diumenge, 30 de setembre de 2012

D'AIN AL CASTELL I A LA FONT DE SANT AMBRÓS

Per fi tornem a la serra d'Espadà, després d'un estiu sense xafar-la, i és per a fer una curta ruta amb els xiquets. Ens decidim per la ruta roja del parc natural, que des d'Aín puja al castell d'Aín.
Com que pensava que el temps no ens deixaria eixir el cap de setmana ha estat un poc improvisada, així que el primer que m'he trobat és que el GPS es trobava sense piles, i la bateria de la càmera de fotos només ha aguantat fins a dalt del castell. Els que si que han aguantat bé la ruta han estat els xiquets que han fet la volta sense enterar-se.
Castell d'Ain.

Hem eixit des de la plaça d'Aín travessant el poble pels carrerons i disfrutant dels racons amagats del pobles.
Carrers d'Ain.

Hem eixit pel Calvari i just als peus hem trobat el panell indicatiu de la ruta Roja del parc natural, i a Xiulet (que jo no coneixia però els meus fills si) que és com es diu el pardalet símbol dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
Cartell d'inici de la ruta.

Així que des d'ací ens hem dedicat a buscar a Xiulet, i a seguir les marques que sembla que s'acumulen en este tros de camí on coincideixen el SL CV-27  el PR CV-63.6  i el GR-36.
Continuant per la pista de la Caritat passem per damunt un vell assut i deixem a l'esquerra la bassa de baix, ara convertida en piscina municipal i, just ací, abandonem la pista continuant pel vell camí que ressegueix el llit del barranc de la Caritat.
Remuntant el barranc de la Caritat.

Continuem remuntant pel vell camí d'Almedíjar o de la Serra, ample i formigonat en este tram vora riu, amb una vegetació fresca de serveres, esbarzers, figueres, arítjol, .... que s'han menjat les antigues hortetes. L'aigua ens acompanya baixant a la nostra esquerra al llarg de tot el camí tot i que de vegades no l'arribem a vore sota la vegetació.
Arribem així al molí de l'Arc i passem sota l'arc per continuar la ruta.
Molí de l'Arc.

Dalt del molí es troba la bassa del mig, que abans s'usava per a regar i regular l'aigua del molí i ara només per a regar.
Barranc de la Caritat amb el castell al fons.

Continuem una trossada més fins que hi ha un desviament de camins. El camí de Xovar puja a l'esquerra cap al segon molí i el Benialinet i, més lluny, el coll de Xovar (o de Barres) mentre que el camí de la Serra (o d'Almedíjar) puja a la dreta, deixant enmig una gran noguera.
Nosaltres seguim a la dreta, tot i que en acabant haurem de retornar a este punt i girar amunt pel camí de Xovar.
El camí deixa d'estar formigonat i trobem trossos empedrats, mentre puja i gira a buscar el barranc del Castell passant per l'ombria del castell.
Voltes del camí vell.

Després de passar el punt on el barranc del Tir es junta amb el del Castell travessem una bonica pinada, encara humida de les pluges recents, i poc després arribem a un llarg tram magníficament empedrat.
Camí d'Almedijar vora el barranc del Castell.

Un poc més avant trobem la bifurcació de camins. Hem d'abandonar el camí d'Almedijar que puja al coll de la Ibola per la Servereta, per girar a llevant buscant el collet que ens dona accés al castell d'Aín. Arribem al castell travessant el llarg tossal on està enclavat per un camí obert pel llom.
Castell d'Aín.

El tossalet del castell domina la part alta del barranc de la Caritat i el Benialí on, en altre temps, hi va haver una alqueria musulmana. El castell presenta planta quadrangular, restes d'aljubs i una torre  celòquia rodona. A més hi ha una torre quadrada separada del castell i que guarda el camí d'accés.
No som els primers en pujar. Ens hem trobat un grup de famílies amb sagals grans que baixaven del castell i, mentre els xiquets s'estan jugant a soldats a la torre, puja un pare amb un fill també menut. Encara quan comencem a baixar pugen una parella amb dos xiquets més, i és que esta és una ruta ideal per als xiquets, fàcil i amb una fita clara on arribar.
Reprenem la ruta baixant pel camí d'anada fins l'anouer on hem de girar a la dreta seguint el camí de Xòvar, seguint les marques del GR-36.
Encreuament de senders.

Pugem cap al segon molí o molí de Guinsa, però a l'arribar a la pista de la Caritat deixem el vell camí, ara substituït per la pista, i girem cap al poble.
Anem seguint tota l'estona la pista que voreja per dalt les hortes del barranc. Deixem a la dreta els pins i sureres del Pinar de l'Estat, amb una senda que hi puja, i un poc més avant seguim recte quan la pista principal baixa a buscar el poble.
Anem per la banda de baix del Palomar, on les sureres s'alternen amb els pins fins que trobem un baixador formigonat a l'esquerra. Es tracta del camí del Palomar per on arriba des del poble el SL-CV-28.
Baixem entre els horts ben cuidats i abans de travessar el barranc, ací convertit en rierol, ens desviem uns metres per dinar, que ja és hora, a la font del Riu o de Sant Ambrós.
Després de dinar només ens queda travessar el rierol i retornar al poble passant per la vora d'un molinet restaurat, i des del cup que fa de mirador observar bona part del recorregut fet.

Ací teniu un exemple de com funciona un molí d'aigua:
Ací teniu un exemple de trull i premsa d'oli com les que hi va haver al proper Molí del Duc (propietat del Duc de Sogorb, amo del poble d'Aín i mitja Serra d'Espadà).



Just darrere podem prendre la fresca als remodelats llavadors, o el sol a un banquet davant, i perdre'ns pels carrerons tot travessant el poble cap a la plaça.


Encara que no puc penjar el track (podeu vore'l ací o ací), estos tracks comparteixen part del traçat:

ain - ereta - nevera - coll de barres
ain - picaio - penyes blanques - ain més informació ací
ain - espadà - font parra - ibola
ain - batalla - bovalar - cerro gordo - ain
ain - penya pastor - penyes blanques - ain
ain - espadà - ain
ain - ombria batalla - torques - ain
ain - finestra - penya pastor més informació ací
ain - penya pastor
cara nord del batalla
més informació i fotos de les dos darreres ací

Més informació:

  • S.A.S.E Senders a Aín Ed. Ajuntament d'Aín, 2001
  • Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
  • Ajuntament d'Aín


3 comentaris:

  1. Buena ruta para hacer con los chavales

    No tardaré en llevar al mio

    Saludos

    ResponElimina
  2. I no només per als xiquets, també per als majors.
    Per si t'interessa el parc infantil està abans d'entrar a Aín a mà dreta.

    ResponElimina
  3. ¡Molt xula! Nosaltres també la vam fer amb els xiquets i van disfrutar a tope, no feia falta ni dir-lis que caminaren, ells anaven els primers

    ResponElimina