VOLTA AL MARINET AMB RAQUETES

Aprofitant les nevades històriques d'esta setmana a l'interior castellonenc amb espessors de neu oficials entre els 60 i 65 cm eren un marc incomparable per a anar a fer raquetes. L'únic dubte era on anar, i en este cas per excés d'oferta.
Al final vam decidir anar a Xodos i fer una volta al Marinet. Ens havien dit que hi havia uns 70 o 80 cm i la carretera estava neta i allí que ens en vam anar.

Efectivament la carretera estava neta i no vam tindre cap problema per arribar a l'entrada del poble. Circular per dins era un poc més complicat així que vam aparcar a l'entrada i ens vam preparar doncs la neu s'havia compactat i ja no hi havia 80 cm, però si més de mig metre de neu molt humida.
Com que es va córrer la veu al final érem quasi una dotzena d'amics i companys del Centre Excursionista de Vila-real els que es van apuntar a fer la raquetes. La idea era pujar al tossal del Marinet remuntant el barranc de Vela i baixant pel camí dels Pelegrins. Al final no vam poder pujar al cim perquè la ruta se'ns va fer llarga però vam completar la volta.
Entrem al poble i llevat del carrer que travessa el poble la resta no s'han netejat i es fa difícil caminar, i de fet ens vindrien molt bé les raquetes per a fer una passejada.

Carrers de Xous.

Abans fins i tot d'eixir del poble ens fiquem les raquetes ja que per ací no han fet fòllega.

Raquetes dins de Xous.

Eixim per la part baixa, buscant el camí de Villahermosa que baixa buscant al barranc del Molí. El camí però es troba totalment colgat per la neu i anem seguint les traces per on pensem que baixa.

Buscant el camí de Villahermosa.

Encara que duem raquetes costa anar obrint traça i és que hi ha molt de toll de neu i amb raquetes i tot ens estaquem almenys un pam llarg. Sense raquetes la neu ens vindria per damunt del genoll.

El barranc del Molí i al fons el Marinet.

Arribem al barranc, colgat per la neu, i busquem les parets que voregen el camí de Villahermosa, i gràcies a elles podem anar seguint-lo. De tota manera el camí és bo de seguir al avançar entre bancals i clarament delimitat.

Camí de Villahermosa.

L'avanç però és molt pesat. Sort que Carlos va davant obrint traça, i seguirà obrint-la quasi tota la ruta llevat d'alguns moments en què ens rellevem per a què descanse, tot i que no ho demana.

Enfilats seguint la pista.

El camí enllaça amb la pista que entra als Avellaners, per on ha entrat algú a peu, i arribem a la bassa d'aigua del poble, vora el mas de Llorenç.

Bassa del poble amb la Lloma Bernat al fons.

Deixem el camí del mas de Llorenç a l'esquerra i seguim la pista que entra al mas del Barranc, traçada damunt el vell camí.
Ací sembla que hi ha encara més neu acumulada i s'han fet ventisquers que passen del metre d'alçada.

Cornisa de neu a la vora del camí.

El sol comença a apretar i la temperatura és molt agradable, fins i tot massa; i això fa que la neu comence a posar-se pesada, la qual cosa ens complica més l'avanç, sobretot a qui obri la traça i els primers del grup. Al ser un grup gran els darrers es troben una ampla traça per on és molt fàcil caminar i on l'esforç és molt menor. Així qui es cansa es deixa caure a la part final del grup per a recuperar forces.

Caminant amb Penyagolosa al fons.

Continuem camí deixant a l'esquerra el mas de Felipe i de seguida s'obri el barranc del Mas de Vela per on hem de pujar cap al Pla de la Creu. De l'altra banda del barranc veiem la punta de Penyagolosa on sembla que el vent ha bufat i hi ha trams sense massa neu.
Poc després del mas de Felipe la pista gira a ponent i planeja pel pinar que cobreix els aiguavesos que baixen del Marinet a buscar el barranc del Mas de Vela. Ací el pes de la neu ha trencat branques i fins i tot cimals de pins ja ben grossos.
Deixem a l'esquerra el camí de Villahermosa que travessa el barranc buscant els Colejals mentre pugem cap al mas del Barranc.

Mas del Barranc. Al fons les Porteres de Vela.

Ací el pes de la neu ha esgallat els ginebres, i ha trencat grans branques de les carrasques que s'estenen per la solana del Marinet.

Camí per la solana del Marinet.

Fora del bosc el toll de neu encara és més gran i costa Déu i ajuda avançar. Això sí, la neu ens va deixant unes estampes bellíssimes, com poques vegades hem vist, d'un paisatge blanc i suau, sense angulositats, tot arrodonit pel tou de neu que hi té al damunt.

Pujant amb la Roca de l'Àguila al fons.

Anem remuntant el barranc cap al mas d'Eusebio però amb tanta neu ens passem el punt on hem d'abandonar la pista i continuar per senda, i quan arribem al final de la pista no tenim altre remei que pujar al recte cap al mas.

Pujada al recte al mas d'Eusebio.

Els bancals més menuts i els cingles estan totalment tapats de neu i ens faciliten la pujada, però ací l'acumulació és tan gran que en alguns moments la neu ens arriba fins als genolls, amb les raquetes posades!
Després d'un curt però molt dur trajecte trobem la senda al mas de Vela just dalt l'era del mas i la seguim sense massa problemes entre les carrasques.

Senda al mas de Vela.

Anem per la solana i la calor es fa sentir, però la quantitat de neu no és menor que de l'altra banda. L'única cosa que molesta és la neu que va caient dels arbres i que se'ns fica entre l'esquena i la motxila.
Finalment eixim del carrascal i una gran pala de neu s'estén cap al mas de Vela.

Sota la Rompissada cap al mas de Vela.

 Però quan ja sembla que el tenim a l'abast el reguer que baixa del Pla de la Creu ens obliga a baixar i pujar el darrer tros fins a l'era.

Pujada final al mas de Vela.

És una pujada dura però amb unes imatges que ens evoquen muntanyes més llunyanes que estes on, si girem els ulls, veiem la mar al fons.
Arribem a l'era del mas i no veiem ningú tot i que algú ha eixit del mas però no per la porta sinó per la finestra.

El barranc del Mas de Vela des de l'era del mas.

Ja portem unes hores de marxa i és que la ruta se'ns està fent més llarga del que pensàvem, així que traiem la berena i fem un mos, a peu dret i sense llevar-nos les raquetes, i també un traguinyol per a no engarrofar-nos.

Moment de recuperar forces.

Fins ací hem arribat prou bé, ara ens queda pujar al Pla de la Creu per una senda no massa clara que passa per la font del mas.
Amb el mapa en la mà seguim recte amunt i trobem la senda tot i la neu que la tapa, i seguint-la arribem a la font, vora la pista. Des d'ací però ens costa de trobar el camí bo i fem unes quantes provatures fins que al final el trobem i el seguim entre vells bancals. Un poc més avant trobem un pal pintat de groc que sobresurt de la neu que prenem com a senyal de bon camí. Més avant en trobarem d'altres.

Camí del Pla de la Creu.

El camí passa sota els pins que han crescut damunt dels vells bancals del mas. Pins que es troben ben carregats de neu i és en este darrer tram on trobem la major quantitat de neu. Les estimacions que fem a partir del que s'enfonsen els bastons són d'uns 70-80 cm de neu on no hi ha ventisquers.
Després de pujar un darrer tros fent voltes entre el pinar sense tindre massa clar per on va la senda arribem als peus del Pla de la Creu i ens trobem un paisatge de postal, amb els pins ben carregats de neu (i d'altres trencats per la neu).

Carlos fent fòllega.

Ací decidim fer la foto de grup.

Els expedicionaris.

Continuem uns metres més i ens trobem amb el Pla de la Creu on hi ha traces d'esquís i raquetes. Contem que han estat Àlvar i Josep Antoni que volen pujar a Penyagolosa per la canal (després ens contaran que no ho van poder fer per que amb la quantitat de neu caiguda se'ls feia tard per tornar a casa).

El Pla de la Creu.

Des d'ací encetem la baixada pel camí dels Pelegrins. Contàvem en tindre la traça oberta per Josep i Àlvar, però ells han pujat per la pista del mas de les Pomeres així que ens tocarà continuar obrint traça.

El Cami dels Pelegrins.

Encetem la baixada per l'Ombria del Marinet, confiant en trobar la neu encara en bones condicions doncs no li ha pegat el sol, i el que sí trobem són unes magnífiques vistes de serres nevades que s'estenen fins ben avall.

Al fons la Serra d'en Galceran ben carregada de neu.

Anem baixant i trobem una portera que passem per dalt sense haver d'obrir-la. No recorde d'altres vegades l'altura de la mateixa i tampoc tinc cap foto per comparar i saber exàctament quanta neu hi ha, però de segur que molta.

Portera coberta per la neu.

Després de l'esforç de pujada baixe a cua de grup per a disfrutar de les vistes i descansar aprofitant el camí obert per la resta de companys.

Solc obert per les raquetes a la neu.

Ens trobem unes petjades que pugen directes cap al Marinet, i és que ens ha paregut vore gent fa una estona dalt de tot, després ens els trobarem al poble i comentaran que han estat més de quatre hores per a pujar enfonsant-se a la neu quasi fins a la cintura en alguns llocs.
Un poc més avall trobem més gent, i és que esta ruta és molt més freqüentada que l'altra vessant del Marinet. Trobem una parella que pugen amb esquís i aprofiten la nostra traça per avançar ben ràpidament. Porten idea de pujar a Penyagolosa i al ritme que van de segur que ho fan.

Fent esquí de muntanya.

Continuem baixant per l'Ombria del Marinet i conforme anem baixant la neu va fent-se més pesada i amb menys toll.
Al final arribem a la font dels Possos i enfilem el tram final, per pista, de pujada a Xous.

Passant dalt la font dels Possos.

El sol, la neu ja molt humida, la costera final i les ganes d'arribar fan d'este el tros més pesat de tota la ruta.
De tant en tant fem girem la vista enrere per vore l'ombria del Marinet per on hem baixat, i la nevada que la cobreix, nevada que pot ser tardarem anys en tornar a vore.

El Marinet.

Quan arribem a la Creu ja podem vore Xous, però encara ens queda un darrer tros per arribar al poble.

Xous des de la Creu.

Finalment arribem a Xodos pel cementeri. Ací trobem que ja han fet fòllega i els carrers són nets. El primer que fem és treure'ns les raquetes que ja tenim ganes doncs hem estat quasi cinc hores amb elles als peus, i així acabem una ruta que pensàvem fer de mig dia però que la històrica nevada ha allargat prou més.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

 I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

recuenco - maelsurdo - gargant - marinet
sant joan - xodos més informació ací
costur - sant joan de penyagolosa 2010
costur - sant joan

Més informació:

• Fuster Puig, Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Entre Penyagolosa i el Montlleó Ed. elTossal cartografies
• Diversos autors ( 2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana - Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena. Ed. Centre Excursionista de Castelló