GR 333: DE VILLAMALUR A LA TALAIA TORNANT PEL CAMINO DEL MAS DE TAIDE

Un any més i seguint la tradició comencem el curs senderista a Villamalur, i ho fem amb una ruta curta per a fer l'esmorzar llarg i enllaçar amb la prova de vaques de la una. Aprofitem també per fer un tram del nou GR-333 que ens queda pendent de fer. No per desconegut sinó més bé pel contrari.

Així que amb calor però núvol eixim de Villamalur mentre el poble que està de festa encara dorm. Eixim pel camí de l'Alcúdia que mou des de la Era del Concejo i puja per una pista encimentada amb forta pendent cap al castell passant per la vora del dipòsit d'aigua. Per ací s'ha traçat el nou GR-333 i el seguim per completar tots els trams encara que no és cap ruta que no coneguem, més bé el contrari doncs l'hem recorreguda moltes vegades.
El camí ens porta pels peus del castell que s'alça a la nostra esquerra mentre que a la dreta anem deixant la Hoya del Castillo, on encara hi ha bancals treballats. Arribem així a un collet que separa el tossal del castell amb el tossalet de Hoya Arriba. Just ací un cartell indica la senda de pujada al castell. Nosaltres hui no pujarem i seguirem recte cap al collet de la Royaliza on, per l'esquerra, baixa una senda al Rubielo. Però hui ens toca seguir el GR així que  continuem pista avant passant per la Royaliza on creix un pinar de rodeno sobre els gresos rojos que li donen nom a la partida. Ací podem distingir les dos classes de pi presents a Villamalur, el pino negro (pinus pinaster) i el pino blanco (pinus halepensis), diferenciats pel color de les pinotxes, i que creixen a cada una de les bandes del camí.
Després d'un xicotet collet planegem un poc sota los Corrales del Mas fins que arribem a un coll on hi ha una bifurcació de camins. Recte continua el camí vell d'Alcúdia cap al collado del Quincallero, per la dreta baixa una pista a la Tejería, mentre que per l'esquerra en baixa una altra cap a la Cueva del Mas.
Seguim ara pel camino de Alcudia descartant al principi una drecera que puja recte al Cabezo on hi ha el conjunt de trinxeres més ben conservat de tot Espadà. Pel vell camí travessem tota l'ombria del Cabezo fins que arribem al corral del Jupillo, assolat. Un poc abans hem deixat a la dreta el camí que puja a les trinxeres del Cabezo i que enllaça ací mateix, a l'ample planell que s'estén entre el Cabezo i la Buitrera. Per la dreta continua un sender cap a la Buitrera que ara es troba molt tapat.

Senyals del GR a l'eixida de Villamalur.

Passant per la Royaliza.

Encreuament a los Corrales del Mas.

Camí d'Alcudia per l'ombria del Cabezo.

Corral del Jupillo.

Des d'ací baixem per l'altra banda, resseguint els barranquets que baixen a buscar el Quinquillero. El vell camí manté la cota buscant la divisòria per on passa la ratlla de Suera i, una vegada assolida, baixa sota un bosc mixte de sureres i pins fins al colladico Royo.
Al colladico Royo el vell camí d'Alcúdia trenca a l'esquerra seguint les marques del GR, però no del GR333 sinó del GR36 que continua per ell fins a Alcúdia. El nou GR333 travessa el coll i puja per l'altra banda seguint la ratlla del terme de Suera a buscar la Talaia i nosaltres continuem per ell.
Després d'una curta pujada sota el pinar arribem a la primera de les diverses fites de terme que anirem trobant. El sender s'ha traçat seguint la ratlla que ací va, més o menys, per la divisòria d'aigües.
Arribem a una nova fita emblanquinada i comencem una baixada cap a un collet que ens separa de les faldes de la Talaia. A l'esquerra queda el Cantal mentre a la dreta  queda el Repasto. Arribats al collet trobem una fita que ens marca el punt on ens hem de desviar per un caminet poc clar (però enfitat) i que ens porta vora la carrasca del Repasto.

Baixant al colladico Royo.

Colladico Royo o del Quincaller.

Fita de terme entre Suera i Villamalur.

Sender per la ratlla.

Fita que assenyala el punt on hi ha la senda del Repasto.

 Abandonem així el GR però quan baixem pel pinar trobem algunes senyals velles del GR i és que per ací passava el primer traçat del GR36 després de pujar a la Talaia. El camí és fàcil de seguir i el bosc de pins i alcornocs lliure de sotabosc facilita l'avanç però tot i així pot resultar perdedor, nosaltres ací anem seguint un track del Centre Excursionista de Castelló que ens orienta per on no hem d'anar.
Seguint el camí baixem al barranco del Tajo, ombrívol i fresc on creix una vegetació més humida. El camí enllaça amb una pista que ve des de la pista asfaltada de Matet però nosaltres no la seguim i amb el track a la mà pugem per l'altra banda, seguint senderes d'animals a buscar el corral del mas de Taide. Seguim traces de senders d'animals i llevat de la pendent pugem sense cap altre  impediment fins a enllaçar amb la pista que entra a la Talaia pel mas de Taide just on fa una revolta.
Seguint la pista a l'esquerra aniriem pel corral del mas de Taide a buscar la Nevera de Cuatro Caminos o, un poc més avant, el GR333. Per la dreta baixaríem a la pista de Matet prop de la fuente de Chércoles, però nosaltres no fem ni l'una ni l'altra sinó que seguim la pista avall uns metres i busquem per la dreta el vell camí del mas de Taide que puja des de la caseta del Cantal. No és la primera vegada que hi passem encara que el primer tram ens costa un poc de trobar.

Surera del Repasto.

Antigues marques del GR-36.

Grans sureres al barranco del Tajo.

Barranco del Tajo.

Pujant camp a través.

Baixem per un rellomet, sempre sota el bosc ara de pins ara de sureres, que és omnipresent a tota la ruta fins que passem vora un corral assolat. A partir d'ací el camí enfila avall, no sempre net, fins que arriba al Falgueral on trobem la pista asfaltada de Matet. Ací enllacem amb el camino viejo de Segorbe que ens entra per l'esquerra (seguint la pista) i que a partir d'ací seguirem fins al poble.
Travessem la pista i continuem sota el pinar madur i sense sotabosc que baixa cap al barranco de Gabarra. El camí està prou clar i però cal anar atents perquè el caminar tou sobre la pinotxa pot amagar algun clot o pedra no esperada. Seguint-lo arribem a la pista que voraja el barranco de la Gabarra i la seguim a la dreta.
Deixem a l'esquerra la senda del Matapollar i davant nostre ja veiem la caseta del Cantal, un dels quatre refugis oberts que hi ha al terme de Villamalur i que sempre és benvingut en cas de pluja. Per ací passa el GR36 que baixa des del colladico Royo i se'n va cap a la fuente el Prau i des d'ací hem començat més d'una ruta.
Però hui encara ens queda un bon tros per acabar i continuem pel camino de Segorbe que passa per darrere de la caseta i puja a buscar la pista de Matet. Enllacem amb la pista que s'ha traçat quasi completament sobre el camí vell (de fet el tram que no coincideix és molt difícil de passar per estar el camí emboscat).

Baixant al Fargueral pel camí del mas de Taide.

Apartant pins del camí.

Travessant la pista de Matet pel Fargueral.

Caseta del Cantal.

Camino Viejo de Segorbe.

Ja només ens queda seguir l'asfalt que no se'ns fa gens monòton mentre disfrutem dels paisatges de Villamalur.
Seguint l'asfalt deixem a l'esquerra la senda que baixa a la fuente del mas del Moro (i al Prau) i a la dreta una pista que puja cap al Jupillo. Un poc més avant passem per la caseta de la Tejería i, a una raconada, deixem a la dreta una pista que puja cap a los Corrales del Mas.  Davant nostre ja tenim el Castillo i travessem la Hoya del Castillo on encara es veu la mà de l'home abans d'entrar al poble per la Era del Concejo.

Camino (ara asfaltat) viejo de Segorbe.

Villamalur des de la Tejería.

Arribant a Villamalur.

Panell del GR-333 a l'entrada de Villamalur.

Hem fet el camí de pressa i no ens ha pillat l'aigua que semblava amenaçar tot el dia encara que la humitat era tan alta que hem acabat xops d'igual manera. Per tant ara toca refrescar-nos i ho fem al bar (a dins per si plou) davant d'un bon i llarg esmorzar. I després de l'entrepà i el carajillo toca seguir la tradició i anar a vore les vaques a la plaça del poble (darrere de la barrera), i esperant les vaques estem que arriba l'aigua que pronosticaven de manera que encara acabem ben banyats el curt tros des de la plaça als afores del poble on hem deixat el cotxe per tornar cap a casa.

Esperant que solten les vaques.

Ací està el track:


I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Villamalur sense perdre el castell de vista
Villamalur: el Castillo i les trinxeres del Cabezo
Suera: de Castro a la Buitrera per la Sima i el Cantal
Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches 
Del Cantal a la Nevera de Cuatro Caminos pels pinars de Villamalur
Trinxeres del Gobanar des de la caseta del Cantal 

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
• Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
•  (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
• (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana

DE MONTERDE A LA SIERRA SEGUINT LA CIRCULAR AL ABRIGO DE LOS PASTORES

Al més de juny ens vam acostar a Monterde per a fer una ruta circular seguint el PR-TE-141 "circular al Abrigo de los Pastores". Malauradament quan encara no havíem perdut el poble de vista va fer acte de presència la pluja i vam haver de deixar córrer l'excursió.
Ha passat l'estiu i la calor i tornem a Monterde per a poder completar la ruta prevista, i finalment ho farem tot i què la pluja sembla que ens vol acompanyar però esta vegada arriba quan ja hem retornat al poble després d'una ruta que ens ha deixat un gran record. Però anem a poc a poc.

La ruta ix del poble de Monterde pel camino de Tramacastilla per on hi ha traçat el GR-10. Només eixir el nou traçat del GR se'n desvia per a pujar a la Muela del Lugar que travessarà per continuar cap a Bronchales. Nosaltres seguim pel vell traçat del GR que continua pel camino de Tramacastilla a Valdemonterde i el Borrocal. Per ací també hi ha traçat PR-TE-4 entre Monterde i Torres així com el PR-TE-133 ruta del Abrigo de los Pastores.
Continuem camí i un poc més avant trobem el cementeri del poble on hi ha també un cartell amb els recorreguts que se poden fer pels seus voltants.
Continuem camí pel camino de Tramacastilla que enfila cap a la Sierra seguint el barranco de Enmedio. Travessem els camps que s'estenen pel pla i entrem a les muntanyes seguint el camí obert pel barranc.
El paisatge està dominat pel savinar.  En esta part les savines es troben més separades i no formen un bosc pròpiament dit tant per les condicions climàtiques i del sòl com per la pressió dels homes. Conforme ens allunyem del poble trobarem un savinar més espès i ben conservat i és que el conegut com a Sabinar de Monterde es el savinar més gran de la península ibèrica, la qual cosa vol dir que també és el més gran d'Europa i possiblement del món al ser esta una espècie autòctona del sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.
Quan ja estem dins del barranc a l'esquerra trobem la fuente de la Pinilla. Un cartell ens indica on és i ens acostem a vore la font, pobreta, i que raja sota les penyes formant una basseta. Cal tornar enrere i continuar camí avant fins que arribem a una nova bifurcació. El PR continua recte però el nostre recorregut segueix per l'esquerra tal com indica un pal indicador. Un carril més estret se'n desvia del barranco de Enmedio i continua per dins del barranco de la Corraliza. Ací el paisatge està dominat per les savines, tant les grans savines albars com les menudes savines rastreres o xaparres.

Monterde de Albarracín.

Camino de Valdemonterde.

Monterde al bell mig del Hoyo.

Desviament de camins.

Barranco de la Corraliza.

Seguim per dins del barranco de la Corraliza o de Pedro Jiménez fins que cap al final trobem una fita que marca un senderol que se'n desvia per l'esquerra pujant per un barrancusset cap a los Llanos del Campillo. Ací ens costa un poc de trobar el camí entre els pins que creixen a l'abric del barranc però per sort encara es conserven les marques de pintura que ens faciliten no perdre la senda fins que n'eixim a los Llanos.
Travessem part de l'altiplà del Campillo on nomes creix la xaparra i arribem a la cueva del Campillo, que més que cova sembla un avenc gran que s'ha obert a dalt de tot. La part coberta de la cova és suficientment gran com per a permetre guardar uns centenars d'ovelles. Una paret de pedra delimita el cobert i davant d'ell queda un rodal cobert totalment per ortigues que no conviden a baixar-hi.
Des d'ací mirem de seguir el camí més lògic que sembla ser un antic camí que enfila per los Llanos cap a Valdemonterde. Mirem d'anar trobant les marques de pintura per tal de no equivocar el camí, cosa ben fàcil en un paratge sense punts de referència clars.
Seguint les traces del vell camí arribem a un collet on hi ha les restes de la Majada las Cabras, on es guardaven les cabres dels veïns del poble que pasturaven amb la dula comunal. Per ací passa el GR-160 (camino del Cid) direcció a Albarracín seguint el camino del Palillo (tot i què el camí vell de Bronchales a Albarracín passa per dalt de los Llanos del Campillo) i a la nostra dreta queda Valdemonterde, ampla valleta coberta de prats que s'obre a la part alta del barranco de enmedio per on caminavem a l'inici de l'excursió.
La nostra ruta continua per l'altra banda del camí. Cal estar atents per a trobar la continuació del "sendero" que s'endinsa al pinar que cobreix el cerro del Romero i, una vegada dins el pinar, anirem trobant marques als pins que ens ajudaran a seguir-ne la traça.
Des del collet on hi havia la majada las Cabras el paisatge canvia; la pedra calar deixa pas a la quarsita i pissarra i la vegetació ho mostra clarament, es fa més fresca les savines i xaparres queden enrere i hi creixen les estepes acompanyant els pinars de pi roig. Un crestall quarsític corona el cerro del Romero i conforme baixem trobem als peus un xicotet riu de pedres, restes del modelat periglacial de l'última glaciació que es van trobant en estes parts més altes de la serra. Hem deixat també enrere el terme de Monterde i ens trobem dins d'una de les "mangas" que separen els termes municipals dels diferents pobles de la serra, adjudicades al terme municipal d'Albarracín tot i ser terres comunals propietat de la Comunidad de Albarracín.

Fita que marca la senda a seguir.

Pujant a los Llanos del Campillo.

Savina rastrera a los Llanos.

Cueva del Campillo

El barranco de Enmedio i San Ginés al fons.

Traces del camí vell des de los Llanos del Campillo.

El camí més clar quan deixem els altiplans enrere.

Indicadors de ruta a la majada de las Cabras.

Camino de Torres.

Pinar al cerro del Romero.

Coronem el cerro del Romero i baixem al recte cap a una coma passant per la part baixa d'un riu de pedres abans de pujar cap a la Peña del Tormo. Ací el sender es fa perdedor i costa prou de seguir. Les marques no sempre són visibles i les traces es confonen constantment amb els corriols dels cèrvols de manera que ens costa prou tornar a trobar el camí. Finalment aconseguim reprendre la traça del camí marcat i per ell pujar cap a la Peña del Tormo.
Al cim de la Peña el Tormo no hi arribem. Abans trobem un carril que li fa la volta pel sud i per on continua el sender, voltat ací d'estepes que formen un espès estepar que dificulta el pas fora del carril. Voltem la Peña i el carril enfila avall seguint un ample tallafocs obert entre la Peña el Tormo i Castilfrío, que tenim davant nostre. Entre tots dos cims hi ha el collado de la Era de los Palomares per on passa el PR-TE-4 camí de Torres de Albarracín.
Baixem per l'ample tallafocs cap a la Era de los Palomares on hi ha un encreuament de pistes. Per la dreta ve el PR-TE-4 que puja per pista des de Monterde pel barranco de Enmedio i Valdemonterde. Per allí mateix la pista també permet continuar cap a Bronchales. Per l'esquerra el PR continua per pista cap a Torres i, també hi ha una pista que baixa cap a Tramacastilla. Nosaltres però seguirem recte per una pista que remunta l'ample tallafocs cap a Castilfrío i la Peña del Cuervo.

Cim del cerro del Romero.

Baixant del cerro del Romero.

Riu de pedra menut.

Carril a la Peña del Tormo.

Castilfrío des de la Peña del Tormo.

Pujant cap a Castilfrío no arribem al cim, en una de tantes voltes de la pista apareix un carril a la dreta que hem de seguir endintsant-nos al pinar de pi roig, omnipresent en esta part de la ruta i que segueix (aproximadament) el traçat del camí de Torres a Bronchales.
Travessem el pinar planejant per les faldes de la serra fins que arribem a uns prats que s'obren als peus d'unes penyes de quarsita. Ens trobem a Peña la Majada, lloc on es guardaven les raberes de cabres a l'estiu. El lloc fa de mirador sobre els pinars i terres que queden al nord i a la distància destaca San Ginés i fins i tot Sierra Palomera de l'altra banda de la fossa del Jiloca.
Travessem els prats d'herba alta que queden davant de la Peñalamajada, que ja grogueja per la propera tardor i una fita ens marca el lloc per on baixa la senda a buscar el Borrocal. El tram de baixada pel pinar és un d'eixos senders màgics que amaga la Sierra de Albarracín, amb pins madurs plens de líquens, sense quasi sotabosc i que s'estenen tot el que abraça la vista. Sembla un bosc de pel·lícula. Malauradament no és molt curt i acaba a un carril que cal seguir uns metres a la dreta per enllaçar amb la pista de Monterde a Bronchales.
Arribem a la pista a un collet. Per la pista passa el GR-10 i el GR-160 a més del PR-TE-132 , nosaltres seguirem ara el GR-10 cap a Monterde encara que ens en desviarem posteriorment d'ell seguint la ruta del "Abrigo de los Pastores".
Baixem per la pista de Monterde i abans d'arribar a Valdemonterde de seguida trenquem a l'esquerra per un carril que passa per l'ombria de Broque, travessant un terreny pissarrós. Ací ens trobem uns veïns de Monterde fent rovellons i els preguntem pel camí a seguir donant-nos interessants indicacions. Seran les úniques persones que trobem en tot el dia.

Tallafocs cap a Castilfrío. Al fons queda la Peña del Tormo i los Llanos del Campillo.

Carril cap a Peña la Majada.

Peña la Majada.

Prats de Peñalamajada.

Pinar del Borrocal.

Carril del Borrocal.

Pista/camí de Bronchales a Monterde.

Baixem pel carril i quan gira a l'esquerra l'abandonem seguint un corriol a la dreta on anem trobant marques velles del PR. Pel carril continua el GR-10 que arriba a Monterde per dalt de la Muela.
Pugem alguns bancalets colonitzats pel pinar i de seguida arribem al collet que ens separa de la Rinconada de las Fuentes, on hi ha la fuente la Cruz. La baixada és més complicada doncs perdem en algun punt la traça del camí i ens toca obrir-nos pas entre les altes estepes però finalment arribem als prats que baixen a buscar la pista que corre pel fons de la clotada. Seguim pista avall i ens en desviem per a visitar la curiosa fuente de la Cruz, que fa honor al seu nom doncs l'aigua es canalitza fins a una creu on hi ha el doll que ompli un llarg gamelló de ferro. Des d'ací continuem avall pels prats a buscar un carril que hi baixa. A la dreta queda el collado de la Sierra, per on la pista que baixa de la fuente la Cruz travessa a buscar Valdemonterde (i per on passa el PR-4 i GR-160). Al mateix collado hi ha el refugio del Collado de la Sierra, una antiga caseta de pastors arreglada per a què servisca de retir en cas de pluja. Nosaltres no hi pujarem sinó que continuem pel barranco de las Herrerías, que ací ja té traça de barranc ben format i que corre obrint-se pas per les llomes que passen a ser calars i, conseqüentment deixen d'estar cobertes de pins per a passar a ocupar-les les savines, encara que en la part de contacte entre les diferents litologies podem trobar també roures i algunes carrasques.

Carril de Broque.

Collet per on passa el PR cap a la fuente la Cruz.

Rinconada de las Fuentes.

Fuente de la Cruz.

Collado de la Sierra.

Rinconada de las Fuentes des del Collado de la Sierra.

Seguim un vell carril mig esborrat que baixa pel barranc fins que acaba. Busquem i trobem un vell camí de ferradura, poc evident i que segurament no haguerem trobat si no ens hagueren explicat la seua existència abans. De tota manera el camí és difícil de seguir en molts punts però els cèrvols han obert altres corriols pel barranc de manera que és fàcil trobar camí per a baixar.
Baixem pel barranco de las Herrerías fins que este gira cap a la dreta a buscar el barranco de Enmedio, per on hem començat a pujar al matí. Ací decidim pujar al recte seguint els corriols dels animals a buscar el cim de la Muela del Lugar, per on passa el GR-10. La pujada no és massa dura si seguim sempre el traçat dels animals i ens porta al cim de la Muela des d'on se'ns obre un panorama cap a totes direccions. Ací dalt no creix gran cosa fruit del desboscament de principis del segle XX quan les savines que hi creixien es van tallar per a fer travesses per a vies de tren.
Travessem una part de l'ample altiplà de la Muela buscant el traçat del GR i el trobem quan ja enfila avall per la vessant que cau cap a Monterde. Darrere nostre han anat creixent núvols negres que ara s'acosten amenaçadorament. De fet les previsions donaven aigua i sembla que no s'han enganyat així que apretem el pas pel camí de ferradura que ens baixa de la Muela cap a el Hoyo on hi ha el poble, però és després d'arribar al poble quan comencen a caure algunes gotes així que ens deixen fer una volta i xerar amb una de les poques veïnes de Monterde abans que la pluja faça acte de presència.

Barranco de las Herrerías.

Antic camí al barranco de las Herrerías.

Pujant a la Muela del Lugar.

La Muela del Lugar.

GR-10 baixant a Monterde des de la Muela del Lugar.

Tram d'arribada a Monterde del GR-10.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part de la ruta:

Bronchales - Albarracín
Volta a la serra d'Albarracín

Més informació:

• Saz Perez, Pedro (2005) "La ruta de senderismo "abrigo de los pastores" en Monterde de Albarracín" dins Rehalda nº2, accessible a la web
  <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2446767.pdf>
• Monterde de Albarracín
• De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
• VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
•  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
• Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
• Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
• De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
• VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
• Senderos de Aragón
• Monterdeenlamochila