dissabte, 28 de novembre de 2020

D'ATZENETA AL PLA DE MEANES

 Hui com el temps donava aigua no contàvem anar a cap lloc, però finalment com sembla que s'ha alçat l'oratge hem aprofitat per anar a Atzeneta amb la idea de mirar unes rutes pel voltant del poble i, mira tu per on, al final el passeig s'ha allargat i s'ha convertit en una ruta tan fàcil com agradable. 

És per això que el track no l’hem gravat amb GPS sinó que està dibuixat directament al mapa, de tota manera no presenta cap problema perquè la primera part segueix el SL-CV-65.1 traçat aprofitant el camí vell d’Atzeneta a Culla fins que travessem el riu de Montelló, i a partir d’ací retorna a Atzeneta sempre per pista.


Així quasi a hora de tornar eixim d’Atzeneta pel camí de Culla, seguint el SL-CV-65.1 que, juntament amb el SL-CV-65.2, el recorren en la seua totalitat. El sender ix pel carrer de la Torre d’en Besora, paral·lel a la carretera de la Torre i es troba asfaltat fins a l’ermita de Sant Gregori, situada als afores d’Atzeneta.

L’ermita de Sant Gregori és la més gran d’Atzeneta i també la més recent (amb permís de la del Pou de la Riba). Va ser construïda el 1718 per deslliurar-se el poble d’una plaga de «llagostes, erugues i puces». Una llarga filera de xiprers dóna la benvinguda a l’ermita on hi ha un porxet per arrecerar-se del sol o de la pluja a la porta. Per la vora continua el camí real de Culla, conegut també com camí del Tarragó pel mas i partida d’eixe nom dins ja del terme de Benafigos.

El camí, ample i carreter, enfila recte travessant els Plans que s’estenen des d’Atzeneta fins a la ramblella de Benafigos. Els Plans estan plantats d’ametlers i oliveres, només trobem alguns rodals de pinar, sobretot al voltant de la ramblella.

Travessem la rambla i continuem per la partida del Tarragó. El paisatge no canvia però el terme sí. Entre la ramblella de Benafigos i el riu de Montlleó baixa el terme de Benafigos des de la muntanya estenent-se pel pla. Ací els veïns podien tindre olivars i vinyes, impossibles de cultivar a la vora del poble situat al cim de les muntanyes, ara les vinyes han desaparegut quasi totalment i el que trobem són ametlers que s’alternen amb les oliveres i les terres ermes.

Quan deixem enrere el Tarragó i enfilem el Pla de Benagai l’ample camí carreter es converteix en un estret camí de ferradura. Ací els camps treballats escassegen i sovintegen els erms i el pinar que els ha anat ocupant.

Finalment arribem a una pista que corre paral·lela al riu de Montlleó. Ara cal baixar-hi per un estret caminal entre el pinar que l’acompanya en les vessants menys costerudes. Arribem així al llit del riu, ample i cobert de grava on no creix res. Cal seguir riu amunt un centenar de metres per a trobar-ne la continuació de la ruta però els núvols que han estat amenaçant pluja tot el matí ens arruixen amb una remassada. Aprofitem per a arrecerer-nos l’antiga séquia del molí del Curro, excavada per dins del terrer excavat pel riu. Ací el riu corre ample entre alts talussos excavats a les terrasses sedimentàries formades en altres temps on el nivell de base era més alt.


 

Inici de la ruta pel carrer de la Torre.

Ermita de Sant Gregori.

Els Plans.

Camí real de Culla o camí del Tarragó.

La ramblella de Benafigos.

Travessant el Tarragó de Benafigos. Al fons queda la serra d'Esparraguera.

El camí carreter es fa de ferradura arribant al riu de Montlleó.

Baixant al riu de Montlleó.

El riu de Montlleó que passa entre alts terrers.

Eixim del riu per l’altra banda i pugem novament al pla, en este cas retornem al terme d’Atzeneta i travessem el Pla de Meanes. El Pla de Meanes va ser disputat entre Atzeneta i Culla entre els segles XIII i XVI quan finalment es va arribar a un acord on el pla quedava dins del terme d’Atzeneta. Es tracta d’una de les millors (si no la millor) zona agrícola d’Atzeneta i ací hi ha encara un grapat de masos encara habitats. Segons la dita el Pla va quedar dins d’Atzeneta perquè els veïns van al·legar que a l’hivern, amb les nevades, no podien anar a Culla al metge o a l’església en cas de necessitat.

Seguim el camí de Culla però a la primera bifurcació trenquem a la dreta per a tornar cap a Atzeneta per un camí diferent. Ací ens comença a ploure i tenim sort perquè un poc més avant trobem un porxe d’un antic estable on esperem que passe l’aigua i aprofitem per dinar mentre fem temps per a que passe l’aigua.

No ens estem massa i a la mitja hora llarga, quan ja ha passat la ploguda, continuem camí per la pista que del mas del Pont entra al Racó del Fumero cap a l’est. Ací els bancals treballats s’alternen amb rodals de bosc. Arribem així a la carretera de la Torre entre el mas del Pont i el pont per on la carretera salva el riu. Passem la carretera i de seguida trobem el camí vell de la Torre a Atzeneta. Ara ens cal seguir este camí cap a Atzeneta que ja no abandonarem fins que entrem al poble.

El primer que ens cal és travessar novament el riu Montlleó, i per a fer-ho busquem un baixador poc clar per on el vell camí travessa el riu pujant per l’altra banda. Uns metres més avall hi ha el Pont de Fusta o pont Trencat, pont penjant construït a finals del segle XIX pel baró de la Torre Matella per anar de la Torre Matella a Atzeneta que era el poble de la seua dona. Una riuada se’n va endur les fustes però els cables d’acer encara aguanten el pas dels anys.

El Pla de Meanes.

Pista del mas del Pont al Racó Fumero.

El pont de Fusta o pont Trencat.

Deixem enrere el pont i continuem pel camí de la Torre de tornada a Atzeneta. Tornem a xafar el terme de Benafigos que s’estén fins a la confluència de la ramblella de Benafigos amb la rambla d’Atzeneta i d’esta amb el riu de Montlleó. Travessem ara la partida de les Serradetes amb un paisatge semblant al que hem tingut fins ara: alguns rodals de pinar, ametlers i olivars que s’estenen pel pla. Un poc més avant travessem la rambla de Benafigos retornant al terme d’Atzeneta.

Passada esta ens trobem amb un home passejant el gos, suposem que veí d’algun mas proper encara que no entaulem conversa perquè parlem en llengües diferents. Sembla ser algun dels anglesos que en els darrers temps s’han establit a les rodalies del poble buscant tranquil·litat i sol, encara que hui l’oratge li deu recordar prou a la seua Anglaterra natal.

Llevat d’una creu en record d’una persona morta a la vora del camí no trobem res més destacable que les vistes sobre la serra del Bovalar fins que el camí s’acosta a la rambla d’Atzeneta que baixa ben carregada d’aigua. Arribem a la rambla a la vora de la font del Canar. La font es troba a la vora de la rambla i aboca l’aigua a unes piques de pedra. Uns metres més avant i a la vora de la rambla hi ha una sénia, no se’n troben moltes per ací i això que el nivell de l’aqüífer no deu d’estar molt fondo, sobretot a la vora de la rambla.

Des d’ací ja només ens queda un curt passeig per vora rambla fins al poble d’Atzeneta per on entrem per la Vall del Verdunc, un dels dos barrancs entremig dels quals es trobava la vila medieval voltada de muralles coneguda encara com la Vila Closa.

Per la vora de la muralla de la Vila Closa travessem Atzeneta, llarga i estreta acabant així una ruta senzilla i fàcil però que ens permet disfrutar de paisatges ben bonics, sobretot a la tardor i primavera.


Camí real de la Torre o d'Albocàsser.

Els Plans amb la serra d'Esparraguera al fons.

La rambla d'Atzeneta.

La font del Canar.

Arribant a Atzeneta.

Muralla de la Vila Closa a la Vall de Verdunc.

 

 Ací està el track però no el fet realment sinó dibuixat posteriorment perquè com no portàvem idea de caminar tant no el vam gravar.

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Ullals del Montlleó al Pla de Meanes

Al voltant del Montlleó entre el Pla de Meanes i els Ivarsos


Més informació:

  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa
  •  Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
  • Martí Tomàs, Miguel Ángel (2014) Benafigos. Un poble al Penyagolosa Ed. Diputació de Castelló
  • Soler, Jose Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per viure. Ed. Diputació de Castelló.
  • Rutes d'Atzeneta

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada