dissabte, 11 de febrer de 2017

DE LA VALL D'ALBA AL VÈRTEX DEL BUSTAL BLANC


Hui les previsions donaven aigua encara que al final no ens ha plogut i per això hem aprofitat per fer una ruta que teníem prevista per a casos com este i de passada també pujar un vèrtex. Així que ens hem arrimat a la Vall d'Alba per fer la nostra primera ruta eixint d'allí.


Deixem el cotxe prop de la plaça de bous i el primer que trobem són plaques commemoratives de la construcció de la plaça, dels carrers, de les avingudes, ... sembla que la febre constructiva ha estat almenys tan intensa com la retoladora.
Plaça de bous de la Vall d'Alba.
Travessem el poble fins que arribem al camí de la nova ermita de Sant Cristòfol, bastida al tossal de l'Albea, dominant el poble.
Camí de Sant Cristòfol.
Pugem pel camí, arreglat i encimentat per a que pugen els vianants i arribem al paratge de l'ermita on hi ha la nova ermita (del 1996), un restaurant i una zona d'esbarjo amb taules, foguers i jocs per a xiquets.
Ermita de Sant Cristòfol.
Des d'ací es domina tota la Plana de l'Arc encara que com hui el dia està emboirat no tenim molt bona vista.
La Vall d'Alba i el Pla de l'Arc des de les Albees.
Continuem ara pel camí de les Albees cap al coll d'Alba. Este és el camí asfaltat d'accés normal a l'ermita i seguint-lo arribem al coll d'Alba per on passa la carretera d'Albocàsser.
El Coll d'Alba.
Per ací passa també el Pas Real de Cabanes que puja des de la Ribera de Cabanes a Vistabella, i al mateix coll hi ha un aljub nou fet per a abeurar els animals.
Per darrere de l'aljub continua un camí que travessa pel costat del mas de Silverio per a coronar a l'ample llomet on s'alça el Bustal Blanc.
Camí del Bustal Blanc.
El vèrtex del Bustal Blanc s'alça a la vora del camí, allí on hi ha una gran bassa per a dur l'aigua als masos dels voltants i acaba l'asfalt que seguim. Es troba dalt d'una suau llometa que tampoc destaca massa entre les veïnes. En principi no és un lloc massa atractiu però que no va ser triat com a vèrtex per això sinó per les vistes: descrivint un arc des del Pla podem distingir entre la boira el vèrtex de la Ferradura, el Bartolo, el Gaidó, la Penya del Corn, el tossal del Bosc, el Cabeço, el Bovalar, el tossal de Saragossa, Mallaetes, Subarra i molts altres que queden tapats per la boira. És per això que està catalogat com a vèrtex de primer ordre atès que des d'ell es poden vore bona part dels vèrtex de la província de Castelló.
Vèrtex del Bustal Blanc.
Després de les fotos de rigor al vèrtex continuem la ruta per un ample caminal que baixa cap al mas de Tirana. Anem travessant un paisatge profundament humanitzat, on els masos alternen amb els bancals d'oliveres i ametlers que ara estan en flor donant-li un toc rosat al paisatge que contrasta amb la gama de verds de les oliveres, garroferes i coscollars.
Paisatge humanitzat.
Passem per un altre mas amb el seu aljub per recollir aigua i que, com la majoria dels que anem trobant, ha estat arreglat com a segona vivenda. Passat el mas ens trobem amb uns ciclistes i els saludem, ja ens els hem trobat abans doncs han eixit des del mateix punt que nosaltres al poble. Ells però fan la ruta més curta i de ben segur que ja estaran esmorzant quan nosaltres encara estem caminant.
Trobada amb els ciclistes.
Ells han arribat al punt més alt de la ruta mentre que a nosaltres ens toca baixar cap al Pou de Beca. Seguim el camí desviant-nos pel traçat vell que passa per la porta d'un dels pocs masos que no s'han arreglat, abans de baixar fins a la Ramblella, just a sota dels masos del Pou de Beca.
Podríem pujar als masos i continuar per camí asfaltat, però preferim continuar per dins la Ramblella, un camí menys planer però també més distret i, com l'altre, sense pèrdua possible.
El Pou de Beca.
Així seguim avall per l'ample llit pedregós de la Ramblella. Ens desviem per una senda a la dreta que sembla que retalla una revolta, però ens toca tornar a la rambla perquè han fet una granja just on passava la senda.
La Ramblella.
Seguint la rambla passem per algunes raconades interessants, on els pins i les carrasques voregen el curs d'aigua i per un moment fan oblidar com d'humanitzat està el terme de la Vall d'Alba. Però de seguida trobem una granja o un mas dalt nostre que ens recorden que ací la mà de l'home més que prop és omnipresent.
Arribem finalment a la carretera d'Albocàsser que passem esta vegada per baix del pont que salva la Ramblella.
Pont de la carretera d'Albocàsser.
A partir d'ací els masos desapareixen i els bancals treballats es fan més escassos. Estem a ponent i baix de les Albees, resseguint la falda de les muntanyes fins que travessem el Pas Real de Cabanes per on s'ha traçat un camí de cotxe.
La Ramblella als peus de les Albees.
A partir d'ací seguim una senda que continua pel costat de la rambla un tros. Després n'entra uns metres i torna a eixir definitivament, separant-se'n. La Ramblella gira a l'oest a buscar la Rambla de la Viuda, i nosaltres seguim recte travessant les faldes de les muntanyes.
Pas del pou de Beca.
Davant nostre s'obre el pla de la Pelejana entapissat d'ametlers florits, un paisatge que només per vore'l ja paga la pena haver vingut.
Pla de la Pelejana.
La senda que seguim acaba a una pista a la vora de l'Aljub dels Canyars, i és que des de que hem entrat a la Ramblella estem seguint també un assegador, en ehttps://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18025501ste cas el Pas del Tossal Roig a Beca.
Aljub dels Canyars.
Abandonem ací el Pas i continuem a l'esquerra per una pista que remunta el barranc Fondo. Ací trobem els únics rodals de pinar de tot el dia, a les ombries de les Albees i als voltants del Pou de l'Albea, que trobem a la dreta, poc abans d'arribar al Pla de l'Albea.

Pou de l'Albea.
Abans del Pla de l'Albea entronquem amb una pista asfaltada que ve també del coll d'Alba. De fet a uns centenars de metres davant nostre queda l'ermita de Sant Cristòfol, per on hem començat la ruta, però com encara és pronte aprofitem per allargar-la seguint el recorregut de la carrera de muntanya de la Vall d'Alba.
Seguint el camí de les Albees travessem pel mig de les cases del mas de Montserrat, totalment renovat. Abans d'assolir la part més alta de la muntanya.
Ací cal girar a l'esquerra i comencem a baixar tenint el tossal Roig al davant i, darrere d'ell la rambla i el pla de les Useres.
Cim de les Albees.
Mirant al Pla de les Useres.
No baixem molt que de seguida trenquem a l'esquerra seguint una senda que voreja les Albees per baix seguint el Pas del Pla de l'Albea que ens porta de tornada cap a l'ermita de Sant Cristòfol però per la Solana.
Pas del Pla de l'Albea.
Però tampoc arribem a l'ermita perquè quan el camí ens trau a un ample caminal a manera de tallafocs, trenquem avall a buscar el camí del Tossal Roig, que avança asfaltat entre ametlars.
Camí del tossal Roig.
I seguint-lo retornem a la Vallalba on travessem el poble entretenint-nos a llegir les làpides que hi ha posades a cada cantonada commemorant ara l'obertura d'un carrer, ara la renovació d'una plaça, o la millora del clavegueram ...
Però tant de llegir i caminar fa gana i sed, i bars no en falten al poble.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

Més informació:

  • Martínez i Barreda, Pere (2010) Vall d'Alba. Toponímia dels pobles valencians. Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  • (1909) Minuta topográfica del término municipal de Villafamés. Zona norte (Vall d'Alba) Ed. IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada