dimecres, 13 de maig de 2015

ENTRE EL MILLARS I LA RAMBLA

Aprofitant les festes de Sant Pasqual de Vila-real i les de Santa Quitèria d'Almassora faig ruta entre el riu i la rambla a cavall dels dos termes municipals. Una ruta pel cor de la Plana però que té moltes sorpreses agradables.

La ruta comença al pavelló zona nord de Vila-real, rebatejat amb el nom del ciclista olímpic Sebastian Mora. Bé, més concretament al jardí de la vora.
Des d'ací cal seguir el carrer Borriol que segueix l'antic camí de Borriol (i camí real de Barcelona) fins a arribar al pont de Santa Quitèria.
El pont pren el nom de l'ermita de Santa Quitèria, patrona d'Almassora, situada a l'altra banda del pont en terme del referit poble.
L'ermita de Santa Quitèria des del Pont.
Sense travessar el pont, a l'esquerra del mateix hi ha les noves paletes del PR-CV-438 que segueix la vora del riu de Millars des de l'assut de Vila-real fins a les goles d'Almassora. Seguim doncs el PR que remunta el riu per la banda de Vila-real passant per la vora del Pantanet de Santa Quitèria, construït per les comunitats de regants de la Plana per tal de regular el reg a l'horta tradicional.
Pantanet, pont i ermita de Santa Quitèria.
Passem per la vora del pantanet i continuem per la senda botànica de Vila-real que ens portarà fins a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.
La senda segueix l'antic traçat de la sèquia major, modificat al segle XIX per tal d'evitar les reparacions que les crescudes del riu provocaven en el tram conegut com sèquia de les Argamasses.
Tunel de la sèquia.
La sèquia que portem paral·lela despareix al tunel de la "sèquia minada", feta a pic i pala abans de la invenció de la dinamita.
El nostre camí segueix el traçat de la sèquia vella, mig colgada per la vegetació que creix en l'ombria i afavorida per l'aigua que regalima per la cantera del riu, de manera que ací podem encara un bosquet galeria d'oms al llarg del camí.
Oms vora l'antic caixer de la sèquia.
Deixem a l'esquerra un respirador de la sèquia i després d'un tram entre els oms arribem al tram més espectacular de tota la ruta a la zona anomenada ja d'antic "sèquia de les Argamasses" doncs era l'única part de la sèquia feta d'obra (argamassa) per a poder resistir les riuades que l'erosionaven per la base. Per esta raó va caldre construir una paret des del caixer del riu fins a l'altura per on passa la sèquia. Ara la paret cau directament al pantanet.
Sèquia de les Argamasses.
Ací podem vore el treball fet pels nostres avantpassats bastint parets i picant la pedra per poder portar l'aigua fins a l'horta.
La sèquia és estreta i en moltes parts es troba molt tapada pels sediments, de tota manera hi ha trams on encara es pot vore perfectament el vell traçat.
Tunel a la sèquia de les Argamasses.
El tram de les argamasses és curt i de seguida tornem a retrobar la sèquia minada que ací es troba traçada de cap nou sobre l'antiga.
Un poc més avant i seguint el caixer de la sèquia passem per la vora del molí Bisbal o de Tatxes; Bisbal pel nom del primer propietari que el va construir al segle XVIII o de Tatxes perquè durant un temps va fabricar tatxes.
Molí Bisbal o de Tatxes.
Passat el molí hi ha un medidor sobre la sèquia i per la vora el camí del molí Bisbal que duu al poble.
Un poc més avant hi ha unes comportes des d'on es regula l'aigua que passa per la sèquia.
Vora la Foia dels Àngels.
La ruta segueix per la banda de baix de la Foia dels Àngels on, als anys 70 es va fer una urbanització que feia publicitat de l'accés directe a les "piscines naturals" que hi havia al riu, ara desaparegudes al fer el pantanet. És per això que hi ha masets que tenen accés directe al riu mitjançant passarel·les llevadisses que salven la sèquia.
Tunel de la sèquia minada.
Trobem un xicotet mirador d'on es veu la Penya del Barco Boltat, anomenada així perquè semblava un barco del revés. La penya està a la cua del pantanet on ha crescut un espés bosc de ribera sobre els sediments portats per la riuada del 1990.
Un caminal baixa cap al riu mentre nosaltres continuem per la vora de la sèquia fins que trobem el segon tunel (o primer depén de com se mire).
Este tunel travessa al recte una gran revolta del riu fins a la gola evitant així la vora del riu on la sèquia patia els efectes de les continues riuades. De fet, dalt del tunel (i en altres llocs) hi ha un taulellet que recorda on va arribar l'aigua la riuada del 22 d'octubre del 1920, la més gran del darrer segle quan des del pont de Santa Quitèria es podia tocar l'aigua amb la mà.
Cantera de vora riu.
A partir d'ací seguim novament el traçat antic de la sèquia que passa als peus de la cantera de vora riu, que cada vegada està més alta.
Primer anem pel caixer de la sèquia i finalment per dins, just abans de passar sota la cova de Quaresma, que fins temps recents es va usar de vivenda temporal.
Passeig del botànic Calduch.
Arribem així al passeig botànic Calduch, dins ja del Termet; paratge municipal que envolta l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.
Travessem el passeig envoltat d'arbres plantats fa anys per fer ombra al "merendero" que hi havia, reconvertit posteriorment en restaurant, i des d'ací baixem per la platja de l'ermita, recuperada recentment després d'haver-se perdut com a conseqüència de la construcció del pantanet.
La volta de la Ganya des de la platja fluvial de l'ermita.
Passem sota el nou restaurant i el vell molí de Benedito o de l'Ermita. De Benedito pel nom dels seus propietaris al segle XIX i de l'Ermita per motius clars.
El molí va estar en funcionament fins l'any 1959 quan el va passar a mans de l'ajuntament gràcies a la Caixa Rural.
Molí de l'Ermita o de Benedito.
El camí passa entre el riu i la sèquia del molí, que ja no duu aigua des que la riuada del 1990 va trencar l'assut que derivava l'aigua.
Riu de Millars vora l'ermita.
Seguint camí fem la volta de l'ermita passant sota la piscina municipal de l'ermita, construida als anys 70 i trobem el pont de l'ermita que s'alça davant i dalt nostre.
Continuant la senda passem sota el pont, on hi ha algunes preses d'escalada, i arribem a l'assut de Vila-real.
Ací als Matxos quan apreta la calor la joventut ve a prendre el bany, com sempre s'ha fet, tot i tindre fama de perillosos pels engolidors que es formen en caure l'aigua i que s'han dut per davant més d'una jove vida.
Gola de la sèquia.
Ací acaba el PR-CV-438 i cal tornar enrere. Encara que sempre es pot travessar el riu pels Matxos i pujar pel vell camí del Sitjar, que puja per la banda d'Almassora, tot i què ara un particular li ha ficat una porta totalment il·legal doncs els camins públics no es poden tallar, però sembla que ningú ho ha denunciat.
Pont de l'Ermita des dels Matxos.
Tornant enrere puge travessant el pinar de l'ermita fins al capdamunt de l'escala que baixa a la placeta de l'Ermita. Esta és pràcticament l'única construcció feta dins d'un projecte d'urbanització del Termet proposat durant la República.
Ermita de la Mare de Déu de Gràcia.
Des d'ací cal pujar a la carretera i continuar-la per travessar el pont. En principi la carretera havia d'unir Vila-real i l'Alcora però després de fer el pont es van acabar els diners i mai es va continuar.
Des de dalt del pont hi ha una magnífica panoràmica dels matxos i la casa de l'Assuder, des d'on una escala baixa fins a la gola on una caseta protegeix la comporta que regula el pas de l'aigua.
Casa de l'assuder i els Matxos des del Pont de l'Ermita.
Passat el pont es troba el camí de Vora Riu (d'Almassora) que seguirem riu amunt fins al punt on travessa el riu l'autopista.
El camí és ample i asfaltat però no presenta massa trànsit doncs el pas sota l'autopista és un poc complicat per als cotxes.
Camí vora riu.
Arribats a este punt abandonem la vora del riu, que corre molts metres per davall nostre, i cal seguir la via de servei de l'autopista que travessa la partida del Boverot i ens porta des de la vora del riu de Millars a la vora de la rambla de la Viuda.
Camí vora l'autopista.
Arribem així al camí de Vora Rambla que seguim avall uns metres abans de desviar-nos a l'esquerra entre dos masets per un vell camí que donava accés a una pedrera, ara abandonada.
Baixador a la rambla.
La baixada transcorre per un terreny argilós ple de regalls que ens porta al llit de la rambla.
Rambla de la Viuda.
No cal arribar al llit, abans mou per la dreta una senda que passa per la cantera de la rambla, rodant entre penyals caiguts de dalt i raconades on no entra massa el sol.
Vorejant penyes caigudes.
La senda es manté en part pel pas de les motos de trial que roden per la rambla.
Cantera de la rambla.
En tota l'ombria creix una vegetació exhuberant que només deixa passar per on corre la senda de tal manera que si mirem als voltants no sembla que estem al bell mig d'una plana fortament humanitzada.
Baixant a la rambla.
Passat el lloc on aboca a la rambla el barranquet de Rovira, mig aterrat per les transformacions agràries, deixem enrere la part més ferèstega de la cantera i passem sota unes pendents menys pronunciades fins que arribem a un punt on hi ha dos sendes; l'una puja i ressegueix la vora de la rambla per dalt (fins que torna a baixar molt més avant) passant per una zona on es va fer molt de moviment de terres per a conrear uns tarongers que mai es van plantar, l'altra continua travessant el talús fins a baixar a la rambla.
Polígon del Pla de Museros, vora la rambla.
Seguint esta darrera es baixa a la rambla i cal seguir per dins. Per sort la grava encara està prou dura després de les plogudes i fa de bon caminar encara que sempre és més pesat que caminar per terra ferma.
Rambla de la Viuda.
Continuant rambla avall uns cinc-cents metres s'arriba al punt on el Camí Real  travessa la rambla per un gual de formigó de nova construcció.
Just a la vora hi ha les restes del vell pont medieval, bastit a la vegada que el de Santa Quitèria, destruit per les riuades al segle XVI i mai reconstruit. De fet encara es pot vore el pilar del mig que va cedir per la base i tombar, enduent-se la resta del pont.
Pont de la rambla.
Quan al segle XVIII es va arreglar la carretera ja no es va refer el pont sinó que es va fer un Pont Nou, aigües avall d'on es junta la rambla i el riu, i es va aprofitar per desviar la carretera per Castelló continuant pel litoral cap al nord, traçat actual de la carretera general (que al franquisme es van rebatejar com a "nacionales").
Pont de la General.
Per la vora del pont continua un senderol cap avall, a buscar el punt on junten les aigües el riu de Millars i la rambla de la Viuda.
Habitualment tant la rambla com el riu baixen ací secs. La rambla per ser un curs estacional i el riu perquè les aigües de reg van soterrades a partir de l'assut nou fins al de Borriana.
També ací retrobem el PR-CV-438.1 (variant de Santa Quitèria) camí de la mar, seguint la senda de la desembocadura del Millars que ha adequat l'ajuntament d'Almassora.
Carril bici
També ací hi ha una de les grans obres hidràuliques de la Plana, tot i què al estar soterrada a primera vista no sembla massa impressionant. Es tracta de la sèquia de Castelló i Almassora que des de l'assut continua per un tunel, travessa la rambla pel cano o sifó, i continua soterrada per la seua vora.
Només les boqueres que queden a l'esquerra nostra ens indiquen de l'existència d'esta obra d'enginyeria del segle XVII que encara està en funcionament quatre segles després de la seua construcció.
Entrada del Cano o Bota.

Seguint la senda de la desembocadura del Millars passem sota el nou pont de la General i arribem al Pont Nou, per on passava abans la carretera. Es tracta del mateix pont del segle XVIII que ha resistit el pas dels anys i que, als anys seixanta es va ampliar però conservant l'original i respectant la seua forma.
Pont Nou.
Passat el pont queda a l'esquerra el castell d'Almassora o més ben dit, el que en resta del que fou una fortificació que controlava el pas del riu, i que va perdre bona part de la seua utilitat una vegada conquerida i repoblada la Plana per Jaume I.
Clot del Soldat.
Des d'ací el PR continua cap a Almassora i, riu avall, arriba a la mar. Però esta vegada no toca així que des de davant del castell cal travessar el riu per una passera nova de formigó que enllaça amb el traçat  del PR-CV-438.
Castell d'Almassora.
El camí passa pel costat del pont de la via del tren, l'antic pont de ferro transformat ara en un pont de formigó. Avall queda el Clot del Soldat, toll que s'estén fins a l'assut de Borriana.
Camí de l'Aigua.
Per l'altra banda del riu corre tapada la sèquia que porta l'aigua a l'assut de Borriana i pel seu costat hi ha el camí de l'Aigua que va fer (sense acabar-lo) l'ajuntament de Vila-real i que ara aprofita el PR.
Molí d'Evaristo o de Serrano.
Passa per davant del molí d'Evaristo o de Serrano, enrunat per la gran riuada del 1922 que va significar la puntilla a la majoria de molins del riu que ja no es van reconstruir doncs no podien competir amb les noves màquines de vapor.
Camí al Molí Nou.
El camí torna a passar sota el Pont Nou i el pont de la General. Just sota d'este es troben les restes d'un vell assut de construcció indeterminada però pot ser relacionat amb el molí de Serrano.
Un poc més avant queda a l'esquerra el Molí Nou, del segle XV. El vell camí que venia des de Vila-real fins al riu s'ha convertit ací en una estreta senda que puja fins al molí, que va estar en funcionament fins als anys 70 i que dona nom a tota la partida d'horta que queda entre la sèquia i el riu.
Assut d'Almassora i Castelló.
Seguint el camí que ara passa sota uns xops d'on cau la flor surant s'arriba a l'Assut Nou des d'on es deriven les aigües de la sèquia d'Almassora i Castelló des del segle XVII i també des de fa poc més de vint anys les de la sèquia de Borriana deixant el riu totalment eixut.
Molí del Terraet o de la Peguea.
Des d'ací el camí és més agradable perquè el riu que portem al costat ja duu aigua i seguint-lo passem pel darrer molí que vorem; el molí de la Peguea, dit del Terraet doncs a primeries de segle es va construir una terrassa a dalt. Tot i la nova construcció cal dir que es tracta d'un dels molins més antics de la Plana doncs està en funcionament almenys des del segle XIV.
Pont de Santa Quitèria.
Només ens queda passar sota el pont de Santa Quitèria i tancar el cercle.


Ací està el track:


Altres rutes que comparteixen part del traçat:

De Vila-real a la Pola pel riu Millars i retorn pel camí la Mar
Sèquies i molins a Vila-real: Solaes i Carinyena
De Vila-real a l'Alcora
Sant Pasqual - Sant Joan per Xodos
Vila-real - Pont Nou - Santa Quitèria

Més informació:
  • Guinot Rodríeguex, Enric i Selma Castell, Sergi (2002) Camins d'aigua 3. Las Acequias de la Plana de Castelló Ed. Generalitat Valenciana
  • Roman Millan, I. (2000) El regadío de Vila-real durante los siglos XIII-XIV Ed. Ajuntament de Vila-real
  • (1981) Proyecto de Ordenanzas de Riego de Villarreal y reglamento para el sindicato y jurado del mismo Ed. Sindicat de regs Facsímil de l'original del 1869
  • Obiol Menero, Emili (1987) Toponímia rural de Vila-real Ed. Caixa rural Vila-real
  • Heredia Robres, Jacinto (2009) Els noms de lloc al terme de Vila-real Ed. Caixa rural Vila-real
  • Vilapèdia


2 comentaris:

  1. Hola

    Buen recorrido. Hemos hecho muchas veces la senda botánica de Vila-real, pero no esta alternativa circular

    Saludos!

    ResponElimina