DE SANT JOAN DE PENYAGOLOSA AL TEIX MIL·LENARI DEL MAS ROIG

El Centre Excursionista de Vila-real té una programació molt variada per a satisfer tan a aquells que volen rutes dures i llargues com per a qui no volen o poden fer poc més que un passeig. Així sota l'etiqueta "excursions per a tots" s'oferten una sèrie d'excursions aptes per a iniciar-se al senderisme i encaminades a tot tipus de gent: grans, menuts, gent poc acostumada a caminar, ... En general són rutes amb poc de desnivell, pocs quilòmetres i que s'apropen a llocs d'interés per la seua història o els seus valors mediambientals.
Esta de hui és una excursió que sota el títol Excursions per a tots: el barranc del mas Roig ens apropem a un racó poc conegut del Penyagolosa i que té uns valors mediambientals indiscutibles.
Com que ni el desnivell ni la distància eren excessives ens vam apuntar per a fer una ruta amb tota la família, i no vam ser els únics perquè quasi una vintena de xiquets van participar en la marxa que per a ells fou tota una aventura.

Foto de grup a Sant Joan.

Davant de Sant Joan ens fem la foto de grup iens encaminem cap al mas Roig pel camí del Puerto, abalissat en part com a PR-CV-66
Passada la casa forestal passem una portera de fil i enfilem la suau però llarga pujada a la Lloma Plana.

Josep explicant la creació del parc.

Ací el nostre guia, Josep, biòleg i gran coneixedor del Penyagolosa ens fa un primer tast sobre el pard del Penyagolosa i la problemàtica al voltant de la seua creació.
seguim amunt mentre un grup de vaques ens miren passar.

Vaques al camí del Puerto.

 La segona aturada, a mitjan costera per a que no es faça pesada, és sota un gran pi negre. Josep aprofita per explicar-nos els valors mediambientals que atresora el parc i que fan d'ell un espai únic on es combinen les espècies mediterrànies amb les eurosiberianes com tindrem ocasió de comprovar.

Final de la costera de la Lloma Plana.

 Una nova espenta ens duu al capdamunt de la Lloma Plana per on passa la pista del Puerto que talla el camí.
Ací seguim recte  mentre resseguim la lloma cap al mas Roig, penjat dalt del barranc a qui dona nom.

El mas Roig.

 Arribats al mas, mig assolat, Josep ens explica com era la dura vida dels masovers i els mitjans de què disposaven per a guanyar-se les garrofes. També ens conta la singularitat del barranc del mas Roig.

Barranc del Carbo.

 Refem els nostres passos fins arribar a la pista del Puerto i la seguim avall cap al coll, però trenquem a la dreta per la pista del Carbo (on passa el GR-7) i de seguida a la dreta per la pista de Maluendas que enfila avall i fa la volta al barranc.

El mas Roig des de la pista de Maluendas.

 Passem sota la Covarxa, oberta en un cingle, i als peus del mas Roig. Es podria baixar directament des del mas ací acurtant la ruta però la dificultat augmenta i per tant ja no estaríem parlant d'una ruta per a tots.
La pista travessa el barranc que s'enfonsa avall ràpidament a buscar el Carbo i travessa un bosquet de pins i carrasques.

Baixant al barranc.

 Arribats a un punt on trobem uns vells bancals a l'esquerra, ens desviem per ells i baixem seguint el que segurament fou un vell camí o una pista abandonada.
Els pins i matolls van cobrint els bancals en un procés de reforestació natural.
Fins ací el paisatge és bonic però res fora de l'habitual en estes terres, però quan ens acostem al fons del barranc la cosa canvia. Una línia d'avellaners ressegueix el barranc i les falagueres entapissen el sòl.

Falagueres al fons del barranc del mas Roig.

 Travessem el barranc i passem a l'ombria i els avellaners deixen pas a grans orons, alguns grèvols i una gran quantitat de teixos jòvens.

Orons a l'ombria.

 Josep s'atura i ens explica que en aquest barranc hi ha més de tres mil teixos, la majoria d'ells jòvens, i que formen la teixera més gran del País Valencià.
Per si això no fora prou important als teixos els acompanyen grans exemplars d'orons, avellaners i grèvols. El fons del barranc recorda alguns barrancs del Port, i amb la mirada busquem els fajos que són la única espècie que li falta.

Teix mil·lenari sota un cingle.

 Seguim barranc amunt per un vell camí fins que quan passa per la vora d'una pedrera ens desviem i la travessem a buscar la joia botànica del barranc: un gran teix mil·lenari, no molt alt però amb un tronc gruixut i ple de plecs i trossos secs que delaten la seua edat.

Teix mil·lenari.

 Mentre Josep explica la història del teix, el nostre altre guia, Àlvar, busca la continuació de la senda per tal de seguir la ruta.

Travessant la pedrera.

 És el moment d'aventura. Tot i què només són dos-cents metres els que ens separen de la pista que passa dalt dels nostres caps cal arribar a ella i no tenim molt clar per on.

Camí vell cap al mas Roig.

 Després de visitar el teix retornem a la senda i la seguim amunt.
Àlvar passa davant i amb unes alicates de dessecallar retalla les argelagues que molesten i així pugem còmodament fins a la pista.

Retornant a la Lloma Plana.

 Passem altra volta sota la Covarxa i pista amunt enllacem amb el GR-7.
 A partir d'ací el camí ja és conegut i el grup s'estira i no són els xiquets qui es queda més arrere.

Coll de la Lloma Plana.

Passem la Lloma Plana i enfilem avall pel camí de Villahermosa a Vistabella, ara GR-7, i per ell retornem a Sant Joan a l'hora de dinar.

GR-7 pel camí de Villahermosa.

Acabem així una ruta curta i entretinguda que visita un barranc fantàstic i amb un toc d'aventura. Què més es pot demanar? Pot ser alguns rovellons per omplir la cistella, però això és una altra història ...


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

sant joan de penyagolosa - cova de la bertrana més informació ací
sant joan - avellanar - portellàs - pinar obscur
sant joan - pinar oscur - nevera - pic - pegunta

Més informació:

• Parc natural del Penyagolosa
• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
• Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies

DE SANT JOAN DE PENYAGOLOSA AL PIC

Seguint la tradició hem tornat a pujar a Penyagolosa, com cada any, amb els xiquets. Enguany no hem volgut que ens passe com l'any passat que vam anar deixant-ho i se'ns va tirar l'hivern, el fred i la neu a sobre (literalment) així que ara que ja han passat les calors de l'estiu i encara no ha vingut el fred hem aprofitat per a pujar al pic.
Els altres anys hem pujat des de la Banyadera però enguany hem volgut provar de pujar des de Sant Joan, seguint la ruta clàssica del barranc de la Pegunta.
Hem eixit des del pàrquing dels vivers forestals i hem remuntat el barranc de la Pegunta per dins, sense tocar la pista que passa a tocar però que és més lletja i avorrida per als xiquets.
Deixen a l'esquerra les sendes que pugen als campaments i de seguida arribem al punt on la pista travessa el barranc.

Penyagolosa des del barranc de la Pegunta.

Des d'ací comença la senda que puja per la vora del barranc i que disposa de panells informatius sobre la vegetació que anem trobant.
Com que no tenim pressa anem aturant-nos a llegir-los i a identificar els arbres i plantes que anem trobant pel camí.
Conforme pugem la vegetació canvia imperceptiblement, així els grans exemplars de pi negre que hi ha al començament van deixant pas al pi roig.
Quan ens acostem a la font comença a baixar un fil d'aigua pel barranc que li dóna un toc més alegre.

Barranc de la Pegunta.

Arribem finalment a la font nova, que recull l'aigua a una bassa i la deixa caure en uns gamellons nous. Així ens aturem a fer un mos i a buscar un geocache que es troba prop i que els xiquets trobem no sense alguna dificultat.
Mentre estem aturats arriba un grup també amb xiquets que ens conten que van pujar ahir al pic, això ens anima perquè duen alguns xiquets molt xicotets i si ells han pujat nosaltres també ho podrem fer.
Continuem camí i ens desviem uns metres del sender per a acostar-nos a la font de la Pegunta, que es troba seca ja que tota l'aigua es canalitza cap als campaments i a Sant Joan.
Seguim amunt passant sota els Estrets i entrant a la part més oberta del barranc on creixen una bona col·lecció de teixos jòvens.

Senda de la Pegunta.

Un poc més amunt ens aturem a descansar a la vora d'un munt de roques assolades i quebrades que semblen un castell en miniatura i on els xiquets aprofiten per jugar, pujar i guaitar a una xicoteta cavitat que hi ha entre les roques.
Quan es cansen d'explorar seguim camí deixant a l'esquerra la senda que puja a la Banyadera per buscar a la dreta el barranquet del Forn.
Passem una portera i entrem a les terres del mas de la Cambreta. Tot el que xafem des d'ara fins al cim del pic són terres del mas de la Cambreta, un dels tres masos que conflueixen al pic i és que encara que a algú li sorprenga el pic de Penyagolosa és de propietat particular.
Fem cap a una vella pista que ve des de la Banyadera i la seguim a la dreta fins que mor a l'arribar al barranc. Ací trobem les vaques de la Cambreta que estan pasturant barranc amunt i que alcen el cap a l'oir els crits que peguen els xiquets al vore-les.

Vaques al barranc del Forn.

Ací també arriba per la dreta el sender que puja per la Lloma del Conill i per on passa el PR-CV camí de Llucena. Nosaltres el seguim barranc amunt cap al Corralico.
Quan el barranc s'obre un poc ens desviem i eixim per uns vells bancals colonitzats pel pinar fins que eixim del pinar i pugem una costereta pelada arriant al Corralico.
Des del Corralico veiem per primera vegada el pic que ja sembla molt propet, però encara ens queda la pujada final.

Penyagolosa des del Corralico.

Per la Pegunta ens hem anat trobant alguna persona però és a partir d'ací i en la pujada final on comencem a trobar gent i en cap moment de la pujada anem sols.
La pujada l'agafem en calma i quasi tardem una hora en arribar dalt, que no està gens malament per als xiquets. Els majors pugen davant davant i sense problemes mentre que els menuts cal animar-los, dur-los de la mà o, fins i tot alguna estona al coll.

Senda al pic.

Passem per la caseta forestal i ja hem fet el primer terç de pujada. Aguaitem a la casa, no molt ben conservada i és una llàstima perquè és l'únic recer que hi ha al pic.
Seguim cap amunt i deixem a l'esquerra a senda al Portellàs i amb algunes breus parades arribem finalment a la part final de la pujada.

Cim de Penyagolosa.

Arribats al cim ens dirigim directament al pic central on hi ha un geocache que trobem fàcilment i aprofitem l'ereta feta al cim per a dinar amb tranquilitat.

Dinant al cim central.

Després de dinar ens acostem al pic principal i ens fem les fotos de rigor al vèrtex abans de baixar.

Vèrtex geodèsic del cim.

No ens entretenim massa perquè els xiquets es passen l'estona jugant i ens dóna por que s'arrimen massa al cingle.
La baixada és molt més ràpida que la pujada i els xiquets la fan corrents.
Al arribar al desviament del Portellàs trenquem a la dreta i baixem a buscar la senda que hi va. És la part més alpina de la ruta seguint un senderol precari que passa per dalt dels sargallars que baixen cap a l'Ombria.

El Portellàs.

Arribem al Portellàs i anem a buscar un altre geocache que hi ha ací, però es troba en un lloc un poc exposat per als xiquets i preferim no acostar-nos, però sí que aprofitem per a pujar al Tossal de Fraga des d'on hi ha una visió diferent de Penyagolosa.

Penyagolosa des del Tossal de Fraga.

Després de fer fotos refem el camí per a tornar a la senda al pic i enllacem amb ella ja prop de la caseta forestal.
Fem l'últim tros de baixada quasi corrents fins al Corralico i ens aturem una estona mentre els xiquets juguen.

Baixant al Corralico corrents.

Reprenem el camí però mirant de baixar per un lloc diferent tot i què no molt més larg. Així seguim la pista cap a la Cambreta i passem pel costat dels bancals del mas on ara pasturen les vaques.

Vaques a la Cambreta.

Fem la volta per la capçalera del barranc de la Teixera i deixem a l'esquerra el vell camí de la nevera, agafant un poc més avant l'entrador a la Cambreta.
Passem per davant del mas buscant el camí que baixava del mas a la font.

Mas de la Cambreta.

Baixem seguint un fondet que davalla cap al barranc, on els vells bancals han donat pas al bosc. La humitat de l'ombria fa que medren els espinals i rosers, que s'alternen amb altres caducifolis i amb carrasques i pins.
Arribem així a la font de la Cambreta, renovada de fa poc, amb pouet i gamelló i on xorra un fil d'aigua.

Font de la Cambreta.

Des d'ací continuem per la senda que passa a la vessant dreta del barranc de la Teixera i puja un poc per arribar a la Lloma del Conill.
El paisatge canvia i es fa més sec i el pinar més esclarissat. De seguida trobem per la dreta el PR que puja del barranquet del forn i l'acompanyem avall per l'esquena de la lloma.

Lloma del Conill.

Passem una portera i eixim de les terres de la Cambreta entrant als pinars de l'Estat, i un poc més avant arribem als Estrets on la Lloma, que mai és massa ampla, s'estreta en un pas que no té més que uns metres entre les vessants de la Teixera i la Pegunta. Els passem i continuem lloma avall, altra vegada ampla.

Els Estrets.

Els xiquets baixen corrents i fins i tot els hem de parar els peus no siga cosa que es perden.
La vesprada va caient i no ens entretenim per por a que se'ns faça fosc tot i què encara deuen quedar un parell d'hores de sol, però la frescor que acompanya el sol ponent va deixant-se sentir.

Senda de la Lloma del Conill.

Arribem a un puntalet on al mapa del Tossal apareix una senda que baixa directa a la Pegunta. Ens costa trobar el camí i baixem avall fent algunes ziga-zagues abans de trobar la traça de la senda que baixa sota el pinar.

Buscant la senda.

Quan la trobem no l'abandonem doncs és fàcil de seguir. Baixem per un morret abans de girar i entrar a un barranquís que ja no abandonem fins que s'acaba.

Drecera a la Pegunta.

El barranquet es junta amb el barranc de la Pegunta just on talla la pista forestal al pic. Des d'ací tornem a agafar el camí vell evitant la pistai arribem de seguida al pàrquing des d'on hem eixit este matí.
Però la ruta no seria completa sense acostar-nos a Sant Joan que, a estes hores, malauradament ja és tancat. Caldrà tornar un altre dia per a fer-li visita al sant de Penyagolosa.


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

sant joan - lloma del conill - canaló penyagolosa - sant joan (amb raquetes)
sant joan - avellanar - portellàs - pinar obscur
penyagolosa via aresta
la banyadera - el corralico - penyagolosa més informació ací
porteres de vela - canal penyagolosa (amb raquetes)
sant joan - estrets - portellàs - pinar obscur
sant joan - pegunta - pic - xiquetes
sant joan - lloma belart - canal - nevera - pegunta
sant joan - pinar oscur - nevera - pic - pegunta
vistabella - penyagolosa - sant joan
sant joan de penyagolosa - cova de la bertrana més informació ací
XVII pujada fanzara - penyagolosa més informació ací
banyadera - penyagolosa - corralico 2012 més informació ací

Més informació:

• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
• Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Parc natural de Penyagolosa

CIRAT: PIEDRA PARTIDA I SALTO DE LA NOVIA

El Salto de la Novia de Cirat ja s'ha convertit en tot un clàssic de l'excursionisme de la vall del Millars però tot i què hi hem anat a fer algunes rutes per Cirat no havíem estat mai així que ja tocava.

Però hem mirat de fer algunes variacions sobre la ruta clàssica visitant altres racons interessants de Cirat, seguint les passes del Tio Charly i de Cirat. Així hem fet una ruta que passa pel barranco de la Losa, visita la Piedra Partida i, finalment, el Salto de la Novia.

Així que a les huit i mitja tocades (acabades de tocar al rellotge de l'església) hem eixit de Cirat pel camí del Rosaire, eixint del poble per davant de les piscines municipals.

Eixint de Cirat per les piscines.

Només eixir del poble entrem al pinar. Un bonic pinar sobre arenisca que puja cap al Rosaire.

Nosaltres mirem de retallar la pista per una vella senda que travessa el pinar i torna a eixir a la pista i seguim amunt.

Pista a la Tejeria.

Un poc més avant, on el pinar espès ha deixat pas a un pinar esclarissat que ocupa les terres argiloses i els algepsars que afloren a la falda del Rosaire. Just ací mou a la dreta el camí del Rosaire mentre que nosaltres seguim recte per la pista que enfila cap a

Passem per la vora d'una granja i un poc més avant trenquem a la dreta per una vella pista que s'ha convertit en senda i per on baixa la conducció d'aigua de Cirat. L'hem de seguir tota l'estona remuntant el barranco de la Losa fins a la fuente la Carrasca.

Barranco de la Losa.

Comencem pujant per la banda de la solana i la vella pista es converteix en una senda. El barranc es va tancant i fent més estret i el paisatge va guanyant en espectacularitat i qualitat. La banda de la solana, per on anem, està coberta de pinar i contrasta amb l'ombria on creixen els pins però barrejats amb carrasques i roures ja grandets.

Senda pel barranco de la Losa.

La senda comença a anar penjada sobre el barranc i arribem al pas més estret i perillós on cal anar en conte de no fer un mal pas i caure al buit.

Senda penjada.

Passat este pas la senda no té més complicació que pujar una costereta i arribar a la pista del Rosaire.

Travessem la pista en diagonal i en seguim una altra, poc xafada, que va cap a la fuente de la Carrasca.
Entrem en una zona molt més humida i on a les vores de la pista comencen a aparèixer avellaners i oms indicant la proximitat de l'aqüífer. Arribem a la font que es troba sota un cingle i que es troba seca per què l'aigua es canalitza cap al poble de Cirat. Una caseta i un abeurador sec és tota senyal de font que veiem.
Passem de llarg i seguim per la vella pista, convertida ara en senda, que passa sota els cingles que tanquen el barranc de la Losa.

Arribant a la fuente de la Carrasca.

Quan arribem novament al barranc  veiem que el track que portem passa just per dalt nostre, a poc més d'un centenar de metres i decidim provar de pujar barranc amunt a trobar-lo.
Cal anar pujant grans blocs de pedra però no sembla massa complicat i la vegetació no ens impedeix el pas, de fet hi ha senyals del pas de les cabres.

Barranco de la Losa.

Tot i això una part del grup decideix no pujar perquè no ho veuen clar així que ens partim i mentre uns segueixen la ruta prevista nosaltres seguim amunt pel barranc.
No pugem molt que arribem a un pas complicat, no per escalar sinó per punxar-nos doncs al lloc on ens hauriem d'agafar hi ha alguns esbarzers i tot i que provem de llevar-los decidim que no paga la pena. 
Quan tornem enrere veiem la senda on hem de fer cap quasi a tocar i pugem recte sota un pinar amb poc de sotabosc de manera que arribem sense massa complicacions estalviant una bona volta. Una vegada ací mirem de trobar i dirigir els companys que van per baix però els perdem de vista.

Pujada camp a través.

Seguim la senda i, quan ens sembla bé, enfilem al recte cap al cim de la Piedra Partida.

Senda a la Tejeria.

La pujada és fàcil tot i el desnivell, i buscant el millor pas entre coscolls, carrasques i argelagues que creixen escampades arribem al cim.

Pujada a la Piedra Partida.

No veiem el tall fins que quasi estem damunt. Des d'ací contactem telefònica i visualment amb els companys que no han trobat la senda de pujada i els dirigim cap al Salto de la Novia mentre nosaltres iniciem la baixada.

Cim de la Piedra Partida.

Ara bé, encara aprofitem per fer una ullada dins el tall de la Piedra Partida i veiem els teixos que hi creixen.

Piedra Partida.

No ens entretenim molt i de fem la baixada mig corrents de retorn a la senda, i per ella baixant ràpidament fem la volta a la Piedra Partida fins arribar al coll on s'està el corral de Andrés.

Senda de baixada al corral de Andrés.

Ací hi ha un encreuament de pistes: per l'esquerra ve la pista del Rosaire després de travessar el barranco de la Losa, i per la dreta la pista que ve del mas de Bagan.
Transponem el coll i seguim recte descartant també una pista a la dreta i enfilem avall al barranco de las Salinas que es troba als nostres peus. Totes les seues vessants estan cobertes de pinar i fa goig vore un lloc tan frondós.

Restes del corral de Andrés.

La baixada cap al barranc és tota per pista però no es fa pesada al ser cara avall i amb bones vistes. Quan ja estem prop del desviament de la pista a la Noguerica pel Salto de la Novia deixe els companys per provar a retallar baixant recte entre el pinar, i la veritat és que es baixa bé, ajudat pel fet que el sòl d'algeps no deixa crèixer massa el sotabosc.
Arribat a la pista de baix espere que vinguen la resta de companys que s'han ajuntat, llevat de dos que han decidit tornar per pista a Cirat i que trobarem més tard a la cervesa.

Pista del Salto de la Novia.

Així una vegada reagrupats seguim per la pista que s'acosta al barranc i quan està a punt de travessar-la un pal indicador ens marca la senda que remuntant el barranc s'acosta al Salto de la Novia.
Entrem per ell fins que arribem al fons del Salto de la Novia on hi ha un toll d'aigua per a nadar. Nosaltres no ho fem però un grup que arriba quan ja ens n'anem si que fan cap dins.

Salto de la Novia.

Refem el camí fins a la pista, on hi ha uns banquets per descansar, i continuem per la pista que remunta per la vessant dreta del barranc fins que arribem a un trencall a l'esquerra per on hem de seguir de retorn a Cirat pel camí vell. Aquesta és la ruta normal d'accés al Salto remuntant el barranco de las Salinas.

Camino de Segorbe.

El camí comença ben ample i es va fent un poc més estret de baixada al barranc. Es nota que fou un camí important i per ell ací és per on s'anava des de Cirat a Segorbe, la ciutat de referència a l'edat mitjana.
Conforme baixem passem pels antics bancals i mas de la Huertacha i un poc més avant el terreny calcar deixa pas a l'arenisca que ocupa la part baixa del barranco de las Salinas.

Rodeno al barranco de las Salinas.

Travessem el barranco de la Losa que enllaça ací amb el de las Salinas i comencem a pujar cap al collado del Cerro del Castillo.
Ací el camí és ample, empedrat i ben conservat i assoleix el coll després d'un parell de revoltes magníficament traçades. La calcària torna a substituir al rodeno i forma una gran llosa a la part alta del coll.

Revoltes empedrades al collado del Castillo.

Arribem al collado i descartem a la dreta la senda que puja al castell. Transponem el coll i baixem per l'altra banda. El camí continua ample i ben empedrat fins que arriba prop de Cirat on el terreny calar deixa pas a l'arenisca groga, i per ell enllacem amb el camí formigonat del cementeri i per ell entrem a Cirat, passant per la vora del carrer de Segorbe, com correspon al camí que hem seguit.

Camí arribant a Cirat.

Ja només ens queda recuperar forces, i per a fer-ho seguim els passos dels companys que ens han abandonat per anar directes al bar, i es troben a l'albergue Jaramacil on trobem a Tio Charly què és qui el porta i així tenim el gust de conèixer-lo personalment, i també de tastar algun dels trenta tipus de cerveses que tenen.

Amb Tío Charly.

Ací està el track:



Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

cirat - rosaire - campero - arañuel més informació ací
cirat - castillo

Més informació:

• Blog de Tío Charly
• Blog de Rutas de Senderismo de la Comunidad Valenciana
• Cebrian Gimeno, R. (2009) Caminando por el Alto Mijares Ed. Centre Excursionista València
• Sancho Comins, J. (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixa rural Almassora