dissabte, 19 d’abril del 2014

DE LA RIBERA A CABANES PEL CAMÍ VELL I LA COSTA DEL QUARTERÓ

Hui tocava novament fer ruta prop d'Orpesa, i és que les circumstàncies manen. 
Així que Ramiro ens ha preparat una ruta entre la Ribera i Cabanes seguint la ruta dels Treballadors i retornant per la Costa del Quarteró i el Pla de Perol on enllacem amb el camí vell de la Ribera. De tota manera la ruta es podria millorar eixint des del Cementeri de la Ribera des d'on comença la ruta dels Treballadors i retornant pel camí vell de la Ribera que des del Collet continua fins el cementeri. 

Mas del Polit.
La ruta original són més de 20 km i per acurtar-la hem eixit des del Polido. Ací hem agafat un camí que discorre paral·lel al barranc dels Ullals. El camí està voltat de margallons grans i alts, dels més alts que hom pot trobar amb alguns exemplars vora el mas de més de dos metres, uns gegants tractant-se de margallons.
Trenquem a l'esquerra per anar a buscar el collet passant pel corral del Tancat, on encara guarden ovelles, i arribem al Collet des d'on pugem al recte als Perxets seguint les sendes que obrin les ovelles per tal de trobar la ruta dels treballadors i retallar la ruta. És esta l'única part del camí que presenta alguna dificultat, però ben poca. La resta són tot sendes molt clares i fàcils de seguir. 
Orpesa des dels Perxets.
Després d'una dura pujada, la més dura i llarga del dia, arribem al cim dels Perxets per on passa un vell corriol, restes d'una antiga pista oberta per a reforestar les vessants. La seguim cap al nord on fins que baixem a un collet per on passa la ruta dels Treballadors.
El tram més complicat del dia.
La ruta segueix el vell camí de Sernavives (serra de na Vives). Seguim la senda a l'esquerra mentre voreja la Mallà dels Voltors passant per dalt del Racó de la Caldera. Els pinars de repoblació alternen amb els coscollars però les vistes sobre la mar compensen la poc variada vegetació.
Ruta dels treballadors.
Arribem així a un nou collet on acaba una pista. Ací la ruta continua per la pista de la Bassa de la Quila deixant a la dreta una senda que baixa al barranc dels Llorenços.
Camí a la bassa de la Quila.
Passem per la vora de les runes del corral de la Quila, i d'una bassa que no tenim clar si és la bassa de la Quila o una altra més nova que s'ha fet vora el camí, i un poc més avant deixem a l'esquerra un sender que va al Campello on enllaça amb el camí vell de la Ribera. Per ací es pot acurtar la ruta a la meitat, però com queda massa curta continuem la ruta cap a Cabanes. 
Pista de la Bassa de la Quila.
Passem per la vora d'un corral i una caseta quan el camí arriba als plans del Campello i els pins i coscollars deixen pas als bancals d'ametlers i oliveres ben treballats i, seguint este camí arribem a la carretera de Cabanes.
Plans del Campello.
Seguim uns metres per la carretera i l'abandonem per la vora d'un mas del Campillo.
Enllacem ací amb el camí vell de la Ribera que seguirem fins quasi arribar a Cabanes.
El camí passa primer per la vora de bancals treballats i en acabant canvia de direcció per a passar per la Solana (del Llom), passant per dalt del barranc de les Clotxes.
Travessant la Solana.
El camí de carro, ample, deixa pas a un camí de ferradura que conserva alguns trams empedrats, amb un muret a la vora, i d'altres en molt bon estat a l'haver estat picats a la pedra.
Passem per la vora de la bassa Salada, excavada en un terreny argilós però ara totalment eixuta.
Empedrat al camí vell de la Ribera.
De l'altra banda del barranc es troba el mas del Coc, a la banda de baix del Burgà, però es tracta d'una finca on hi ha una ramaderia de bous braus. Si no fora per això seguint pel camí que travessa el pla del Burgà fins al pou de la Bota es podria recurtar el recorregut (que era la idea que portàvem).
Camí vora el barranc de les Clotxes amb la mar de fons.
Així que, com no tenim altre remei, apretem el pas pel pla deixant enrere el mas mentre voregem la tanca que ens separa dels bous que ens miren curiosos.
Ramaderia de bous braus al mas del Coc.
Arribem a una ampla pista que duu des de la carretera a l'entrada de la finca de bous i la seguim fins que arribem a l'inici. Uns metres abans de la carretera trenquem a l'esquerra per una senda que enfila avall per un fondal, recte cap al poble de Cabanes que ja intuïm. més que veiem, al davant.

Faldejant el Mocoró.
Abans però d'arribar abandonem el camí que continua recte al poble i trenquem a l'esquerra per una senda que segueix el barranquet de Bollo, vorejant les faldes del Mocoró.
La serra de les Santes de l'altra banda dels plans.
La senda, clara i molt xafada, ens porta a un ample caminal que després de passar un collet travessa un vell abocador on encara hi ha restes de deixalles. 
Ací enllacem amb el camí vell d'Orpesa i entrem a un terreny ja conegut doncs per ací vam passar fa poc més d'un any quan vam anar a pujar a la Ferradura.
Ara seguim el mateix camí però en sentit invers, passant vora el mas del Morrut. 
Passat el mas el camí vell se'n va a la dreta (per on vam passar l'altra vegada) mentre que ara nosaltres seguim recte per un camí que deixa enrere els bancals conreats i faldeja el Mocoró camí del Pou de la Bota.
Camí del Pou de la Riba entre carrasques.
Ací el paisatge canvia lleument. Els bancals treballats queden al pla i el camí s'obre pas entre el coscollar clapejat cada vegada més de pins, i també d'algunes grans carrasques que han escapat de la destral i del temps.
Senda que ressegueix l'assegador de les Clotxes.
Arribem així a un collet i seguim rectes baixant al fondal on està el Pou de la Bota. Un poc més avant l'ample camí deixa pas a una estreta i pedregosa senda que enfila a un tossalet que s'alça dominant el mas del Coc.
Senda de les Clotxes amb la mar al fons.
Travessem el tossal i baixem per l'altra banda cap a les Clotxes seguint les traces d'un vell assegador, però la senda que seguim gira i passa per la vora de la Caseta de Saitan buscant la Costa del Quarteró.
Caseta de Saitan.
Fem una llarga diagonal de baixada buscant la Costa. Ací les pendents que baixen cap al barranc de les Clotxes i pugen cap a la Ferradura estan cobertes d'un espès pinar que no ens deixa vore més que el que tenim al davant i travessant-lo arribem al camí vell d'Orpesa, vell conegut nostre.
El Barranc de la Font del Campello des de la Costa del Quarteró.
Seguint el camí avall baixem la Costa del Quarteró fins que arribem a la Font del Campello, partida que s'estén pel fons del barranc entre la Ferradura i la Costa. Ací la senda es transforma en pista i travessa alguns bancals treballats abans d'abandonar-la quan puja a buscar la carretera.
Seguim ara una senda que voreja el barranc de la Font del Campello passant pels Pous de la Font del Campello i, un poc més avant, vora l'antiga mina del mateix nom.
Camí del Pla de Perol.
Finalment deixem enrere la senda i abandonem el vell camí per enfilar una pista que ens condueix a l'asfalt del camí de Perol que des del pla puja a buscar la carretera de Cabanes a la Ribera.
Arribem a la carretera al Pla de Perol, xicotet planet conreat on arriba, baixant del Campello, el camí vell de la Ribera que seguim per retornar al punt d'inici.
Travessant la carretera al Pla del Perol.
A partir d'ací deixem enrere els coscollars, carrasques i pinars i travessem camps conreats a banda i banda. Baixem primer una forta costera fins que passem per la vora d'un mas i enfilem recte cap a la Ribera veient al fons de tot la mar.
Camí vell de la Ribera.
El camí continua recte fins al Collet, vora el corral de Rovira, per on hem passat a l'inici de la ruta, i el deixem per vorejar un tossalet fins al corral del Tancat on sentim belar les ovelles tancades i en veiem una, coixa, i tancada dins d'un observatori metereològic.
Ovella a l'estació meterològica del corral del Tancat.
Ja només ens queden uns minuts per arribar al Polido i cloure una ruta llarga, variada i molt interessant que ens ha portat des de la plana litoral fins al pla de l'Arc.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací un altre track que comparteix part del traçat:

cabanes - gasiona - ferradura - costa quarteró més informació ací

Més informació:

dissabte, 12 d’abril del 2014

DE TORRECHIVA A PEÑA BLANCA I TORNADA PEL BARRANCO DE LA HIGUERA

Hui toca Torrechiva i és que des que Jesús va penjar una ruta amb el suggerent títol de "proyecto de limpieza y recuperación" que havia estat mirant la manera de passar per eixa ruta però la veritat és que no trobava la manera de fer una circular atractiva i no massa llarga, per això quan a la Tardor vam passar pel collado del Mojonet i vaig vore una senda neta que se n'anava cap a la Peña Blanca em vaig alegrar doncs ja tenia la sol·lució per a fer una ruta circular i interessant, seguint el track de Jesús fins la pista de la fuente Nueva i pujant per ací a Peña Blanca per a baixar pel Mojonet i el barranco de la Higuera.
Plaça de Torrechiva.
Així que allí que ens n'anem. Eixim des de la plaça de Torrechiva i enfilem la baixada al riu pel llavador que pren l'aigua de la Acequia Madre.
Camí de Fuentes vora el Molino del Río.
 Per ací també baixa una ruta marcada com a Sender Local i que puja pel barranco de la Higuera rodant pel collado del Olmo i baixant per la Masadeta. Nosaltres però quan arribem al riu no continuem la ruta sinó que ens desviem per la vora del riu, per un camí que va entre els canyars del caixer i els horts de las Quinchas.
Travessant el riu Millars.
 Travessem el riu aprofitant unes penyes que formen uns tolls que a l'estiu deuen oferir un bon lloc per al bany però que, sortosament per a nosaltres, ara tenen molt poca aigua i permeten el pas fàcilment.
De l'altra banda pugem fins que arribem a la Acequia de la Otra Parte que seguim aigües amunt, passant per dalt d'un aqüeducte que salva el barranco de la Higuera.
Acequia de la Otra Parte.
Només passar el barranc abandonem la comoditat de la sèquia per buscar a l'esquerra un pujador que enllaça amb el camí de Peñalba l'inici del qual està molt tapat.
Seguim el camí més o menys, passant sempre per les parts més clares i fugint de les argelagues tot el que podem fins que arribem sota una línia elèctrica. Sota la línia s'ha netejat la malea a manera de tallafocs i es passa més bé però ara ja li tocaria una repassada perquè els pinets ja tenen mig metre.
Camino de Peña Blanca.
Abandonem ací el camí de Peña Blanca, que puja directe al cim i es troba totalment tapat i seguim sota la línia elèctrica pujant i baixant als diferents reguers i barranquissos que baixen de la muntanya.
Tallafocs de la línia elèctrica.
En un d'ells Manolo i Vicent per tal d'evitar baixar fan la volta sota uns alts pins que van escapar dels incendis que han afectat estes muntanyes. El problema és que després no troben manera de retornar al tallafocs i continuen amunt cap al cim. Nosaltres mentre seguim recte trobant senderols oberts per les cabres i els senglars que segueixen la part més neta.
Seguint la llum.
Arribem així a un reguer més gran on, seguint el track, fem una volta més gran sota un pinaret que ha escapat al foc. Sembla que este és el camí de Rosas i el seguim fins que torna a travessar el tallafocs. Ací el camí continua molt brut sota els pins i decidim pujar recte amunt seguint els fils de la llum.
Arribem així a un collet des d'on una senda de caçadors ens duu a un ramal de la pista de la Fuente Nueva de Cirat.
Pista a la Fuente Nueva.
Seguim la pista deixant a la dreta un ramal que baixa a uns bancals treballats, per on puja el track original de Jesús, i passem sota un grup de carrasques on mirem de contactar amb Manolo i Vicent per telèfon, i ho fem però no tenim manera de saber on són així que els enviem la nostra posició (per a alguna cosa han de servir els telèfons intel·ligents). Com que estan per dalt nostre i la pista fa la volta per a pujar a Peña Blanca quedem que miraran d'obrir-se camí fins al cim i allí ens retrobarem.
Pista a Peña Blanca que es veu al fons.
Pugem per la pista, poc xafada, deixant a la dreta el ramal que ve des del Tormo i Cirat. El pinar jove que passem està clapejat de carrasques i de roures en les parts més ombrívoles i d'ací a no massa anys es convertirà en  un magnífic bosc mixt.
Passem per la fuente Nueva, quasi seca, situada en un nou encreuament de pistes tot i què l'única transitable és la que seguim, i arribem al cim de Peña Blanca. Un ample pla ocupa les parts més altes i ací esperem trobar els perduts però encara no estan. Tornem a parlar per telèfon i a enviar-los la nova posició i, finalment, ells ens envien la seua. Estan prou prop així que anem a trobar-los per una zona de coscollar baix amb romer no massa difícil de passar i que després de tot a ells els sembla una autopista.
Trobada al cim.
Quan per fi arribem a la pista fins i tot besen el terra (llàstima que no va donar temps a fer la foto) i és que han estat quasi dos hores per a fer un un quilòmetre travessant un autèntic infern verd amb pinets que creixen a mig pam l'un de l'altre. 
Continuem pista amunt cap a la Loma vorejant ara el barranco de la Higuera que més tard farem de baixada. Les vistes des d'ací són ja més obertes i veiem bona part de la vall del riu i també la serra d'Espadà.
Quan la pista gira cap a la dreta per a pujar la Loma l'abandonem a l'esquerra per una senda neta que baixa al collado del Mojonet.
En principi volíem acostar-nos a la Loma per on, antigament, passava el camí de Segorbe per el Corral de los Muertos i vore com està, però amb tant de retard per culpa del camp a través tenim el temps prou justet i ho deixem per a un altra vegada.
Senda al Mojonet.
La senda, clara i neta, passa per dalt del Mojonet i baixa per l'esquerra cap al coll on arriba sense massa dificultat.
Collado del Mojonet.
Arribem finalment al coll i la part d'aventura ja l'hem acabada. El que resta és terreny conegut. Per ací vam passar a la Tardor i Ramiro va tornar la setmana passada així que tenim clar que ens espera: una llarga baixada seguint el barranc fins al riu.
Barranco de la Higuera. Torrechiva al fons.
Davant nostre ja veiem Torrechiva i fem la baixada ràpidament, amb alguns trams corrent i sense entretindre'ns a vore el paisatge.
Descartem una senda a la dreta que va a la pista de Torrechiva a Fuentes (i al collado del Olmo) per on ve la ruta marcada, i seguim baixant deixant a l'esquerra i de l'altra banda del barranc unes coves on veiem una rabosa amagant-se.
Senda del barranco de la Higuera amb Torrechiva al fons.
Finalment el camí arriba al llit del barranc i el travessa continuant per l'altra banda. Este és el tram més bonic doncs ací no va arribar el foc i el pinar, adult, ens acompanya fins al riu.
Deixem una nova senda que també va a la pista abans d'arribar al canal soterrat que duu l'aigua a la central de Vallat.
Senda a la Otra Parte.
Ací el camí que abans seguia recte fins el riu ara gira a la dreta per damunt de l'escombrera on s'acumula la terra i roques tretes del tunel fins que arribem a la pista de Fuentes.
Seguim la pista a l'esquerra i avall per a buscar el pont per on passa el riu, que tot i no ser molt alt és l'únic pas que hi ha en terme de Torrechiva. Abans hi havia un pont més avall del qual encara en queden els pilars, però va entrar en desús quan es va fer la carretera i ja no calia travessar el riu per a seguir la senda que, per la vora, baixava fins a Toga.
Pont nou sobre el riu al camino de Fuentes.
Tornem a passar pel Molino del Río i el llavador abans d'arribar al poble i recuperar forces a un dels dos bars que encara hi ha oberts.

Veient la ruta en perspectiva segurament podríem estalviar-nos el primer tram, brut i sense senda clara, remuntant el riu per la Acequia Madre fins més amunt de Cueva Santa per a travessar ací el riu seguint una pista i enllaçar amb el tallafocs obert (eixe sí ben net) sota una gran línia elèctrica des d'on es pot pujar a la pista de la Fuente Nueva. Però això ho deixem per a una altra vegada, tot i què hi ha algú que tardarà en voler tornar a Torrechiva tot i tindre família.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

torrechiva - poza negra - fuentes més informació ací
fuentes - collado olmo - bco higuera - collado mojonet - zailes - masà més informació ací
torrechiva - la masadeta - barranco de la higuera

Més informació:

dissabte, 5 d’abril del 2014

TOSSALS DE L'ALCORA: ANCORNA I LES FOIES

Una setmana més tornem a fer ruta per l'Alcalatén, i és que darrerament sembla que hi estem abonats. Hui però fem una ruta diferent pujant al tossal de les Foies i al Tossal d'Ancorna, i és que ja fa anys que tenia ganes de pujar, sobretot al primer on no tornava des del gran incendi del 93.
Encara que a primera vista pot semblar que la part  del terme d'Alcora que mira cap a Onda no té massa interés quan hom s'acosta les coses canvien i troba un paisatge certament humanitzat però menys del que podria esperar-se: algunes grans finques de tarongers, alguns bancals d'oliveres, i molt de pinar i matollar que s'estenen cap al pantà del Sitjar. Només els terrers del Mas Vell i del Mas Nou, ja prop de l'embassament, desllavassen el paisatge.

Comencem al camí de les Forques, just a l'encreuament amb el camí vell d'Onda (des de l'Alcora). Ací a sota també es va explotar l'argila per a la producció ceràmica i hi ha uns vells terrers abandonats que tallen l'aqüífer i, com en d'altres llocs, han donat lloc a un estany artificial que li confereix un toc de bellesa al paisatge.

Bassot als antics terrers.
Nosaltres comencem seguint el vell  assegador de les Forques per on passa també la Roda Soques, un itinerari per a bicicleta de muntanya netejat i senyalitzat pel MTB l'Alcalatén.
Passem per la vora d'una caseta i deixem a la dreta el vell camí que baixa recte per la vora del bassot mentre que la nova senda fa una agradable volta pel mig dels pinars fins a trobar el camí al punt on travessa el barranc de les Foies, vorejat d'alts xops.
Itinerari de btt pel pinar.
Passat el barranc ens endinsem a l'espès pinar que cobreix les faldes de la Selleta deixant a l'esquerra l'assegador de les Forques que va cap al Pla del Reguer..
Per les faldes de la Selleta.
Seguim l'itinerari de les bicicletes sota el pinar on, a més, hi ha muntat un circuit per a les bicis amb salts i corbes peraltades. Nosaltres però seguim recte pujant poc a poc fins que arribem a un collet entre la Selleta i la Pedrera del Xufero. Ací enllacem amb un camí que baixa al Pla del Reguer per on continua el traçat del Roda Soques.
Collet entre la Selleta i la Pedrera del Xufero.
Des d'ací tenim l'opció de seguir el vell camí empedrat que baixa fent revoltes i trencar a la dreta per pujar cap a la pedrera. Nosaltres però decidim anar pel camí curt, seguint un entrador que ens deixa als peus de la pedrera, just sota uns pedregals de pedres sobreres per on pugem fins a dalt, on es traia la pedra. És este l'únic tram complicat tècnicament de tot el recorregut, i fàcilment evitable baixant uns metres tal i com es veu clarament des del coll.
Pujant a la Pedrera.
Travessem la pedrera i baixem per l'altra vessant, per un senderol poc clar però sense massa complicació.
Pedrera del Xufero.
Arribem així al camí d'Onda, ara pista, just a un collet on hi ha un corral. Ací trobem uns ciclistes que es preparen per a fer la baixada que nosaltres hem fet pujant. Ens saluden i ens reconeixen, i és que no pots anar molt lluny per la muntanya sense trobar gent coneguda. Com canvien els temps, i per a bé, doncs fa no tants anys era difícil trobar algú caminant o en bicicleta.
Els deixem acabant de posar-se les proteccions i continuem recte travessant la Musolera cap al tossal de les Foies que tenim davant. També podríem seguir pel camí que ens duria al Mas Vell, però sempre és més interessant anar per senda.
Baixant a buscar el camí d'Onda.
Pugem un llomet rocós i des d'allí alcen el vol un grapat d'aus de presa, massa grans per a voltors i massa xicotet per a corbs. Per desgràcia no ens deixen fotografiar-les massa bé i ens quedem amb les ganes de saber què era.
Continuem avant com si ens dirigirem al tossal però de seguida trobem una senda que passa per les faldes i la seguim a l'esquerra, i és que esta part de l'Alcora està plena de sendes que pugen, baixen i s'encreuen.
Seguim per senda, ara baixant, per la Musolera, partida que s'estén entre el tossal de les Foies, la Pedrera del Xufero i el barranc del Mas Vell.
Sendes per la Musolera. Al fons la serra d'Espadà.
La senda acaba en una pista que seguim uns metres a la dreta per dalt d'un bancal sembrat de blat per a les perdius, i de seguida trenquem a l'esquerra per un caminal on hi ha una menjadora per a les perdius i una bevedora per a la caça menor.
El camí deixa pas a un tram de senda que enllaça amb una altra pista per on baixem al camí d'Onda, que havíem travessat abans. Arribem just al lloc on hi ha una subestació del gasoducte que ve paral·lel al camí d'Onda fins ací.
Saludem a un treballador que està fent reparacions i continuem pel camí de la vora del gasoducte a buscar el Mas Vell.
Estació de control del gasoducte.
Ací retrobem la ruta mtb de l'Alcalatén que havíem deixat a la Pedrera i que puja des del Carrascal.
El camí fa una forta baixada i pujada per a travessar el barranc del Mas Vell. Uns ciclistes ens passen però quasi baixem a la vegada doncs a la precaució que cal prendre a la baixada es suma la forta i esvarosa pujada per l'altra banda.
Travessant el barranc del Mas Vell.
Després de pujar arribem al camí d'Ancorna, asfaltat, i que seguim a la dreta. . Seguim uns metres per l'asfalt i de seguida trenquem a l'esquerra per un camí de terra que travessa una gran finca de tarongers que s'estén als peus del tossal d'Ancorna.
Tossal d'Ancorna.
Deixem el camí i seguim per la vora de la finca, vorejant-la, per tal de buscar el llom del tossal i pujar al cim.
Tot i què no hi ha senda clara la poca molla del terreny i el pas dels caçadors fa que anem trobant senderols entre els coscolls i el romer i pugem fins al cim sense massa complicacions.
Pujant al tossal d'Ancorna. Al fons la serra de Borriol.
Des del cim hi ha unes magnífiques vistes sobre la Plana, la Serra d'Espadà, la serra de Borriol i també sobre part de la vall del Millars i ens estem una bona estona admirant-les, però el temps passa i hem de baixar.
Cim del tossal d'Ancorna.
Comencem la baixada per la cara de ponent, buscant l'ample coll per on passa el camí d'Ancorna i des d'on baixa el barranc del Mas Vell. Anem seguint, si fa no fa, l'assegador d'Ancorna traçat per damunt del llom.
Ací de senda tampoc n'hi ha, però anem trobant pas seguint els senderols que fan els caçadors per a pujar.
Baixant del tossal per l'assegador d'Ancorna.
Arribem així fins a una pista que entra a uns bancals treballats i seguint-la arribem a l'ampla collada que separa el barranc del Mas Vell del d'Ancorna. Ací retrobem el camí d'Ancorna, asfaltat, que puja vorejant el barranc del Mas Vell. Nosaltres el seguim recte, en una lleugera pujada que deixa enrere els olivars del coll i s'endinsa en el pinar.
Camí d'Ancorna.
No fem massa tros que arribem a la carretera de Ribesalbes a l'Alcora, just a l'altra banda està el corral d'Ancorna. Nosaltres però no travessem la carretera sinó que busquem des d'ací una senda que puja recte al tossal de les Foies, sempre pel llom, seguint l'assegador de les Foies.
Pujada al tossal de les Foies.
Passem per l'ombria en forta pujada entre pinar de repoblació fins que arribem a la divisòria on la costera es suavitza.
Ací hi ha trams on els pins desapareixen i ens deixen vore el paisatge que tenim a banda i banda: a la nostra esquerra veiem el Salt del Cavall, la Lloma de les Clapisses, i Torremundo; per la dreta la Plana; davant nostre les serres de les Santes i de Borriol, i també les muntanyes de Costur i les Useres; i darrere nostre el tossal d'Ancorna i, al fons, el Turio, Penya Saganta, i la Serra d'Espadà.
El Salt del Cavall des del tossal de les Foies.
Deixem a la dreta la senda més xafada, que baixa a la Mussolera per on hem passat abans, i seguim recte seguint unes fites que ens porten al punt més alt de la muntanya on hi ha el vèrtex geodèsic.
Vèrtex geodèsic del tossal de les Foies.
El vèrtex s'alça damunt d'un poblat ibèric construït al cim del tossal i del qual encara en podem vore les restes en forma de base d'una torre, sobre la qual s'alça el vèrtex. No hi ha però més informació sobre el jaciment perquè mai s'han fet excavacions sistemàtiques però seria semblant al proper de Montmirà (al tossalet del Castell) o al del Racó dels Estrets on, també hi ha un vèrtex geodèsic.
I és que els assentaments de l'època ibèrica tendeixen a encastellar-se en punts elevats que permeten controlar visualment tot el territori que els envolta i per això molts d'ells coincideixen amb vèrtex geodèsics o posteriors castells com és el cas del castell vell de Castelló, el de Nules, o el tossal del Solaig, entre d'altres.
Restes d'una torre ibèrica al cim del tossal.
Després de la foto al cim continuem fins a les antenes que hi ha un poc més avant i fins on puja un camí asfaltat. Anem per la vora d'un xicotet cingle que mira cap a la mar i per dalt de la Mussolera que queda als nostres peus.
Foto de grup als cingles del tossal.
Passem per la vora de les antenes i seguim un tram de camí asfaltat, però quan este gira per a baixar cap a les Foies seguim recte per una senda no massa clara però marcada amb fites que baixa per la banda contrària de la muntanya.
La senda va buscant sempre la carena però fent algunes voltes per buscar el lloc més net de vegetació per a passar fins que inicia una forta davallada fins arribar amb un encreuament.
Baixada del tossal.
Arribem així a una senda més clara que puja des de la Mussolera per la dreta i se'n va cap a Mascarós per l'esquerra. Nosaltres seguim recte, ja ben prop del poble que veiem quasi a tocar nostre.
Retornant al punt d'inici amb l'Alcora al davant.
Continuem per la senda que aboca al vell camí d'Onda, prop de la bassa per on hem començat la ruta. Des d'ací seguim per l'esquerra travessant el barranc de les Forques entre els antics terrers, ara aprofitats en part com a circuit de cross, i encarem una darrera pujada per pista que ens porta al punt on hem començat la caminada.

Ací està el track:


I ací un altre track que comparteix part del traçat:

sant pasqual - llucena - sant joan

Més informació: