TOSSAL D'ORENGA I BARRANC DELS HORTS

Una vegada més acompanyem a Pablo en un nou vèrtex geodèsic de més de mil metres i en van 68 (per a ell, per a nosaltres molts menys). Així ens encaminem a fer la ruta que ha dissenyat per a pujar al Tossal d'Orenga.
Com sempre toca matinar i encara no ha eixit el sol que iniciem la marxa.

Eixida del sol des del mas del Pla d'Ares.

El lloc previst d'inici era el mas del Pla de Catí, però una cadena ens barra el pas, així que movem uns centenars de metres abans del previst per una pista formigonada que voreja el barranc del Pla.
Deixem a la dreta el mas del Pla i ens encarem dret a les muntanyes. La pista gira un poc a l'esquerra cap al mas de les Molineres però després de passar per les restes del Maset, dalt nostre, enfilem un antic assegador que puja cap al mas del Tossal d'Orenga.
Hi ha trams on encara es distingeix el traçat del sender que remuntava per l'assegador, mentre que en altres el coscoll i les argelagues se l'han fet seu, però sempre es pot trobar un pas, si més no acceptable, per assolir la lloma que baixa del mas.

Assegador del tossal d'Orenga.

Arribats a la banda de baix del mas, el camí gira a la dreta remuntant entre parets per buscar el camí de la Belladona al mas del Tossal d'Orenga. Nosaltres ens desviem per acurtar camí, pujant un xicotet cingle per accedir al pla on s'alça el mas del Tossal d'Orenga.

Arribant al camí del tossal d'Orenga.

Arribats al mas eixen a rebre'ns unes gallines, i a la porta ens trobem amb dos masovers que ens indiquen el camí d'accés al capoll del tossal, travessant les seues terres.

Eixint del mas del Tossal d'Orenga.

Eixim pel camí vell, vorejat de parets de pedra seca que impedeixen al bestiar entrar o eixir de les tancades on creix un carrascar adevesat. El camí discorre per una zona planera al peu del tossal. Després de passar una portera oberta ens trobem a un espai ample i desarbrat on pasturen algunes ovelles que se'ns acosten corrents, pensant segurament que els portem menjar.
Continuem ara per un carril que puja cap al tossal fent una gran volta sota un carrascar madur que cobre tota la vessant nord.

Tram final de pujada pel carrascar.

Quan acaba el carrascar ja ens trobem quasi dalt del capoll i ja es veu el vèrtex a una zona desarbrada i erma.

Vèrtex geodèsic del Tossal d'Orenga.

Ens fem les fotos de rigor i Pablo busca i troba un lloc per a esmorzar, que ja és hora. Una gran penya ens fa de taula i una altra de més menuda de banquet.

Esmorzant al capoll del tossal d'Orenga.

Després de recuperar forces encetem la baixada del tossal refent el camí de pujada, però Àlvar i jo decidim buscar un camí de baixada alternatiu per tal de no repetir el camí de pujada i evitar la pista de baixada. Així baixem un cingle per un ressalt on cal posar les mans, però sense massa dificultat, i després resseguim els bancals sota unes carrasques grans.

Buscant el camí entre els bancals.

Anem resseguint per la vora dels bancals treballats fins que trobem un vell camí que enllaça amb un antic camí de ferradura que baixa des del mas del Tossal d'Orenga cap als barranc dels Horts, passant per un ample espai deforestat d'antic i on només crèixen les savines i els ginebres.

Seguint un vell camí.

Arribem finalment a la pista formigonada que baixa de la Belladona i seguim recte per l'assegador que baixa a la font del barranc dels Horts, estalviant-nos una volta de la pista formigonada, que seguim quan gira a ponent entrant al terme del mas del barranc dels Horts. Deixem enrere un paisatge més pelat i comencen a aparèixer grans roures i carrasques a banda i banda.
Arribem a la font, fem un glop i omplim d'aigua. Comença a fer calor i cal beure bona cosa per no deshidratar-nos.
Ens desviem per un sender que entra al Roure Gros, visita obligada per reverenciar un arbre que ja va vore Cavanilles passar per ací.

Camí del Roure Gros.

Retornem a la pista que baixa cap al fons del barranc i anem baixant fins que arribem al fons del barranc on abandonem la pista i agafem una senda que baixa al Clot del Carrascar, on comencem a remuntar-lo per dins, resseguint un assegador que puja des de la rambla Carbonera al Tossal de la Marina, resseguint el barranc i passant pel mas de la Belladona.

Remuntant el barranc dels Horts.

Just sota el mas del barranc trobem alguns dels roures i carrasques més grossos del recorregut on cal aturar-se a admirar un bosc com els que hi havia abans que les serres mecàniques i la necessitat acabaren amb la majoria de boscos del terme.

Grans roures ens acompanyen.

Deixem enrere la microrreserva de flora del barranc dels Horts i continuem remuntant el barranc fins que trobem un camí més clar que n'ix per l'esquerra, passant una portera. Continuem per ell i un poc més avant torna a baixar per travessar el barranc, ja a la seua capçalera, i remunta cap a la Belladona deixant la rourera de la Belladona just davant nostre.

Pujant a la Belladona.

La part final del camí no és clara i cal anar seguint cap al mas, evitant el que sembla el camí més fressat (per les vaques) que ens duria als bancals del mas.
Arribem així sota de la Belladona on ens espera una bonica panoràmica de tot el barranc dels Horts.

El barranc dels Horts des de la Belladona.

Passem el mas on, avisat pels gossos, aguaita el masover i ens comenta que el camí de baixada es troba en tan "bones" condicions com l'assegador que hem seguit per a pujar.

Mas de la Belladona.

Continuem per l'assegador per on passa la pista que puja des de la rambla Carbonera, però quan la pista gira cap al Tossal d'Orenga seguim recte per transpondre un collet poc evident i encarar la llarga baixada al barranc d'Empriu que se'ns obre al davant.
La primera part sembla fàcil i fins i tot es poden seguir les traces del vell camí del que ens parlava el masover de la Belladona, però la part baixa dels tossals es troba coberta d'una malla verda que no presagia res de bo.

Seguint el vell camí de ferradura.

Comencem a baixar mirant de seguir el vell camí de ferradura que apareix ací i allà, fins que arribem a un rellomet on desapareix sota la malla (coscoll). Continua però un caminet obert, sembla, per les vaques que pugen fins ací a pasturar i decidim seguir-lo, confiant que les vaques vinguen de la pista que passa per la vora del barranc de l'Empriu.

Seguint els senders de les vaques.

El camí baixa fins l'assolat mas d'en Tarragó, just per on ha traçat el track Pablo mirant la foto aèria, però des d'ací les vaques han seguit un camí diferent, per sota d'unes carrasques i girant al nord per arribar a l'alta tanca que envolta la finca.
Arribem a la vora de la tanca i hem de fer prou metres fins trobar un punt per poder eixir-ne, just a un lloc on hi ha un pal trencat i vora un bancal; ací podem passar-hi per baix i arribar a la pista.

Pista de la Belluga.

Continuem per la pista que baixa per la Belluga des de la Canà, abandonant-la un tros per estalviar una xicoteta corba resseguint el que sembla què és el vell camí, i retrobant-la novament. Sempre vora el barranc de l'Empriu.
Deixem la pista seguint un camí que mou a la dreta i que passa just per la vora de la fita de terme que separa els termes de Morella, Ares i Catí. Este camí ens aboca a uns bancals d'ametlers que hem de vorejar per dalt, primer per bancals abandonats, després seguint una vella senda que travessa un xicotet però magnífic carrascar termòfil, i finalment passant un coscollar, abans d'eixir a la font del Rotllo, just a la vora del mas del Pla.

Travessant el Pla.

Passat el pouet i bassa del Rotllo arribem al mas del Pla, que deixem a l'esquerra. No ens acostem massa al mas però ens arriba una oloreta de carn torrada que, juntament amb l'hora què és, ens obre la gana i ens fa afanyar-nos per arribar als cotxes que ja són a tocar.
Arribem finalment al punt de partida però encara ens queda un poc per poder complir el ritual del llavatori de peus. Així hem d'anar a l'ermitori de Sant Pau per poder trobar una font per a les ablucions i un prat verd per poder menjar a l'ombra.

Dinar a Sant Pau.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

ares - mola - nevera - barranc dels horts
barranc dels horts - nevera - ares més informació ací


Més informació:

• Muñoz Badia, Ricardo Ares rutas y prehistoria Ed. Antinea
• Terrasit
• Cartoweb
• Queralt, Isabel "El barranc dels Horts" revista Mètode nº 44 Ed. U. València
• Ajuntament d'Ares