DE SANT JOAN DE PENYAGOLOSA AL PIC

Seguint la tradició hem tornat a pujar a Penyagolosa, com cada any, amb els xiquets. Enguany no hem volgut que ens passe com l'any passat que vam anar deixant-ho i se'ns va tirar l'hivern, el fred i la neu a sobre (literalment) així que ara que ja han passat les calors de l'estiu i encara no ha vingut el fred hem aprofitat per a pujar al pic.
Els altres anys hem pujat des de la Banyadera però enguany hem volgut provar de pujar des de Sant Joan, seguint la ruta clàssica del barranc de la Pegunta.
Hem eixit des del pàrquing dels vivers forestals i hem remuntat el barranc de la Pegunta per dins, sense tocar la pista que passa a tocar però que és més lletja i avorrida per als xiquets.
Deixen a l'esquerra les sendes que pugen als campaments i de seguida arribem al punt on la pista travessa el barranc.

Penyagolosa des del barranc de la Pegunta.

Des d'ací comença la senda que puja per la vora del barranc i que disposa de panells informatius sobre la vegetació que anem trobant.
Com que no tenim pressa anem aturant-nos a llegir-los i a identificar els arbres i plantes que anem trobant pel camí.
Conforme pugem la vegetació canvia imperceptiblement, així els grans exemplars de pi negre que hi ha al començament van deixant pas al pi roig.
Quan ens acostem a la font comença a baixar un fil d'aigua pel barranc que li dóna un toc més alegre.

Barranc de la Pegunta.

Arribem finalment a la font nova, que recull l'aigua a una bassa i la deixa caure en uns gamellons nous. Així ens aturem a fer un mos i a buscar un geocache que es troba prop i que els xiquets trobem no sense alguna dificultat.
Mentre estem aturats arriba un grup també amb xiquets que ens conten que van pujar ahir al pic, això ens anima perquè duen alguns xiquets molt xicotets i si ells han pujat nosaltres també ho podrem fer.
Continuem camí i ens desviem uns metres del sender per a acostar-nos a la font de la Pegunta, que es troba seca ja que tota l'aigua es canalitza cap als campaments i a Sant Joan.
Seguim amunt passant sota els Estrets i entrant a la part més oberta del barranc on creixen una bona col·lecció de teixos jòvens.

Senda de la Pegunta.

Un poc més amunt ens aturem a descansar a la vora d'un munt de roques assolades i quebrades que semblen un castell en miniatura i on els xiquets aprofiten per jugar, pujar i guaitar a una xicoteta cavitat que hi ha entre les roques.
Quan es cansen d'explorar seguim camí deixant a l'esquerra la senda que puja a la Banyadera per buscar a la dreta el barranquet del Forn.
Passem una portera i entrem a les terres del mas de la Cambreta. Tot el que xafem des d'ara fins al cim del pic són terres del mas de la Cambreta, un dels tres masos que conflueixen al pic i és que encara que a algú li sorprenga el pic de Penyagolosa és de propietat particular.
Fem cap a una vella pista que ve des de la Banyadera i la seguim a la dreta fins que mor a l'arribar al barranc. Ací trobem les vaques de la Cambreta que estan pasturant barranc amunt i que alcen el cap a l'oir els crits que peguen els xiquets al vore-les.

Vaques al barranc del Forn.

Ací també arriba per la dreta el sender que puja per la Lloma del Conill i per on passa el PR-CV camí de Llucena. Nosaltres el seguim barranc amunt cap al Corralico.
Quan el barranc s'obre un poc ens desviem i eixim per uns vells bancals colonitzats pel pinar fins que eixim del pinar i pugem una costereta pelada arriant al Corralico.
Des del Corralico veiem per primera vegada el pic que ja sembla molt propet, però encara ens queda la pujada final.

Penyagolosa des del Corralico.

Per la Pegunta ens hem anat trobant alguna persona però és a partir d'ací i en la pujada final on comencem a trobar gent i en cap moment de la pujada anem sols.
La pujada l'agafem en calma i quasi tardem una hora en arribar dalt, que no està gens malament per als xiquets. Els majors pugen davant davant i sense problemes mentre que els menuts cal animar-los, dur-los de la mà o, fins i tot alguna estona al coll.

Senda al pic.

Passem per la caseta forestal i ja hem fet el primer terç de pujada. Aguaitem a la casa, no molt ben conservada i és una llàstima perquè és l'únic recer que hi ha al pic.
Seguim cap amunt i deixem a l'esquerra a senda al Portellàs i amb algunes breus parades arribem finalment a la part final de la pujada.

Cim de Penyagolosa.

Arribats al cim ens dirigim directament al pic central on hi ha un geocache que trobem fàcilment i aprofitem l'ereta feta al cim per a dinar amb tranquilitat.

Dinant al cim central.

Després de dinar ens acostem al pic principal i ens fem les fotos de rigor al vèrtex abans de baixar.

Vèrtex geodèsic del cim.

No ens entretenim massa perquè els xiquets es passen l'estona jugant i ens dóna por que s'arrimen massa al cingle.
La baixada és molt més ràpida que la pujada i els xiquets la fan corrents.
Al arribar al desviament del Portellàs trenquem a la dreta i baixem a buscar la senda que hi va. És la part més alpina de la ruta seguint un senderol precari que passa per dalt dels sargallars que baixen cap a l'Ombria.

El Portellàs.

Arribem al Portellàs i anem a buscar un altre geocache que hi ha ací, però es troba en un lloc un poc exposat per als xiquets i preferim no acostar-nos, però sí que aprofitem per a pujar al Tossal de Fraga des d'on hi ha una visió diferent de Penyagolosa.

Penyagolosa des del Tossal de Fraga.

Després de fer fotos refem el camí per a tornar a la senda al pic i enllacem amb ella ja prop de la caseta forestal.
Fem l'últim tros de baixada quasi corrents fins al Corralico i ens aturem una estona mentre els xiquets juguen.

Baixant al Corralico corrents.

Reprenem el camí però mirant de baixar per un lloc diferent tot i què no molt més larg. Així seguim la pista cap a la Cambreta i passem pel costat dels bancals del mas on ara pasturen les vaques.

Vaques a la Cambreta.

Fem la volta per la capçalera del barranc de la Teixera i deixem a l'esquerra el vell camí de la nevera, agafant un poc més avant l'entrador a la Cambreta.
Passem per davant del mas buscant el camí que baixava del mas a la font.

Mas de la Cambreta.

Baixem seguint un fondet que davalla cap al barranc, on els vells bancals han donat pas al bosc. La humitat de l'ombria fa que medren els espinals i rosers, que s'alternen amb altres caducifolis i amb carrasques i pins.
Arribem així a la font de la Cambreta, renovada de fa poc, amb pouet i gamelló i on xorra un fil d'aigua.

Font de la Cambreta.

Des d'ací continuem per la senda que passa a la vessant dreta del barranc de la Teixera i puja un poc per arribar a la Lloma del Conill.
El paisatge canvia i es fa més sec i el pinar més esclarissat. De seguida trobem per la dreta el PR que puja del barranquet del forn i l'acompanyem avall per l'esquena de la lloma.

Lloma del Conill.

Passem una portera i eixim de les terres de la Cambreta entrant als pinars de l'Estat, i un poc més avant arribem als Estrets on la Lloma, que mai és massa ampla, s'estreta en un pas que no té més que uns metres entre les vessants de la Teixera i la Pegunta. Els passem i continuem lloma avall, altra vegada ampla.

Els Estrets.

Els xiquets baixen corrents i fins i tot els hem de parar els peus no siga cosa que es perden.
La vesprada va caient i no ens entretenim per por a que se'ns faça fosc tot i què encara deuen quedar un parell d'hores de sol, però la frescor que acompanya el sol ponent va deixant-se sentir.

Senda de la Lloma del Conill.

Arribem a un puntalet on al mapa del Tossal apareix una senda que baixa directa a la Pegunta. Ens costa trobar el camí i baixem avall fent algunes ziga-zagues abans de trobar la traça de la senda que baixa sota el pinar.

Buscant la senda.

Quan la trobem no l'abandonem doncs és fàcil de seguir. Baixem per un morret abans de girar i entrar a un barranquís que ja no abandonem fins que s'acaba.

Drecera a la Pegunta.

El barranquet es junta amb el barranc de la Pegunta just on talla la pista forestal al pic. Des d'ací tornem a agafar el camí vell evitant la pistai arribem de seguida al pàrquing des d'on hem eixit este matí.
Però la ruta no seria completa sense acostar-nos a Sant Joan que, a estes hores, malauradament ja és tancat. Caldrà tornar un altre dia per a fer-li visita al sant de Penyagolosa.


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

sant joan - lloma del conill - canaló penyagolosa - sant joan (amb raquetes)
sant joan - avellanar - portellàs - pinar obscur
penyagolosa via aresta
la banyadera - el corralico - penyagolosa més informació ací
porteres de vela - canal penyagolosa (amb raquetes)
sant joan - estrets - portellàs - pinar obscur
sant joan - pegunta - pic - xiquetes
sant joan - lloma belart - canal - nevera - pegunta
sant joan - pinar oscur - nevera - pic - pegunta
vistabella - penyagolosa - sant joan
sant joan de penyagolosa - cova de la bertrana més informació ací
XVII pujada fanzara - penyagolosa més informació ací
banyadera - penyagolosa - corralico 2012 més informació ací

Més informació:

• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
• Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Parc natural de Penyagolosa