diumenge, 24 de gener del 2021

DE L'ALCORA A SANT GILS PEL MAS VELL I TORNANT PEL TOSSAL DE LES FOIES


Fa poc va eixir la notícia que l’ajuntament de l’Alcora havia netejat i marcat un nou sender anomenat «camins de la metal·lúrgia» i no hem deixat passar massa temps per anar a recórrer eixos camins, així que buscant la poca informació que s’hi troba ens hem arrimat a l’Alcora per a fer-la.

 


La ruta comença al punt on el camí de les Forques s'encreua amb el camí vell d'Onda i ho fa seguint les marques blanques i blaves dels "camins de la metal·lúrgia" ruta marcada per l'ajuntament de l'Alcora. Cal seguir (més o menys) l'assagador de les Forques que baixa al barranc de les Foies on hi ha uns antics terrers abandonats on, al tallar l'aqüífer, es forma un gran bassot batejat popularment com "el Lago Verde". Des d'ací el camí traspon per la vora de la Selleta i continua per l'assagador de les Bernaes que passa per la solana de la Selleta fins a la Pedrera del Xufero. Ací enllacem amb un altre camí que segueix l'assagador de Mascarós que traspon el collet entre la Selleta i la Pedrera del Xufero i per l'ombria enllaça amb el camí vell d'Onda que seguirem a l'esquerra. A banda i banda del collet hi ha uns jaciments, del bronze a la Pedrera i ibèric a la Selleta, relacionats amb el poblat ibèric (i del bronze) situat al tossal de les Foies, davant nostre i per on passarem a la tornada (i on es pot pujar seguint una senda que mou recte).

Les Foies i el tossal de les Foies.

El "Lago Verde", antic terrer ara convertit en estany permanent.

Assagador de les Forques.

La serra de la Pedrissa amb la Plana al fons.

La Pedrera del Xufero des de l'assagador de Mascarós.


El camí vell d'Onda per la Mussolera.

Un poc més avant deixem el camí vell d'Onda que se’n va a l’esquerra (ací una simple senda) i seguim per la Musolera a les faldes del tossal de les Foies. Anem seguint el camí de la Musolera fins que creuem l'assagador de les Foies, on es troba una estació de control del gasoducte.

Continuem per dalt de l'estació de control i el camí ens porta a travessar el barranc del Mas Vell entrant en la partida del mateix nom. Ací enllacem amb el camí d'En Corna (o Ancorna), asfaltat, que seguim uns metres a la dreta abans de girar després a l’esquerra abandonant la ruta de la Metal·lúrgia que continua cap al mas d'En Corna i que retrobarem més tard.

Després de seguir uns metres per l'asfalt de seguida trenquem a l'esquerra per un camí de terra que travessa una gran finca de tarongers que s'estén als peus del tossal d'Ancorna o d'en Corna. Continuem fent la volta a la finca fins que trobem a la dreta una senda que segueix el traçat del gasoducte i seguim per ella fins que empalma amb un camí que ens baixa cap al Pla Roig, a la vora del barranc de la Grillera que és el nom que pren ací el barranc del Salt del Cavall.

Des del Pla Roig baixem a travessar el barranc de la Grillera per on passa un fil d'aigua i pugem de l'altra banda fins a la ratlla d'Onda per on passa una pista traçada sobre l’assagador real que ressegueix la ratlla entre Onda i l’Alcora. Ací cal que seguim a la dreta fins a la carretera de Ribesalbes. Eixim a la carretera en una revolta tancada i continuem per ella amunt fins una altra, ací cal desviar-se'n per la dreta a buscar un sender que ix just abans de la revolta a l’esquerra (i ens estalvia un tros d’asfalt) seguint recte per l’assagador fins que creua el camí de Ribesalbes a Araia on girem a la dreta cap a Sant Gils pel camí de Ribesalbes a Araia.

 

Estació de regulació del gasoducte. Cal seguir el traçat del gas per la dreta.

Camí de la Mussolera baixant al Mas Vell.

Punt on abandonem el camí de la Metal·lúrgia seguint a l'esquerra cap al Pla Roig.

Finca de tarongers al Mas Vell, als peus del tossal d'En Corna.

Seguint el traçat del Gasoducte per la Mancilla.

Barranc de la Grillera.

Arribant a la ratlla d'Onda pujant des de la Grillera.

Carretera de Ribesalbes. Eixim per la vora.

Assagador real entre els termes de l'Alcora i Onda.

Camí de Sant Gils o de Ribesalbes a Araia.

Mas de Sant Gils on retrobem els "camins de la Metal·lúrgia".

Arribats a Sant Gils retrobem el camí de la Metal·lúrgia que ve del mas d’en Corna i continua cap a Araia. Nosaltres el seguirem però ara de tornada cap a l’Alcora. Sant Gils fou una de les diferents masades del terme de l’Alcalatén que s’incorporaren a l’Alcora arran de la desaparició del poble d’Alcalatén al segle XV. La sort que han seguit les diverses masades existents ha estat dispar: així la Foia o Araia continuen formant part de l’Alcora mentre que Figueroles o Costur s’han separat convertint-se en pobles independents de Llucena i l’Alcora respectivament. Sant Gils és qui ha patit pitjor sort i hui en dia ha desaparegut.

Seguim el camí de la Metal·lúrgia que baixa al barranc d’Araia per on també passa aigua i el travessa pujant per l’altra banda. Arriba a la punta del camí de la Palmosa i continua passant un barranquet i pugem per travessar un nou camí que mor a una gran finca tancada. Per la vora baixa el camí que ens portarà cap al mas d’en Corna recentment recuperat. Fa uns anys vam passar per ací i es trobava totalment perdut.

Baixem pel vell camí de ferradura que fa voltes fins al llit del barranc del Salt per on també corre l’aigua i puja per l’altra banda fins a enllaçar a una nova pista que seguim a l'esquerra fins que arribem a un enforcall de camins deixant un parany a la dreta. Ací trobem un senderol que fa drecera cap a la corralissa d'Ancorna i el seguim eixint al camí de la Corralissa d'Ancorna, ara asfaltat, i que ens porta a la Corralissa.

La corralissa d'En Corna és un gran corral que s'alça dalt del mas d'En Corna i a la vora de la carretera de Ribesalbes. A partir d'ací el camí ja el coneixem perquè vam passar una altra vegada. Travessem la carretera i per l'altra banda hi ha el camí d'En Corna. Nosaltres no el seguim sinó que movem a l'esquerra per un entrador que de seguida es fa senda cap al tossal de les Foies. Seguim el traçat de l'assegador de les Foies que munta per dalt dels tossals.

Baixant al barranc d'Araia on encara es conserven trams empedrats del camí que anava a l'Alcora.

Gual improvisat al barranc d'Araia.

Enllaçant pistes a la Palmosa.

Tram del camí antic entre bancals de garroferes.


Tram de camí recuperat que baixa al barranc del Salt.

Baixant al barranc del Salt del Cavall per on també passa aigua...

... i pujant per l'altra banda cap al mas d'En Corna.

Continuació del camí pels plans d'En Corna.

Vista del barranc del Salt per on hem vingut des de dalt de la cantera.

La Corralissa d'En Corna amb el tossal del mateix nom al darrere.

El camí va prenent altura cap al cim del tossal de les Foies, fàcil de distingir per les antenes a la nostra esquerra veiem el Salt del Cavall, la Lloma de les Clapisses, i Torremundo; per la dreta la Plana; davant nostre les serres de les Santes i de Borriol, i també les muntanyes de Costur i les Useres; i darrere nostre el tossal d'Ancorna i, al fons, el Turio, Penya Saganta, i la Serra d'Espadà.

Quan arribem a un replanell el camí gira a la dreta però nosaltres seguim recte per la senda que segueix l’assagador i que enfila a la part més alta del tossal.

Anem seguint unes fites i punts de color mig esborrats que ens porten al punt més alt de la muntanya on hi ha el vèrtex geodèsic. El vèrtex s'alça damunt d'un poblat ibèric construït al cim del tossal i del qual encara en podem vore les restes en forma de base d'una torre, sobre la qual s'alça el vèrtex. No hi ha però més informació sobre el jaciment perquè mai s'han fet excavacions sistemàtiques però seria semblant al proper de Montmirà (al tossalet del Castell) o al del Racó dels Estrets on, també hi ha un vèrtex geodèsic. I és que els assentaments de l'època ibèrica tendeixen a encastellar-se en punts elevats que permeten controlar visualment tot el territori que els envolta i per això molts d'ells coincideixen amb vèrtex geodèsics o posteriors castells com és el cas del castell vell de Castelló, el de Nules, o el tossal del Solaig, entre d'altres.

Després de la foto al cim continuem fins a les antenes que hi ha un poc més avant i fins on puja un camí asfaltat. Anem per la vora d'un xicotet cingle que mira cap a la mar i per dalt de la Mussolera que queda als nostres peus.

Senda de pujada al Tossal de les Foies. Al darrere queda el Campillo d'Onda.

Cim de les Foies.

El tossal de les Foies presenta un cingle que fa de muralla natural i ací hi va haver un poblat ibèric.

Vèrtex geodèsic situat damunt les restes d'una torre ibèrica.

Vista des del tossal de les Foies cap a llevant amb la mar al fons.

Vista des del tossal de les Foies cap a ponent on es veu el Campillo, els masos d'Araia i la Serra al fons.

Passem per la vora de les antenes i seguim un tram de camí asfaltat, però quan este gira per a baixar cap a les Foies seguim recte per una senda no massa clara però marcada amb fites que baixa per la banda contrària de la muntanya. La senda va buscant sempre la carena però fent algunes voltes per buscar el lloc més net de vegetació per a passar fins que inicia una forta davallada fins arribar amb un encreuament.

Arribem així a una senda més clara que puja des de la Mussolera per la dreta i se'n va cap a Mascarós per l'esquerra. Nosaltres seguim recte, ja ben prop del poble que veiem quasi a tocar nostre. Continuem per la senda que aboca al vell camí d'Onda, prop de la bassa per on hem començat la ruta. Des d'ací seguim per l'esquerra travessant el barranc de les Forques entre els antics terrers, ara aprofitats en part com a circuit de cross, i encarem una darrera pujada per pista que ens porta al punt on hem començat la caminada.

Sender enfitat de baixada a les Foies...

... per on també baixen les btt.

Retrobem el camí vell d'Onda per on passa el gasoducte i el seguim cap a l'Alcora.

Arribant al camp de motocross de les Foies on hem començat la ruta.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

de l'Alcora a Sant Gils per Araia

Tossals de l'Alcora: Ancorna i les Foies

entre Ribesalbes i Araia al voltant del camí real d'Aragó


Més informació:

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada