dissabte, 28 de setembre de 2013

D'ALFONDEGUILLA AL CASTELL DE CASTRO PEL BOVALAR I LES PENYES DE MOIXELL

Ja fa temps que no passejavem pel terme d'Alfondeguilla. De fet en els darrers dos anys no hem fet moltes rutes per ací així que calia fer-ne una que teníem pendent de fa temps i és la pujada al Castell de Castro directa des de Cantallops.
Més d'una vegada des de dalt del castell ens havíem proposat per què no seguir per dalt de les penyes que enllacen en Cantallops en conte de baixar al barranc de l'Horteta, així que en vore un track d'alecsis21 que pujava a Castro per Cantallops el vam guardar a l'arxiu de rutes pendents. Així que este dissabte tocava fer-lo, però al repassar la ruta i els tracks que hi ha de la zona vaig trobar un track de Tomàs Serra que baixa des de Cantallops pel Bovalar (un dels molts que te penjats dels voltants d'Alfondeguilla) així que aprofitaríem per fer una pujada inèdita al castell de Castro (inèdita per a nosaltres).

Així que un poc més tard que altres dies eixim des de la plaça i travessem Alfondeguilla pel carrer major buscant les piscines i l'escola per on mou el camí del Planàs.
Carrer Major d'Alfondeguilla.
Just a la porta de l'escola agafem unes escaletes que donen accés al camí del Planàs que puja entre vells bancals de garroferes, molts d'ells abandonats.
Pugem una trossada i ens trobem amb el final d'una pista per on continua el camí.
Ací els bancals s'estenen per dalt i per baix del camí i davallen cap al pla del Manyà.
Arribem a un trencall de pistes i seguim a la dreta per una pista més estreta i poc xafada fins que s'acaba. No hem tingut encara temps per a calfar massa en este primer tros pla que ja hem d'abandonar els bons camins i començar l'aventura en la primera pujada del dia per una senda de la qual només tenim el track i que, de bon principi, només hi ha unes traces no massa fressades que pugen amunt enmig dels matolls.
Inici senda al Bovalar.
Conforme pugem el sender no es fa més evident sinó menys, però trobem un parell de fites i ens animem. Comencem pujant una dura costera per una vessant calcària on la roca aflora en superfície i no deixa crèixer massa la vegetació. Només alguns romers i brucs apareixen un poc per tot arreu.
De seguida prenem algura i les vistes sobre l'entorn milloren molt. Quan s'acaba la primera costera la pujada es suavitza i continua per una llarga lloma que s'estén entre el barranc de l'Horteta i l'Alfondeguilla. Es tracta del Bovalar cobert de matolls i pins esparsos que van guanyant terreny.
El Rodeno des del Bovalar.
La lloma dona pas a un ample coll on hi ha restes de trinxeres i antics bancals d'ametlers ermats i ocupats per un argilagar on es nota el treball fet per a obrir una senda entre les punxes.
Lloma del Bovalar.
 Des d'ací iniciem la pujada final a una muntanyeta rodona que està just davant i dalt nostre. Tornem a anar prop de la cresta buscant els llocs on la roca queda més prop de la superfície i és més fàcil el pas.
Així arribem finalment al cim, xicotet, rodó i punxegut coronat per un vell niu de metralladores del qual només en resten les parets de formigó i s'ha assolat el sostre.
Niu de metralladores al cim.
Des d'ací es domina un ample panorama de les serres dels voltants: la penya del Migdia, la Pitera, les penyes de Carlos i de la Rimansa, la Malladeta, el castell de Castro, la Nevera, l'Alt del Senyor, el Pipa.
Després d'estar uns moments al cim busquem la baixada que no és fàcil de trobar.
Amb l'ajuda del GPS veiem unes traces que davallen al recte a buscar la pista que passa als nostres peus camí dels pous de Cantallops.
La baixada és molt pendent, recte avall fins que arribem a una trinxera que fa la volta al pic. Des d'ací s'endinsa a un pinaret i es suavitza un poc fins que ix per l'altra banda i fa un recte pel coll fins enllaçar amb la senda de Cantallops a la Fondeguilla que passa paral·lela a la pista de Cantallops.
Baixant del cim.
 Seguim per la senda i trasponem un collet que separa un puntalet de la resta dels tossals, i seguim per dalt de les vessants que davallen cap al barranc de l'Alcornocaret.
El sòl canvia i deixem enrere el terreny calar que ens havia acompanyat des que hem eixit d'Alfondeguilla i entrem al rodeno. Apareixen les primeres sureres que ens acompanyaran al llarg del què ens queda de ruta.
Senda als Pous de Cantallops.
 Planejant per la senda arribem als Pous de Cantallops, antigues explotacions mineres situades al coll de Cantallops. Just ací enllacem amb la pista que puja des del barranc de l'Horteta i que ja hem vist abans. Deixem a l'esquerra la senda que baixa per Cantallops a l'Horteta i seguim pista amunt.
Quan la pista fa una revolta a l'esquerra deixem a la dreta la senda que baixa als corrals de Castro, i enfilem una costera entre un alcornocal esclarissat que cobreix les vessants del Denàs.
Pista a la font de la Penyeta.
 Just quan la pista torna a girar a la dreta buscant la font de la Penyeta ens desviem a l'esquerra per un senderol poc evident i gens clar que busca la divisòria d'aigües i puja cap al Denàs.

El Denàs, les Penyes de Moixell i el castell de Castro.
 Anem tota l'estona prop del canvi de vertent, deixant a l'esquerra les penyes que cauen damunt del barranc del Forcall i a la dreta les vessants que baixen cap al barranc de Falcó.

Crestall de pujada al Denàs.
Conforme pugem comença a apareixer a la nostra dreta una paret que mira cap a llevant i que forma part d'una llarga línia de trinxeres que ens acompanyarà fins al castell.
Després d'un primer tram més aeri de seguida arribem als cims més suaus i arrodonits per on discorre el senderol que seguim, marcat pel pas de persones i animals i alguna fita dispersa. Des d'ací les vistes del castell són espectaculars.
Castell de Castro des del Denàs.
Cal però buscar la baixada cap a un collet que ens separa de les Penyes de Moixell, segon fita del dia. Baixem més o menys al recte fins que trobem unes penyes que hem de destrepar per arribar al coll.
Just a sota trobem alguna fita i al girar-nos ens n'adonem que baixant més a l'esquerra haguerem estalviat la desgrimpada.
Desgrimpant del Denàs.
Travessem el coll i busquem la continuació per l'altra banda on sembla haver un vell sender o trinxera que abandonem per pujar per les roques al recte cap a les Penyes.
Este tram de travessa és el més aeri i espectacular del recorregut i també el més tècnic amb trams de pedrera, grans penyes i pendents acusades. 

Pujant a les Penyes de Moixell.
Així finalment arribem al cim de les penyes on hi ha una gran extensió més o menys planera i on ens aturem a descansar mentre observem el castell, ja ben prop.
Un respir dalt les Penyes.
Ens acostem al mirador de les Penyes i mirem com corre als nostres peus el barranc del Forcall i just davant la Nevera, però no ens entretenim massa perquè encara hem de pujar al castell i no tenim molt clar per on.
Seguint el track ens dirigim recte cap al castell per la seua cara més escarpada i comencem a pujar per una espècie de canal que baixa directe des del castell. Tot i què la pendent és molt gran i hi ha estimballs per totes bandes pugem sense haver de posar les mans i en cap moment passem per cap pas exposat.
Pujada al castell.
Arribem així a unes restes de murs i construccions que hi ha sota el castell, i accedim a ell pujant per un gran tall entre les penyes on s'assenta. Unes grasades mig esborrades pugen pel badall i arriben a la part superior del castell.
Arribant al castell de Castro.
Assolim finalment el cim del castell i és com si l'haguerem conquerit de tant com ens ha costat de pujar, de la incertesa del camí i de la dificultat inherent a la mateixa.
El castell de Castro és un castell musulmà que segueix el traçat habitual de les fortaleses islàmiques del segle XI i XII i que contrasten amb la disposició de les fortaleses cristianes. Ací hi ha una torre principal, la torre Celòquia que es trobava a la part més alta del castell i de la qual només en resta l'aljub de sota, la resta va desaparèixer a la Guerra Civil del 36. Un recinte inferior, encara prou ben conservat feia les funcions de pati d'armes i encara disposava d'un tercer recinte, més gran, anomenat albacar i que servia de refugi als habitants dels pobles que hi depenien del castell, en este cas Castro i Benissabdó.
Dalt del castell de Castro.
El castell és un dels millors punts d'observació de la serra i des d'ell podem vore tant la part sud de la serra com bona part de la Plana, al nord de la mateixa. Per això mateix fou usat com a punt d'observació durant la guerra civil patint-ne les conseqüències.
Després d'estar-nos una estona iniciem la baixada cap al coll del Boix. Encara no hem començat a baixar que tenim una trobada molt agradable. Manolo i Eduard, que havien dit que pujarien a trobar-nos al castell de Castro se'ns apareixen quan ja no els esperàvem. Els esperem un poc però decidim anar fent camí i esperar-los al poble si no es donen pressa.
Retrobant els companys perduts.
Arribem al coll del Boix i seguim avall pel camí de Castro. La baixada contrasta amb la pujada en tots els sentits; en conte d'anar pels cims baixem barranc avall, els pelats crestalls de roca deixen pas a l'ombrívol bosc de sureres, i el senderol de dalt deixa pas a un camí fressat que abans fou ample i empedrat. A més comencem a trobar gent, mentre que pels cims no hi havia ningú.
Barranc de Falcó.
 La baixada no és massa curta però se'ns fa curta i sembla que de seguida arribem a la font de la Penyeta i aprofitem per fer un glop i carregar aigua que ja ens en queda poca tot i què ja estem a tocar del poble.
Mig coco serveix de got improvisat i ha substituït als vells gots fets amb un tros de suro concau que hi havia abans a la vora de les fonts.
Font de la Penyeta.
Reprenem el camí de Castro i passem ara per un dels trams més bonics de tota la serra i és que ho té tot: un ample camí vell, empedrat i ben traçat; un barranquet al costat cobert de falagueres en algun tram, un magnífic bosc de sureres en ombria i un altre en solana i fins i tot la Femella, gran surera centenària, i per acabar-ho d'arredonir unes vistes precioses de les penyes de la Rimansa que ens queden dalt a l'esquerra.
Penyes de la Rimansa.
El barranc davalla a buscar l'Arquet mentre que la senda manté l'altura i es va enlairant relativament.
Deixem a la dreta la senda que puja a Cantallops i arribem a un llomet cobert de bancals d'oliveres i amb un vell corral assolat. Això i uns muntons de pedres enrunades és tot el que resta de l'antic poble de Castro, despoblat al poc de l'expulsió dels moriscos.
Des d'ací baixem a buscar la pista que puja cap a l'Arquet i la seguim avall cap a Alfondeguilla.
Barranc d'Alfondeguilla i al fons el Pipa.
Pista avall ja no ens queda molt de tros per arribar finalment a Alfondeguilla i travessem el poble fins a la plaça des d'on havíem eixit.

Nota: en cas de discrepància entre topònims s'han preferit els del mapa de Chóvar d'Òscar Arnau.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

alfondeguilla - castro més informació ací
alfondeguilla - la serafina - nevera més informació ací
font dels xops - aigualit - arquet més informació ací
alfondeguilla - castro - cantallops
barranc horteta - nevera - chovar
alfondeguilla - arquet - castro
fondeguilla - nevera - paridera
castro - arquet - penyes de carlos
fondeguilla - arquet - castro

Més informació:
  • Arnau Juan, Òscar Chóvar. Mapa y guía excursionista. Ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 accessible a la web
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • rutometro
  • http://www.voltaalterme.eu/
  • Web de l'ajuntament d'Alfondeguilla
  • Vilalta Fonfria, Elsa Toponimia dels pobles Valencians: Alfondeguilla AVL, València, 2006 accessible a la web.
  • Peñarroja Torrejón, Leopoldo Moriscos y repobladores en el reino de Valencia: la Vall d'Uxó 1525-1625 , Ed. del Cenia al Segura, València, 1984
  • Terrasit

3 comentaris:

  1. Hola!!

    Parece una ruta muy divertida. Tendremos que comprobarlos

    Saludos""

    ResponElimina
  2. Buena alternativa Xavier, haber si nos acercamos en alguna ocasión por allí, de momento esta al cajón de pendientes. Un abrazo

    ResponElimina
  3. Molt bona Xavier, aquesta entrada demostra que no hi ha que anar molt lluny per gaudir d'una bona aventura.

    Salutacions.

    ResponElimina