Després de cinc
anys tornem a fer visita a Joana i Vicent en la Val d’Aran amb
l’excusa de seguir coneixent les seues muntanyes. Ja ens han dit
sovint que som benvinguts però tampoc és qüestió d’abusar de
l’hospitalitat encara que enguany l’hem agraït més que mai
donades les circumstàncies. A més ho fem aprofitant que també
Juanma està amb la família per la vall de manera que podem fer ruta
amb quasi la meitat de l’equip habitual.
Després de mirar
les moltes rutes que es poden fer a la Val d’Aran decidim
acostar-nos al parc nacional d’Aigües Tortes per fer una ruta
senzilla però espectacular movent des del Pònt dera Montanheta al
port de Ratera.
Per a començar la
ruta ens acostem a la part alta de la vall de Tredòs. Als Banhs de
Tredòs la pista està barrada i només es pot accedir amb taxi o,
els veïns de la Val, amb una vinyeta identificativa. Com anem amb
Vicent i una amiga i veïna de la Val podem per tant pujar fins a
l’àrea recreativa del Pònt dera Montanheta amb cotxe
estalviant-nos mitja hora de camí d’anada i una altra tanta de
tornada des dels Banhs de Tredòs.
Comencem a caminar
amb l’ombra i la frescor del matí per la vora d’un dels rierols
que conflueixen ací per a formar l’arriu d’Aiguamòg. De seguida
la senda enfila amunt per la costeruda vessant dera Montanheta. Uns
punts grocs ens marquen el camí correcte que no sempre s’endevina
entre la verdor de l’herba que creix sota el pinar de pi negre. El
camí tan pronte voreja el rierol com se’n separa per a buscar el
millor punt on salvar les penyes que queden dalt nostre. Conforme
anem prenent altura les vistes sobre la vall de Tredòs van fent-se
més interessants ajudades també pel fet que el pinar es va fent més
esclarissat. Finalment arribem a un punt on acaba la costera i el
bosc. Davant nostre hi ha una comalada pedregosa però abans trobem
un sender molt fressat. Es tracta del camin de Colomèrs a Saboredo
que forma part del recorregut de Carros
de Foc entre el refugi de Colomèrs i el de Saboredo.
Seguim a l’esquerra
el camí que a partir d’ara serà clar i molt marcat. Primer
comença pujant per una vessant herbosa fins que enfila un llomet
amunt cap al Còth de Sendrosa. La pujada és dura però
continua i això fa que siga fàcil dur un ritme constant fins que
finalment arribem a l’ample Còth que separa (o uneix) el Gran Tuc
de Sendrosa del Tuc deth Pishader.
Una vegada coronat
el coll cal baixar per l’altra banda. El camí ací travessa una
vessant herbosa i enfila avall cap a Saboredo. Després d’una
baixada més costeruda la pendent suavitza prou i baixa fent una
llarga diagonal per la vessant del Tuc de Sendrosa a buscar el Lac de
Baish, un dels molts llacs que envolten el refugi de Saboredo.
Abans d’arribar al
refugi passem per davant del Lac i de molts estanyols que hi ha a la
vora. El camí planeja entre este terreny més planer abans de pujar
al llomet on s’està el refugi, a recer dels allaus.
 |
Inici de la ruta al Pònt dera Montanheta.
|
 |
Senda al Còth de Sendrosa marcada amb fites grogues.
|
 |
Vorejant un dels rierols que conflueixen al Pònt.
|
 |
La Val de Tredòs des dera Montanheta.
|
 |
Gran Tuc de Sendrosa.
|
 |
Tuc dera Salana des de Sendrosa.
|
 |
Camin de Colomèrs a Saboredo.
|
 |
Còth de Sendrosa.
|
 |
Gran Tuc de Sendrosa des del Còth.
|
 |
Còth de Sendrosa des de Saboredo.
|
 |
Estanys de Saboredo.
|
 |
L'únic tram complicat de tot el camí.
|
 |
Lac de Baish.
|
El refugi
de Saboredo és un dels 8 refugis de la val d’Aran i un dels 3
que hi ha dins el Parc Nacional. Es tracta d’un refugi menut i que
no es troba en les rutes de pas més importants per això és dels
més tranquils.
Després de
descansar al sol davant del refugi cal continuar la marxa i ho fem
pel camí del Pòrt de Ratera per on també continua Carros de Foc.
El camí per això té una traça molt clara i no hi ha confusió
possible. Comença remuntant els llacs de Saboredo. Hem deixat enrere
el Lac de Baish i ara toca passar per la vora del Lac deth Miei que
deixem a la dreta mentre continuem pujant cap al Lac de Naut que
deixem a l’esquerra. Fins ara la pujada ha estat suau però ara
toca remuntar una dura costera que ens portarà quasi al pòrt de
Ratera. El camí ací està molt marcat i es nota que fou un antic
camí de pas doncs en alguns punts hi s’ha empedrat encara que de
manera basta per tal de facilitar l’accés al port dels animals i
poder així aprofitar les pastures de més amunt. Quan coronem la
costera darrere nostre queda tota la vall de Saboredo amb els seus
tres grans lacs; de Naut, deth Miei i de Baish i si ens fixem molt
vorem el refugi que no és més que un puntet prop del lac de Baish.
Davant nostre queda l’ample pòrt de Ratera que s’estén entre el
Tuc de Ratera i la Serra de Saboredo. Ací hi ha dos passos
principals entre la val d’Aran i la Vall de Ratera: el pòrt de
Ratera de Colomèrs i el Pòrt de Ratera d’Espot. Nosaltres
encaminem els nostres passos al primer.
El pòrt de Ratera
és un port molt obert que sorprèn per ser molt diferent als colls
habituals que són estrets enllaços entre muntanyes. Ací hi ha una
ampla superfície més o menys planera des de les vessants que miren
al nord cap a la Val d’Aran a les que miren al sud cap al Pallars.
Aprofitem i travessem el Pòrt per a guaitar cap al sud a la part de
Sant Maurici on destaquen els Encantats. Dalt nostre hi ha el Tuc de
Ratera i Vicent ens anima a pujar-hi però ho descartem per no fer la
ruta massa llarga.
Personalment el Pòrt
i el Tuc de Ratera em porten bons records doncs eixe va ser el primer
pic del Pirineu que vaig pujar ja fa quasi 25 anys. Les muntanyes són
les mateixes però nosaltres no i l’edat ha portat a més
experiència i més seny doncs l’ascensió al pic la vam fer sense
massa coneixement del terreny i posant-nos en perill
innecessàriament. També cal dir que la quantitat de neu que hi
havia era molt més gran i això que estem a la mateixa època de
l’any. Seran coses del canvi climàtic.
 |
Refugi de Saboredo.
|
 |
Camí de Saboredo al Pòrt de Ratera.
|
 |
Vaques pasturant a Saboredo.
|
 |
Lac deth Miei.
|
 |
Lac de Naut.
|
 |
Lacs de Saboredo.
|
 |
Tram final de pujada al port de Ratera.
|
 |
Port de Ratera sota el Tuc de Ratera.
|
 |
Foto de grup amb el Tuc de Ratera.
|
 |
Passant a Colomers.
|
Després de
descansar al port comencem la baixada cap a Colomèrs seguint les
marques blanques i roges del GR-11 que ve del Refugi de Colomèrs i
continua cap al d’Amitges. Seguim ací el camin deth Pòrt de
Ratera, antic camí que unia les dos valls. El camí baixa fent
voltes a buscar l’Estanh Obago el segon més gran dels més de vint
que s’estenen als peus del gran circ de Colomèrs que queda dalt
nostre entre el Tuc de Ratera i el Tuc de Balaguera.
Passem per
l’esquerra l’Estanh Obago i el deixem enrere continuant cap a
l’estanh Redon, separat només per una llenca de terra de l’estanh
Long de Colomèrs. Com anem de baixada i sense pressa podem disfrutar
del paisatge bucòlic dels prats i els estanys on es reflecteixen els
alts pics dels voltants.
Arribats a l’estanh
Redon i el Long els pins negres comencen a fer acte de presència,
senyal que estem més baixos i en una zona no afectada pels allaus.
De tota manera encara no tenim davant un bosc pròpiament dit.
Passats els estanys trasponem el xicotet Còret deth Clòto on un
senyal ens indica on comença el camí que porta de Colomèrs a
Saboredo pel Còth de Sendrosa, per on hem passat abans. Nosaltres
seguirem cap a Colomèrs que encara què és un poc més llarg és un
camí més fàcil.
Passat el Còret
arribem a un altre enforcall de camins, a vistes ja del nou refugi de
Colomèrs situat a la vora de l’estanh Major de Colomèrs. Ací
abandonem el GR que continua per Colomèrs cap a la Restanca i seguim
pel camin de Colomèrs que hi puja des de Tredòs.
 |
Estanh Obago.
|
 |
Camin deth Pòrt de Ratera.
|
 |
El Pòrt de Ratera des de l'Estanh Obago.
|
 |
Estanh Long de Colomèrs.
|
 |
Pòrt i Tuc de Ratera des de l'Estanh Redon.
|
 |
Coret de Clòto
|
 |
Camin de Colomèrs. Al fons el refugi vielh de Colomèrs.
|
Només ens queda
baixar cap a era Montanheta, poc més de 2 km de baixada fàcil per
un camí ample i ben conservat.
Comencem baixant per
la vora del rierol per on desguassa l’aigua de l’estanh Major de
Colomèrs. El camí s’endinsa ací dins del bosc que ja és digne
de tal nom. Ací trobem exemplars ja grans de pins negres amb un
sotabosc de nerets i nabius acompanyats d’un dens estrat herbaci.
De tota manera el pinar no és espès doncs els grans blocs de granit
i els patamolls no deixen créixer els arbres.
El camí que baixa
està ben traçat i ben mantingut. Trobem trams empedrats en els
llocs de més pendent i on l’aigua sol fer de les seues acompanyats
per altres amb passeres de fusta per tal de no enfangar-nos als
patamolls o aiguamolls que s’hi fan a les zones més planeres com
les Planhòles dera Lòssa que travessem abans d’enfilar una curta
baixada que ens porta al camin de Pruedo per on hi ha traçada una
carretera de terra per accedir a les pastures de Pruedo.
Quan arribem a la
pista de terra a l’esquerra queda el pàrquing on hi ha els taxis
que pugen des de Banhs de Tredòs per tal d’estalviar la llarga
vall de Tredòs. Nosaltres però no baixarem en taxi entre d’altres
coses perquè el cotxe el tenim molt més amunt.
Seguim avall però
no per la carretera sinó pel sender que fa drecera baixant pel
Pletiu dera Montanheta. La baixada és ben agradable entre prats de
muntanya i amb els pics i serres que de la Salana i la Sendrosa que
ens fan de teló de fons. Cal travessar un parell o tres de vegades
la carretera de Pruedo que baixa fent més volta fins que arribem al
fons de la vall, ja a la vora de l’arriu dera Montanheta. Ací
abandonem el sender que per la vora del riu continua a Banhs de
Tredòs estalviant el llarg tram de pista i seguim per ella els pocs
metres que ens falten per a arribar a l’àrea de pic-nic dera
Montanheta des d’on hem començat a caminar.
L’ombra dels pins
i l’aigua fresca conviden a refrescar-se i estar-se una bona estona
descansant però un estol de tàvens que ens ataca per totes bandes
ens fan fugir cames ajudeu-me cap al cotxe i, marxar de seguida a
buscar un lloc sinó més bonic si almenys on puguem estar lliures de
picades.
Eixa serà l’única
nota negativa d’una gran jornada de senderisme per un dels racons
més bonics ja no de la Val d’Aran sinó del Pirineu.
 |
Passeres de fusta al camí per evitar els patamolls.
|
 |
Planhòles dera Lòssa.
|
 |
Pàrquing dels Taxis.
|
 |
Pleltiu dera Montanheta.
|
 |
Carretera de Pruedo.
|
 |
Zona de pic-nic dera Montanheta.
|
Ací està el track:
Més informació:
- Visor
de l'Institut Cartogràfic Català.
- VV. AA. Mapa y guía
Excursionista Val d'Aran Ed. Alpina, Barcelona, 1998
- VV.AA. GR 11 Senda
Pirenaica Ed. Prames, Zaragoza, 2008
- Carros de Foc
