Fa poc han netejat noves sendes pel terme de Ribesalbes. Noves o velles perquè el què han fet ha estat recuperar vells camins i assagadors. A més fa un temps també van netejar i marcar tot un seguit de rutes en bicicleta de muntanya. A l’Alcora també han recuperat i marcat nous senders, entre d’altres la ruta de la Metal·lúrgia que ja vam fer, en part, al gener passat. Així basant-nos en les rutes obertes per uns i altres hem dissenyat una ruta senderista pròpia que fa la volta al Campillo entre els termes de Ribesalbes i l’Alcora.
El Campillo però no és de Ribesalbes ni de l’Alcora sinó que és una partida del terme d’Onda que es troba entre els dos anteriors. Però encara que administrativament pertany al terme d’Onda els propietaris són majoritàriament de Ribesalbes. Fent honor al seu nom és un gran rodal de terreny pla, ideal per als camps, que es va transformar en regadiu als anys seixanta del segle passat per a compensar els veïns de Ribesalbes que van perdre les seues hortes, inundades pel pantà del Sitjar. Actualment encara contrasta la verdor dels tarongers que formen un rodal compacte, amb el verd més apagat d’oliveres i garroferes que hi ha als voltants.
Per començar la ruta ens acostem a la bassa del Campillo, fins on arriba l’aigua del riu de Millars i des d’on es rega la part d’horta. Dalt mateix de la bassa hi ha una senda que mou cap a Ribesalbes. En poques passes arribem al camí del Canal, que ací va per la vora del canal que porta l’aigua del riu al Campillo. Cal seguir-lo a l’esquerra uns metres fins a la carretera i baixar per ella per a trobar un sender marcat amb ratlles blanques i blaves que ve de Ribesalbes per a pujar al Tossal del Negre.
Després d’un curt tram per un camí de terra arribem al Campillo, o millor dit a la vora. A l’altura d’una caseta on el gust d’un pare va construir tot un món de fantasia per als fills, ja majors (amb una caseta de fades, un castell o un iglú entre d’altres construccions) trobem l’assagador d’entre Termes que segueix la ratlla de Ribesalbes i Onda. Nosaltres el seguirem cap al sud deixant el Campillo a l’esquerra. Ací ressalta el contrast entre el verd dels tarongers plantats dins del Campillo i les garroferes i oliveres (cuidades o perdudes) del secà que l’envolta. Seguim l’assagador fins als peus del Tossal del Negre on l’ample camí que el segueix es torna una estreta senda que puja cap al tossal.
Cal seguir les marques que ens porten senda amunt cap al capoll del tossal fent algunes voltes per suavitzar la pendent. Pugem entre bancals ermats fins que arribem a la part alta del tossal on hi ha una gran fita de terme i des d’on se pot vore el rodal del Campillo i tota la ruta que tenim previst fer. De l’altra banda queda el pantà del Sitjar, pràcticament ple. Hui les boires no ens deixen disfrutar de les vistes que arriben fins a la mar però no per això són menys boniques.
 |
| Inici de la ruta a la vora del Campillo. |
 |
| Bassa del Campillo. |
 |
| Ribesalbes des de la carretera. |
 |
| Caseta de bruixes per als xiquets. |
 |
| Assagador d'Entre Termes. |
 |
| Pujant al tossal del Negre. |
 |
| El Campillo des del Tossal del Negre ... |
 |
| ... i el pantà del Sitjar de l'altra banda. |
Després d’uns moments al cim continuem camí per dalt del tossal que s’allarga cap al pantà. Baixem cap a un collet que separa les dos puntes del tossal. Ací la ruta marcada continua recte per dalt per a baixar al pantà per la cova del Negre. Nosaltres però trenquem a l’esquerra cap al barranc de Parents. Àlvar però se’ns separa per a seguir recte quedant que ens agafarà més endavant.
La senda baixa entre pins i coscolls fins que arribem al camí del Campillo, ací una estreta pista que entra als bancals que encara es treballen. La seguim a la dreta entre el pinar que colonitza els bancals de garroferes abandonats fins que mor. Ací cal esperar a Àlvar que hauria de vindre per la dreta, pel camí que ve de la cova del Negre. Ens estem esperant una estona no molt llarga i com que no ve continuem camí baixant pel vell camí que enfila avall pel barranc de Parents.
La baixada pel barranc és ben bonica. Seguim per una senda que travessa el dens pinar que creix més espès quan més baixem, i també més ombrívol de manera que a la part més baixa travessem un pinar madur amb un sotabosc de llentiscle, murta i l’arítjol que se’n puja pels pins. Anem buscant una senda que mostra el mapa del Tossal de l’Alcora i què puja per la Foguilella i la Foia dels Flares a buscar la ratlla del terme de l’Alcora però ens la saltem i fem cap a la carretera de Castelló a Ribesalbes que voreja el pantà. Cal tornar enrere i mirar millor i, ara sí, trobem la senda que està molt desdibuixada, no debades és una d’eixes sendes que els mestres del Tossal marquen amb puntets.
Ens esperem a l’entrada de la senda a Àlvar però no arriba i tampoc podem tocar-li perquè no hi ha cobertura de manera que decidim pujar un poc a buscar-ne senda amunt. Mala idea perquè al final anirem tot el matí enviant-nos missatges d’on parem però no ens acabarem trobant fins al final de la ruta. Així que no seguim avant buscant el senderol que puja per un barrancusset que baixa de la Foia dels Flares. El senderol es fa perdedor allà on el barranc s’obre, perdent-se entre l’herba alta que creix al fons. Finalment sense massa complicacions arribem a una pista que entra a una caseta assolada enmig d’un espès pinar i, seguint-la, fem cap a la ratlla de l’Alcora per on corre l’assagador reial d’Aragó que, des del Sitjar i per les Serretes puja cap a Penyagolosa.
 |
| Abandonant la ruta que va a la Cova del Negre. |
 |
| Camí del Campillo. |
 |
| Senda que baixa al barranc de Parents. |
 |
| Tram de pinar madur al barranc de Parents. |
 |
| La Foia dels Flares on no hi ha senda clara. |
 |
| Bancals d'oliveres a la Foia dels Flares. |
Seguim per la ratlla amunt fins que arribem a un antic corral de bous on ara ja no n’hi ha. Just ací passa el gasoducte i per la dreta continua una senda seguint-lo que baixa a travessar el barranc de la Grillera i per on es pot anar fins a l’Alcora. Nosaltres ara seguim recte entre bancals de garroferes fins que eixim a la carretera en una revolta tancada. Continuem per ella amunt fins una altra, ací cal desviar-se'n per la dreta a buscar un sender que ix just abans de la revolta a l’esquerra (i ens estalvia un tros d’asfalt) i seguim recte per l’assagador que va travessant entre garroferals, olivars i ametlars. El seguim fins que arribem a un pinar on l’abandonem per a retallar buscant el mas de Sant Gils. Seguim ací un entrador que travessa el pinar i per la vora d’un parany fa cap a un hort de tarongers deixat ermar. Travessem l’antic hort on la brossa ja passa per damunt dels tarongers secs i enllacem amb un camí que travessa un pinar i acaba en un estable de cavalls. Abans que acabe, quan gira a la dreta, seguim a l’esquerra un senderol que coincideix amb un assagador i que ens portarà a un garroferal. Deixem l’assagador i travessant el garroferal arribem a Sant Gils.
Ací, baix d’uns pins trobem unes taules d’obra on aprofitem per a descansar i fer un mos. Sant Gils fou una de les diferents masades del terme de l’Alcalatén que s’incorporaren a l’Alcora arran de la desaparició del poble d’Alcalatén al segle XV. La sort que han seguit les diverses masades existents ha estat dispar: així la Foia o Araia continuen formant part de l’Alcora mentre que Figueroles o Costur s’han separat convertint-se en pobles independents de Llucena i l’Alcora respectivament. Sant Gils és qui ha patit pitjor sort i hui en dia ha desaparegut totalment. Per Sant Gils passa el recentment marcat camí de la Metal·lúrgia que ve del mas d’en Corna i continua cap a Araia.
 |
| Assagador reial d'Aragó. |
 |
| Fent drecera per una pista entre el pinar ... |
 |
| ... un camp de tarongers abandonat ... |
 |
| ... una altra pista entre el pinar ... |
 |
| ... i finalment per un antic assagador mig perdut. |
 |
| El mas de Sant Gils. |
Després de descansar continuem camí i ho fem seguint el camí de l’Alcora, per on ve el camí de la Metal·lúrgia però no el seguim més que uns metres perquè de seguida l’abandonem trencant a la dreta per una senda que baixa a buscar la font de Sant Gils. La senda, recuperada per l’amiga Aida i el seu company, segueix el traçat d’un assagador que baixa per la vora dels antics bancals d’horta que baixen com les grades d’un teatre romà cap al barranc de la Grillera, que ací pren el nom de barranc d’Araia (la Grillera se l’anomena quan es junta amb el barranc del Salt). Seguint el vell camí arribem al fons del tot a on passa el barranc per on corre l’aigua que antigament regava les hortetes.
Travessem el barranc i pugem per l’altra banda. L’assagador que seguíem continua a la dreta cap a la Palmosa però no està net. Nosaltres seguim pel camí netejat que torna a baixar al barranc passant per una raconada frescal on tornem a travessar l’aigua entre juncs, baladres i d’altres espècies amants de la humitat. Des d’ací pugem novament per l’altra banda fent cap als antics bancals. Deixem a l’esquerra les antigues hortetes i per la vora d’un llarg bancal de garroferes acabat de treballar i fem cap al camí de Sant Gils a l’Alcora (per on passa el camí de la Metal·lúrgia). Seguim ara a la dreta uns metres i quan comença a baixar trenquem a l’esquerra.
A l’esquerra tenim dos sendes no molt clares. Nosaltres seguim per la de dalt que puja entre el pinar i ens porta al camí de Sant Gils que va des de Sant Gils a Araia. Este també el seguim només uns metres perquè quan gira a la dreta nosaltres seguirem recte passant per la vora d’una finca de tarongers. Davant nostre veiem ja la Serreta per on hem de pujar.
Per la part de dalt dels tarongers continua un ample caminal en prou mal estat per al pas de cotxes que s’endinsa al pinar i va pujant cap a la Serreta. Per ací no és la primera vegada que passem però sempre ho hem fet en sentit contrari així que ara ens tocarà vore com de dura és la pujada que, a més, és la primera de tota la ruta que mereix eixe qualificatiu.
La primera part de la pujada la fem pel camí entre el pinar fins que arribem a un collet. Ací cal seguir per la senda que coincideix amb un assagador. A la Serreta on hi ha un pinar que es va salvar del foc sent esta la part més bonica del recorregut. El sender, no massa xafat però evident, passa sota els alts pins que li fan ombra i eviten el creixement del sotabosc. Després d’una pujada no massa llarga arribem a la Serra per on passa l’assagador real d’Aragó. Molt a prop de la Bassa de Fanzara que deixem a la dreta.
 |
| Senda de baixada al barranc d'Araia. |
 |
| Travessant el barranc d'Araia. |
 |
| Bancals a Sant Gils. |
 |
| Camí de Sant Gils. |
 |
| Pujant cap a la Serreta que es veu al fons. |
 |
| Senda de la Serreta. |
 |
| Pas real d'Aragó per la Serra en la Bassa de Fanzara. |
Al punt on arribem conflueixen els termes de l’Alcora, Ribesalbes i Fanzara (el d’Onda queda un centenar de metres més enrere). I també ací arriben tota una sèrie d’assagadors que s’uneixen al assagador o pas Real d’Aragó que puja cap a Penyagolosa. Este era un punt de pas obligat per a les raberes que anaven a extremar. A més ací arriben també diferents camins que en la majoria de casos coincideixen amb els assagadors. Tenim la pista per on passa l’assagador principal, la senda que hem seguit, un camí que baixa directe a Araia (ara tapat de malea) i el que seguirem, que també seguint un assagador baixa als Contaors què és per on continuem la ruta.
Comencem la baixada pel camí vell, net i ben traçat de manera que podem baixar a bon pas sense patir massa per la pendent. A més així podem disfrutar de les vistes sobre Ribesalbes i el Millars. En dies més clars es veu també tota la Plana.
Baixant pel camí arribem al collet dels Contaors on hi ha una bassa i un aveall per als senglars i una caseta per a caçar-los a l'espera. Fins ací puja una pista seguint el traçat del vell camí i la senda més xafada trenca a la dreta baixant al Clot per a buscar Ribesalbes. Nosaltres però seguirem una senda recuperada fa poc que continua recte per l’assagador dels Contaors passant per dalt del Cau de les Màlies.
 |
| El camí dels Contaors des de la Serra. |
 |
| Caseta per a l'espera del senglar. |
La senda puja primer cap al capoll de la muntanya i segueix per dalt fins que, separant-se’n de l’assagador (que sempre va per dalt) continua pel cara-sol del tossal, amb una malea més clara. La senda s’ha netejat ha consciència de fa poca i és fàcil passar. A més la pendent no és massa gran i sempre de baixada fins que arribem a la Domenya. Mentre baixem podem disfrutar de les vistes que no són massa bones en un dia calorós i tèrbol.
Arribem finalment a la Domenya on la senda esdevé en pista (que puja a uns bancals i una caseta). Ací la pendent és més forta fins que arribem a un colladet a l’Esmoladora on hi ha un important encreuament de camins: per l’esquerra puja un ample camí des del Campillo que continua per la dreta cap a la Serra, recte continua un ample caminal que segueix l’assagador dels Contaors i a la seua dreta el camí de l’Esmoladora per on es pot baixar a Ribesalbes.
Seguirem recte pujant un poc per un pinar que creix a l’ombria del Piló del Palmeral fins que eixim a uns bancals d’ametlers al Tapàs. Travessem els bancals i per l’altra banda continuem per una ampla senda que baixa cap a la bassa del Campillo. Després d’un tros de terra arribem a una pista formigonada que puja al corral de les Forques. Des d’ací l’assagador baixa directe cap a Ribesalbes. Nosaltres però seguirem recte pel formigó fins que fa una revolta tancada, moment en què el deixarem seguint recte per una ampla senda que ens portarà al cap de dalt de la bassa del Campillo, a pocs metres d’on hem aparcat per a començar a caminar.
Acabem així una ruta més que interessant que fa la volta al curiós enclau del Campillo. Ruta ideal per a fer-la a la Primavera o la Tardor, encara que en esta segona cal anar molt pendent dels caçadors.
 |
| Seguint l'assagador dels Contaors pels colmos. |
 |
| Arribant als corrals de la Domenya. |
 |
| Camí del Campillo a la Serra. |
 |
| Ametlers al Tapàs. |
 |
| Tram de senda baixant al Corral de les Forques. |
 |
| Tram formigonat al corral de les Forques. |
 |
| Acabant la ruta novament a la bassa del Campillo. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
entre Ribesalbes i Araia al voltant del camí real d'Aragó
de l’Alcora a Sant Gils pel mas Vell i tornant pel tossal de les Foies
Més informació:
Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.
Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora (el fragment de ribesalbes es pot trobar ací)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada