DE RIBESALBES A ARAIA

La setmana passada tocava començar la nova temporada senderista dels sacaleches després de les vacances d'estiu. Com és tradicional calia fer una ruta per Villamalur i esmorzar al bar però al final la pluja, continua i constant ens va fer desistir de la ruta i al final, també del bar i vam acabant esmorzant al Castillo. Hui el dia també s'ha alçat cobert i amb amenaça de pluja així que hem decidit no anar massa lluny i ens hem acostat a Ribesalbes amb la idea de fer una volta sense massa pretensió al ser la primera ruta de la temporada. Al final però ens ha eixit una volta més que interessant i què mereix la pena descriure més detalladament.

Comencem a caminar des de la Raconada on hi ha la piscina municipal i, cosa més interessant, un parell de bars que ens esperaran a la tornada. Els nostres passos ens porten a seguir el GR333 en direcció a Fanzara seguint pel camí vell de Fanzara.No el seguirem molt de tros perquè quan abandona la vora del riu remuntant cap al Balderan de seguida trobarem a la dreta una senda que enfila a l'alt de Pina que hem de seguir.
De seguida prenem altura i si girem el cap enrere podem disfrutar d'una vista de Ribesalbes més bonica quan més pugem. A més és convenient fer-ho per a anar descansant de la dura pujada d'inici.
En pocs passos assolim el capoll de l'Alt de Pina i la senda ens porta a baixar per l'altra banda a travessar el barranquet del Xurro. Només travessar-lo torna a començar la pujada, primer més costeruda i després més suau que ens portarà pel llom de la Muntanya Pelada fins al punt més alt on trobem les grans fites que marquen el límit entre els termes municipals de Fanzara i Ribesalbes.
La senda ens porta per dalt de la serreta que delimita els dos termes deixant a la dreta la partida de Galarsa dins de Ribesalbes i a l'esquerra el Frau dins de Fanzara. Més avant deixem a la dreta la senda de la Quinaleta que baixa a Ribesalbes i girem cap a ponent entrant dins del terme de Fanzara pujant fins a l'alto de los Blancos. Ací també trobem una senda que ve per l'esquerra des del Collao (del camí vell de Ribesalbes a Fanzara). Girem ací cap al nord i al baixar del alto enllacem amb el traçat del vell assegador Real d'Aragó. Este és un dels principals camins ramaders que unien les terres baixes de la Plana amb les altes de Penyagolosa i l'Aragó. En este cas l'assegador ve des d'Onda pujant pel riu i en Fanzara puja a buscar la Serra continuant per dalt de les muntanyes fins a Penyagolosa. L'assegador real d'Aragó és a partir d'ací i fins que arriba a Penyagolosa la divisòria entre els termes municipals que travessa i també la frontera lingüística entre el castellà i valencià.
Seguint l'estreta senda que coincideix amb l'ample assagador arribem a un collet on passa el vell camí de Ribesalbes a Argelita que ja vam seguir en una altra ocasió. Hui no seguirem ni a la dreta cap a Ribesalbes per la Quinaleta ni cap a Argelita per la Bailesa i Botaya.

La Raconà de Ribesalbes.

Vista de Ribesalbes des de Pina.

Pujant a l'alt de Pina.

La Muntanya Pelà.

Ribesalbes des de la Muntanya Pelà.

Fita de terme entre Ribesalbes i Fanzara.

Tossal d'en Corna i les Foies des del alto de los Blancos.

El Turio i Penya Saganta des de los Blancos.

Collao de los Blancos.

Continuem camí avant cap al nord i la senda, ben clara i fàcil de seguir, ens porta a la pista de la Serra que puja des de la Domenya pel Clot a la Serra què és com s'anomena a Ribesalbes a la serra que en separa el seu terme del de Fanzara i que continua fins a la ratlla de l'Alcora.
Cal seguir la pista traçada seguint l'assegador Real d'Aragó quasi sempre pel seu damunt fins a Penyagolosa. Nosaltres no la seguirem fins tant lluny i de moment ens conformem en seguir-la durant més o menys un quilòmetre que ens portarà a passar per la vora del corral de les Beates i el corral de Costella que donen fe de la importància del trànsit ramader en altres temps.
Camí caminant arribem al punt on s'uneixen els termes de Fanzara, Ribesalbes i l'Alcora. Des d'ací se'n separa una línia de cims cap a l'oest que, sent més menuda que la Serra, pren el nom de la Serreta. Per ací ja havíem passat una altra vegada seguint un sender que en recorre el llom, però ara trobem que s'ha netejat i recuperat un altre camí vell, en este cas el camí dels Contaors que baixa cap a Ribesalbes. Vista açò decidim baixar per la Serreta a Araia i tornar per la Balsa de Fanzara fent una circular des d'ací i baixar a Ribesalbes de manera que al final la ruta farà un 8 sent fàcil retallar-la.
Comencem a baixar per la Serreta on hi ha un pinar que es va salvar del foc sent esta la part més bonica del recorregut.  El sender, no massa xafat però evident, passa sota els alts pins que li fan ombra i eviten el creixement del sotabosc. Només cap al final comença a embrutar-se un poc però és al punt on eixim a un antic entrador de cotxes ara gens transitat que cal seguir per la dreta acaban de baixar a buscar el camí que des de Sant Gils a l'Alcora porta al mas de Batxero d'Araia.
Deixem a la dreta el camí que va a Sant Gils travessant una finca de tarongers i seguim recte a buscar el mas de Batxero deixant  a la dreta el barranc d'Araia. Eixim a una pista més ampla i xafada que també porta al mas de Sant Gils i per ella travessem el barranquet de la Foieta Nova pujant cap al mas de Batxero que s'alça dalt d'un tossalet davant nostre. Quan ja estem a pocs metres d'arribar trenquem a la dreta per un sender que ens portarà entre antics bancals emboscats a baixar al barranc d'Araia.
Quan ja estem a l'altura del barranc i no massa lluny d'Araia toca pujar i tornar un poc enrere perquè el camí que volíem seguir està tapat, de tota manera sense fer massa volta eixim als masos d'Araia, conjunt de masades que formen fins i tot algun carrer entre els quals hi ha el mas del Torner i el del Coixo on fem cap.

Pista de la Serra.

Fita de terme amb Fanzara a la Serra.

Camí de la Serreta.

Baixant pel pinar de la Serreta.

La vella pista que continua quan acaba la senda.

Araia i el Salt del Cavall des de la Serreta.

Camí de Sant Gils.

Sender cap a Araia.

Mas dels Coixos d'Araia.

Font del Regal.

Arribem a la carretera d'Araia just davant de la font "del Regalo", font artificial que porta l'aigua potable a uns masos on abans havien de baixar a buscar-la al llavador del barranc prou més lluny.
Des d'ací seguint la carretera Araia queda a menys d'un quilòmetre però ja és hora d'anar tornant així que seguim el camí de la Bassa de Fanzara que mou per davant del mas del Coixo, ample i molt xafat, i que ens porta a un conjunt de masets nous que s'han obrat un poc més amunt.
Al voltant dels masos tots els bancals estan treballats però quan deixem enrere els masets nous els bancals van quedant enrere i entrem a un pinar jove que creix a tot arreu.
Per dalt dels masets deixem a la dreta un camí que entra al mas d'Antolí (i a la Bassa de Fanzara) i seguim recte per l'ampla pista traçada sobre el vell camí, més dreturer i costerut, que hi puja al recte.
Pugem per pista fins que enllaça amb la pista principal que puja a la Serra des del mas de Batxero (on acaba la carretera d'Araia). Cal seguir ara per la pista principal que planeja sota els pins que es van salvar de l'incendi en esta part de la ruta.
Quan arribem a la pista principal ens trobem amb un rètol avisant d'una batuda just per on hem passat. Nosaltres no hem vist per sort gossos ni caçadors. Ens els trobem un poc més avant a la Balsa de Fanzara on ja estan replegant els gossos per a acabar. Just ací enllacem amb el camí real d'Aragó que gira a ponent enfilant cap a Penyagolosa passant pel collet on hi ha la Balsa de Fanzara que dóna nom a tota la partida, gran bassot per abeurar a les raberes que van a extrem.
Nosaltres seguirem ara per l'assegador cap a Ribesalbes fent la volta a un llomet que domina tota la partida fins que trobem el punt on ens n'hem desviat a l'anada, ací descartem el camí real per on hem vingut i també la senda de la Serreta per on hem continuat baixant cap a Araia i seguirem pel camí, net i recuperat, que pels Contaors ens baixarà a Ribesalbes.

Camí de la Bassa de Fanzara.

Cartell avisant d'una batuda de senglar.

Pista del mas de Batxero a la Balsa de Fanzara.

Els caçadors i gossos de la Batuda dalt la Balsa de Fanzara.

La Balsa de Fanzara.

El Turio i Saganta des de la Balsa de Fanzara.

Camí real d'Aragó a la Serreta.

Comencem la llarga baixada que ens portarà a Ribesalbes. Per sort el vell camí es troba net i ben traçat de manera que podem baixar a bon pas sense patir massa per la pendent. A més les vistes sobre Ribesalbes, el Millars i la Plana són immillorables.
Baixant pel camí arribem al collet dels Contaors on hi ha una bassa i un aveall per als senglars i una caseta per a caçar-los a l'espera. Fins ací puja una pista seguint el traçat del vell camí però la senda recuperada trenca a la dreta baixant al Clot per a buscar Ribesalbes.
Baixem al Clot on enllacem amb la pista de la Serra i la seguim avall un quilòmetre més o menys fins que arribem a la Domenya on hi ha un encreuament de camins. Recte continua la pista de la Serra cap al Campillo però nosaltres seguirem a la dreta el camí de Berita, formigonat, que entra a la Quinaleta.
La baixada una part del grup l'han feta corrents i ja no els trobem, de tota manera a partir d'ací el camí a seguir cap a Ribesalbes és fàcil i ja l'hem fet en altres ocasions; un parell de camins baixen cap al poble des de Baita i des de la Quinaleta. Nosaltres seguim el primer que ens desvia a buscar el barranc de Baita i per dins d'ell ens portarà al poble.
Barranc avall passem per la font de Bruno, un simple tub d'on cau un regalim d'aigua, i més avall, quan ja estem quasi als afores de Ribesalbes arribem a la font dels Tres Xorros on hi ha una tauleta sota l'ombra d'uns pins.
A la vora hi ha els antics forns i rajolars del poble. Només ens queda travessar el barranc de Martí i entrar al poble pel carrer de Sant Josep travessant la part alta i més antiga de Ribesalbes.
Travessem el poble de dalt a baix fins al riu i a la Raconà trobem els cotxes i també els companys que ja estan al bar fent-se la primera cervesa del dia.
Finalitza així la primera ruta de la temporada, llarga en quilòmetres però suau en desnivell i intensitat per anar agafant la forma després del llarg estiu.

Ribesalbes des de la Serra.

Camí dels Contaors.

Aveall per a caçar als senglars als Contaors ...

... i caseta per a l'espera.

Camí baixant al Clot.

Pista de la Serra al Clot.

Enllaç amb el camí de la Quinaleta a la Domenya.

Camí formigonat a la Quinaleta.

Senda pel barranc de Baita.

Barranc de Baita.

Font de Bruno.

Tauletes a la font dels Tres Xorros ...

... i font dels Tres Xorros.

Travessant Ribesalbes per la part antiga.

Final de la ruta com sempre al pessebre.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Ribesalbes a la Serra
Entre Ribesalbes i Araia al voltant del camí Real d'Aragó
D'Araia al Cabeço Blanc pel barranc del Llosar 
de Ribesalbes a Fanzara
GR333: de Ribesalbes a Fanzara pel camí vell i l'Escaleta

Més informació:

• Ajuntament de Ribesalbes
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
• Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
• Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora (el fragment de ribesalbes es pot trobar ací)
• Ajuntament de l'Alcora. accessible a la web <http://www.lalcora.es/files005/images/mapaanvers.pdf>
• Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
•  Cartoweb
• I també al facebook de Pascual