Un any més arriba el mes de juny i se celebra la fira de la cirera de la Salzadella, i un any més ens serveix d'excusa per a fer una ruta pels seus voltants.
Enguany i seguint amb el projecte de pujar els vèrtex geodèsics que tenim més prop, aprofitem per pujar al vèrtex "Revoltons" dalt la Mola de la partida homònima dins del terme de Cervera encara que el poble que li queda més propet siga la Salzadella.
Així que a les huit del matí eixim de la Salzadella que a eixes hores encara és un poble tranquil i solitari, lluny de l'aglomeració de gent, paradetes i cotxes que patirà unes poques hores més tard.
 |
| La Salzadella. |
Travessem el casc antic i eixim pel camí de les Estelades, antic camí de Santa Malena ara reconvertit en carretera rural al mateix poble.
Al poc d'eixir del poble deixem el camí de Santa Malena i trenquem a l'esquerra per un camí amb voreres i arbres plantats que sembla una avinguda i ens acosta al Bovalar. Malgrat l'aspecte de carrer nou es tracta de l'antic camí de Cervera, convertit també (en bona part) en pista forestal.
 |
| Antic camí de Cervera. |
Arribem de seguida al Bovalar, terreny comunal propietat de l'ajuntament de la Salzadella que abans s'usava per a pastura dels animals de treball dels veïns (d'ací que estiga al costat del poble) i que ara s'ha convertit en un pinar de repoblació.
 |
| El Bovalar. |
Deixem la pista traçada sobre el camí de Cervera, que més avant tornarem a trobar i seguim per l'esquera del Bovalar, just on la falda de la muntanya deixa pas al pla.
Travessem així el pinar a l'ombra, una ombra que més avant segur que trobarem a faltar.
 |
| Tallafocs al Bovalar. |
Continuem pel camí fins que arribem a un tallafocs que talla el Bovalar en dos, separant també els termes de Sant Mateu i la Salzadella i els seus respectius bovalars.
Hem fet ja un bon tros però encara les cames no han tingut temps
suficient per a calfar de cara a la dura pujada que tenim davant, i és
que en ben poc tros salvem un desnivell de més de cent metres que, a més, és més costerut quan més amunt pugem.
 |
| Les Llacunes des del tallafocs del Bovalar. |
Per a compensar la pujada quan arribem dalt tenim davant (i davall) nostre el pla que s'estén entre la Salzadella i Sant Mateu. Just enfront es troben les
Llacunes que ara només tenen aigua després de fortes pluges a l'haver-se drenat arran l'excavació de la sèquia del Parat a l'edat mitjana.
 |
| La Salzadella des de dalt del Bovalar. |
D'un costat de les Llacunes queda la Salzadella, topònim que evidència la vegetació que s'hi van trobar els cristians per tota la zona baixa d'aiguamolls que vorejava el poble.
De l'altre es troba Sant Mateu, capital històrica del Maestrat on estava el palau del maestre de Montesa, malauradament destruit arran de les desamortitzacions del segle XIX.
 |
| Senda a la ratlla de terme. |
Per dalt del Bovalar corre una senda que puja des del Corral de Pere. Nosaltres la seguim per dalt circulant per la mateixa ratlla dels termes de Sant Mateu i la Salzadella.
 |
| Cap al mas de Rodita amb la mar al fons. |
La senda dona pas a un caminal estret que continua per dalt dels cims cap al mas de Rodita, on no arribem. Abans d'aplegar ens trobem amb un ample camí, el de la Saldonera, que ve des de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels i baixa cap al coll que queda entre el Bovalar i el Tormo.
Nosaltres també baixem però no el seguim sinó que ho fem per un carril poc xafat i mirant d'apartar-nos d'unes caixes d'abelles que hi ha a la part de dalt.
 |
| Camí del Barranc Fondo, antic camí de Cervera. |
Després d'una curta baixada entre pins arribem a un collet amb un aljub per on passa el vell camí de la Salzadella a Cervera, que ja hem xafat a l'inici de la ruta.
Ara el seguim avall cap al barranc Fondo sota l'ombra dels pinars de repoblació que no ens han abandonat des que hem eixit del poble.
 |
| Entrador al Racó dels Polacs. |
Quan ja portem una bona estona baixant abandonem el camí principal i seguim un entrador que té una portera a la dreta. De seguida trobem senyals de vaques i, pujant per l'ombria ens trobem una vaca amb la cria que sortosament s'aparta del nostre camí.
 |
| Drecera al mas del Tormo. |
Fem tota la volta al Racó dels Polacs que queda a l'ombria fins que pugem a la llometa que el tanca. Ací trobem una altra portera i la vegetació canvia. Ens trobem a la ratlla de terme de Cervera i els pinars de repoblació del Bovalar deixen pas a un paisatge més àrid però més divers amb ullastres, coscolls, algun carrasquís a les solanes i rodals de roures a les ombries.
 |
| Corrals a lo Tormo. |
Baixem per l'esquerra seguint el llomet a buscar una pisteta que passa als nostres peus. Pot ser fora més fàcil baixar al recte però des de dalt no ho semblava així que busquem el lloc per on han passat les vaques i les zones on aflora la roca on hi ha menys vegetació, de manera que ens toca fer alguns equilibris per dalt les penyes.
 |
| Baixada camp a Través. |
Arribem finalment a la pisteta que ve des dels corrals del Tormo. De l'altra banda del barranc de les Rases i davant nostre tenim el mas del Tormo, no molt gran però l'únic d'esta part del terme. D'esta banda hi ha unes vaques que s'aparten per deixar-nos pas.
 |
| La Mola dels Revoltons des de lo Tormo. |
Des d'ací ja tenim al davant la Mola dels Revoltons, on es troba el vèrtex i on hem de pujar.
Comencem a seguir la pista que voreja el faldar de la muntanya travessant un curiós bosquet d'ullastres que creix a la solana del barranc del Tormo, just a sota d'on hem estat abans.
Travessem el barranc passant pel costat d'una bassa on beuen les vaques i la vegetació canvia deixant pas a un esclarissat bosc de roures.
 |
| Roure a pujant a les Llobateres. |
Comencem la pujada al llomet que baixa entre el barranc de les Llobateres i el del Tormo, i ens trobem alguns roures aïllats d'una grandària mitjana que mostren el potencial de vegetació de la zona i que contrasten amb la manca de vegetació arbòria de les zones altes.
 |
| Les Llobateres. |
Cal enfilar ara una llarga pista que puja cap al cim i els arbres van deixant pas al coscoll que tot ho cobreix com una espessa malla. Ací el sol comença a calfar de valent i no hi ha ombres on arrecerar-se de manera que és la part més dura del dia.
 |
| La Mola dels Revoltons des de les Rases. |
Arribem finalment a dalt, a la zona de les Rases i trobem un paisatge diferent, que no desconegut. Totes les llomes que hi ha als voltants i que s'estenen cap a la mar estan cobertes d'un matollar baix de romer, coscoll i argelaga més o menys espès fruit de la deforestació i la pastura intensiva a que han estat sotmeses al llarg dels dos darrers segles. Com ens diran més tard només al terme de Santa Magdalena hi pasturaven més de deu mil cabres.
Des del capdamunt del barranc de les Llobateres travessem per dalt del barranc de les Rases retallant per a buscar la Mola, però abans d'arribar cal travessar una tanca que baixa des de dalt i evita que les vaques se'n fugen.
 |
| Travessant portera. |
Per a travessar la tanca hi ha una portera però tan ben tancada que preferim botar-la, més fàcil.
Quan ja estem a l'altra banda ens veiem un xic que puja corrents . Se'ns fa estrany trobar algú en estos paratges tan solitaris i a ell encara més trobar tanta gent dalt d'un cim que de ben segur no és massa visitat.
 |
| Vèrtex dalt la Mola dels Revoltons. |
Juntament amb ell arribem al cim de la Mola dels Revoltons on s'alça el
vèrtex. Cal dir que al terme de Cervera hi ha una altra mola amb un vèrtex al cim, la Mola per excel·lència que es troba no massa lluny d'ací prop ja de Santa Malena i des d'on ha pujat Juan, que així s'anomena el nostre company de vèrtex.
 |
| Baixant pels Revoltons. |
No ens estem massa estona dalt la Mola i comencem de seguida la baixada a bon pas, però no tan bo com Juan que baixa corrents doncs encara vol pujar a la Talaia Grossa abans de tornar a Santa Malena.
 |
| La Mola dels Revoltons. |
Nosaltres refem el camí per les Rases a buscar la ratlla de Santa Malena i passem pel punt on es junten els termes de Cevera, Santa Malena i la Salzadella, travessant novament una altra portera.
 |
| Portera a les Rases. |
Seguim unes traces de pista que es perden i continuem pel llom de la serra on la pedra no deixa que la malea cresca molt espessa i per on es passa bé sense punxar-se. De fet fins ací hem eixit molt més ben parats del que imaginàvem al començar la ruta.
 |
| Seguint la ratlla de termes. |
Quan acaben les traces de pista continua un senderol obert pels animals que recorre el llom de la serreta fins que comença a baixar a un collet que ens separa de los Flarets.
 |
| Cap a los Flarets. |
Ens queden uns centenars de metres però són els més dificultosos, almenys per a fer amb pantaló curt doncs ací el coscollar és més espès. De totes formes anem trobant la manera de baixar al collet sense punxar-nos esquivant les taques més epesses de coscoll.
 |
| Coscollar difícil de passar. |
Serà des del collet i quan comencem la pujada quan trobem el punt més crític de la ruta amb un coscollar espès on sembla que no hi ha camins, tan sols algun corriolet obert per les vaques i que aprofitem per avançar amb algunes rascades que són totalment evitables amb pantalons llargs.
 |
| Saltant la tanca. |
Arribem així a la tanca que evita que se'n fugen les vaques i ens toca buscar un punt on poder-la saltar doncs no hi ha cap portera a la vista. Després d'ací el pas és més fàcil sota el pinar de repoblació que creix a tota l'ombria de los Flarets.
 |
| Los Flarets. |
Seguint per dalt arribem a los Flarets, xicotetes formacions rocoses que donen nom a esta part de la serra i que cal vorejar o passar per dalt, sense massa dificultat, abans d'eixir a la pista asfaltada que puja a l'ermita de Sant Josep.
 |
| Ermita de Sant Josep. |
Al capdamunt de tot es troba una caseta de vigilància forestal, una àrea recreativa amb immillorables vistes (i cap ombra) tan cap a la mar com cap a l'interior, i a l'extrem del cim l'ermita de Sant Josep. Just per la vora de l'ermita baixa la senda que fa drecera a la pista d'accés.
 |
| Senda de baixada cap a les Sorts. |
El vell camí ha estat modificat en alguns punts per facilitar la baixada de btt recurtant les voltes que fa per suavitzar la costera. Nosaltres però mirem de respectar-les i no agreujar l'erosió que provoquen les bicis.
Arribem així a un collet on es junta amb la pista d'accés a l'ermita. Ací girem a la dreta per baixar per senda cap al poble.
 |
| Les Sorts. |
La senda travessa l'ombria de Sant Josep coberta per una espessa pinada abans d'eixir a una pista. Travessem la pista i seguim recte avall per les Sorts, antics bancals ara ermats i per on s'ha traçat la senda de les btt amb salts, corbes peraltades i pontets. Nosaltres els evitem sempre que és possible.
 |
| Tastant les cireres. |
A la part baixa de les Sorts trobem alguns bancals abandonats no fa tan i on els pins encara no han substituït les oliveres i cirerers i en un d'ells aprofitem per tastar les cireres d'uns cirerers abandonats.
De tan madures que estan se'ns desfan a la mà però estan sucoses i dolces com cap de les que trobarem al poble (doncs estan massa madures per poder-les collir).
 |
| Barranc de la Font d'en Seguer. |
Seguim avall i trobem un rodal de bancals encara treballats i on entra un camí de cotxe. Nosaltres el descartem i seguim la senda que baixa al barranc de la Font d'en Seguer que, ens pocs metres, ens retorna al Bovalar.
 |
| Font al Bovalar. |
Passem per la vora de la bassa d'aigua potable del poble i travessem el pinar on hi ha les traces d'antigues pedreres abans d'arribar al cap del Bovalar on hi ha una aixeta conectada amb l'aigua del poble. Comença a fer calor i aprofitem per rentar-nos i beure abans d'encarar el passeig que ens retorna a la Salzadella.
 |
| Fira de la Cirera. |
Entrem al poble i els carrers deserts del matí han donat pas a una gran animació que es concentra al voltant de la plaça de Mèxic, on hi ha les paradetes de la fira. I després d'una cervesa aprofitem per tornar a casa carregats de basquets de cireres de la Salzadella.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Salzadella: volta a la Talaia Grossa
Cervera a la Salzadella
La Salzadella al Tossal d'en Canes
Salzadella - ermita dels Àngels
Més informació:
- (1910) Minuta del MTN de Salzadella IGN
- (1938) Minuta del MTN de Salzadella IGN
- (1910) Minuta del MTN de Cervera IGN
- (1910) Minuta del MTN de Santa Magdalena de Pulpis IGN accessibles al cnig
- Cartoweb especialment la capa de vies pecuàries
- Ajuntament de la Salzadella
- Àlvaro Martí, Mª Teresa Toponímia dels pobles valencians: La Salzadella Ed. AVL, 2006 accessible a la web.
- Sorlí Moliner, Casto Toponímia dels pobles valencians: Cervera Ed. AVL, 2014 accessible a la web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada