambra, seguint el Carreró del Corso per un camí ample que al final esdevé senda i ve a passar entre el Tossal del mas de Leandro i el del mas de Folc.
Carreró del Corso.

El camí deixa enrere el terreny pelat que volta el mas de cambra i s'endinsa en un bosquet de carrasques esclarides, que deixen pas a savines i ginebres cap a la part alta dels tossals. Però només traspondre el collet entre els tossals canvia de sobte i ens trobem sota un magnífic pinar de pi negre que s'esten per tota l'ombria del mas de Cambra.
Pinar del mas de Cambra.

El camí baixa, entapissat de pinotxa, a buscar el prat de Martí (que deixa a la dreta), i des d'ací gira a llevant per enllaçar amb una pista que passa per la Fontana de Dalt, voltada d'uns magnífics exemplars de pi negre amb heura.
Fontana de Dalt.

La font es troba eixuta, com tantes altres al final d'este estiu tan llarg i sec.
Poc després de la font retrobem la pista de l'Estrella que seguim avall, passant pels horts de la Fontana, ara perduts però on creixen amb força un seguit d'arbres que busquen l'humitat dels sòls gresosos que afloren a l'ombria.
Menjant mores als Horts de la Fontana, ara coberts d'esbarzers.

Després de deixar el mas del Tormegal a la dreta el camí baixa cap a les foies del Tormegal, on gira entre antics bancals enclotats ara coberts d'un pinar amb boix, que ací comença a aparèixer amb freqüència.
Un poc més avall, quan a la nostra esquerra s'obri el tall del Barranco del Mallo (o del Majo) abandonem l'ampla pista i agafem un camí més estret a l'esquerra que baixa cap al riu. Just abans de creuar-lo agafem una senda ampla, oberta entre el romer que ací trobem per primera vegada, que segueix riu avall, cap a l'Estrella.
Riu Montlleó.

Es tracta del camí de Mosqueruela a la Estrella, abalisat de blanc i groc, i que cada darrer diumenge de maig ressegueixen els romeus de Mosqueruela per visitar la verge de l'Estrella. Retornant pel mateix camí l'endemà dilluns.
Passem a la vora de la fuente del Medio, amb un bassi picat a la mateixa vessant del riu, i tornem a eixir a la Pista, ja ben aprop de l'Estrella.
Només ens queda travessar el riu per un ample gual formigonat i arribar al cementeri on s'enllaça amb la pista, asfaltada ací, que baixa des de la carretera de Mosqueruela.
La Estrella.

Deixant enrere el cementeri, una capelleta i una creu, arribem a la placeta de l'Estrella (o la Villeta com l'anomenen a Mosqueruela) amb una gran morera al centre.
Just esta arriben a fer nit els membres del Club de Muntanya de Vistabella i trobem una parella que sembla que ha anat per temes d'intendència, a més de Sinforosa i Martin, els únics habitadors del poble.
Els saludem i, com que ja hem vist el poble altres vegades i no volem destorbar, preguntem per un lloc fresc per esmorzar i també on agafar aigua. Ens indiquen que als llavadors trobarem les dos coses, així que desfem uns pocs dels nostres passos i fem un mos a l'ombra dels llavadors.
Esmorzar-dinar als llavadors.

Després de refer-nos continuem el camí de retorn, passant una vella palanca d'obra, que segurament va substituir ja fa temps la més antiga de fusta, i encetant la pujada dels artigons cap al mirador del Puntal de l'Estrella.
Senda de pujada, l'Estrella al fons.

La senda puja entre pins i carrasques resseguint el vell camí de pujada al pla, ben traçat i empedrat, tot i que algun curt tram s'ha perdut.
Arribats quasi dalt enllacem amb una pista que seguim a l'esquerra i que passa pel mirador natural del Puntal de l'Estrella, des d'on fem una darrera mirada a la vall del Montlleó, per enfilar pista amunt el barranc del Cirer.
Vall del riu Montlleó a ponent de l'Estrella.

La pista va buscant el barranc i s'aboca per dins en un curt i dur tros formigonat. Després de passar-lo els pins comencen a deixar pas a les carrasques i la pendent es suavitza fins que arribem a un ample pas que ens condueix al pla de Vistabella.
Penyagolosa des del Pla d'Avall.

Deixem un mas nou a la dreta i algun altre mas vell a la vora del camí, que ara torna a discorrer entre parets de pedra seca, fins que arribem al Quinyó.
El Quinyó és una zona plana on desemboca la rambla del Pla. Sembla ser que antigament quan plovia més es formava una llacuna temporal, hui en dia l'engolidor que hi ha al mig s'engul tota l'aigua de manera que no es forma la llacuna. És aquesta la part més baixa del pla de Vistabella i el lloc per on desapareix l'aigua del polié de Vistabella per a reaparèixer als ullals de vora el riu Montlleó.
Travessant el pla.

Continuem camí per la pista oberta a l'antic camí i assegador, fins que travessem la carretera del Pla a l'altura del Trenta-deu, just on hi ha una nova bassa per recollir aigua per a les raberes.
Seguim per un assegador paral·lel a la carretera fins que agafem un camí perpendicular que travessa el pla fins la Rambla i, seguint-la, anem a enllaçar amb el GR-7, que discorre pel camí de Culla, just a sota del Mas Vell.
GR-7 pujant al mas Vell.

Ací tornem a agafar una senda sota les carrasques qeu puja per passar vora el mas Vell i el Mas de Mossén Juan on, es transforma en pista.
Passem per les Navades, deixant a la dreta la font de la Randera i els bancals, encara treballats, que l'envolten, i seguim recte quan la pista de les Navades gira cap al mas de les Roques, continuant pel vell camí empedrat que ens acosta a Vistabella.
Camí de Culla. Les Navades al fons.

Quan transponem la Creveta ja tenim el poble a la vista i només ens queda una darrera pujada per entrar a Vistabella per les Eres de Troia.
Vistabella des de la Creveta.

Només ens queda refrescar-nos assentats davant d'una taula, rememorant el camí fet i moltes altres coses fetes i per fer.


Ací el track:



Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

coll del vidre - vall d'usera - vistabella
mosqueruela - l'alforí


Més informació:

divendres, 14 de setembre del 2012

APRENENTS D'ALPINISTES PER RACA

Volíem trobar algun lloc fàcil per escalar amb xiquets al Tossal de Raca però al final ens ha eixit una ruta que puja a Raca més per senda que grimpant. Per compensar-ho baixa pel coll de Mancebo a buscar la part de dalt de les vies d'escalada del Racó de Coma i hem rapelat per elles retornant per la Roca del Migdia a l'inici. Però anem a pams.

Avui hem anat a fer un volt Àlvar, Josep Antoni i jo i com que la companyia es prestava hem fet una escapada curta per mirar de pujar al recte al Tossal de Raca.
Hem deixat el cotxe al final del Caminàs, just abans d'arribar al Polvorí i ens hem dirigit a les faldes de Raca després de travessar el barranc de Boira entre els horts de tarongers.
Aproximació pels horts.

Hem buscat un crestall per començar a pujar, per la vora d'un barranquís. Es tracta d'una vessant coberta d'un important rascler i sense apenes vegetació. No cal assegurar amb corda però és un bon lloc per provar coses doncs la roca és bona i està plena de forats, ponts i clevills.
Crestallet per a entretenir-se.

Eixim per dalt a una senda que seguim amunt, enfilant cap al cim. Esta vessant està plena de sendes però per sort al mapa de l'ICC (per a gps) apareixen totes (supose que, entre d'altres, cal agrair-li-ho a Sendallarga que han contribuït enviant els tracks, gràcies des d'ací).
Una de les sendes de Raca.

La senda puja per l'oest per una vessant desarbrada i el sol pega de valent. Arribats a un punt on gira a l'esquerra per a superar una crestereta fem un segon recte. Molt menys del que esperàvem.
Crestereta molt fàcil.

Girem a ponent cap al Mancebo per enllaçar amb el camí que puja des del coll del Mancebo i ens trobem una pista oberta fa poc (o és que fa molt que no passem per ací?) per pujar a un maset que estan rehabilitant. El camí antic, que passava per la porta, l'han desviat per anar directament al capdamunt del tossal on s'hi està el vèrtex geodèsic.
Tossal de Raca.
Les vistes de la Plana són magnífiques.
Mirant a Castelló, en primer terme el maset en obres.

Després de la foto de rigor desfem camí baixant cap al coll de Mancebo. La pista gira per baixar cap al Racó de Farol, on hi ha gent escalant, mentre nosaltres seguim recte al coll.
Zona d'escalada del Racó de farol.

Al coll hi ha una tauleta a l'ombra d'una garrofera. Just després agafem a l'esquerra l'antic camí de ferradura que puja des de Castelló. Es tracta d'un camí empedrat i ben traçat que baixa suaument a buscar la plana a l'altura del Polvorí i enllaça amb el Caminàs. Segurament fou un dels passos més usats per passar a l'altra banda de les muntanyes de Castelló.
Camí del coll de Mancebo.

Just a sota de la Llobera, i a un xicotet pla hi ha un encreuament de senders. Per la dreta baixa el PR-CV 378 que enllaça l'ermita de la Madalena amb la de Sant Vicent de Borriol, que continua per l'esquerra seguint el vell camí del coll del Mancebo, nosaltres però seguim recte camp a través sota les torres de la línia elèctrica. Cal anar a buscar la segona torre des d'on baixarem.
Arribem a la torre i trobem la última reunió de la via Mazinguer Z des d'on procedim a muntar un rapel improvisat amb una corda de 8 de 30 metres, bagues i mosquetons. Com que la corda és curta ens toca fraccionar el rapel en un pont de roca protegit amb un cordino a meitat.
Rapelant.

Josep baixa només agafant-se a la corda i és que li sobra classe per a tan poqueta paret, sobretot després del que va fer l'any passat.
Arribem a una nova reunió i com que es fa tard destrepem a la dreta buscant el fons del barranc de la Figueta on hi ha les vies d'escalada del Racó de Coma.
Des d'ací baixem seguint el camí d'aproximació a les vies, per dins del barranc fins que s'ix a l'esquerra per passar per dalt de la Roca del Migdia retornant al punt d'inici.
Barranc de la Figueta.


Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen una part del traçat:

la coma - gralles - raca - sant vicent
roca migdia - la coma
madalena - raca - coll mancebo
ruta vies escalada raco de coma
via la llum del migdia



Més informació: