divendres, 1 de maig de 2015

LA SERRA D'ORPESA: PER LA ROCA ROJA I EL FORAT DEL FERRÀS AL BARRANC DEL ROJAL I TORNANT PEL POU DE JUVELLÚS I ELS TRES BARRANCS

Hui hem fet una ruta diferent per la serra d'Orpesa. Diferent per dos raons; la primera és que Ramiro ha tingut carta blanca per dur-nos per on ell ha volgut ... i la segon perquè ens ha portat per uns camins i senders que havia estat explorant darrerament i què paga la pena de recòrrer.

Eixim des del cementeri per estalviar l'asfalt i comencem ruta travessant l'autopista per sota i seguint el camí de servei de l'autopista travessant les faldes de la serra cap al cingle de la Roca Roja.

Cementeri d'Orpesa.
 Després de travessar l'autopista seguim el camí de servei seguint les faldes de la serra d'Orpesa fins que trobem el racó on s'alça la Roca Roja que destaca entre tots els cingles pel color rogenc de la pedra i per ser el més gran de tots.
Senda a la Roca Roja.
Comencem a pujar per la pista (que ja senda puja al Tossal Redó) però quasi no hem pujat quan trenquem a la dreta per la senda que dona accés a la Roca Roja.
La senda està enfitada i és fàcil de seguir entre la malea que creix per tota la falda que davalla del cingle.
La Roca Roja.
 La senda segueix un tram del barranc on se suposa que es troba la font del Senyor de la qual no en trobem cap senyal ni després de les pluges de fa un parell de mesos que han recarregat els aqüífers.
Canal al Tossal Redó.
 Finalment accedim al peu del cingle on hi ha tot un seguit de vies d'escalada. Una senyal ens recorda que està prohibida l'escalada els primers sis mesos de l'any perquè és un lloc de nidificació d'aus.
Cartell de les vies d'escalada.
 Al llarg de la paret anem trobant diferents vies de les quals no consta la dificultat però que no semblen massa fàcils i algunes d'elles comencen desplomades.
Vies d'escalada.
 Per la dreta continua la senda que puja per la Canal de la Roca Roja, passant per darrere d'un "frare" que se separa de la paret. La canal està equipada amb alguna cadena doncs és una de les baixades de les vies d'escalada més altes.
Nosaltres hui seguim per l'esquerra a buscar una altra canal que puja directa al Tossal Redó, menys pendent però no menys espectacular que l'anterior.
Cova de la Roca Roja.
 La senda als peus de la roca és espectacular, passa per l'abric de la Roca Roja, utilitzat des de la Prehistòria pels pastors.
Passat l'abric comença un tram on grans blocs de roca han caigut i cal anar sortejant-los fins que arribem als peus de la canal.
Canal del Tossal Redó.
 La canal del Tossal Redó no és massa pendent però ens tocarà posar les mans en més d'una ocasió. Des de baix sembla molt tapada per la vegetació però s'han netejat les parts més tapades i es pot pujar molt bé. A més Ramiro que ja va estar per ací es va entretindre posant fites per no perdre's.
 La canal ens porta a una sèrie de faixes i per una d'elles hem d'eixir cap a l'esquerra i ens portarà directes al cim del Tossal Redó. Nosaltres vam equivocar la faixa i vam eixir just per l'anterior de manera que vam haver de grimpar per passar de faixa a faixa.
Tossal Redó.
Al Tossal Redó hi ha una caseta amb antenes i molt bones vistes però no hui que ens ha eixit un dia amb poca visibilitat degut a les boirines.
Des d'ací continuem a buscar la senda que puja per dalt del Racó de Rita, per on haguèrem arribat sense desviar-nos per a passar per la Roca Roja.
Accés al Forat d'en Ferràs.
Continuació al Forat d'en Ferràs.

 Continuem cap al Puntal però ens desvíem a l'esquerra per acostar-nos a vore el Forat d'en Ferràs, l'avenc més gran dels que hi ha a la serra d'Orpesa.
L'avenc es troba protegit per llei al ser refugi de rates penades i un cartell en prohibeix l'entrada.
Forat d'en Ferràs.
Forat d'en Ferràs.
Nosaltres fem cas i no baixem els seus 100 metres de profunditat i tornem enrere cap al Puntal i sense pujar al vèrtex continuem cap a la pista de la Mollonada traçada sobre l'assegador del mateix nom que segueix la mollonada o ratlla entre Orpesa i Cabanes.
El desert des del Puntal.
La pista segueix la Carrerassa de la Mollonà que recorre la ratlla entre els termes de Cabanes i Orpesa, des de la mar fins al Juvellús.
Les Agulles des del Puntal.
La major part de la serra està coberta de matollar però a partir d'ací comença a aparèixer el pinar que va colonitzant poc a poc totes les muntanyes de baix cap a dalt.

Carrerassa de la Mollonada.
La carrerassa ens porta per dalt de la serra, però abans d'arribar al Juvellús trobem un encreuament de camins. Recte continua la carrerassa pel Juvellús cap a Benicàssim. Per l'esquerra baixa una pista cap als Tres Barrancs per  la Foia. I per la dreta baixa el camí del Negre cap al barranc del Negre.
Nosaltres baixarem ara pel camí del Negre per tornar a este mateix punt des del Pou de Juvellús i baixar per la Foia fent un 8 en la ruta.
Camí del Negre.
La senda baixa suaument fent una gran volta entre el mas de Peris i el de Rita (l'antic camí de ferradura baixava més dret, però ara està perdut).
Tota la vessant està coberta de pinar i és ben agradable de passar fins i tot a l'estiu quan apreta la calor.
Quan la senda travessa un barranquet és que ens trobem ja prop del mas de Rita, restaurat per un matrimoni francés que passa llargues temporades en este racó tranquil on només els molesten els ciclistes i senderistes que passen els caps de setmana.
Mas de Rita.
Just davall del mas de Rita trobem un encreuament de camins. Per la dreta continua el camí del Negre, ara per pista, a eixir al camí de la Fusta. Nosaltres però seguim per l'esquerra una senda que remunta el barranc Rojal.
Camí al barranc del Rojal.
La senda del barranc del Rojal està prou xafada fins el punt on se'n fan dos. Per la dreta puja un braç cap al mas dels Paus. Nosaltres però continuem a l'esquerra seguint el barranc.
Barranc del Rojal.
La senda remunta el barranc, alguns trams per dins i d'altres per fora. Per sort el barranc es troba prou net i no hi ha vegetació que impedisca el pas.
Alborcers i margallons al barranc.
Conforme pugem la roca canvia i la calcària dona pas al rodeno roig que dona nom al barranc i la partida, dins el barranc i als voltants trobem una magnífica vegetació amb bosquets d'alborcers, grans margallons, brucs, llentiscles i fins i tot algun exemplar dispers de boix, una espècie molt abundant en altres llocs però totalment estranya al parc natural del Desert.
Camí de Cabanes al Rojal.
Pel barranc anem trobant de tant en tant fites fins que finalment les mateixes fites ens marquen l'eixida del barranc i enllacem amb el camí vell de Cabanes a Benicàssim que passa pel Rojal.
Camí de Cabanes a Benicàssim pel Juvellús.
El camí, amb trams empedrats, va eixint del barranc remuntant cap al Juvellús. Dalt nostre queda la part final de les Agulles, on encara hi ha uns grans tormos de rodeno, i davant la serra d'Orpesa cap a on pugem prou còmodament.
Camí al mas de Mendanes.
Al capoll de la serra hi ha un conjunt de masets encara ben conservats i usats com a segones residències, i envoltant-los tot un seguit de bancals treballats que gràcies a les pluges estan ben verds.
Després de travessar un dels bancals arribem a la pista que entra als masets i seguint-la passem per davant del mas de mendanes i del de Pauet abans de baixar cap al pou del Juvellús.
Pou del Juvellús.
Hem passat unes quantes vegades per ací i no hem trobat mai el pou, tot i què deu d'estar molt prop del camí, així que hui que trobem gent preguntem. Ens indiquen on és el pou, davant la ramaderia de bous de Tomaset. De fet és el mateix Tomaset qui ens porta on és el pou i ens l'ensenya. Ens comenta que malauradament ara sol tindre poca aigua però que gràcies a les pluges n'ha pogut traure prou com per a donar de beure als animals.
Camí de la Foia.
Com que el pou és abeurador i per això arriben a ell diversos camins. Un d'ells és el de la Foia per on continuem amunt. El vell camí anava directe a la Foia però la pista que s'ha fet es desvia fins a la Carrerassa de la Mollonada a l'encreuament per on ja hem passat abans, i des d'ací continua pista fins a la Caseta de la Foia.
Senda al barranc de la Foia.
A la caseta deixem arrere el vell camí i baixem per una senda oberta entre els bancals abandonats i coberts de pins que ens va baixant barranc avall, ara saltant un ribàs, ara entre el bancal o per la vora del barranc.
El tram final de la senda és per la vora del barranc de la Foia aigües avall de juntar-se amb el barranc del Pou del Juvellús.
Este tram està prou net perquè per ací passa la cursa de muntanya d'Orpesa que se celebra este cap de setmana i trobem algunes cintes marcant el recorregut.
Els Tres Barrancs.
Arribem així als Tres Barrancs on conflueixen el barranc de Ferràs, el de la Foia i el de Juvellús, i ací enllacem amb el camí de Juvellús que puja asfaltat fins al Pou.
Camí vell del Juvellús.
Seguim pel camí avall buscant el pla i deixant enrere els pinars perquè esta part de la serra es va cremar l'any 2000 en un incendi intencionat per a cremar tota la zona costanera entre la Torre Bellver i Orpesa i així poder urbanitzar-la posteriorment.
Travessant sota el Racó de Rita.
Retallem l'asfalt per un tram del vell camí de ferradura i, abans d'arribar a la carretera, trenquem a l'esquerra per uns caminals que segueixen les faldes de la serra.
Vora la carretera.
Ara ens toca seguir un tram de la carretera vella i després continuar per la vora de la carretera nova abans de separar-nos-en per enfilar amunt, vora l'autopista per un sender que va per fora de les tanques.
Senda per la vora de l'autopista.
Baixem per l'altra banda i ens trobem a les faldes de la Roca Roja. Cent metres més avant tenim la pista que puja cap a la Roca Roja i el Tossal Redó, per on hem passat abans, però per no repetir passem sota l'autopista i continuem per l'altra banda.
La Roca Roja des del tunel de l'autopista.
Paral·lels a l'autopista anem seguint sendes i camins que travessen pinars i bancals abandonats. Només hi ha un punt on trobem un tros treballat i amb porta, però fent un poquet més de volta passem sense més inconvenient i arribem finalment al cementeri on havíem començat la ruta.
Pinars vora l'autopista.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Del Voramar a la Renegà pel Juvellús
Volta per la serra d'Opersa
Serra d'Orpesa: barranc del Diable i canal de la Roca Roja
Benicàssim de la mar a la muntanya: del Voramar a la font Tallà per Santa Àgueda i Cantallops
Del Pla del Salandó a Miravet tornant pel Juvellús

Més informació:

6 comentaris:

  1. Hola Xavier

    Buen diseño de ruta, ideal para los que vivimos cerca. Me la apunto para un día con prisas

    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el mèrit és de Ramiro que ha fet moltes rutes per allí i ens ha fet un recorregut amb el millor de cadascuna.

      Elimina
  2. Hola Xavier,mis felicitaciones a Ramiro por la ruta, tiene muy buena pinta y a despertado en mi curiosidad por una zona que no me llamaba mucho la atención.
    Buena entrada, tomo nota para una futura ruta.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose:
      A la Roca Roja hi ha dos canals, per la dreta i per l'esquerra, i les dos són molt alpines i totalment recomanables.
      D'altra banda quan passavem pel barranc del Rojal vaig pensar en tu per la frondositat i varietat de la vegetació. De ben segur que trobes plantes que a mi se m'han escapat.
      Ja ens ho contaràs.

      Elimina
  3. Hola Xavier, este matí hem anat a fer la volta i hem disfrutat com enanos pujant per la canal. La senda que baixe cap al barranc també magnífica. Gràcies per compartirla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, per a això ho fem, com tu amb les vostres magnífiques rutes.
      Per cert, encara vos queda fer l'altra canal, i és que en eixe trosset hi ha recorreguts molt interessants.

      Elimina