dissabte, 29 de desembre del 2018

D'ARGELITA AL CORRAL DE LAS COVATILLAS

Amb la frescor del matí eixim d'Argelita per a fer una volta per una part del terme que no tenim xafada. Ja hem estat altres vegades per ací pels camins que s'han recuperat per a fer la Canaleta trail, camins que pugen i baixen cap a la Laguna que queda a l'est del poble. Hui ens toca rodar per l'oest, i ho farem aprofitant en part el traçat de la Canaleta trail per a fer la volta al barranco de los Conchones.

Eixim des de l'Era Larga i travessem la carretera per agafar el camino de Aragón, que ix del poble per dalt de la carretera de Vallat passant per una espècie de granja. Un poc més avant l'ample camí de cotxes deixa pas a l'antic camí de ferradura que baixa al barranco de los Conchones i, després de seguir-lo un tram, el travessa i comença a pujar per l'esquerra (vessant dreta orogràfica).
El camí travessa un pinar jove, crescut després del gran incendi del 1993 que va arrasar quasi tot el terme d'Argelita. El pinar encara no és massa gran i quan eixim del barranc ens trobem el sol que ha traspost per dalt de las Peñas de la Cueva de Pons i ens calfa mentre pugem. A l'estiu la calor no seria recomanable però ara a l'hivern s'agraeix fer camí amb el sol pegant fort que tot i així només calfa el justet per esvair la rosada i l'aiguatge de la nit.
Camí caminant arribem a un punt on el pinar deixa pas a un gran rodal de bancals treballats. Passem per davant casa de Ezequiel i entrem així a la Huerta de los Conchones on les garroferes i oliveres encara estan ben cuidades i tancades per a evitar l'entrada dels senglars, molt abundants en estes terres.
Fem la volta a la Huerta i arribem a una pista que puja cap a la Loma del Almendrolar. Nosaltres la seguim un tros per la dreta passant per dalt d'una bassa que recull l'aigua de la font i de seguida trobem unes paletes que ens indiquen el lloc per on segueix la carrera. La pista continua travessant el barranc i baixant cap a Argelita.
El camino de Aragón a partir d'ací  puja fent un poc de volta entre el pinar que creix als bancals abandonats  de l'Almendrolar fins que arriba a una nova pista. Ací el trail gira a la dreta de baixada mentre que el vell camí continuava per la pista amunt a buscar el corral de las Covatillas però hi ha un tram que no està net i el deixem per a un altre dia amb més ganes d'aventura.
Entrada a Argelita.


Inici de la ruta pel camino de Aragón.

Camino de Aragón, ample i ben empedrat.

Anem pujant remuntant el barranco de Conchones.

Casa Ezequiel que dóna pas a la huerta de Conchones.

Oliveres a la Huerta de Conchones, tancades per protegir-les dels senglars.

Continuació del camino de Aragón a l'Almendrolar.

Pista de baixada al barranco de Conchones.

Baixem per la pista fins que, quan esta gira per seguir la direcció del barranc, trobem una paleta que ens indica on s'ha obert un pas per a baixar i travessar el barranc, cosa que fem per un pont improvisat amb troncs i terra.
De l'altra banda la senda oberta per a la carrera puja entre els vells bancals coberts de coscoll que s'arrapen a la solana sota les penyes del Castilleret. Quan la senda arriba quasi als peus de les penyes gira a la dreta i continua planera passant per davant d'una balma fins que ix a la pista que puja d'Argelita al Collao per on passa a Ludiente.
Seguim ara la pista, tal i com fa la carrera, mentre puja fent voltes entre el pinar que creix amb força damunt dels vells bancals. Per entre estes voltes pujava el vell camí d'Argelita a Ludiente però per més que mirem no en trobem cap traça.
La pista és ampla i bona i en algunes parts està formigonada i això fa que la vista es perda en l'àmplia panoràmica que s'estén als nostres peus amb Argelita al bell mig de l'ampla clotada que obri el riu després d'obrir-se pas entre les muntanyes.
Arribem finalment a un encreuament de pistes. Recte continua la carrera però nosaltres seguirem a l'esquerra per una pista que segueix, aproximadament, el camino del Buey Negro que pujava des del de la Muela (SL-CV-91) a buscar el de Ludiente.
A partir d'ací ja no guanyem molta més altura i anem un llarg tros per pista quasi planera. Deixem a la dreta un tossalet sobre el que s'alça el corral de Pío i un poc més avant trobem el Castillaret, conjunt de penyes on s'alça el corral del Tío Rodrigo. Un poc abans en uns bancals llaurats per a la cacera hauria d'enllaçar el camí de Ludiente però tampoc en trobem la traça.
Passat el Castillaret entrem dins del terme de Toga i el vell camí i la nova pista coincideixen totalment mentre discorren penjats de les faldes del Alto de Sanahuja. A sota nostre tenim els barranquets que es junten per a formar el barranco de Conchones i dominant-los des de dalt destaca el mas de Marmarán que els atalaia des de dalt d'un llomet.
Pontet al barranco de Conchones.

Pujant per la senda oberta a a solana del Castilleret.

Vorejant per dalt el barranc.

Enllaç amb la pista del Buey Negro.

Tram formigonat i ben conservat.

Bancals llaurats pels caçadors.

Vista d'ocell del tall del riu Villahermosa entre la Laguna i el Buey Negro.

Pista del Collao per on anava l'antic camí de Ludiente.

El Collao des del Castillaret.

Entrem novament al pinar i trobem una bifurcació: recte continua la pista cap a Ludiente pel Collao. Nosaltres seguirem a l'esquerra cap a Toga. Estant ací ens passa un cotxe amb un remolc de gossos així que sembla que tindrem batuda encara que no hi ha cap rètol que ho indique.
El camí travessa un rodal de pinar jove i puja cap al mas de Marmarán. A l'esquerra deixa un entrador a uns bancals i una fonteta que donaria aigua al mas. Per dalt del mas sentim glapir els gossos i, alçant la vista, arribem a vore un gos blanc perseguint un senglar gros que fuig entre la malea. No seran els únics gossos que vegem, un poc més avant sentim glapir un altre gos més a prop nostre i veiem com per la pista persegueix una cabra que es llança pel barranco de Marmarán avall mentre el gos li xafa els talons. Finalment puja a una penya esperant que el gos es canse i se'n vaja. Mentre ens acostem cap allà un parell de gossos més acudeixen al glapit dels companys però la cabra se'ls en fuig i ens els creuen quan tornen a travessar el camí pujant cap a los Tablares.
Hem vist molts gossos però cap persona i és que sembla com si els hagueren soltat per entrenar perquè els gossos van caçant per ells mateixa sense ningú que els dirigisca o els seguisca.
Després de l'entretingut espectacle seguim camí avant passant sota una caseta que encara no s'ha assolit i pot servir de refugi improvisat. El camí continua fent la volta per dalt del barranco de los Conchones que queda als nostres peus i, al fons, Argelita abans d'enfilar recte a buscar la Loma del Almendrolar.
Arribem finalment a la Loma del Almendrolar que baixa des del monte Tablares al Tossal. Ací hi ha un altre encreuament de camins i uns metres per dalt nostre està el corral de las Covatillas. La pista que puja segueix el camino de Aragón i per ell continua per l'Almayud, el Pozuelo, fa la volta a la Muela del Tormo baixant al Jupillo i per la Venta i la fuente Navarro puja cap al terme de Sucaina. Este és un dels grans camins de trahumància que feien servir les raberes de l'Aragó per a baixar a la Plana. Este és el mateix camí que s'ha recuperat a la primera part de la Canaleta Trail i és una llàstima que no s'haja netejat fins ací a dalt doncs només són uns 600 metres els que ens separen del punt on l'hem deixat.
El mas de Marmaran des del Collao.

Pista que enllaça amb el camino real de Aragón.

Gossos caçadors fent la seua feina.

El barranco de los Conchones amb Argelia al fons.

Corral de las Covatillas.

Toga i el Plano d'Espadilla amb Peña SAganta al fons.

Fins ací arriba també el SL-CV-56 que puja des de Toga al camino de Aragón per la Herradura de San Jaime. També passa una altra carrera, la maratón del Alto Mijares, i eixe serà el camí que seguirem recte per la Loma del Almendrolar per una senda que comença entre unes pedres saleres.
La senda corre per dalt la Loma del Almendrolar deixant d'una banda les aigües que pel barranco de Conchones van al riu Villahermosa i per l'altra el barranco de la Cava que drena l'aigua al riu de Millars. A meitat lloma trobem una gran fita que marca el límit dels termes de Toga i Argelita que anirem seguint a partir d'ara mentre la senda ens puja cap al Tosal. No passem pel cim del Tosal sinó que l'evitem per l'esquerra abans de començar la baixada. Ací trobem un vell camí que seguim uns metres fins que, quan continua recte, el deixem baixant per la dreta per un camí menys important. El primer és el camino del Tosal que des d'ací baixava directament a Argelita, el segon simplement és un pujador als bancals i és per on s'ha netejat la senda que baixa al Alto de la Cava.
Des de dalt la Cava la senda baixa travessant una línia d'alta tensió (per on hi ha un tallafocs) i vorejant per dalt un conjunt de coves que s'obren a la solana de la Cava (la cueva de las Horas, Portera, Rocha la Cava). Fins que arribem al collet que separa la Cava del Cerro per on passa el camí vell de Toga a Argelita.
Al collet trobem les marques del GR333 que ara seguirem a l'esquerra baixant a Argelita per acabar la ruta.
El camí s'ha recuperat fa poc i és fàcil i còmode de seguir, baixa per la vora d'un barrancusset fins que acaba a un entrador de cotxe als bancals. Cal seguir per ell avall fins a la carretera que ja és a tocar i continuar carretera avall uns metres per a travessar-la i seguir per l'altra banda vorejant un tancat.
Baixem ara per uns bancals de garroferes on ara hi ha un pinar esclarissat. A l'esquerra portem un pastor elèctric que tanca una finca i quan ens aboquem ja cap a les hortes d'Argelita cal parar atenció a la dreta on hi ha un colmenar. Passem ràpid per no molestar les abelles que estan molt atrafegades fent mel del romer, argelaga i pedorreta que estan en flor i entrem a Argelita després de travessar el barranco de los Conchones pel pont del camino de la Huerta.
El primer carrer que trobem és la Era Larga, el mateix d'on havíem eixit tancant així el cercle que hem fet al voltant del barranco de los Conchones en un curt i senzill recorregut que ens ha deixat un regust ben agradable.
Loma del Almendrolar.

Herradura de San Jaime.

Los Tablares des de la Loma del Almendrolar.

Camino del Tossal.

Descens del Tossal al camino de Toga.

Enllaç amb el GR-333 al collado de Toga.

Argelita des del camino de Toga.

Caixes d'abelles vora el camí.

Arribant a la Era Larga de Argelita.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

GR-333: de Vallat a Argelita i Toga tornant pel Plano i la Riscla de las Campanas
De Toga a Argelita entre el Mijares i el Villahermosa
Ludiente - Pozo Negro - Peñas Altas - Collao


Més informació:

dilluns, 24 de desembre del 2018

GR333: FANZARA A VALLAT

Aprofitant les festes de Nadal, una vegada més eixim a fer una curta ruta per a fer gana de cara al marató de menjotades que ens espera a partir d'ara. Esta vegada l'elecció és fàcil, completar una part més del GR333, en este cas el tram que enllaça Vallat i Fanzara.
Per a poder fer circular el tram Fanzara - Vallat només tenim dos opcions, fa uns anys (quan encara no estava marcat el GR) ja vam fer la primera, més llarga i aventurera, així que hui cal fer la segona; fàcil i curta.

Eixim des de Fanzara buscant les marques del GR que ens porten a la pista del Pinar que puja per davant del cementeri. La pista enfila amunt seguint aproximadament l'antic camí de Vallat mentre puja entre el pinar a buscar el dipòsit d'aigua del poble. Passat este trobem una revolta on el camino de Vallat continua recte mentre que la pista gira a la dreta pujant, si fa no fa, resseguint el camino del Pinar per on està traçat el GR. Ací ens desviarem del GR (pel qual tornarem des de Vallat) i seguim recte el vell camí que voreja uns bancals treballats baixant recte cap a un barranquet. En este tram el camí està prou clar i tot i què no passa massa gent és fàcil de seguir. Però quan arribem finalment al barranquet el camí es perd i decidim seguir per la part més fàcil i per una clapissa de roca ens acostem a la carretera.
Des de dalt la penya on ens trobem es distingeix clarament l'embassament de Vallat al davant nostre i el riu de Millars que continua cap al molino Bota. També la carretera que està als nostres peus però hem de baixar i busquem la millor manera d'arribar-hi fent la volta per a passar per davant de la cueva de la Fuentica que s'obre al mateix cingle.
Fanzara amb les seues pintures.

Eixint de Fanzara.

Pista del Pinaret.

Camí vell de Vallat.

El Turio i Saganta des de la Fuentica.

Represa de Vallat.

Arribem a la carretera i ara només ens cal seguir-la fins a Vallat. El vell camí de Fanzara a Vallat també baixava un poc més avant d'on ho hem fet nosaltres però ací està prou més perdut, i continuava seguint el mateix traçat que la carretera així que no tenim altra opció.
Passem per la vora de la presa de Vallat (o de Fanzara per estar ací la paret) construïda per a desviar l'aigua a la central elèctrica de Ribesalbes i que s'aprofita també per a captar l'aigua del canal de la cota 220 que complementa el reg dels pous de les parts més altes de la Plana. Deixem enrere la paret i continuem una llarga estona vora l'aigua que represa. Per l'altra banda si mirem amunt vorem el Pinar i las Quemadas per on passarem més tard de tornada a Fanzara.
Travessem la ratlla de terme entre Vallat i Fanzara que un rètol mig esborrat ens indica on és i continuem fins al cementeri de Vallat situat sota el cingle de Despeñaburros. De l'altra banda las Viñas Bajas s'estenen fins a l'aigua del pantanet, substituïdes fa uns anys per tarongers que ara també resten erms. Quan acaben els tarongers hi ha la central elèctrica de Vallat on baixa l'aigua des de dalt, canalitzada per dins de les muntanyes des de Cirat.
Quan ja estem a vista de Vallat ens desviem de la carretera per continuar per les hortes. Evitem així un tram de carretera que, si bé no té massa trànsit, sempre és perillosa.
Passant per les hortes ens entretenim parlant amb una parella de veïns, ja jubilats, que estan cremant llenya i ens expliquen coses del poble i dels voltants. Estes converses sempre són interessants i amplien els coneixements i la comprensió del què ens envolta fent que assaborim més el paisatge i comprenguem millor la vida de qui el va modelar.
Fent drecera per l'horta pugem a l'entrada de Vallat on a la fuente de la Salud retrobem el GR. A partir d'ací ja seguirem les marques de GR sense deixar-les pràcticament fins a Fanzara.
Carretera de Vallat a l'altura de la presa.

Las Viñas Bajas a l'altre costat del pantanet de Vallat.

Vallat des de la carretera.

Travessant les hortes de Vallat.

Vallat.

Inici del GR cap a Fanzara pel camino de las Quemadas.

Les marques giren a l'esquerra passant la fuente de la Salud i el llavador. Just ací mou una senda que enllaça amb el camino de las Quemadas amb un senyal a l'entrada informant d'on va. Comencem a pujar entre antics bancals de garroferes on ara hi ha més pins que garroferes. El camí puja quasi recte fins que trobem una fita al punt on enllaça el camí que ve directament des de la part alta del poble.  Com que ja hem guanyat altura comencem a disfrutar d'unes boniques vistes de Vallat amb el Turio i Saganta al fons, a l'altra banda del riu.
Continuem pujant fins que trobem una altra senda a la dreta que baixa al cingle de Despeñaburros (equipat per a l'escalada). Nosaltres no hi baixem i continuem la llarga pujada amunt fins que trobem un mirador amb tauletes. Ens aturem una estona a disfrutar del paisatge que s'hi veu amb Vallat als peus i Espadilla al davant amb el Turio i Peña Saganta de fons.
Seguim pujant per la senda, ampla i neta, que puja fent revoltes. En alguns punts trobem que s'ha acondicionat per a fer descens de btt afegint salts i peraltant les revoltes. Per sort les bicicletes no han fet massa malbé el vell camí que conserva trams empedrats i puja seguint un rellomet fins a una caseta.
 A partir d'ací enfila el tossalet del Corral Blanco amunt fent revoltes per guanyar altura i continuant en diagonal fins al coll que dóna pas al corral.
Del Corral Blanco queda poc més que el nom i quatre trossos de paret. Ací acaba el vell camí de ferradura però continua una moderna pista que ens baixa a un collet on hi ha un encreuament de pistes. Nosaltres ara seguirem a la dreta. Recte continua a la carretera d'Argelita a Llucena (per on també passa el GR333) i al Prau, i per l'esquerra baixa novament al poble de Vallat.
Ací es noten els efectes de l'incendi del 93 i el pinar madur deixa pas a un pinar jove, que torna a pintar de verd les muntanyes fins allà on abraça la vista.
Continuem pista fent la volta al tossal de las Quemadas. A la nostre esquerra i avall queda la Huertica per on hem de tornar, i recte avant el barranco de Ramírez per on també baixava antigament una senda (i també un track que la segueix).Arribem al final de la pista. Recte hauria de continuar la senda que davalla a l'Olivaret pel barranco de Ramírez, però no se'n veu cap traça. Per la dreta continua la senda del Pinar cap a Fanzara clara i fàcil de seguir després de la neteja feta per a traçar el GR encara que el pas de motos comença a fer-la malbé.
Camino de las Quemadas.

Mirador sobre Vallat, el Plano i la Peña Saganta.

Arribant al Corral Blanco.

Pista de las Quemadas.

Senda del Pinar.

La presa de Vallat i las Viñas Bajas des de Cantalares.

La senda planeja cap al collet que separa el tossal de las Quemadas del de Cantalares. A l'arribar al collet se'ns obri la vista cap al Millars que queda just a sota vigilat pel Turio i Peña Saganta. Passem el coll i continuem per la divisòria d'aigües vorejant un tossalet on hi ha la fita de terme de Fanzara i Vallat. Ara ens trobem dalt del pantanet i aprofitem per a fer un mos i un glop al sol mentre admirem el paisatge. Mentre hi estem puja un corredor que ve fent sèries i ens saluda mentre gira per enfilar la baixada de tornada cap a Fanzara. Nosaltres després de vore'l ens fem l'ànim de continuar avall baixant pel camino del Pinar, ara recuperat i net, que baixa en forta pendent una primera costera i continua més tard faldejant per la dreta del Pinar fins que finalment enllaça al collet del Pinar per on passa la pista que s'ha traçat sobre el vell camí.
Arribats al coll la pista el traspon i cap a l'esquerra baixa a l'Olivaret. El GR la segueix per la dreta travessant el Pinar que torna a fer honor al seu nom i va baixant cap a Fanzara, que ja està molt prop però encara no la veiem.
La pista, ampla i planera, baixa poc a poc per la vessant de ponent de la Loma Chupetines i el tosal de Marco fins al Cucalón on, un poc més avall, retrobem el vell camí de Vallat i el dipòsit d'aigua potable. Només ens queda continuar pel camí d'anada per completar la volta, però per a fer-ho més distret uns metres més avall del dipòsit quan la pista gira a l'esquerra continuem recte seguint les traces d'un ample caminal que ens portarà a Fanzara per la vora del canal de la cota 220 i aprofitem així per visitar alguns dels murals del MIAU abans de tancar el cercle.
Camino del Pinaret.

Collet del Pinar on enllaça amb la pista.

Travessant el Pinar

Retallant de retorn a Fanzara.

Fanzara.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de Vallat a la Huertica pel Pinar i el Prau


Més informació:
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural San José de Almassora.
  • (1909) Minuta del termino municipal de Vallat Ed. IGN
  • (1909) Minuta del termino municipal de Fanzara Ed. IGN
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara