dissabte, 5 d’octubre de 2013

CIRAT: PIEDRA PARTIDA I SALTO DE LA NOVIA


El Salto de la Novia de Cirat ja s'ha convertit en tot un clàssic de l'excursionisme de la vall del Millars però tot i què hi hem anat a fer algunes rutes per Cirat no havíem estat mai així que ja tocava.
Però hem mirat de fer algunes variacions sobre la ruta clàssica visitant altres racons interessants de Cirat, seguint les passes del Tio Charly i de Cirat. Així hem fet una ruta que passa pel barranco de la Losa, visita la Piedra Partida i, finalment, el Salto de la Novia.

Així que a les huit i mitja tocades (acabades de tocar al rellotge de l'església) hem eixit de Cirat pel camí del Rosaire, eixint del poble per davant de les piscines municipals.
Eixint de Cirat per les piscines.
Només eixir del poble entrem al pinar. Un bonic pinar sobre arenisca que puja cap al Rosaire.
Nosaltres mirem de retallar la pista per una vella senda que travessa el pinar i torna a eixir a la pista i seguim amunt.
Pista a la Tejeria.
Un poc més avant, on el pinar espès ha deixat pas a un pinar esclarissat que ocupa les terres argiloses i els algepsars que afloren a la falda del Rosaire. Just ací mou a la dreta el camí del Rosaire mentre que nosaltres seguim recte per la pista que enfila cap a
Passem per la vora d'una granja i un poc més avant trenquem a la dreta per una vella pista que s'ha convertit en senda i per on baixa la conducció d'aigua de Cirat. L'hem de seguir tota l'estona remuntant el barranco de la Losa fins a la fuente la Carrasca.
Barranco de la Losa.
Comencem pujant per la banda de la solana i la vella pista es converteix en una senda. El barranc es va tancant i fent més estret i el paisatge va guanyant en espectacularitat i qualitat. La banda de la solana, per on anem, està coberta de pinar i contrasta amb l'ombria on creixen els pins però barrejats amb carrasques i roures ja grandets.
Senda pel barranco de la Losa.
La senda comença a anar penjada sobre el barranc i arribem al pas més estret i perillós on cal anar en conte de no fer un mal pas i caure al buit.
Senda penjada.
Passat este pas la senda no té més complicació que pujar una costereta i arribar a la pista del Rosaire.
Travessem la pista en diagonal i en seguim una altra, poc xafada, que va cap a la fuente de la Carrasca.
Entrem en una zona molt més humida i on a les vores de la pista comencen a aparèixer avellaners i oms indicant la proximitat de l'aqüífer. Arribem a la font que es troba sota un cingle i que es troba seca per què l'aigua es canalitza cap al poble de Cirat. Una caseta i un abeurador sec és tota senyal de font que veiem.
Passem de llarg i seguim per la vella pista, convertida ara en senda, que passa sota els cingles que tanquen el barranc de la Losa.
Arribant a la fuente de la Carrasca.
Quan arribem novament al barranc  veiem que el track que portem passa just per dalt nostre, a poc més d'un centenar de metres i decidim provar de pujar barranc amunt a trobar-lo.
Cal anar pujant grans blocs de pedra però no sembla massa complicat i la vegetació no ens impedeix el pas, de fet hi ha senyals del pas de les cabres.
Barranco de la Losa.
Tot i això una part del grup decideix no pujar perquè no ho veuen clar així que ens partim i mentre uns segueixen la ruta prevista nosaltres seguim amunt pel barranc.
No pugem molt que arribem a un pas complicat, no per escalar sinó per punxar-nos doncs al lloc on ens hauriem d'agafar hi ha alguns esbarzers i tot i que provem de llevar-los decidim que no paga la pena. 
Quan tornem enrere veiem la senda on hem de fer cap quasi a tocar i pugem recte sota un pinar amb poc de sotabosc de manera que arribem sense massa complicacions estalviant una bona volta. Una vegada ací mirem de trobar i dirigir els companys que van per baix però els perdem de vista.
Pujada camp a través.
Seguim la senda i, quan ens sembla bé, enfilem al recte cap al cim de la Piedra Partida.
Senda a la Tejeria.
La pujada és fàcil tot i el desnivell, i buscant el millor pas entre coscolls, carrasques i argelagues que creixen escampades arribem al cim.
Pujada a la Piedra Partida.
No veiem el tall fins que quasi estem damunt. Des d'ací contactem telefònica i visualment amb els companys que no han trobat la senda de pujada i els dirigim cap al Salto de la Novia mentre nosaltres iniciem la baixada.
Cim de la Piedra Partida.
Ara bé, encara aprofitem per fer una ullada dins el tall de la Piedra Partida i veiem els teixos que hi creixen.
Piedra Partida.
No ens entretenim molt i de fem la baixada mig corrents de retorn a la senda, i per ella baixant ràpidament fem la volta a la Piedra Partida fins arribar al coll on s'està el corral de Andrés.
Senda de baixada al corral de Andrés.
Ací hi ha un encreuament de pistes: per l'esquerra ve la pista del Rosaire després de travessar el barranco de la Losa, i per la dreta la pista que ve del mas de Bagan.
Transponem el coll i seguim recte descartant també una pista a la dreta i enfilem avall al barranco de las Salinas que es troba als nostres peus. Totes les seues vessants estan cobertes de pinar i fa goig vore un lloc tan frondós.
Restes del corral de Andrés.
La baixada cap al barranc és tota per pista però no es fa pesada al ser cara avall i amb bones vistes. Quan ja estem prop del desviament de la pista a la Noguerica pel Salto de la Novia deixe els companys per provar a retallar baixant recte entre el pinar, i la veritat és que es baixa bé, ajudat pel fet que el sòl d'algeps no deixa crèixer massa el sotabosc.
Arribat a la pista de baix espere que vinguen la resta de companys que s'han ajuntat, llevat de dos que han decidit tornar per pista a Cirat i que trobarem més tard a la cervesa.
Pista del Salto de la Novia.
Així una vegada reagrupats seguim per la pista que s'acosta al barranc i quan està a punt de travessar-la un pal indicador ens marca la senda que remuntant el barranc s'acosta al Salto de la Novia.
Entrem per ell fins que arribem al fons del Salto de la Novia on hi ha un toll d'aigua per a nadar. Nosaltres no ho fem però un grup que arriba quan ja ens n'anem si que fan cap dins.
Salto de la Novia.
Refem el camí fins a la pista, on hi ha uns banquets per descansar, i continuem per la pista que remunta per la vessant dreta del barranc fins que arribem a un trencall a l'esquerra per on hem de seguir de retorn a Cirat pel camí vell. Aquesta és la ruta normal d'accés al Salto remuntant el barranco de las Salinas.
Camino de Segorbe.
El camí comença ben ample i es va fent un poc més estret de baixada al barranc. Es nota que fou un camí important i per ell ací és per on s'anava des de Cirat a Segorbe, la ciutat de referència a l'edat mitjana.
Conforme baixem passem pels antics bancals i mas de la Huertacha i un poc més avant el terreny calcar deixa pas a l'arenisca que ocupa la part baixa del barranco de las Salinas.
Rodeno al barranco de las Salinas.
Travessem el barranco de la Losa que enllaça ací amb el de las Salinas i comencem a pujar cap al collado del Cerro del Castillo.
Ací el camí és ample, empedrat i ben conservat i assoleix el coll després d'un parell de revoltes magníficament traçades. La calcària torna a substituir al rodeno i forma una gran llosa a la part alta del coll.
Revoltes empedrades al collado del Castillo.
Arribem al collado i descartem a la dreta la senda que puja al castell. Transponem el coll i baixem per l'altra banda. El camí continua ample i ben empedrat fins que arriba prop de Cirat on el terreny calar deixa pas a l'arenisca groga, i per ell enllacem amb el camí formigonat del cementeri i per ell entrem a Cirat, passant per la vora del carrer de Segorbe, com correspon al camí que hem seguit.
Camí arribant a Cirat.
Ja només ens queda recuperar forces, i per a fer-ho seguim els passos dels companys que ens han abandonat per anar directes al bar, i es troben a l'albergue Jaramacil on trobem a Tio Charly què és qui el porta i així tenim el gust de conèixer-lo personalment, i també de tastar algun dels trenta tipus de cerveses que tenen.
Amb Tío Charly.


Ací està el track:



Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

cirat - rosaire - campero - arañuel més informació ací
cirat - castillo

Més informació:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada