ALFONDEGUILLA: PENYES DE MOIXELL, CASTELL DE CASTRO I PENYES DE LA RIMANSA

Després de quasi dos mesos sense xafar-la tornem a la serra d'Espadà, concretament a la Fondeguilla per a fer una ruta més que aventurera.

Meta de la Volta al Terme.

 Quan arribem al poble hi ha molts cotxes i una certa animació, i és que hui és 34 la volta al terme de la Fondeguilla, tota una clàssica de les carreres de muntanya i una de les més dures que es fan, i encara ho era més als seus inicis. I és que com sovint passa la volta al terme va nàixer d'una porfia en un bar entre caçadors, a vore qui era capaç de fer la volta al terme seguint la ratlla seguint les paletes del coto, que encara ara són el símbol de la volta. En aquell moment era prou complicat doncs no hi havien sendes per passar que s'han obert gràcies a la volta al terme. Per tot això la Volta al Terme no és una carrera de muntanya més de les moltes que han proliferat darrerament, sinó tot un esdeveniment on participa bona part del poble de la Fondeguilla.
Nosaltres però no ens trobarem els participants perquè en la ruta de hui no eixirem del terme de la Fondeguilla, tot i què si que en vorem alguns de lluny, i sobretot, a l'arribada trobarem l'ambient tan especial que s'hi viu.

L'Alcornocaret.

Comencem a caminar pel camí vell d'Artana que segueix el barranc de Castro però de seguida el deixem per buscar una senda que remunta el barranc de  l'Alcornocaret.

Barranc de l'Alcornocaret.

Per dins del barranc passa una senda feta per a accedir a uns vells bancals quasi desapareguts i ara encara en ús per a traure suro. De fet sembla que es va netejar fa pocs anys per a poder traure'n el suro del barranc.

Senda al barranc de l'Alcornocaret.

La senda segueix quasi per dins del barranc uns centenars de metres fins que arribem quasi a la capçalera. Ací acaba el vell camí i cal seguir traces de sender, prou clares, que pugen al recte cap a Cantallops.

Eixint del barranc.

La costera és vertaderament dura i en pocs metres salvem els 150 metres de desnivell que separen el fons del barranc de la senda de Cantallops, on enllaça el corriol que seguim.

Barranc de l'Alcornocaret des de Cantallops.

El camí de Cantallops mou també des del poble i puja d'una manera més constant i sostinguda fins ací. Quan enllacem amb ell només ens queden un centenar de metres fins al coll on estan els Pous de Cantallops i ja són tots planers, així que ens va bé per descansar de la forta pujada.

Camí de Cantallops.

Arribem als Pous, antigues mines, per on passa una pista que puja des de l'Horteta i continua fins a la mina de les Coronetes.
Aguaitem als pous que queden just al mateix coll, i continuem pista avant cap a la fonteta de la Penyeta i a la Mina de la Coroneta.

Pous de Cantallops.

La pista enfila per l'esquena de les muntanyes que continuen cap a Castro abans de començar a baixar al barranc de les Hortetes. Nosaltres però no baixarem sinó que continuarem recte, sense senda, continuant per dalt dels cims cap al castell de Castro.

Pista a la Mina de la Coroneta.

Continuem ara per un alcornocal esclarissat que creix a les faldes del Denàs, però de seguida el deixem enrere mentre caminem per les penyes que coronen el cim. Des d'ací tenim una vista espectacular de les Penyes de Moixell i Castro que mostren la postal més alpina d'Espadà.

Penyes de Moixell i castell de Castro des del Denàs.

Seguim sempre el cim, buscant les penyes que dificulten el creixement d'arbres i matolls i fan més fàcil el pas. Ací a la solana creixen algunes figueres paleres que ara es mostren en flor.

Figa palera en flor.

Després de passar pel Denàs ve una baixada un poc complicada on cal vorejar les penyes que cauen a plom buscant sempre el millor pas per arribar al coll que ens separa de les Penyes de Moixell.

Baixant del Denàs.

Des del coll cal pujar a les Penyes. Ho fem seguint el mateix itinerari que ja vam fer fa un parell d'anys quan vam pujar per este mateix camí al castell. Vicent però ho fa seguint una paret de pedra que voreja les penyes per la dreta, i ens el trobem dalt tot i què el camí que ha seguit està un poc més tapat.

El Denàs des de les Penyes de Moixell.

Arribem així finalment a dalt de les Penyes. Les vistes a una i altra banda, i també sobre el barranc del Forcall són de les millors del terme d'Alfondeguilla, i això què és un terme amb grans paisatges.

Penyes de Moixell.

Des d'ací ens queda la pujada al castell de Castro per la seua cara més inaccessible, per on sembla que siga impossible pujar però on un corriolet ens portarà als peus del mur del castell sense cap complicació.

Tram final de pujada al castell.

Assolim així finalment el castell, molt malmés durant la guerra civil quan va haver forts combats als seus voltants, i ens disposem a recuperar forces després de la dura pujada de cara al que encara tenim per davant,  una part de la ruta encara més aventurera.

Castell de Castro.

El castell de Castro és un destí habitual de les excursions pel terme d'Alfondeguilla i és difícil pujar dalt i trobar-te sol. Hui no és una excepció i al poc d'estar arriba un senderiste solitari. És estrany, serà l'única persona que trobem en tot el matí, pot ser perquè tots estan pendents de la Volta al Terme, pot ser perquè llevat del castell el nostre itinerari fuig de les rutes tradicionals.

Entrada al castell.

Eixim del castell pel camí normal i baixem cap al coll de Boix. Fins ací pugen els dos camins normals per a pujar a Castro; per la dreta el que munta per la font de la Penyeta i per l'esquerra el del barranc de l'Horteta. Nosaltres no en seguim cap dels dos sinó que enfilem recte una senda que puja cap a la Malladeta.

Pujant a la Malladeta.

La senda munta sota un pinar cap al cim de la Malladeta des d'on travessa cap al coll de la Malladeta a la ratlla d'Eslida.

Castell de Castro des de la Malladeta.

Nosaltres però no arribem al cim, quan ja ens trobem a les parts més altes trenquem a la dreta seguint una oberta cresta que baixa entre el barranc d'Eslida i el de Falcó.

Baixant de la Malladeta.

La baixada la fem sota el carrascar que cobreix totes les vessants que davallen cap als barrancs no debades ens trobem al cor de la surera d'Espadà.
En principi no hi ha senda però anem trobant traces de senderols oberts per les cabres que tornen a haver al corral dels Casalets, al fons del barranc d'Eslida.

Cresta baixant de la Malladeta.

Un crestall rocallós ens barra el pas a meitat baixada i el salvem per dalt amb alguns passos més delicats que exposats per la mateixa cresta que li donen un toc d'aventura a la baixada.

Barranc d'Eslida.

Passat este tram la baixada continua igual, seguint les traces dels animals que han obert corriols entre el bosc, tot i què ara presenta trams molt costeruts i amb pedra solta, més tècnics i complicats.

Baixant cap a la Coroneta.

Ací dividim el grup. Ramiro vol baixar seguint un track que passa per la vora de les Penyes de la Rimansa, mentre que la resta ja ha tingut prou aventura per hui i decideixen baixar des del coll de la Coroneta pel barranc de les Hortetes, així que qui volem fer la baixada per les penyes ens adelantem per guanyar temps doncs es preveu complicada.

Coll de la Coroneta.

Arribem al coll de la Coroneta, ampla collada per on passa el camí que des de la font de la Penyeta i passant per la mina de la Coroneta baixa a buscar la font de Marc. Nosaltres no el seguim sinó que continuem recte cap al Puntal per la senda que passa per dalt de les Penyes de Carlos. Fa anys vam baixar per ací i no hi havia senda, ara està neta i és ben fàcil de seguir.

Pujada al Puntal.

La senda puja cap al puntal que queda dalt les Penyes, però nosaltres no pugem, abans ens desviem a la dreta seguint el track just a un lloc on hi ha una fita.
La senda baixa per un rellomet sota les sureres i és fàcil de seguir i sense massa complicacions fins que quedem just davant les Penyes de la Rimansa.

Penyes de la Rimansa.

Quan estem a l'altura de les Penyes baixem a l'esquerra seguint el track i trobant una vella senda de traure suro prou tapada. És per ací per on baixa el track.
Com fa temps que no es trau suro (pel que veiem als arbres quasi deu anys) no s'ha netejat i la malea ho tapa tot i encara que és fàcil distingir la traça de la senda no ho és tant seguir-la, sobretot en pantaló curt.

Tram de senda brut.

Baixem pel tram més brut del camí maleïnt no dur pantaló llarg que ens haguera estalviat arraps i punxades fins que arribem al fons del barranc de les Hortetes, completament cobert de falagueres.
Des d'ací el track continua avall per l'esquerra del barranc, però com no ho veiem clar decicim travessar i pujar camp a través a buscar el camí del castell de Castro, dalt nostre.

Barranc de les Hortetes.

Pugem camp a través amb una forta pendent (però sense punxades) fins que finalment trobem el vell camí des d'on tenim una panoràmica perfecta de les Penyes de la Rimansa i les seues veïnes les Penyes de Carlos.

Penyes de la Rimansa.

A partir d'ací el camí ja és fàcil i el coneixem d'haver-lo fet moltes vegades. Només cal seguir senda avall cap al corral de Castro. Un camí molt xafat i que ens sembla una autopista després de la difícil baixada de les penyes.

Arribant al corral de Castro.

Arribem així al collet on s'alça el corral de Castro i on antigament estava el poblet morisc de Castro, despoblat arran de l'expulsió com tants altres de la serra d'Espadà.
Des d'ací ja veiem Fondeguilla al fons, i al darrere el Pipa.

Fondeguilla des del corral de Castro.

Enllacem ara amb la pista que ha substituït l'antic camí de ferradura d'Artana i per ella retornem al poble portant sempre el barranc de Castro a la nostra esquerra, vorejat d'hortes encara ben treballades.

Camí d'Artana.

Arribem a Fondeguilla i passem per la meta de la Volta al Terme. Els primers ja fa estona que han entrat i nosaltres estem tentats també de passar sota l'arc doncs la ruta ha estat llarga i dura i n'hem eixit vencedors, cosa que no teníem clar quan baixavem al barranc de l'Horteta, però ens conformem amb seure i beure a la terrassa del bar.

Meta de la VTF.

Així, recuperant forces, repassant la ruta, i escoltant els comentaris sobre la carrera acabem la nostra jornada senderista.


Ací està el track:


Altres rutes que comparteixen part del traçat:

D'Alfondeguilla al castell de Castro
Alfondeguilla a la Nevera per les Bonyigues i retorn per Cantallops
D'Alfondeguilla al castell de Castro pel Bovalar i les penyes de Moixell
Alfondeguilla a l'Arquet
D'Eslida al castell de Castro i a la Nevera

Més informació:

• Arnau Juan, Òscar Chóvar. Mapa y guía excursionista. Ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 accessible a la web
• Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• rutometro
• http://www.voltaalterme.eu/
• Web de l'ajuntament d'Alfondeguilla
• Vilalta Fonfria, Elsa Toponimia dels pobles Valencians: Alfondeguilla AVL, València, 2006 accessible a la web.
• Peñarroja Torrejón, Leopoldo Moriscos y repobladores en el reino de Valencia: la Vall d'Uxó 1525-1625 , Ed. del Cenia al Segura, València, 1984
• Terrasit