diumenge, 4 de març del 2018

GR 333: DE VEO A AÍN I ALCÚDIA TORNANT PEL GR 36

Hui tocava aprofitar la vesprada del diumenge per a fer alguna activitat i com que el dia no convida a anar en bicicleta hem decidit acostar-nos a la Veo i fer una curta etapa del GR-333 enllaçant els pobles de Veo, Aín i Alcudia.

Així que comencem a caminar eixint de Veo pel camí d'Aín. Ací coincideix el GR333 amb el GR36 que segueixen ambdós el traçat del vell camí que unia els dos pobles.
Comencem baixant per les hortes que s'estenen pels dos costats del riu Veo. El camí ací és una delícia, ben empedrat baixa fent voltes entre les hortetes. Les que estan més prop del poble encara estan treballades, conforme ens allunyem  estan ja ermes.
Travessem un ample camí asfaltat, construït als anys 90 per a facilitar l'accés a les hortes i continuem baixant fins que arribem al llit del riu. Uns metres a l'esquerra queda la font de la Pistola sota uns alts xops. Ens acostem a vore-la. A l'estiu el lloc és molt fresc i abelleix fer un glop d'aigua. Hui i havent acabat d'eixir encara no.
El poble de Veo vist des de la carretera.

Camí d'Aín on coincideixen el GR-36 i el 333.

Font de la Pistola a la vora del riu de Veo.
Continuem camí pujant per l'altra vessant, per les hortes de l'altra banda del riu. El camí continua bellament empedrat i puja entre les parets de pedra seca que aguanten els bancals fins que eixim a una pista. Ací s'acaben les hortes i comença el secà, o començava perquè ara els olivars i garroferals han estat engolits pel pinar.
Travessem la pista i comencem a pujar per un pinar en ombria. El vell camí puja fent voltes per a disminuir la pendent. Ací també trobem que bona part del traçat es troba empedrat per a evitar-ne l'erosió i no haver d'estar reparant-lo continuament. Segurament estem davant d'un dels millors camins de la serra tan per la factura de la construcció com pel gran tros conservat. Fóra bo que els ciclistes que el baixen ho facen en prou cura com per a no fer malbé allò que tants esforços va costar de fer als veïns de Veo.
Conforme pugem Veo va quedant al fons de la vall encara que les vistes no són molt bones des de dins del pinar.
Arribem finalment a un collet que passa a l'altre costat del tossal deles Malladetes per on corre l'assegador de Benitandús. El camí passa ara a la vessant de la solana i als nostres peus podem vore el barranc d'Aín que baixa recte cap al Montí d'Onda.
El camí gira al sud i continua sense perdre altura per la mateixa vessant i, un poc més avant, es junta el camí d'Aín a Tales que puja pel barranc d'Aín.
Arribem així a l'ample collado de Veo. Ací trobem una pista per on continuen els GRs. Per ací també passa el SL-CV-29 que baixa de la Penya de la Campana i continua cap a la font de la Basseta. Nosaltres el travessem i continuem baixant per pista cap a Veo entre bancals d'oliveres.
Tram magníficament empedrat entre les hortes de l'altre costat del riu.

Veo des del camí d'Aín.

Tram ben conservat del camí entre els pinars que creixen als antics bancals.


El Barranc d'Aín. El Montí es veu al fons.

Collado de Veo.
Només abandonem la pista per a reprendre la traça del camí vell, estalviant unes revoltes. Ací el vell camí també es troba empedrat i ben ample i ens estalvia una volta innecessària per als caminants.
Arribem un poc més avall al punt on es separa el camí vell de la pista. El vell camí de Veo trenca a la dreta per a entrar a Aín. Per ell continua el GR36, però el GR333 continua baixant per la pista cap als Corrals.
Arribem a la carretera i la travessem baixant pels Corrals del poble, situats a una distància suficient del mateix. Ací es barregen els vells corrals, alguns encara usats per a guardar atifells diversos, amb alguns arreglats com a vivenda.
Travessant els corrals baixem a les hortes que s'estenen per les vores dels barrancs del Picaio i de la Caritat que conflueixen ací.
Baixem al barranc i continuem pel camí que segueix el mateix llit del barranc, per on passa també el SL-CV-29 i entrem al poble pel carrer de la Sequieta.
Aín des del Collado de Veo.

Tram empedrat baixant per les Foies.

Aín des dels Corrals.

Els Corrals.

Camí vora el barranc del Picaio.

Carrers d'Aín.
Travessem Aín passant per la plaça de l'Església i eixim per la plaça Nova, per davant de l'Ajuntament a buscar la carretera d'Almedíjar.
Ara ens toca seguir un bon tros de carretera doncs el camí vell d'Aín a Alcudia coincideix en bona part amb la nova carretera. En este tram el GR coincideix també amb el SL-CV-29.
Quan la carretera fa una revolta de ferradura a l'esquerra per la dreta continua el camí vell, baixant a travessar el barranc del Picaio i continuant per l'altra vessant. Continuem travessant olivars, alguns encara treballats i d'altres ja deixats perdre, que s'alternen amb alguns ametlers que li posen una nota de color amb les flors blanques i roses. Ho fem seguint un camí ample i empedrat com correspon a un camí real.
El camí puja per la vora dels bancals més o menys recte fins que, finalment, trenca a la dreta (de fet el vell camí continua per l'esquerra per a eixir a la carretera) pujant a buscar un assegador per on arriba a la pista de les Torques.
Ací el SL gira a la dreta mentre que el GR ho fa a l'esquerra per a buscar la carretera a l'altura del collado de Alcudia.
Carretera d'Alcudia.

Camí vell del collado de l'Alcudia.



Planejant entre ametlars al Collao d'Alcudia.
Passem el collao i de l'altra banda mou una pista a la dreta que hem de seguir. Per ella continuava el vell camí d'Alcudia, paral·lel a la carretera per baix.
La pista segueix recte però nosaltres ens desviem a la dreta per un altra traçada ací damunt de la vella senda de la Xelva, que fa drecera entre els dos pobles.
Quan els últims bancals treballats deixen pas al pinar la pista deixa pas a una senda que passa per la vora d'una fita de terme, on deixem enrere Aín i entrem a Alcudia.
La senda baixa a buscar el barranc dels Morts i continua per l'altre costat, seguint un el traçat d'un assegador. A partir d'ací el camí ja no és tan planer doncs a les raberes no els calien els camins empedrats ni ben traçats per a desplaçar-se.
Passem per baix d'un abellar que queda dalt d'unes penyes, i pels peus de les penyes s'arrapa la senda on, en alguns llocs, han ficat cordes per a facilitar el pas en cas que les pedres estiguen banyades.
La senda de la Chelva no és llarga però al no poder avançar tan ràpidament a vegades ho sembla. De tota manera no tardem massa en arribar al barranco del Berandín o de la Chelva. Ací el GR continua per la dreta però nosaltres no ens estem de desviar-nos uns metres per a aguaitar a vore la cueva del Toro.
Continuació del camí vell de l'Alcudia.

L'Alcudia des del camí vell.

Fita de terme a la vora de la senda de la Xelva.

Abellar dalt del barranc dels Morts.

Cordes a la senda.


Barranco de la Chelva des de la cueva del Toro.
Per dins la cova passa una corrent subterrània d'aigua. No és l'única cova amb aigua de la serra, a la veïna Aín en podem trobar dos: la Covatilla i la font de la Caritat, encara que la més espectacular és la cova de Sant Josep de la Vall d'Uixò.
Ací només eixir l'aigua de la cova es recull en una sèquia que passa el barranc per un aqüeducte i recull l'aigua en una bassa que servia per a regar la Huerta de la Chelva, ara completament abandonada.
Retornem al GR i continuem barranc avall passant per un bonic rodal de roures grans, ara sense fulla. La senda ens baixa al barranc que sempre duu aigua, el travessem i continuem per l'antic camino de la Chelva que va sempre paral·lel al barranc per l'esquerra. Per la vora del barranc creix una interessant salzeda, una de les poques de la serra.
Quan el barranc arriba a l'enforcall del riu de Veo el camí gira a l'esquerra i comença una llarga pujada per la Umbrieta cap al poble. A la nostra dreta queda el riu de Veo que forma ací una profunda gorja entre les formacions tobàcies que queden ocultes entre els llidoners, ara sense fulla. De l'altra banda hi ha tot d'hortetes que davallen des del poble fins al fons del riu. D'esta el magnífic camí empedrat puja travessant una bonica ombria on creix un bosquet de caducifolis entre antics bancals abandonats que només comencen a estar treballats quan ja ens acostem al poble.
El camí ens porta a la mateixa plaça del Cantón d'Alcudia, davant la carretera. Des d'ací el GR333 es dirigeix cap a Xinquer però nosaltres hem de tornar a Veo i ho farem aprofitant el GR36.
Camí barranc avall.

Barranco de la Chelva, sempre amb un rajolí d'aigua.

Camino de la Chelva per la Umbrieta.

Tram empedra molt ben conservat.

Alcudia des de la Umbrieta.
Eixim del poble pel Balsón (que donava aigua al molino del Tío Remigio), seguint el vell camí que salva el riu de Veo per un pontet d'obra, just sota el nou pont de la carretera.Enllacem un poc més avant amb el traçat original del GR que baixa per la senda del Hondo entre les hortes fins al Molinet, que deixem enrunat a la dreta. Arribats a este punt el GR deixa la senda i continua per l'esquerra seguint una sèquia que duu l'aigua a Veo. Este tram és delicat, sobre tot per a aquells que no tenen massa equilibri doncs bona part del temps anem per damunt el xicotet caixer de la sequieta, sovint penjat sobre els bancals de sota en una caiguda prou respectable.
En molts trams es conserva el pas de regador d'una mida acceptable facilitant el pas, però el camí antic entre Alcudia i Veo coincideix amb la carretera i és des d'ella d'on baixen els camins d'accès a les hortes de manera que anem trobant-ne alguns transversals al nostre pas. Tots ells ens poden servir d'escapatòria en cas de no vore'ns en cor de continuar pel caixer de la sèquia.
Un cartell ens avisa d'un tram perillós. Es tracta d'un lloc on una solsida va tapar la sèquia, sortosament ja s'ha arreglat cobrint la sèquia de manera que en conte d'anar per la vora anem per la mateixa ara convertida en camí. A partir d'ací el camí és més fàcil i encara ho serà més quan més ens acostem a Veo.
Per les nostres vores anem trobant hortes, les més abandonades, però encara se'n conserven moltes de treballades, sobretot les més accessibles. I per les vores de les hortes infinitat de llidoners, molts d'ells desmotxats d'antic per a aprofitar les vares per fer mànecs i forques, una indústria important en altres temps.
Pont del camí vell a sota del pont de la carretera.

Avançant pel caixer de la sèquia.

Finalment la sèquia deixa pas a un camí que ens acompanya els últims metres abans d'arribar a Veo mentre els darrers rajos del sol ponent s'amaguen per darrere de l'Espadà, finalitzant així una més que interessant circular per una de les zones més humanitzades (i no per això menys interessants) de la serra d'Espadà.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Aín al Picaio i Espadà tornant per la fuente del Toro
De Veo als Cocons
de la Fuente de la Calzada a Alcudia pel pic d'Espadà 
GR333: d'Alcudia a Villamalur tornant pel GR36

Més informació:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 3 de març del 2018

GR 333: DE VILLAMALUR A TORRALBA TORNANT PEL GR 36

La Mancomunitat Espadà - Millars ha traçat fa ben poc un nou sender, el sender de gran recorregut GR-333 que al llarg de cent-cinquanta quilòmetres enllaça els 15 pobles de la mancomunitat.
Com som de naturals curiosos volem recòrrer-lo, i ho fem plantejant rutes circulars al seu voltant. Vam començar fent la ruta entre Alcúdia i el colladico Royo, arribant a Villamalur. La setmana passada vam enllaçar els pobles de Vallat, Argelita i Toga. Dimecres passat li va tocar el torn a un llarg tram que hi ha entre Xiclà i el riu de Millars que forma part de l'etapa entre Ribesalbes i Tales i hui ens acostem a Villamalur per fer el tram fins Torralba.
El plantejament de la ruta és molt senzill: anar pel GR-333 i tornar pel GR-36.



Comencem a caminar des de la Era del Concejo. Podríem haver-nos estalviat el quilòmetre llarg que hi ha fins al Prao i començar allí on es junten (o separen) els senders, però hem preferit fer el recorregut complet des del poble, així que comencem caminant per la pista asfaltada que ha substituït el camí vell que unia els dos pobles.
Eixim de Villamalur i seguim les indicacions a Torralba i Pavías, baixant per la bonica ombria on hi ha el cementeri del poble. Des de la primavera a la tardor el verd dels arbres adorna la raconada per on baixem, però ara la primavera encara no s'ha fet notar i els xops, cirerers vers i bord, i demés caducifolis encara estan sense fulla i la terra sembla dormir.
Anem baixant i després de travessar el barranco de los Viñales i passar un desmonte enfilem la part final de la baixada al Prao.
Camino de Torralba (i Matet i Pavías).

El Prao baix i el Pinar dalt.
Bifurcació de senders al Prao.
Al Prao hi ha una font, una bassa d'incendis, taules i jocs infantils i fins i tot un refugi obert per arrecerar-se en cas de mal temps. Ací, ara com abans, també hi ha una bifurcació de camins. Ací parteixen dos camins asfaltats; per l'esquerra el de Pavías i per la dreta el de Torralba. Ací també parteixen els dos GRs, seguint l'asfalt cap a Torralba el GR-36 mentre que recte, remuntant el barranco Berniches el GR-333. Ací també partien abans els camins de Torralba i Pavías (i Matet), el primer seguia el traçat del GR-36 encara que el primer tram no el feia per la pista sinó pel camí vell que encara es conserva per darrere de la fuente del Prao, encara que la falta d'ús ha fet que s'embosque totalment i es fa difícil passar-hi. L'altre continuava per on ho fa el GR-333 barranc amunt, encara que més amunt se'n separeven els camins i el de Matet travessava el barranc per a buscar el Collao, mentre que el de Pavías feia la volta per la capçalera per a baixar pel barranco Perrudo i pujar per la fuente la Artea.
Nosaltres seguim este camí mentre anem passant per la vora del barranco Berniches. Quan acaba el camí de cotxe continua el vell camí de ferradura que remunta per la part de la solana. Per dins del barranc continua també una senda que puja per la vora de la sèquia que regava les hortetes del barranc.
Passem per dalt de vells bancals i deixem al barranc les runes del que fou el molino Berniches. Entrem després al pinar que creix a la solana del Pinar que s'allarga per dalt nostre i on pujarem més endavant.
El camí és ample i conten al poble que per ací pujaven camions a la guerra per a portar munició fins al Collao. Ara no ho podrien fer perquè les solsides han malmés la plataforma del camí en alguns llocs.
Poc després de passar el punt on se'n desviava el camí de Matet (directe al collao) les traces del vell camí desapareixen i continuem per una pista oberta al seu damunt que les ha esborrat. Seguim la pista que poc a poc es fa transitable però amb forta pendent fins que, seguint el camí de Pavías, gira  a l'esquerra. Nosaltres ací seguim recte per a senda de la Rocha que puja recte amunt fins que arriba a la pista asfaltada de Pavías.

Camino de Matet (i Pavías) pel barranco Berniches.

Camino per dalt del Molino Berniches.

Senda de la Rocha.
Arribem a l'asfalt però no el xafem, per la dreta continua la senda que s'enfila al Pinar i ho fa amb una forta pendent, sobretot el primer tram que coincideix amb un vell tallafocs i puja quasi al recte. Més avant suavitza la pujada però continua pujant per la cara de migdia, que no fa honor al nom doncs està coberta de carrasques i no de pins. Travessem els carrasquissos, espessos però baixets, rebrotissos de després de l'incendi del 94 als quals els caldria una bona aclarida per deixar tan sols un braç per soca.
Assolim la carena al Pocico de Villamalur, la part més baixa (que no arriba a coll). Per ací passa una pista i cal seguir-la a l'esquerra, però nosaltres no ens estem de desviar-nos a la dreta per pujar a l'Alto del Pinar on hi ha una caseta de vigilància forestal (amb una cotxera coberta, molt convenient en cas de mal oratge).
Refem els nostres passos i continuem pista recte cap al Tajar.
Senda al Pinar per la Rocha.

Pocico de Villamalur.

Alto del Pinar.

Caseta forestal al cim del Pinar.
Quan acaba la pista cal seguir per la senda que davalla al collao la Rocha que separa la Santa del Tajar, totes dos a l'alineació muntanyosa que tan a Villamalur i Torralba es coneix com el Pinar.
La baixada travessa una tartera on creixen els orons. Una baixada curta perquè de seguida arribem al coll. Recte continua la senda que puja a la Santa, abalisada de blanc i verd, i per la dreta continua una altra senda (també del mateix itinerari) que baixa a Torralba per la fuente de las Montalbanas.
Collao la Rocha i la Santa al fons.

Encreuament de senders al collao la Rocha.
Seguim doncs GR i el SL-CV-103 que coincideixen fins a Torralba en forta baixada fins que travessem la pista asfaltada de Torralba i continuem avall. Un tram més avall hi ha la fuente de las Montalbanas, a uns metres a l'esquera del camí. Paga la pena de desviar-se'n tot i què en estos moments no té aigua.
Reprenem el camí i continua en un flanqueig penjat als peus de les Peñas del Grau, abans d'enllaçar amb el GR-36. A partir d'ací ens queda un curt tram de pujada fins a la pista de Torralba, que seguim uns metres i abandonem per l'esquerra per a baixar a Torralba per la Fuencerezo, que pren l'aigua d'una llarga galeria que n'entra a la muntanya abans. De la font no n'ix aigua ja que es troba canalitzada cap al poble.
La senda que baixa és el vell camí de Villamalur a Torralba que ací coincideix amb el GR-36, el GR-333 i el SL-CV-103. Un únic camí i tres itineraris diferents.
Finalment entrem a Torralba per les eres i ens acostem a la plaça del poble però no ens entretenim perquè encara ens queda la llarga tornada.
Pista asfaltada de Torralba.

Fuente de las Montalbanas.

Passant sota las Peñas del Grau.

Camí vell de Villamalur a Torralba i punt de pas del GR-36.

Baixant a Fuencerezo.

Arribant a Torralba pel camino de Villamalur.

Panell informatiu a l'entrada del poble.
Retornem seguint el camí que havíem fet per arribar a Torralba pel GR-36 que seguirem fins al Prau, i farem tot el camí seguint el camí vell de Torralba a Villamalur.
Pugem per Fuencerezo a la pista de Torralba (ací de Villamalur, clar) i baixem per l'altra banda. Deixem a la dreta el camí que puja per las Montalbanas al collao la Rocha, per on hem vingut, i continuem recte a buscar el barranco de las Montalbanas que més endavant pren el nom de la Fuente Ramón.
El camí puja lleugerament passant per un collet que uneix (o separa) el Tajar del tossalet on s'alça l'antic castell de Villaleba.
Passat el castell el camí baixa i puja lleugerament mentre ressegueix les faldes del Pinar. Després de passar el Alto de la Fuente Ramón baixem a buscar el reguer que hi baixa i als seus voltants es troba la vegetació més interessant de tot el tram amb grans roures i sureres que van escapar de l'incendi. A l'estiu les falagueres fan acte de presència però hui les trobem seques pel fred de l'hivern i la llarga sequera que patim.
Finalment una llarga diagonal pel pinar ens porta al collado de la Sierpe on conflueixen la pista i la senda. El nom li ve d'una alineació de pedres que semblava una serp, malauradament perduda al fer les pistes.

Pista de Torralba. Al fons hi ha el Tajar i als peus el collado la Rocha.

Castillo de Villaleba.

Camí faldejant la cara nord del Pinar.

Pujant al collado de la Sierpe.
Ací trobem una nova conjunció de camins, per l'esquerra ens puja el PR-CV-276 que ve de Ayódar per la fuente la Peña i que ens acompanyarà fins a Villamalur. I seguint les marques del PR i el GR reprenem el camí que baixa recte mentre que la nova pista fa voltes i voltes.
No serà fins molt més avall, al Mesillo, quan el camí i la pista se retroben i continuen plegats cap al Prao, només desviant-se'n el camí per retallar una volta quan passem pel corral del Mesillo (o les restes del que fou).
Encreuament de senders al collao de la Sierpe.

Baixant de la Sierpe a Villamalur.

Villamalur des del Mesillo.

Fuente el Prao.
Només ens queda continuar pel camí asfaltat i pujar al poble per la pista de Torralba per acabar la llarga circular entre Villamalur i Torralba pels gr's.
Entrant al poble per la pista de Torralba.






Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
Torralba al Pinar

Més informació:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)