dissabte, 5 de novembre de 2011

ANTICS CAMINS DE TALES

Hui també ens ha tocat fer una ruta curta per estar pronte a casa, així que hem anat a Tales a vore unes sendes que eixien a un track de mangelesbat  i que no coneixia.
Així que hem eixit de Tales on es nota que estan de festes malgrat no haver ningú pel carrer agafant la carretera de Suera. Després de passar pel bonic llavador del poble hem travessat el riu Veo ací anomenat Benarrai i hem enfilat a l'esquerra el camí entre dos rius (Benarrai i Caballera) netejat i abalisat per l'ajuntament de Tales a l'altura del campament on, en temps de les guerres carlistes hi va haver un campament carlista.
Només enfilar la senda passemper baix de les vies d'escalada de Tales que dominen els tolls del riu Benarrai. Pugem un poc i ens queden als peus les hortes de la vora del riu, regades per la font de l'Assut i de la Perera.
A l'altura d'una caseta i quan trobem una pista que travessa el camí l'abandonem i seguim la pista a l'esquerra de baixada fins que mor a uns bancals. La continuació és per un vell camí que travessa els horts, alguns ara deixats perdre però altres encara treballats, i que travessa el riu per a pujar a l'altra banda on trobem la sèquia que ve de l'Assut.
Baixant pels horts.

Sempre per camí balissat girem a l'esquerra per a passar per baix de les restes del Molí de Poret, i per la  part alta del casalici arribem a la carretera just on fa una revolta.

Travessem la carretera amb cura i seguim una senda que s'enfila per un rellomet per a pujar al tossal veí del castell de Tales (molt malmés a les guerres carlistes).
Pujant des de Benarrai.

Després de passar per un parany arribem a un coll on ens trobem un encreuament de camins: a l'esquerra tornem a Tales per baix del castell, a la dreta baixem a la carretera per pista, i recte, que hem de seguir, puja l'assegador de la Penya Negra.
 Fem un tros per pista i l'abandonem per agafar el vell camí que, abandonem també als pocs metres per resseguir un senderol netejat i abalisat que travessa els vells bancals ara coberts per un espès pinar fins a trobar la senda de la Torre que puja des del poble.
Senda de la Torre.

Anem planejant fins a trobar una lloma que en baixada constant, ens deixa a les eres de la part de dalt de Tales.
Abans d'arribar però, trobem a la vora del camí un forn de calç en magnífic estat de conservació i on podem fer-nos una idea de com era la tasca de coure la calç.
Forn de calç o calera.


 Deixe un vídeo d'Eugenio Monesma sobre l'ofici de calciner:


De tota manera ací teniu un vídeo més complet i que ho explica amb forns semblants als nostres de l'illa de Mallorca.
Arribem a les eres de dalt del poble on trobem un veí que ha parat un parell de ramets per a caçar. Este és una antiga modalitat de caça amb visc que tots havíem sentit nomenar però que no havíem vist mai. No ens hem entretingut molt per no molestar-li la caça.
Caçant al ramet a les eres.

Des del poble continuem fins al cementeri on arrenca l'altre antic camí abalisat per l'ajuntament amb el títol de Camí de la font de Montí.

El Montí.
Seguim el camí  d'Aín que travessa el barranc de l'Ullastre o d'Aín per a arribar a la pista de les Vinyes que remuntem cap a Aín.
Baixant a l'Ullastre.

Just a la vora d'una caseta pintada de colors vius les balises es desvien de la pista i comencen a pujar per una ampla pinada que creix sobre els antics bancals ara abandonats. Anem seguint els camins i pujadors que donaven accés als bancals i passem per la vora d'una vella caseta per arrecerar-se en cas de pluja, que encar podem fer servir a l'haver canviat les velles teules per una nova teulada de planxa.
Arribem així a una senda més ampla que puja des de Tales on trobem una paleta que ens indica el Camí de la Font del Montí que ja tenim molt prop.
Camí de la font de Montí.

Uns centenars de metres més i després d'una curta baixada arribem a la font de Montí, d'aigua molt apreciada no només al terme de Tales. La font xorra poc doncs està canalitzada fins el poble.
Font de Montí.

Ací hi ha taules per poder esmorzar, però nosaltres ens conformem amb fer un traguinyol i seguir camí, abandonant el camí balisat que baixa per una pista formigonada, seguint la pista a dretes i amunt, traçada sobre el vell camí d'Artana.
Deixem a la dreta una senda acabada de netejar que puja a les Coves i finalitza a la Cova de l'Alto on la gent del poble es va amagar al passar el front durant la guerra civil. Seguim però recte i després d'una revolta deixem el camí d'Artana per seguir a l'esquerra cap al Montí.
Deixem a la dreta el camí que baixa al Maset d'Onda pel barranc de les Clotxes i a l'arribar al corral del Fusero enfilem una senda que puja recta cap a la Mogenta.
Interior del corral.

Es tracta d'una senda amb trams molt durs que puja fins a la ratlla amb Onda on trobem un bonic bosc de sureres i pins just on es junta la senda que puja des de la caseta de Marimón.
Cal anar atent per trobar la senda de baixada, tot i que està enfitada, doncs la falta de sotabosc i la pinotxa del terra no deixen vore fàcilment les traces de senda.
Senda de la Mogenta.

Ací dalt ens hem trobat amb un grup de ciclistes que han pujat davant nostre i que van buscant la "trialera" que baixa a l'ermita de Santa Bàrbera. Després de dir-los que encara han de pujar un poc més fins  al tossalet d'enfront del Montí es preparen per a entrar en batalla amb totes les proteccions possibles, i es llancen a l'aventura.
Agafem la senda a l'esquerra, amb una baixada que per moments s'empina amb forta pendent i passant per un magnífic bosquet de sureres arribem al barranc que baixa de la font de Montí on sempre hi ha humitat. El travessem i al cap de poc pugem a la pista de Montí (camí d'Artana), just on se'n desvia la pista que, ja senda, hem trobat abans de la font del Montí.
Seguim el vell camí d'Artana que fa drecera de les revoltes de la pista, fins a baixar a un vell pou tapat on hi ha un encreuament de pistes. Seguirem recte per a baixar al barranc d'Aín i pujar de seguida al cementeri per on retornarem a Tales.
Per acabar cal refrescar-se i que millor que anar al bar. Allí ens trobem amb els polítics que, aprofitant les festes, estan fent campanya d'esmorzar en dinar. Allí trobem també els ciclistes que havíem deixat dalt a la Mogenta, tots sans i estalvis, i provant d'esmorzar, encara que hauran d'anar a un altre lloc perquè els polítics els han guanyat la ma i ja estan amb el plat al davant.
Ací està el track de la ruta:


Ací els d'altres rutes que comparteixen part del camí:

tales - montí - espino - tales


tales - orguens - benitandus

tales - penya negra - la basseta - tales
més informació ací:

tales - montí - tales (directa)
més informació ací:

tales - ft retor - montí - tales

tales - montí - tales

toll del bou - maset - marimon - font montí

la gronsa - montí - artesa

sonella - montí


onda - montí - marimon

coves gelaes - marimon - montí

onda - pi nano - tales - montí

volta al montí

tales - tales (per les àguiles)


tales - veo - tales


2 comentaris: