dissabte, 26 de març del 2022

VOLTA A LES CREBADES DE LES USERES

Portem un mes de març plovedor que ha fet que rius, rambles i barrancs baixen carregats d’aigua. Per dissort tants dies plovent no convida a eixir a caminar, així que després d’un parell de dissabtes sense poder eixir hui tocava, malgrat la pluja. I per a fer-ho ens hem acostat a un lloc on habitualment no anem, a l’extrem nord del terme de les Useres, per a fer una volta per la partida de les Crebades, molt antropitzada. Venim ací per dos raons bàsicament; una per que està solcada per multitud de camins i pistes amples, que permeten anar amb paraigües en cas de pluja; i l’altra per a poder visitar el punt on engrava la rambla de Carbonera amb el riu de Montlleó, tots dos normalment secs però hui ben plens d’aigua.

Per a començar a caminar ens acostem als Hostals, pany de cases situat a la vora del vell camí que puja des de la mar a les terres altes de l’interior, que segueix l’assagador real d’Aragó per Vistabella; i per on ara també passa la moderna carretera d’Atzeneta i Vistabella. Ací, a l’ample assagador vorejat de cases hi ha lloc de sobra per a aparcar, i des d’allí començarem a caminar.



Comencem la ruta pel camí del Barranquet, on una senyal indica la direcció dels Ibarsos. El camí discorre per un paisatge de garroferals, olivars i ametlars que ens acompanyarà al llarg de bona part del recorregut.

Caminem a bon pas mentre travessem el pla de la partida de la Garrofera, que fa honor al seu nom. Deixem a la vora del camí un cup per a fer vi, de fa temps en dessús per bé que no es veu cap vinya pels voltants, i algunes cases disperses. Un poc més avant, i després de passar una plantonada d’ametlers, passem per davant del mas del Comandant des d’on ja sentim la remor de l’aigua de la rambla, que tenim ja aprop.

El camí continua recte fins que arribem a un trencall a l’esquerra. Es tracta del camí vell de la Figuerassa, per on més tard seguirem. Primer seguirem recte, baixant cap a la rambla a on arribem a la vora del mas del Panader, un centenar de metres aigües avall d’on conflueix la rambla Carbonera amb el riu de Montlleó, formant a partir d’ací la rambla de la Viuda. Ací conflueixen també els termes de les Useres, Culla i la Serra d’en Galceran, pobles que es troben tots tres ben lluny d’on estem.

El camí travessa la rambla per una passera de formigó, però nosaltres no ho fem. Tot i què no baixa de gom a gom, la rambla baixa amb molta aigua i amb molta força i no és recomanable travessar.

Assagador real d'Aragó als Hostals.

Garroferes a la partida de la Garrofera.

Rambla de la Víuda.

Confluència de la rambla Carbonera amb el Montlleó al fons.

Tornem enrere fins al forcall de camins, seguint ara pel camí vell de la Figuerassa que ens torna cap als Hostals. Però si tornarem ara el recorregut quedaria massa curt, així que malgrat que quan comença a ploure, en conter de tornar cap als cotxes, traiem paraigües i impermeables i continuem la marxa.

Deixem el camí i seguim un caminal que travessa entre bancals treballats i d’altres ja engolits pel bosc, fins que arribem a una cruïlla de camins. Ací conflueixen dos assagadors, o passades com s’anomenen a les Useres. Nosaltres seguirem ara a la dreta la Passada del Riu de Safont al mas de Grau, que des d’on estem (el mas de Grau) ens portarà al riu de Montlleó.

Continuem per l’ample camí traçat sobre la passada, que permet el pas dels cotxes i, en el nostre cas, anar còmodament amb el paraigües a la mà. Deixem enrere els bancals plantats i travessem un pinar que s’alterna amb alguns bancals. A la dreta queden un parell de masos arreglats i, després de passar-los, el camí acaba a un bancal.

Des d’ací cal seguir recte avall cap al riu. Un sender segueix el traçat de la passada cap al riu. El riu baixa ben ple d’aigua i des d’on estem sembla una cinta verda que ens separa del Pla de la Volta, plantat d’ametlers, a l’altra banda del riu i ja dins del llarg terme de Culla.

Nosaltres però no baixem fins al riu sinó que, ja ben prop, trenquem a l’esquerra mantenint-nos a una certa distància d’ell i remuntant-lo cap amunt. Eixim a uns bancals i els passem per la vora, seguint l’entrador que dona accés fins que arribem a la Passada de la Cova Panxa, que es troba a la nostra dreta.

Seguim per la Passada amunt uns centenars de metres fins que arribem al camí vell de Culla. Ací trencarem a la dreta per a acostar-nos a fer una volta per les Crebades. Per l’esquerra tornarem als Hostals.

El vell camí, ara ample per a poder circular amb cotxe, travessa entre finques d’ametlers i oliveres. El seguim però poc més de quatre-cents metres perquè en el primer trencall seguim a la dreta, abandonant-lo i continuant pel pla de les Crebades. La pluja ens acompanya mentre travessem els camps treballats, passant per davant del mas de les Reixes i enfilant cap al nord fins que arribem al Forc de les Crebades, a on tornem a trobar el camí de Culla i el riu de Montlleó. I és que la major part de les Crebades és una gran volta que forma el riu, obrint-se pas camí de la mar.

El camí de Culla continua per la dreta, baixant al riu de Montlleó, que travessa per una passera de formigó, per entrar ja al terme de Culla. Per ahí vam vindre fa un parell d’anys fent la volta al Montlleó des d’Atzeneta. Aquella vegada vam seguir també el camí de Culla per anar cap al mas de Canes sempre prop del riu. Ara no ho farem i després de seguir uns centenars de metres per la vora del riu, que corre fondo a la nostra dreta, seguirem recte el camí de Culla (a les Useres) deixant a la dreta el que pel mas de Canes enllaça amb el vell camí d’Atzeneta a la Serra.

De fet Atzeneta la tenim prou a prop, el seu terme queda a dalt del mas de Canes, on acaba el pla i comença la muntanya. Tota la partida de les Crebades va estar disputada per Atzeneta en un llarg pleit que va durar prop de cent anys entre els segles XVII i XVIII (i del qual els majors de les Useres encara en guarden memòria). El pleit no era només per esta partida, sinó per tota la part del terme de les Useres al nord del barranc del Molinar, que representa més de la meitat del terme.


Camí vell de la Figuerassa.

Els Ivarsos.

Continuant la ruta sota la pluja.

Passada del Riu de Safont.

Baixant cap al riu.

El riu de Montlleó.

Travessant cap a la Cova Panxa.

El Pla de la Volta des de la Cova Panxa.

El camí vell de Culla.

Mas de les Reixes.

Estem a l’extrem nord de la ruta i ara cal tornar, i per a fer-ho seguirem un bon tros el camí de Culla fins al mas de Macià. La primera part del camí la fem travessant l’habitual paisatge d’ametlers, sota la pluja que no ha parat de caure. Quan entrem a un tram de malea i pinar l’aigua ens dona un respir però continuen els núvols amenaçadors que més avant tornaran a fer-nos traure el paraigües.

Arribem així al lloc per on ja havíem passat, i desfem els nostres passos en direcció contrària. Però ara no ens desviarem cap a la Cova Panxa, sinó que seguirem rectes pel camí vell envoltats ara per garroferals que han substituït als ametlars. A partir d’un punt el camí es troba asfaltat i puja lleugerament. Ací els bancals treballats desapareixen i el pinar es fa més present, ocupant les llomes més altes. Este serà el paisatge que ens acompanyarà fins que arribem al mas de Macià, on abandonarem el vell camí de Culla, que continua recte cap a les Useres, i seguirem a l’esquerra per la Passada del Coll de la Bassa a la Figuerassa que baixa des del coll de la Bassa, al límit d’Atzeneta.

Pel mig de la passada baixa un camí asfaltat, voltat de pinar que creix a l’ampla  via pecuària mentre que per les vores trobem el paisatge que ens ha acompanyat fins ara d’ametlers, oliveres i algun garroferal. Passem per la vora d’un mas habitat, un dels molts masos i masets que s’escampen per estes partides, alguns d’ells amb residents estrangers, i continuem avall fins que arribem a un encreuament.

A l’esquerra hi ha la passada del Riu de Safont, per on havíem passat abans, i recte és el camí que hem fet al vindre. Ara seguirem a la dreta, per on continua també el camí asfaltat seguint la passada de la Figuerassa.

El riu de Montlleó des del Forc de les Crebades.

Camí vell de Culla travessant les Crebades.

Continuem per dins del pinar que ens envolta fins que, quan acaba, trobem un mas més nou a l’esquerra. Al davant ens crida l’atenció un arbre baix però gran, amb un pedrís a la soca. Ens acostem a vore’l i resulta ser un llentiscle monumental, el més gran que hem vist mai, i molt més gran que l’existent a la fuente de la Masà de Fuentes.

Aprofitant un respir en la pluja ens estem una estona disfrutant del llentiscle i fent-li fotos abans de continuar la marxa. Encara ens queda baixar un tros per la Passada del Coll de la Bassa a la Figuerassa per a enllaçar amb la Passada Real d’Aragó, que seguirem a l’esquerra. Ja al fons n’hi ha els Hostals, i ràpidament completem el curt tram que ens queda per arribar-hi seguint l’ample assagador.

Passada del Coll de la Bassa a la Figuerassa.

Llentiscle monumental.

El llentiscle des del camí.

Els Hostals.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:

Al voltant del Montlleó entre el Pla de Meanes i els Ivarsos



Més informació:

  • Ajuntament de les Useres

  • Beltran Zaragozà, Andreu i Rubio Miguel, José (2010) Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén) Ed. Butlletí de la societat d'onomàstica. Accessible a la web.

  • Rubio Miguel, Jose (2016) El pleit entre la vila d'Atzeneta i la vila de les Useres (1635-1722) Ed. Diputació de Castelló.  Accessible a la xarxa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada