GR 333: DE VILLAMALUR A TORRALBA TORNANT PEL GR 36

La Mancomunitat Espadà - Millars ha traçat fa ben poc un nou sender, el sender de gran recorregut GR-333 que al llarg de cent-cinquanta quilòmetres enllaça els 15 pobles de la mancomunitat.
Com som de naturals curiosos volem recòrrer-lo, i ho fem plantejant rutes circulars al seu voltant. Vam començar fent la ruta entre Alcúdia i el colladico Royo, arribant a Villamalur. La setmana passada vam enllaçar els pobles de Vallat, Argelita i Toga. Dimecres passat li va tocar el torn a un llarg tram que hi ha entre Xiclà i el riu de Millars que forma part de l'etapa entre Ribesalbes i Tales i hui ens acostem a Villamalur per fer el tram fins Torralba.
El plantejament de la ruta és molt senzill: anar pel GR-333 i tornar pel GR-36.

Comencem a caminar des de la Era del Concejo. Podríem haver-nos estalviat el quilòmetre llarg que hi ha fins al Prao i començar allí on es junten (o separen) els senders, però hem preferit fer el recorregut complet des del poble, així que comencem caminant per la pista asfaltada que ha substituït el camí vell que unia els dos pobles.
Eixim de Villamalur i seguim les indicacions a Torralba i Pavías, baixant per la bonica ombria on hi ha el cementeri del poble. Des de la primavera a la tardor el verd dels arbres adorna la raconada per on baixem, però ara la primavera encara no s'ha fet notar i els xops, cirerers vers i bord, i demés caducifolis encara estan sense fulla i la terra sembla dormir.
Anem baixant i després de travessar el barranco de los Viñales i passar un desmonte enfilem la part final de la baixada al Prao.

Camino de Torralba (i Matet i Pavías).

El Prao baix i el Pinar dalt.

Bifurcació de senders al Prao.

Al Prao hi ha una font, una bassa d'incendis, taules i jocs infantils i fins i tot un refugi obert per arrecerar-se en cas de mal temps. Ací, ara com abans, també hi ha una bifurcació de camins. Ací parteixen dos camins asfaltats; per l'esquerra el de Pavías i per la dreta el de Torralba. Ací també parteixen els dos GRs, seguint l'asfalt cap a Torralba el GR-36 mentre que recte, remuntant el barranco Berniches el GR-333. Ací també partien abans els camins de Torralba i Pavías (i Matet), el primer seguia el traçat del GR-36 encara que el primer tram no el feia per la pista sinó pel camí vell que encara es conserva per darrere de la fuente del Prao, encara que la falta d'ús ha fet que s'embosque totalment i es fa difícil passar-hi. L'altre continuava per on ho fa el GR-333 barranc amunt, encara que més amunt se'n separeven els camins i el de Matet travessava el barranc per a buscar el Collao, mentre que el de Pavías feia la volta per la capçalera per a baixar pel barranco Perrudo i pujar per la fuente la Artea.
Nosaltres seguim este camí mentre anem passant per la vora del barranco Berniches. Quan acaba el camí de cotxe continua el vell camí de ferradura que remunta per la part de la solana. Per dins del barranc continua també una senda que puja per la vora de la sèquia que regava les hortetes del barranc.
Passem per dalt de vells bancals i deixem al barranc les runes del que fou el molino Berniches. Entrem després al pinar que creix a la solana del Pinar que s'allarga per dalt nostre i on pujarem més endavant.
El camí és ample i conten al poble que per ací pujaven camions a la guerra per a portar munició fins al Collao. Ara no ho podrien fer perquè les solsides han malmés la plataforma del camí en alguns llocs.
Poc després de passar el punt on se'n desviava el camí de Matet (directe al collao) les traces del vell camí desapareixen i continuem per una pista oberta al seu damunt que les ha esborrat. Seguim la pista que poc a poc es fa transitable però amb forta pendent fins que, seguint el camí de Pavías, gira  a l'esquerra. Nosaltres ací seguim recte per a senda de la Rocha que puja recte amunt fins que arriba a la pista asfaltada de Pavías.

Camino de Matet (i Pavías) pel barranco Berniches.

Camino per dalt del Molino Berniches.

Senda de la Rocha.

Arribem a l'asfalt però no el xafem, per la dreta continua la senda que s'enfila al Pinar i ho fa amb una forta pendent, sobretot el primer tram que coincideix amb un vell tallafocs i puja quasi al recte. Més avant suavitza la pujada però continua pujant per la cara de migdia, que no fa honor al nom doncs està coberta de carrasques i no de pins. Travessem els carrasquissos, espessos però baixets, rebrotissos de després de l'incendi del 94 als quals els caldria una bona aclarida per deixar tan sols un braç per soca.
Assolim la carena al Pocico de Villamalur, la part més baixa (que no arriba a coll). Per ací passa una pista i cal seguir-la a l'esquerra, però nosaltres no ens estem de desviar-nos a la dreta per pujar a l'Alto del Pinar on hi ha una caseta de vigilància forestal (amb una cotxera coberta, molt convenient en cas de mal oratge).
Refem els nostres passos i continuem pista recte cap al Tajar.

Senda al Pinar per la Rocha.

Pocico de Villamalur.

Alto del Pinar.

Caseta forestal al cim del Pinar.

Quan acaba la pista cal seguir per la senda que davalla al collao la Rocha que separa la Santa del Tajar, totes dos a l'alineació muntanyosa que tan a Villamalur i Torralba es coneix com el Pinar.
La baixada travessa una tartera on creixen els orons. Una baixada curta perquè de seguida arribem al coll. Recte continua la senda que puja a la Santa, abalisada de blanc i verd, i per la dreta continua una altra senda (també del mateix itinerari) que baixa a Torralba per la fuente de las Montalbanas.

Collao la Rocha i la Santa al fons.

Encreuament de senders al collao la Rocha.

Seguim doncs GR i el SL-CV-103 que coincideixen fins a Torralba en forta baixada fins que travessem la pista asfaltada de Torralba i continuem avall. Un tram més avall hi ha la fuente de las Montalbanas, a uns metres a l'esquera del camí. Paga la pena de desviar-se'n tot i què en estos moments no té aigua.
Reprenem el camí i continua en un flanqueig penjat als peus de les Peñas del Grau, abans d'enllaçar amb el GR-36. A partir d'ací ens queda un curt tram de pujada fins a la pista de Torralba, que seguim uns metres i abandonem per l'esquerra per a baixar a Torralba per la Fuencerezo, que pren l'aigua d'una llarga galeria que n'entra a la muntanya abans. De la font no n'ix aigua ja que es troba canalitzada cap al poble.
La senda que baixa és el vell camí de Villamalur a Torralba que ací coincideix amb el GR-36, el GR-333 i el SL-CV-103. Un únic camí i tres itineraris diferents.
Finalment entrem a Torralba per les eres i ens acostem a la plaça del poble però no ens entretenim perquè encara ens queda la llarga tornada.

Pista asfaltada de Torralba.

Fuente de las Montalbanas.

Passant sota las Peñas del Grau.

Camí vell de Villamalur a Torralba i punt de pas del GR-36.

Baixant a Fuencerezo.

Arribant a Torralba pel camino de Villamalur.

Panell informatiu a l'entrada del poble.

Retornem seguint el camí que havíem fet per arribar a Torralba pel GR-36 que seguirem fins al Prau, i farem tot el camí seguint el camí vell de Torralba a Villamalur.
Pugem per Fuencerezo a la pista de Torralba (ací de Villamalur, clar) i baixem per l'altra banda. Deixem a la dreta el camí que puja per las Montalbanas al collao la Rocha, per on hem vingut, i continuem recte a buscar el barranco de las Montalbanas que més endavant pren el nom de la Fuente Ramón.
El camí puja lleugerament passant per un collet que uneix (o separa) el Tajar del tossalet on s'alça l'antic castell de Villaleba.
Passat el castell el camí baixa i puja lleugerament mentre ressegueix les faldes del Pinar. Després de passar el Alto de la Fuente Ramón baixem a buscar el reguer que hi baixa i als seus voltants es troba la vegetació més interessant de tot el tram amb grans roures i sureres que van escapar de l'incendi. A l'estiu les falagueres fan acte de presència però hui les trobem seques pel fred de l'hivern i la llarga sequera que patim.
Finalment una llarga diagonal pel pinar ens porta al collado de la Sierpe on conflueixen la pista i la senda. El nom li ve d'una alineació de pedres que semblava una serp, malauradament perduda al fer les pistes.

Pista de Torralba. Al fons hi ha el Tajar i als peus el collado la Rocha.

Castillo de Villaleba.

Camí faldejant la cara nord del Pinar.

Pujant al collado de la Sierpe.

Ací trobem una nova conjunció de camins, per l'esquerra ens puja el PR-CV-276 que ve de Ayódar per la fuente la Peña i que ens acompanyarà fins a Villamalur. I seguint les marques del PR i el GR reprenem el camí que baixa recte mentre que la nova pista fa voltes i voltes.
No serà fins molt més avall, al Mesillo, quan el camí i la pista se retroben i continuen plegats cap al Prao, només desviant-se'n el camí per retallar una volta quan passem pel corral del Mesillo (o les restes del que fou).

Encreuament de senders al collao de la Sierpe.

Baixant de la Sierpe a Villamalur.

Villamalur des del Mesillo.

Fuente el Prao.

Només ens queda continuar pel camí asfaltat i pujar al poble per la pista de Torralba per acabar la llarga circular entre Villamalur i Torralba pels gr's.

Entrant al poble per la pista de Torralba.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
Torralba al Pinar

Més informació:

• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
• Mancomunitat Espadà - Millars 
• Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Esadà. GR-36 Ed. SASE
• Wikiloc de la Mancomunitat Espadà - Millars
• Ajuntament de Torralba del Pinar

GR333: CIRCULAR ENTRE RIBESALBES I TALES PER TERRES DE FANZARA

Aprofitem la vesprada d'un dia plujós i fred per acostar-nos al terme de Fanzara i completar un tram més del GR333 amb una ruta circular. En esta ocasió no passarem per cap poble sinó que farem un tros de l'etapa més llarga del GR, la que uneix Ribesalbes amb Tales.

Per a fer-ho ens acostem al Chirlán des d'Onda, seguint el camí de . Deixem el cotxe a l'abandonada finca de tarongers del Chirlán, ja dins del terme de Fanzara però al costat del d'Onda i comencem a caminar pel camí de Sala a Xiclà, que passa per la vora del barranc de Beniparrell però per dins del terme d'Onda. Per ací passa el PR-CV-161 o sender de les Moles que fa una llarga circular al voltant d'Onda. Comencem caminant per les faldes de Cantallops. Anem amb el barranc a la vora voltats d'un espés pinar que ha crescut als antics bancals. La humitat és present en l'ambient, este matí ha plogut i els núvols encara s'agarren a la Mola i al Montí.
Caminem pel vell camí, ara pista, fins que travessa el barranc. Només passar-lo se'ns uneix per la dreta el camí de Tales a Fanzara per on ve el GR-333. Ara tocaria girar a la dreta per continuar el GR camí de Ribesalbes però continuem uns metres més fins a Xiclà, ampla clotada que s'obre entre tossals. Ací es parteixen els camins de Fanzara a Suera i a Tales, l'un continua recte seguint el Tales, Fanzara i Onda en una gran fita d'obra que s'alça prop del camí.

Finca de Chirlan.

Camí de la font de Xiclà o font de Ramos com es coneix a Onda.

Encreuament de camins (i partició de termes) a Xiclà/Chirlán.

Retornem sobre els nostres passos i a l'arribar al barranc n'eixim per l'esquerra seguint el GR que passa pel costat del mas del Pi abans d'entrar a la finca de tarongers del Chirlán. Ací el camí passava recte pel mig però al transformar la terra per a plantar els tarongers el van desviar i ens toca fer una volta per la part alta de l'abandonada finca on els pins van ocupant el lloc dels tarongers deixats ermar.
Arribats a l'extrem nord de la finca retrobem el vell camí que s'endinsa al pinar que ens acompanyarà un bell tros de camí.
Entre el pinar hi ha diverses sendes que mouen a dreta i esquerra però el GR segueix el traçat del camí vell, sempre buscant el millor pas entre els tossalets de las Losas i la Loma los Cuernos.
Després de deixar a l'esquerra un ametlar arribem al corral del Baladrar on guarden ovelles.

Mas del Pi.

Travessem la finca de Xiclà que ha fet desaparèixer el vell camí.

Camí vell de Tales i Suera a Fanzara.

Corral del Baladrar.

Deixem el corral on només hi ha el gos cuidant-lo, tan acostumat a vore gent que ni ens lladra, i trobem un colladet on hi ha un encreuament de camins. Per la dreta continua el GR que ix a la carretera de Montanejos i la segueix uns metres a la dreta per seguir pel vell camí de Fanzara que enfila a la carretera just on passa el pont del barranquet del Baladrar.
Passem per sota la carretera i continuem per l'altre costat per la vora del barranc seguint el traçat d'una línia elèctrica. Arribem així a la fonteta del Baladrar, amb una bassa que recull l'aigua que rega un trosset d'horta. Per una banda queda la carretera i per l'altra una pista que segueix el traçat de l'Assegador Real d'Aragó que puja des d'Onda a Penyagolosa. Seguim la pista per on han passat les ovelles del corral del Baladrar fins que trobem a l'esquerra una fita que marca el lloc on cal baixar per la vora d'uns bancals d'oliveres a buscar el barranc.
Al mateix llit del barranc hi ha un abeurador que s'omple de l'aigua que baixa pel barranc. Un poc més avant es junta el barranc del Baladrar amb el de la Lleuja, que travessem abans de pujar a una pista poc transitada que ve de la carretera. La seguim a la dreta cap al riu fins que acaba a un hort de tarongers abandonats. Tot i què la pista el travessa pel mig nosaltres fem la volta per dalt evitant entrar així a la finca particular, abans de continuar per l'altra banda. A la nostra dreta queda el barranco de la Lleuja i al fons les muntanyes del Salvador cobertes d'un espès pinar. Per allí passarem d'ací a poc.

Camí de Fanzara (abandonant el GR).

Pont sota la carretera.

Antic assegador.

Fonteta al Baladrar.

El caminal ens porta al camino de la Lleuja, ample i asfaltat, que des de la Cueva Santa enllaça amb el riu. El seguim avall cap al riu mentre travessa olivars, ametlars i garroferals.
Abans d'arribar al riu deixem a l'esquerra la senda de l'Escaleta, que mou pel mig d'un olivar. Uns metres més avall arribem al riu i trobem les marques del GR333 que travessa per ací el riu venint de Ribesalbes. Nosaltres no travessem el riu sinó que el seguim per la vora, riu avall, cap a los Casales.
El GR continua per dins del riu (tot i què hi ha una pista paral·lela per la banda de dalt) durant més d'un quilòmetre fins que n'ix. Enllaça ací amb el vell camí de los Casales que travessa el barranco de la Lleuja i puja fent unes llaçades als corrals de los Casales, on antigamet estava el poble morisc de la Lleuja, abandonat arran de l'expulsió dels moriscos. Com tants altres pobles es van reaprofitar els casalicis per a corrals i això ha fet que encara se'n conserven les restes.

Drecera entre tarongers abandonats.

Camí de la Lleuja.

Riu de Millars on reprenem la traça del GR.

Bancals d'oliveres a la Lleuxa.

Los Casales, lloc on es trobava l'antic poble de la Lleuxa.

Des d'ací continuem pista amunt entre bancals treballats que conforme pugem deixen pas al pinar.
Quan ja estem ben amunt deixem la pista trencant a l'esquerra per senda cap al mas de los Canónigos.
A la vora del camí hi ha una profunda i llarga rasa que es correspon a un antic terrer de caolí. No és l'únic que trobarem per ací, tots menuts doncs els grans terrers de caolí es troben al Chalabasar, ja tocant Ribesalbes.
La senda passa per la fuente de los Canónigos, totalment seca, i ens puja al vell mas, ja sense sostre, que en la seua època deguere ser gran i important.
Fins ací arriba un antic camí de carro que ve de la carretera, segurament per a endur-se el caolí, i per ell continua el GR travessant el pinar que envolta les faldes del Salvador.
El camí passa pel costat de l'assolat corral de Solisa i per dalt d'un mas més modern, ja proper a la carretera, voltat d'un tancat on hi ha ovelles i un bou. Poc després arribem a la carretera de Montanejos. Ací el GR trenca a la dreta unes desenes de metres per a desviar-se'n cap al corral del Baladrar (per on hem passat abans). Per no repetir recorregut nosaltres anem a l'esquerra unes passes i girem a la dreta per un vell camí que ara més bé sembla una senda que travessa cap a la balsa de las Losas.

Camí de los Canónigos.

Mas de los Canónigos.

Carretera d'Onda.

Senda a la bassa del Llosar.

Planegem un poc i eixim a una pista pedregosa i mig desfeta per l'aigua que puja a l'esquerra cap a la bassa de regulació del canal de la cota 220. Apretem el pas perquè la vesprada va deixant pas a la nit i els núvols que estaven dalt les muntanyes han anat baixant de manera que ja estem dins la boira i la llum del dia s'esvaeix.
A la bassa trobem les senyals del PR-CV- 361 que des d'Onda s'acosta al Salvador. Nosaltres el seguim cap a Onda, més o menys seguint les traces de l'antic camí d'Onda a Fanzara.
El camí és ample i planer i podem avançar més ràpidament. A l'arribar a la ratlla del terme d'Onda mou per la dreta un sender que seguim. El sender continua uns metres cap al sud i gira cap a llevant, però nosaltres continuem la direcció que portàvem per dalt d'un morret pedregós on no hi creix massa la malea de manera que evitant coscolls i romers anem baixant a buscar la gran finca de tarongers de Chirlán que es troba just sota nostre.
Baixem fàcilment, la part més difícil de la ruta és justament el salvar el desmonte de la finca on ens toca buscar el punt més baix per poder arribar als camps de tarongers abandonats.

Camí vell d'Onda a Fanzara.

Baixant al recte per la ratlla d'Onda i Fanzara.

Finca del Chirlán.

Ja només ens queda travessar la gran finca, sempre per la vora del barranc de Beniparrell per a tancar el cercle finalitzant així una nova etapa del GR-333.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Del Baladrar a la Muela
De Ribesalbes a Fanzara
Del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes
de Fanzara al Salvador per la cova de la Mola i tornant per l'Escaleta

Més informació:

• Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
• Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora (el fragment de ribesalbes es pot trobar ací)